El Planeta Misteriós (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

El capità Kett va saludar cortesament al comandant quan aquest va pujar a la coberta de navegació de l'Almirall Korvin.

–Ens estem aproximant al punt d’emersió –va dir a Sienar.

Sienar va assentir distretament.

Les cobertes dels finestrals es van fer a un costat, i Sienar va donar mitja volta per no haver de contemplar el retorçat panorama d'estrelles que desfilava davant seu.

–Inversió en les coordenades fixades –va murmurar.

–Com vostè ordeni, senyor–va assentir Kett.

–Quin és el nivell d'eficiència de les instal·lacions de duplicació de la nau, capità Kett? –va preguntar Sienar.

–El nostre complement astromecànic és capaç d'efectuar moltes reparacions d'importància en vol –li va informar Kett.

L'E-5 estava operant força bé amb les seves noves capacitats, i el tallador de sang reaccionava favorablement a la seva nova perspectiva. Fins al moment tot anava bé, però encara quedava molta distància per recórrer.

Sienar va mirar a Kett i li va allargar una capseta de targetes de dades.

–Vull que aquests programes siguin carregats en el manufacturi de la nau i que siguin introduïts en tots els androides de combat. La programació serà duplicada a partir d'aquestes targetes de dades i tot seguit ha de ser activada en cada unitat, substituint a qualsevol altra programació. Qualsevol altra, capità Kett. I, naturalment, portaré a terme proves de verificació.

L'expressió educadament cortesa d’en Kett va esdevenir una ganyota gelada.

–Això no està autoritzat, senyor. Va contra la política de la Federació de Comerç.

Sienar va somriure davant aquella recaiguda en els vells costums.

–Quan tornem, totes les nostres armes seran lliurades a la República. Aquesta programació satisfà tots els requisits fixats per la República, i farà que l'androide respongui al control de la República.

–Tot i així, no em sembla correcte... –va començar a dir Kett.

–He rebut instruccions personals d’en Tarkin, i no poden ser més explícites –va dir Sienar sense immutar-se.

Sabia que com a comandant, i amb el suport d’en Tarkin, la seva ordre seria suficient, almenys ara que podia exercir certa influencia sobre en Ke Daiv.

Ara que no hauria d'enfrontar-se a un infortunat accident si feia alguna cosa inesperada que no volien que fes.

L'androide baktoide E-5 va sortir del turboascensor amb pas sorprenentment ràpid i decidit i va entrar al pont de la nau insígnia. Després es va aturar just sota la coberta de navegació, clarament visible per a tots els que es trobaven presents en el pont. El seu comportament no portava implícita cap amenaça, i no era més que una demostració de la nova situació imperant a bord. Normalment, aquell androide no hauria estat activat fins a la batalla.

Kett el va contemplar amb evident preocupació.

–Entès, senyor –va dir finalment.

–I ensenyi’m els informes del servei astromecànic en quant la tasca s’hagi acabat –va dir Sienar, llepant-se les dents.

Kett el va mirar en silenci durant un parell de segons, sense molestar-se a intentar ocultar el seu disgust.

Sienar va fingir no haver-se adonat i va mirar per la finestra.

–Inversió –va anunciar l'oficial de control de l’hiperimpulsor.

–Espai real! –va cridar el capità Kett en el mateix instant en què les estrelles tornaven a la perspectiva correcta i l'espai i el temps recuperaven el seu domini acostumat.

–Ja era hora –va dir Sienar amb un sospir.

Després va accionar una palanca, i la coberta de navegació va avançar al llarg dels seus rails cap al gran finestral fins que el panorama va ocupar tot el seu camp visual.

Sienar hauria acollit amb plaer qualsevol paisatge estel·lar, però el que estava veient en aquells moments era realment molt, molt impressionant. La cinta desplegada cap a l'exterior dels components de la gegant vermella i la nana blanca omplia els seus ulls amb aquesta estranya resplendor que només es pot veure en els somnis. Semblant espectacle era un rar privilegi.

Ara que els seus sistemes d'armament havien estat reforçats amb una petita dosi de la subtilesa i la creativitat que havia estat buscant durant tota la seva vida, Sienar fins i tot se sentia capaç de gaudir de l'espectacle.

–El planeta cap al qual ens dirigim està a la vista, i hem iniciat una òrbita de manteniment al voltant del sol groc del planeta –va dir Kett–. No ens aproximarem més fins que vostè així ho ordeni, comandant.

Kett, que seguia donant voltes a les seves opcions, no volia abandonar el pont.

Sienar no tenia res en contra del pensament independent, sempre i quant no arribés a tornar-se massa independent.

–Pot executar les meves instruccions..., ara –va dir, assenyalant la popa.

–Sí, senyor.

Kett va anar a corre-cuita cap al turboascensor, amb els ulls semblats a gemmes enfonsats a les conques metàl·liques de l'androide E-5 ferms i ominosament clavats en el buit entre els seus omòplats.

Següent