El Planeta Misteriós (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

–Vergere era la meva deixebla més capacitada. Vaig estar amb ella des del moment en què va sortir del seu ou. Ella mateixa va escollir aquesta missió.

Thràcia Cho Leem va acompanyar a Obi-Wan i Ànakin fins a la rampa de passatgers del transport orbital. Estacionat en solitari, el transport ocupava un hangar especial reservat per als viatges dels Jedi a la Terminal de la Capital. Thràcia va lliurar a Obi-Wan una petita targeta de dades. Ànakin esperava amb les mans entrellaçades a l'esquena, observant a l'anciana Jedi amb expressió anhelant.

–Els detalls són massa delicats per parlar d'ells aquí –va dir Thràcia–. Quan estiguis amb Charza Kwinn, ell et donarà una altra targeta que hauràs de fer servir per accedir al contingut d'aquesta. Charza potser et sembli una mica difícil de tractar i una mica estrany, però porta més d'un segle servint bé als Jedi. Li vaig confiar la Vergere, i ara et confio a ell. Que la Força t'acompanyi!

* * *

El transport els va portar a l'espai amb ingràvida gràcia. Ànakin va esperar pacientment en el compartiment davanter mentre Obi-Wan tancava els ulls i meditava en el seient situat davant d'ell. El transport de la República es trobava en un estat mecànic impecable, com era d'esperar en un navili de la classe Senat, però Ànakin va pensar que els detalls decoratius deixaven bastant a desitjar. No és que apreciés el luxe. Simplement sabia percebre de manera instintiva la forma en què les persones tenien cura de les seves màquines.

–Mestre, veritat que aquesta no és la missió que volies?

Obi-Wan va obrir els ulls. La seva meditació no havia anat molt lluny, només fins al punt d'aïllar els seus pensaments de totes les connexions socials i lingüístiques, portant-lo a la vora d'una simple unitat amb la Força, i no haver de fer cap gran esforç per sortir-ne. Ànakin poques vegades meditava, encara que certament sabia com fer-ho.

–He après a acceptar el que ens assigna el Consell –va dir Obi-Wan amb un estossec.

Un androide de servei va rodar cap a ells i els va oferir un assortiment de sucs en bulbs comprimibles. Eren els únics passatgers en aquell viatge. Obi-Wan va buidar un bulb. Ànakin en va agafar dos i va fer malabarismes amb ells durant uns moments abans de deixar-los secs.

–On t'agradaria estar? –va preguntar després–. Si no haguessis de ser el meu Mestre, vull dir.

–Estem on som, i el nostre treball és important.

–On vas quan medites? –va preguntar Ànakin.

Les seves ganes de parlar van fer somriure a Obi-Wan.

–A un estat de la ment i el cos en el qual torno a estrènyer els meus llaços amb la simplicitat.

Ànakin va arrufar el nas.

–Jo no medito molt sovint.

–Ja me n'he adonat.

–Arribo a cert punt i llavors em sobrecarrego. És com si em connectés a una supernova. Una cosa fa bum dins meu. No m'agrada.

Ànakin mai li havia parlat d'allò abans. Allunyar-se del Temple ja estava començant a tenir un efecte beneficiós. Thràcia tenia raó.

 –Hauríem de treballar en això durant el nostre viatge. De moment, el que has de fer és dirigir la teva energia –li va suggerir Obi-Wan–. Encara et queden molts textos Jedi per aprendre. Mace va insistir que no havies d’abandonar els estudis.

–Els estudiaré quant sàpiga on som i on anem –va dir Ànakin.

Obi-Wan ja sabia que podia estar segur que així ho faria. Ànakin es prenia molt seriosament els seus estudis. De fet, progressava molt més de pressa que Obi-Wan quan tenia la seva edat.

Un cop en òrbita, el transport va atracar ràpidament en un moll de transferència. Ànakin va reconèixer la classe de nau estacionada a l'altra banda del moll: era un petit transport de càrrega, probablement un YT–1150 modificat. Semblava una llarga llesca ovalada de pa dividida en tres trossos, amb el fuselatge central sent el més gran d'ells. Ànakin podia veure l'interior de la barqueta en què estaven allotjats els estabilitzadors exteriors i l'integrador d’hiperimpulsió, i de seguida es va adonar que les modificacions feien d'ell un Classe 0.8. Això significava que aquella nau era més ràpida que qualsevol model inscrit en els registres de la República o la Federació de Comerç.

El noi va contemplar amb gran interès la maniobra d'unió dels túnels de connexió. L'olor de l'aire va canviar dràsticament.

Obi-Wan va pensar que la nau d’en Charza Kwinn olorava com un oceà. De fet, olorava com un bassal d'aigua estancada deixat per la marea.

Següent