El Planeta Misteriós (LXVI)

Anterior

CAPÍTOL 66

Obi-Wan va dormir. L'esgotament havia acabat passant-li factura, i el somni va arribar sense que se n'adonés. Va despertar unes hores després i va veure que Ànakin també dormia, els braços encara enfonsats a la consola. Els ulls del noi es movien d'un costat a un altre. Estava somiant.

Obi-Wan va acariciar suaument a la nau.

–Qualsevol amic de l’Ànakin Skywalker és amic meu –va murmurar.

La consola onejà sota els seus dits. Una lectura dels sistemes vitals de la nau va aparèixer davant seu. La nau estava donant tot allò de què disposava per portar-los al lloc al qual volien anar, però això no anava a ser suficient. Les ferides que havia patit eren massa greus.

Obi-Wan es va inclinar cap endavant.

–Hi ha una altra estació –va dir.

Era un post d'emergència, un estèril món rocós milers de parsecs més pròxim que Coruscant, usat ocasionalment pels Jedi i només conegut per ells, i per la resta gairebé desert. Obi-Wan només havia estat allà en una ocasió, després d'una aventura particularment extenuant amb Qui-Gon.

La nau va acceptar les seves coordenades. Una nova lectura li va confirmar que podia arribar en aquell destí.

–I quan puguis, envia un missatge al Temple –va dir Obi-Wan, proporcionant-li les freqüències del transductor–. Algú hauria d'anar a trobar-nos en el post avançat. Mace Windu, o Thràcia Cho Leem. O tots dos. És molt important que el meu padawan sigui assistit per un altre Mestre després de la seva terrible prova.

Ànakin va despertar i va parpellejar com un mussol sota les suaus llums de la cabina.

–Estaves somiant –va dir Obi-Wan.

–Jo no, la nau –va dir Ànakin–. O potser somiàvem junts. Recorríem la galàxia veient coses meravelloses. El mer fet de ser tan lliure era tan deliciós... I tu hi eres amb nosaltres. Crec que també t’ho passaves bé.

Ànakin va estendre la mà amb els dits separats i Obi-Wan la va rebre amb la seva. Uns anys més i el noi ja hauria crescut.

I no només en alçada...

–Vaig a posar-li nom –va dir Ànakin, desviant la mirada.

–Quin?

–L’anomenaré Jabitha.

Obi-Wan va somriure.

–És un nom bonic, oi?

–Ho és.

–Creus que encara viuen?

–No h sé –va dir Obi-Wan.

–Potser s'han esfumat i ningú tornarà a veure'ls mai.

–Potser.

Ànakin va haver de fer un gran esforç per formular la seva pregunta.

–La nostra nau s'està morint, oi?

–Sí.

Ànakin va mirar cap endavant amb la cara inexpressiva.

El noi perd tot el que estima, i tot i així segueix sent fort.

–Vergere... –va començar a dir Ànakin.

–Explica'm una mica més sobre el que va dir la Vergere.

–Faré que la... Faré que Jabitha et mostri tot el missatge.

Vergere va tornar a aparèixer a la cabina, amb les plomes del cap en desordre i els ulls ametllats plens de cautelós recel, per comunicar els seus descobriments a qualsevol Jedi que pogués seguir els seus passos.

Següent