El Planeta Misteriós (XLVIII)

Anterior

CAPÍTOL 48

Shappa va pujar fins a la mesosfera, en el límit de l'espai, i un cop allà va accelerar la seva nau fins que la fricció va fer brillar la pell d'aquesta. Estaven atrapant a la nau de l’Ànakin, que es trobava a uns quaranta quilòmetres davant d'ells i uns trenta més avall. Allà l'aire era d'un color porpra fosc, i la corba de Zonama Sekot s'havia tornat clarament visible. Els finestrals davanters s'havien estretit per contenir la transmissió de calor de la pell de la nau, però Obi-Wan encara podia distingir la interminable capa de núvols que s'estenia per sota d'ells i el cim de la muntanya del Magíster a l’horitzó.

Charza Kwinn es trobava aproximadament a mil quilòmetres per darrere d'ells, i els problemes perseguien ràpidament al Flor del Mar Estel·lar.

–La meva gent no trigarà a obrir foc –va dir Shappa–. Em pregunto si saben on es ficaran atacant-nos.

–És clar que no ho saben –va dir Obi-Wan.

No se li ocorria cap raó per atacar Zonama Sekot. Alguna cosa havia anat malament durant la transició, l'assimilació de les naus de la Federació de Comerç a les forces de la República. Potser alguns elements marginals de la Federació de Comerç havien decidit independitzar-se i havien començat a actuar pel seu compte. Això explicaria la presència de caces estel·lars androides, però no així les seves accions.

–Aquestes lectures d'aquí són naus de la República –va dir Shappa, mirant a Obi-Wan–. Sembradores de mines, crec.

Obi-Wan va estudiar les imatges dels sensors d’en Shappa. Eren sembradores de mines celestes, per descomptat, i per sobre d'ells, a deu mil quilòmetres de distància, hi havia diversos d'aquells creuers lleugers corellians que només era possible trobar entre les forces de la República.

–Perdona'm, però si representes a la República... –va dir Shappa.

–No sé res d'això –va dir Obi-Wan amb expressió ombrívola.

–tant dóna –va dir Shappa–. Sempre hem considerat que no estàvem sotmesos a la jurisdicció de la República, la Federació de Comerç o qualsevol altre govern. El nostre Magíster va preveure les nostres necessitats ja fa molt de temps, de la mateixa manera que ho va fer el Magíster que el va precedir. Sabíem que tard o d'hora hauríem de trobar un amagatall encara més recòndit en el qual refugiar-nos. Tal és la voluntat del Potèntium.

Aquella paraula de nou, un concepte desacreditat del passat.

–El primer Magíster va rebre ensinistrament Jedi? –va preguntar Obi-Wan.

–Sí –va dir Shappa amb una estranya reluctància.

–Com es deia?

–Aquest nom és sagrat per als zonamans i no ha de ser pronunciat –va dir Shappa.

Obi-Wan va intentar recordar els passatges més foscos de la historia dels Jedi que li havien ensenyat en el Temple. El Potèntium havia causat seriosos problemes als Jedi de feia cent anys. Els defensors del concepte creien que la Força no podia portar a ningú al mal, que l'univers es trobava envoltat per un camp benèvol d'energia vital amb unes instruccions que eren inevitablement bones. El Potèntium, com ells l'anomenaven, era el principi i la fi de totes les coses, i la connexió amb ell no havia de ser analitzada ni enterbolida per cap classe d'ensinistrament o disciplina. Els seguidors del Potèntium insistien que els Mestres Jedi i la jerarquia del Temple no podien acceptar el bé universal del Potèntium perquè fer-ho hauria significat que ja no serien necessaris.

Però finalment, aquells aprenents Jedi que s'havien involucrat en el moviment van abandonar el Temple, o van ser expulsats d'ell, per dispersar-se per la galàxia. Pel que podia recordar Obi-Wan, cap dels creients havia sucumbit al Costat Fosc de la Força, cosa que tots els historiadors Jedi consideraven com un autèntic prodigi. De tant en tant, un jove Jedi absort en la seva primera experiència de la Força es topava amb la filosofia del Potèntium i havia de ser pacientment reinstruït en la història de la Força, en les moltes i variades raons per les quals els Jedi entenien que hi havia divisions i entrebancs en el regne que la vida havia creat dins de l'espai i el temps.

Un nom portava dies ballant-li a la punta de la llengua, el d'un jove aprenent Jedi particularment prominent que va deixar el Temple voluntàriament i va renunciar al seu ensinistrament.

–El vostre primer Magíster es deia Leor Hal? –li va preguntar a Shappa.

Shappa va clavar els ulls en el finestral del costat del pilot i va estrènyer les mandíbules.

–Sabia que no trigaries a descobrir-ho per tu mateix –va dir.

–Era un estudiant immensament capaç –va dir Obi-Wan–. Els Jedi van seguir respectant-lo fins i tot després que s'hagués anat.

–Va ser considerat un incaut i un estúpid –va dir Shappa.

–Potser fos un idealista, però no era cap estúpid.

–Bé, els seus prejudicis contra qualsevol sistema polític o organització filosòfica... van determinar una gran part del caràcter de la colonització zonamana.

–I Leor Hal va reclutar colons entre els ferroans? –va preguntar Obi-Wan.

–Sí. El meu poble sempre ha cregut en la independència i la bondat bàsica de l'univers, comprens? Som gent alegre i optimista, i vam venir aquí per escapar i criar els nostres fills en un nou estat de felicitat.

–I quan van arribar els Estrangers Llunyans...

–Va ser com un desagradable despertar –va dir Shappa–. Però l’hereu del Magíster ha insistit que els Estrangers Llunyans vivien fora del Potèntium. No sabien res dels seus misteris, i havíem d’ensenyar-los.

–Com va reaccionar a la presència de la Vergere?

–Es va negar a veure-la, perquè no volia faltar a la memòria del seu pare –va dir Shappa–. No li va prestar cap mena d'ajuda.

–Però va construir armes.

–Cert. Sabia que molts podien mal interpretar el Potèntium, i que podien tractar de destruir-nos a causa de les nostres diferències.

–I què va construir exactament el primer Magíster?

–Va ser el qui va començar a vendre naus. Ens va dir que necessitàvem reunir els diners suficients per comprar enormes nuclis hiperimpulsor. I per importar motors gegantins, estudiar-los i usar als jentaris perquè els modifiquessin i els convertissin en motors encara més potents, per als nostres propis propòsits.

–Amb quina finalitat?

–Escapar –va dir Shappa, alçant-se al seient–. I ara crec que ha arribat el moment.

–Però el Magíster és mort.

–Ximpleries. Vosaltres vau parlar amb ell.

–No. Ara ja està clar.

–El Magíster no ha mort! –va cridar Shappa, i va agitar el puny davant de la cara d'Obi-Wan–. Ens envia instruccions des del seu palau!

–Potser ni tan sols el palau hi sigui ja –va dir Obi-Wan.

–No consentiré que diguis aquestes coses! –va cridar Shappa–. T'ajudaré a rescatar al teu noi, i després... us haureu d’anar! –Es va girar, visiblement afectat, i va estudiar les lectures dels seus panells de control–. Pensant-ho bé, potser que els Jedi us hagin enviat aquí perquè sembréssiu els dubtes entre nosaltres. I les naus de la República...

El cel es va omplir de minúsculs puntets de llum davant d'ells. Les mines celestials acabaven d'iniciar el seu vertiginós descens a través dels estrats superiors de l'atmosfera, escampant-se per ells al llarg de milers de quilòmetres com difuses flors ataronjades.

–Intenten destruir-nos a tots! –va gemegar Shappa, el rostre convertit en una màscara de por i desil·lusió.

Següent