El Planeta Misteriós (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Charza Kwinn era un priapulin. En una galàxia dotada d'una gran varietat de formes de vida en què un viatger mínimament cosmopolita no veuria res de sorprenent, els priapulins seguien semblant el malson d'un pescador de canya. Obi-Wan havia sentit parlar en moltes ocasions d'aquell llegendari auxiliar dels Jedi, naturalment, però tot i així no estava del tot preparat per trobar-se amb un d'ells.

La majoria de cucs no tenien columna vertebral. Charza tenia cinc notocordis nuosos escampats al voltant del seu llarg cos tubular. Semblant a una gruixuda cinta de carn aplanada, mesurava un mínim de quatre metres des de la punta fins a la cua quan estava estès al màxim, cosa que poques vegades succeïa.

Charza va saludar els seus dos viatgers adoptant la forma d'una S radical dreta, amb la punta d'aquesta S gairebé fregant la duplicitat en la seva primera corba, la qual cosa feia que semblés un ham aixafat. Els seus ulls disposats en tres parells ocupaven la corba superior d'aquell ham. La part inferior del seu cos estava coberta per un espessor de gruixudes truges que es fregaven contínuament les unes contra les altres com si estiguessin sumides en una intensa especulació. La seva cua inferior, o peu, es movia sobre un matoll similar, lliscant amb un xiuxiueig a través de la prima pel·lícula d'aigua que cobria el terra. Llargues espines flexibles sobresortien de les seves vores exteriors com el serrell d'una catifa emmidonada.

Ànakin va quedar fascinat per les formes d'aquelles espines. Algunes semblaven diminuts ganxos, i altres eren espatulades mentre que unes terceres formaven minúscules boles eriçades de punxes. Charza Kwinn les feia servir com centenars de dits exquisidament capaços.

–Benvinguts a Flor del Mar Estel·lar –els saludà–. És bo tornar a tenir Jedi a bord perquè m'acompanyin entre les estrelles.

Malgrat tota la seva temible majestat, Charza parlava en un suau murmuri sibilant, emetent delicats sons que produïa mitjançant el frec de les truges que creixien prop dels seus espiracles, els seus conductes respiratoris. El que parlés ja era notable. El que ho fes de forma intel·ligible, i el fet que les seves paraules fossin tan desarmantment amistoses, era sorprenent.

El fosc i humit interior de la nau d’en Charza es trobava animat per la presència de diminutes criatures que es retorçaven i serpentejaven. Animals més grans amagats en els racons els van contemplar mentre Charza escortava a Obi-Wan i Ànakin per la seva nau. Les bombes i els filtres brunzien suaument i mantenien l'aigua tan pura com es podia esperar d'aquells mecanismes. La tènue il·luminació procedia dels centelleigs dispersos de l’instrumental i els prims feixos làser estesos a intervals a través dels passadissos. Diminuts focus seguien els moviments de les criatures de majors dimensions, Obi-Wan i Ànakin inclosos.

Obi-Wan es va anar fixant en tot allò, tot i que esperava que hi hagués allotjaments especials per a passatgers menys aquàtics que Charza.

–És un honor treballar amb tu, Charza Kwinn –va dir mentre li presentava a l’Ànakin, qui mantenia una actitud entre recelosa i fascinada.

Charza va deixar escapar quelcom semblant a una rialleta.

–Els Jedi joves sempre obren molt els ulls quan pugen a bord del Flor del Mar Estel·lar. No feu cas de les fragàncies. Tot quedarà netejat i purificat quant hàgim partit i estem solcant l’hiperespai. Fins llavors, l'energia és conservada i la comoditat es veu reduïda.

Charza els va guiar per un estret túnel que portava al centre del fuselatge, a força distància dels motors, i es va refregar contra un gran botó cromat que hi havia al final del conducte. L'escotilla va girar cap a fora amb un sospir, i una ràfega d'aire calent i sec els va envoltar com un vendaval sorgit dels deserts interiors de Tatooine.

Obi-Wan va entrar en els seus allotjaments de viatge i es va fregar les mans amb satisfacció.

–Excel·lent, Charza –va dir.

Ànakin va entrar al compartiment i es va netejar els peus a l’estoreta absorbent que hi havia just a sota de l'escotilla.

Charza, visiblement a disgust en aquell entorn tan sec, no els va seguir. La petita però ben equipada cabina era càlida i lluminosa, i disposava de dues lliteres d'acceleració que també podien utilitzar-se com a llits. Quan va mirar cap amunt, Ànakin va veure que podien contemplar l'espai a través d'una gran finestreta circular solcada per una sèrie de ràdios que li donaven major solidesa.

–Partirem dins d'un dècim de marea..., una hora estàndard –va anunciar Charza–. Hi ha calçat impermeable, botes, que s'adaptarà als vostres peus en el cas que decidiu fer-me companyia més endavant a la timonera. Això suposaria un immens delit per a mi.

Després va retrocedir i l'escotilla es va tancar.

Ànakin es va acomodar i va ficar la seva petita bossa de viatge en un armari.

–Vergere es deuria d’haver allotjat aquí –va observar.

–A menys que preferís nedar –va dir Obi-Wan.

–Què creus que li va passar?

–No m'atreveixo a avançar cap conjectura. Les seves capacitats són excepcionals. Té tants recursos com Thràcia, i és gairebé tan aventurera com tu.

Això va fer somriure a l’Ànakin.

–Però és més assenyada?

 Obi-Wan va inclinar el cap.

–Tu pots ser sensat –va admetre.

–Però en el meu cas es tracta d'una cosa ocasional –va dir Ànakin–. I ara, pots dir-me on anem?

Obi-Wan va guardar la seva bossa de viatge i es va asseure a l'extrem d'una llitera. Després va entrellaçar les mans i va mirar a l’Ànakin.

–No coneixeré tots els detalls fins que no hàgim sintonitzat la nostra targeta de dades amb la d’en Charza. Et diré el que sé: els Jedi han rebut certes informacions sobre un món situat a la Fissura de Gardaji, dins el Braç de Tíngel, que es troba molt més enllà de l'esfera de domini de la República. Alguns comerciants independents parlen d'una comunitat que construeix naus espacials excepcionals, petits aparells personals, esvelts i magníficament fabricats, que podrien aspirar a un índex zero–coma–quatre.

Ànakin va posar ulls com plats i es va asseure davant d'Obi-Wan, delint-se per sentir més.

–Els rumors estaven associats a un planeta misteriós, al que alguns anomenen Sekot mentre que altres en diuen Zonama Sekot.

–Secote?

–Zonama Sekot, ens diuen les fonts, era el nom del planeta, el qual òrbita una estrella nana en l'eix exterior i en el costat nord galàctic de la fissura. Però els mapes de les expedicions que han explorat aquesta regió durant els dos últims segles només mostren runes rocoses i protoplanetes, res que pugui tenir interès excepte per a futurs miners. Res viu, certament. Així i tot, altres fonts van confirmar que s'havia establert una mena de difusa ruta comercial, i que els rics aficionats al viatge espacial anaven allà després d'haver concertat cites secretes per encarregar naus. Tot i que les naus han estat observades en certs sistemes, cap agent de les forces de seguretat de la República ha pogut examinar una amb detall.

–Sona a llegenda –va dir Ànakin–. Potser sigui un frau.

–Potser. No obstant això, fa tres anys es va informar d'una intrusió a la regió de Gardaji duta a terme per una espècie desconeguda capaç de viatjar per l'espai. Això va ser el que li van encarregar investigar a la Vergere, i de passada, també havia de tractar de localitzar Zonama Sekot. Va trobar el planeta..., i va enviar un breu missatge a la nostra estació d'avançada més propera. Però des d'aleshores no s'ha tornat a saber res d'ella. La transmissió no estava completa. Només disposem d'alguns fragments força interessants.

–I què va descobrir?

–Un món cobert per una densa jungla, d'una classe mai observada amb anterioritat. Enormes formes de vida arbòries i fàbriques ocultes. El seu informe es limitava a confirmar que la llegenda és real.

Ànakin va bellugar el cap posant cara de sorpresa.

–Què salvatge –va dir amb admiració–. Absolutament salvatge!

–Examinarem els informes quant hàgim partit –va dir Obi-Wan–. Ara hauríem d'anar amb Charza.

–Ell també és salvatge –va dir Ànakin–. M'agradaria veure’l enfrontar-se a un hutt.

–Charza procedeix d'una espècie consagrada a la pau –va dir Obi-Wan–. Considera el conflicte com la falta més terrible que es pot arribar a cometre, i preferiria morir a haver de lluitar. Tot i així, és intensament intel·ligent i extremadament ambiciós.

–La qual cosa el converteix en un gran espia, no?

–És un magnífic espia. I un pilot extraordinàriament ple de recursos –va dir Obi-Wan.

Següent