El Planeta Misteriós (XXXI)

Anterior

CAPÍTOL 31

Encara que a vegades era un home molt pacient, Raith Sienar es delia de seguir endavant amb aquella missió. L'instint li deia que el temps era essencial, que un món tan exposat, i amb un secret tan valuós, era com una despulla madura sota un cel ple de carronyaires alats.

Sienar mai havia hagut d'enfrontar-se amb uns carronyaires alats, naturalment. Preferia les comoditats d'alta tecnologia d'un planeta desenvolupat on el salvatgisme hagués estat domat feia ja molt de temps. Però era un home educat, i sabia reconèixer a un carronyer, així que el veia.

En aquell moment, Sienar se sentia com un carronyer.

El primer de molts.

Va baixar la mirada cap a la petita imatge d’en Kett que acabava de sorgir del no-res per cobrar una tènue vida blavosa a sobre de la seva taula de comandament.

–Sí, capità?

Kett semblava una mica incòmode.

–He executat les seves ordres i enviat al tallador de sang a bord de la seva nau, comandant.

–Tot ha anat bé?

Sienar havia presentat a Ke Daiv al seu «pilot» patrocinador en el petit moll d'atracada per a llançadores dins d’on havien carregat el vehicle privat. A Ke Daiv no semblava haver-li agradat massa la perspectiva d'haver de treballar amb un androide. Sienar no s'havia molestat a explicar-li com havia arribat a adquirir aquell androide, o com aquest s'havia convertit en un patrocinador de clients per Zonama Sekot. Certs secrets no estaven fets per ser revelats.

–Sí, senyor.

–I ara ja es troba lluny, seguint un rumb cap a Zonama Sekot?

–Sí, comandant.

–I ningú del planeta ha detectat el nostre esquadró, en aquesta distancia dins el sistema?

–No, comandant.

Sienar va deixar escapar un sospir d'alleujament.

–En aquest cas, esperarem a tenir notícies d’en Ke Daiv abans d'efectuar el nostre proper moviment. Sembla una mica preocupat, capità Kett

–Puc parlar-li amb franquesa, comandant?

–I tant. Faci-ho, l'hi prego.

–Res de tot això està d'acord amb les nostres ordres originals tal com em van ser exposades per Tarkin.

–I?

–Espero que la meva sinceritat no li sembli ofensiva, comandant. Estem passant per un moment molt delicat. Abans les meves naus formaven part d'una força defensiva honorable i efectiva a la qual se li havia assignat la missió de protegir les naus pertanyents a la Federació de Comerç. Tenim un historial de segles en què no hi ha ni una sola taca.

–Això és una cosa del que poden estar orgullosos, capità.

–No sé com serem tractats quan passem a formar part de les forces defensives de la República. Espero que la integració es dugui a terme sense problemes, i que pugui continuar la meva honorable carrera.

I aquest historial sempre fa massa èmfasi en l'honor –va pensar en Sienar–. Vau prendre part en la pitjor transgressió de la Federació de Comerç. Tu mateix, capità Kett, vas amenaçar a sistemes planetaris sencers amb els teus desintegradors, has arrencat concessions, has escortat carregaments de màquines i drogues de contraban, i has transportat immigrants amb els cossos recoberts d'armes biològiques d'acció retardada... Tindràs sort si gent com Tarkin aconsegueix desviar l'atenció del braç senatorial de la justícia i salvar-te d'un judici sumaríssim per crims de guerra. Però va seguir contemplant al capità amb expressió afable i ulls plens de simpatia.

–No confio en aquest tallador de sang, senyor. El seu poble és famós pel seu temperament imprevisible i la seva tendència a jugar brut.

–Va ser escollit personalment per Tarkin. Les seves ordres deixen molt clar que ha de gaudir d'una cooperació total en qualsevol cosa que pugui fer.

Inclòs assassinar al seu comandant en el cas que les coses surtin malament.

–Ja ho sé, senyor.

–Llavors a on vol anar a parar, capità Kett?

–Desitjo comunicar-li la meva preocupació, senyor.

–Prenc nota d'ella. Espero que mantingui la seva vigilància.

–Sí, senyor.

Sienar va tallar la connexió i la imatge es va esvair amb un tènue xiulet.

Utilitzar el tallador de sang com a client no era una estratagema excessivament brillant, però serviria. A jutjar per tot el que li havia estirat de la llengua al pilot de la nau sekotana desactivada que guardava en el seu hangar de les profunditats de la ciutat, abans que aquest pilot morís...

Coses que Sienar no havia revelat a Tarkin, arribant a l'extrem de mentir sobre com havia obtingut aquella nau. Fets que havia descobert molt abans que Tarkin, tan arterós i retorçat com de costum, tractés d'involucrar-lo en aquella conspiració desgavellada i massa òbvia.

Basant-se en el que el pilot de Gensang havia dit durant la seva agonia, en el curs de la qual va ser estimulat a parlar mitjançant les subtils drogues d’agrilat, Sienar va arribar a la conclusió que els colonitzadors de Zonama Sekot anaven darrere d’alguna cosa, o que eren simplement gent molt cobdiciosa; que havien descobert un tresor d'increïbles proporcions i, en comptes d'organitzar una explotació judiciosament administrada, amb guerres de licitacions orquestrades entre membres de la Federació de Comerç, havien seguit un camí decididament arriscat, satisfent els desitjos dels nens rics i mimats de la galàxia i embarcant-se en una notable però en última instància fútil mascarada per ocultar-se a si mateixos.

Els colonitzadors necessitaven capital per comprar coses, coses molt cares. Necessitaven obtenir-les de pressa i discretament, i havien de tenir-les el més aviat possible.

El pilot, un lladre d'espècia de Gensang que acabava d’enriquir-se i en qui els seus avantpassats portaven més de mil generacions dedicant-se al contraban sense massa èxit, s'havia fet amb un curiós model d'androide de protocol compacte en un palau del joc de Serpine.

Aquell androide havia arribat a mans del pilot de Gensang gràcies a un jove rodià tan temerari com sorprenentment ric durant una partida de lliurament total a vida o mort. El destí del jove rodià no va ser la vida. El que va fer va ser llançar una bola-joom tallada en un robí tan gran com un puny pel clàssic tobogan en espiral, després de la qual cosa la bola-joom va caure dins de la boca d'un vell passar molt primmirat que bavejava verí. A continuació el passar va balbucejar amb la seva fastigosa veu bombollejant una profecia insultant per a l’extremadament supersticiós emperador-governador de Serpine, i els escandalitzats guàrdies del palau van fer trossos al rodià. Totes les seves possessions, inclosa la seva nau espacial plena de bons al portador, van ser lliurades al gensang, qui no podia creure en aquell cop de sort.

El petit androide que formava part del botí va explicar una historia fantàstica al seu nou amo. L'androide afirmava estar plenament qualificat per portar clients a un món misteriós que fabricava les naus espacials més ràpides etc., etc., etc., un viatge que el rodià no havia viscut el temps suficient per efectuar.

El gensang va quedar molt intrigat. Va superar el sorprenent test soci–psicològic al qual el va sotmetre l'androide, li va ensenyar una part del seu tresor en bons, més que suficient, i va ser advertit que experimentaria la major aventura de la seva vida en un món exòtic, alguns detalls de la qual oblidaria gairebé del tot poc temps després.

El gensang va tenir la immensa mala sort de comprar la seva nau sekotana i ensopegar amb uns lladres. Aquests es van emportar al gensang, l'androide i les restes en ràpid procés de desintegració de la nau i els van vendre als agents d’en Sienar per una suculenta suma. Després els agents d’en Sienar van matar als lladres.

Així era l'interminable cicle de la cobdícia i els diners. El poble del tallador de sang potser fes bé en sentir aquest desdeny cap a la riquesa.

Sienar jeia sobre l'estómac al costat del finestral de la sala d'estar, novament obert a les estrelles i amb Zonama Sekot eternament visible. Abans de la seva comunicació amb Kett, havia acabat un sopar lleuger de galetes i ponx de vi alderaanià, un dels pocs gustos que compartia amb Tarkin.

Generalment tot just prestava atenció al menjar i la beguda, i gairebé mai se sentia temptat pels altres plaers de la carn. El que realment li feia bullir la sang era el poder. El poder de dissenyar i construir coses extraordinàries. El poder de fer que els teus vells amics lamentessin haver tractat d'enganyar-te amb un doble joc tan bast.

Jo, que he construït naus per als éssers més poderosos de la galàxia... Jo, d'entre totes les persones, manipulat per un aprenent de soldat de segona categoria que s'ha enganyat a si mateix fins a convèncer-se que veu la forma d'un nou ordre amb més claredat que el seu superior intel·lectual!

La mera idea li va fer arrufar els llavis i va fer que els seus ulls s’entornessin fins a convertir-se en dues fosques escletxes.

Sienar havia permès que l'androide de protocol sotmetés al tallador de sang a les seves proves. Tal com sospitava, el tallador de sang les va superar sense dificultat: l'elegància, l'educació, una bona família i la visió de tantíssims crèdits escampats sobre el terra de la cabina del comandant gairebé van fer esclatar els petits circuits de l'androide.

Que bojos havien d'estar els líders d'aquell món perdut per confiar tals judicis a un androide de protocol!

En aquells moments l'androide anava cap a Zonama Sekot amb Ke Daiv a bord de la nau estel·lar particular d’en Sienar. Si Ke Daiv tornava amb una de les meravelloses naus del planeta, Sienar ja tenia preparades totes les eines quirúrgiques i d'esborrat mental necessàries per convertir el tallador de sang en el seu propi xofer personal. Analitzaria el navili vivent sekotà, aprendria els seus secrets i li donaria la volta al joc d’en Tarkin amb tan vertiginosa rapidesa que el seu antic amic mai es recuperaria.

I això potser li proporcionaria el poder i la influència necessaris per fer els seus propis tractes amb qualsevol nou poder polític emergent.

Deliciós. Absolutament deliciós. Molt millor que fins i tot el més selecte dels vins d'Alderaan, escalfat en la més delicada copa de vidre de motes daurades sobre d'un petit foc de fusta almescada, Sienar va deixar escapar un altre prolongat sospir. El joc s'havia tornat realment interessant. El meu volgut capità Kett –va pensar–, el meu honor no és més pur que el teu. Però almenys jo no sóc un hipòcrita.

Següent