Comunicacions de cantina

Comunicacions de cantina

Informant:

John Chesterman

Mos Eisley és una ciutat fronterera, i el sòrdid bar estava abarrotat per criatures d'altres planetes: comerciants, tractants, tripulants espacials autònoms buscant un treball, estafadors i bandolers d'una dotzena de mons.

D'alguna manera, Ben Kenobi i ell havien de trobar un pilot que els portés en la seva desesperada missió. El seu vell tutor es capbussà en la multitud i Luke es va quedar sol, meravellat davant l'extraordinària varietat de formes de vida que li envoltava. En què pensaven? Quins estranys sentits i habilitats posseïen? I, sobretot, en quins d'ells podien confiar?

L'univers ja havia revelat algunes estranyes formes de vida, i cada any es descobrien més. Els viatgers que tornaven de les parts més remotes de la galàxia parlaven fins i tot de gegants núvols de gas, vagant per l'espai exterior, que havien evolucionat en una espècie d'intel·ligència basada en camps de força interns. Per norma, com més gran i complex és el cervell, major és la intel·ligència, però molts dels supercervells eren massa grans per moure's de forma independent i es mantenien sovint tancats en si mateixos. Luke havia vist imatges d'alguns d'ells, com els massissos d'algues gegantines del Sistema Cygnus B i, potser el més estrany de tots, l'oceà «pensant» que cobria el planeta Solanus. Era un mar tan ric en químics que podia transportar milers de milions de processos de pensament en les seves fosques profunditats, encara que es negava a participar en els assumptes galàctics i passava el seu temps jugant amb si mateix, creant i modificant elaborades estructures cristal·lines i meditant sobre la seva pròpia identitat.

Però això, com diria Han Solo, és un altre món. Aquí, a Tatooine, Luke es trobava amb un rang biològic més familiar. Per molt estranya que fos la seva aparença exterior, almenys caminaven i parlaven.

Encara que el bar era sorollós, Luke es va adonar que no totes les converses eren audibles. En freqüències més elevades de les quals podia escoltar, hi havia una cacofonia ultrasònica de grinyols i xiulades. Uns klytonians parlaven entre ells d'una punta a una altra de la sala usant vibracions en els camps elèctrics generats per les escates de cuir que cobrien els seus cossos, uns telèpates unien els seus caps inclinats en les cantonades, tractant de fer callar la xerrameca de les ones cerebrals al voltant seu, i els olfaxes ensumaven l'aire, conversant en el que probablement fos el llenguatge més sofisticat de tots: el llenguatge de les olors.

Un ésser humà té 5 milions de cèl·lules sensorials que responen als senyals olfactoris, i un gos, que és un dels principals olfaxes terrestres, té 150 milions. Però en alguns dels planetes foscos, molt lluny de l'estel més proper o coberts per densos núvols, han evolucionat olfaxes que tenien la meitat del seu cervell dedicada a l'olfacte.

Usant tres diferents tipus de nervis de la mateixa manera que els humans tenen tres receptors lluminosos diferents en els seus ulls, poden «olorar» en color i en 3-D. Amb els ulls tancats poden dir-te no només qui estava en el bar, sinó també on estava situat cadascun. No hi havia forma d'ocultar-se d'un olfax, i les tropes d'assalt imperials rarament els atrapaven perquè els seus sensibles nassos els detectaven molt abans que se'ls pogués veure. Era impossible mentir-los perquè el seu olfacte detectava el veritable significat darrere de les teves paraules. Un olfax pot olorar l'ansietat, o la por, o la confiança amb la mateixa facilitat que un humà pot olorar el pa recentment fet.

Luke solia preguntar-se com els olfaxes, amb la seva visió limitada, van poder descobrir la resta de la galàxia, fins que el vell Ben Kenobi li va indicar que moltes formes de radiació produeixen olors. La llum ultraviolada, per exemple, converteix l'oxigen en ozó, i va ser la característica aroma d'aquest últim el que va donar als olfaxes la primera pista de l'univers.

—Però tingues en compte —va afegir l'ancià—, que estan indefensos en els vols espacials. Els seus ordinadors químics són lents comparats amb els nostres, i en el buit no pot olorar-se res.

—Quina espècie té els millors pilots? —va preguntar Luke, i per a la seva sorpresa Ben havia extret la seva atrotinada còpia de l'Enciclopèdia Universal i l'havia obert en una imatge d'una criatura amb aspecte d'insecte amb grans ulls múltiples.

—Aquesta —va dir—. Jo segueixo necessitant ordinadors, però aquests poden fer els càlculs en el seu cap. Mira els seus ulls amb totes aquestes facetes. Els seus cervells han evolucionat per coordinar totes aquestes imatges automàticament. Pensen matemàticament. Per a ells, el càlcul de trajectòries i òrbites és una cosa natural, i són els millors navegadors astrals que mai hagi trobat. Tenen una taxa de fusió de parpelleig de més de tres-cents!

—Què significa això? —va preguntar Luke.

—És la velocitat a la qual poden captar informació. Si tu veus més de 20 imatges per segon, es reprodueixen juntes com una pel·lícula, però podries mostrar a aquestes criatures 300 imatges per segon i encara veurien cadascuna d'elles com una imatge fixa independent. Així de ràpids són!

»Però vés amb compte amb ells. Com a membres d'una tripulació, no són de fiar perquè no tenen emocions. La lleialtat no significa res per a ells. No prendran riscos i t'abandonaran si creuen que això és el millor per a ells.

•

Luke va recordar les paraules d’en Ben Kenobi mentre feia un cop d'ull pel bar. Com era aquesta frase que havia usat el vell guerrer? «No importa quin aspecte tinguin, el que importa és com pensin». Però en què pensaven aquests éssers, bioelèctrics, telèpates, olfaxes, i els sensibles a la temperatura el món del qual era un arc de Sant Martí de diferents temperatures, i els ultrasònics que podien veure a través d'ell? No per primera vegada, es va alegrar que Kenobi —i la Força— li acompanyés.