El Planeta Misteriós (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

La multitud es va separar en silenci per deixar passar a Obi-Wan i Ànakin, que van travessar el pati en solitari. Sheekla Farrs es va quedar enrere i els va veure acostar-se a les enormes portes de pedra i làmina. Les portes van girar sobre les seves frontisses. A l'altra banda del llindar hi havia una gran càmera esfèrica descoberta, com l'interior d'una pilota a la qual li haguessin llescat la part superior. El sol d'última hora del matí lliscava un oval resplendent a través del fons de la càmera, que bullia amb l'agitació de milers d'éssers vius: boles cobertes de punxes una mica més petites que un cap humà.

Obi-Wan va observar aquell moviment amb certa preocupació. Ànakin, però, va contemplar als milers d’esferoides eriçats de punxes amb un somriure als llavis.

–Aquestes boles creixeran per convertir-se en la nostra nau –va xiuxiuejar a Obi-Wan.

–Això encara no ho sabem –va dir Obi-Wan.

–Un Jedi pot percebre el seu destí, no? –va replicar Ànakin.

–Un Jedi que hagi completat el seu ensinistrament pot confiar en aquests pressentiments, però els canvis en la Força poden enganyar a un aprenent.

Ànakin va arrencar a córrer i Obi-Wan es va afanyar a seguir-lo. El noi va estendre els braços com en un gest de benvinguda.

A l'altre extrem de la gran cambra, tots els organismes coberts d'espines van interrompre bruscament la seva crepitant agitació. Excepte per una brisa matinal que baixava mandrosament de l'obertura al cel, el silenci va omplir la sala.

–Són companys-llavor! –va cridar Ànakin.

Les portes es van tancar silenciosament darrere d'ells. Estaven sols amb els companys-llavor, si és que era allò el que eren. Obi-Wan es va dir que no havien d'arribar a conclusions precipitades, però era obvi que Ànakin no tenia absolutament cap dubte.

–A què estàs esperant? –va cridar el noi.

La seva veu no va crear cap ressò, ja que la gruixuda catifa de boles de punxes absorbia tots els sons.

–Hauríem de deixar que elles prenguessin la iniciativa –li va aconsellar Obi-Wan en veu baixa.

Ànakin va arrufar les celles impacientment. Tot d'una va tornar a ser un noi de dotze anys i res més que un noi, com si els tres anys d'ensinistrament en el Temple s'haguessin esfumat sense deixar rastre. Obi-Wan li va posar la mà a l'esquena i va percebre la tensió que hi havia al cos i els membres del noi, com un animal jove, totalment impenetrable als suggeriments.

Per un moment aquella sobtada desaparició de tots els aspectes dels seus ensenyaments que acabava de presenciar en el seu padawan li omplí de consternació. Era com si es trobés darrere d'un nen totalment diferent a aquell que Qui-Gon havia cregut tan especial.

Ànakin va parlar, les seves paraules tot just audibles.

–Estic preparat –va afegir després, aixecant la veu.

Només llavors va comprendre Obi-Wan el que estava passant, i el borrissol del clatell se li va estarrufar d'una manera com no ho havia fet en anys, des que es va enfrontar i va derrotar, encara que per molt poc, l'estrany Sith vermell i negre amb l'espasa de llum de doble fulla, Darth Maul, el Sith que havia ferit de mort a Qui-Gon.

El noi s'havia aïllat completament de totes les vibracions personals exteriors. Hi havia entrat en el silenci de la Força d'una manera que Obi-Wan encara trobava excepcionalment difícil de dominar, encara que no impossible, i el noi ho havia fet en fraccions de segon.

Amb el veloç geni natural d'un nen, Ànakin s'havia convertit en una antena silenciosa que escoltava les criatures immòbils dins de l'esfera.

I les boles de punxes, al seu torn i igualment silencioses, escoltaven aquells dos nous clients en potència amb tota l'oberta franquesa d'una altra varietat d'infància.

–Volen una cosa de nosaltres –va suggerir Obi-Wan.

Ànakin va sacsejar el cap. L'aprenent no estava d'acord amb el Mestre, no per primera vegada i, va sospitar Obi-Wan, tampoc per última.

–No som el que esperaven –va dir Obi-Wan.

Ànakin va assentir.

Dues de les esferes eriçades de pinxos es van desprendre de la part central de la paret i van rodar sobre les seves companyes fins arribar al buit en el bol del sòl, aquell espai desert que envoltava als dos humans. Les boles de punxes van rodar lentament, seguint una trajectòria serpentejant per acabar detenint-se a uns centímetres dels peus del noi.

Més boles de punxes es van desprendre de la paret i les van seguir. En qüestió de moments, Ànakin i Obi-Wan es van trobar rodejats per deu companys-llavor, cadascun dels quals produïa suaus espetecs i traspuava un deliciós aroma a flors.

–Ho aproven –va dir Ànakin mirant al seu Mestre–. Senten que no tenim por. –En els ulls del noi, l'entusiasme havia estat refredat per una nova cautela–. Però... Si ens aproven, això significa un autèntic compromís, oi?

–Suposo –va dir Obi-Wan.

–Per a ells ha de ser una cosa molt seriosa.

–Potser.

Les deu boles de punxes van retrocedir i van posar fi als seus nerviosos moviments. L'aire estava impregnat per la seva aroma, que s'havia tornat tan fresc i picant com la brisa d'un mar salat.

–Tant de bo Sheekla ens hagués explicat una mica més –va dir Ànakin, recorrent la càmera amb els ulls.

L'atmosfera s'estava carregant d'humitat, com si anés a esclatar una tempesta.

Les boles de punxes van començar a vibrar sobre el sòl. Obi-Wan va alçar la mirada cap al final del mur i va veure moltes més boles baixant cap a ells. El seu decidit descens aviat es va convertir en un frenètic enfonsament. La catifa de companys-llavor es va disgregar a mesura que dotzenes primer, i centenars de les esferes eriçades de pinxos després, es van desprendre del mur i van caure per xocar amb els seus congèneres en el fons del bol. Les boles de punxes rebotaren, van xiular i s’esclafiren, alliberant un núvol asfixiant d'aroma entre elèctric i floral.

–Van a deixar-se caure totes! –va cridar Ànakin i es va tornar, però no hi havia cap lloc al qual poder fugir. El noi es va aixecar i després es va amagar i va estendre la mà cap a Obi-Wan–. Això serà seriós! Però facis el que facis, no tinguis por!

Obi-Wan va buscar instintivament la seva espasa de llum, però allò no hauria servit de res. L'única cosa que podien fer era romandre immòbils esquena contra esquena i tapar-se la cara mentre totes les boles de punxes de la càmera queien a terra en una cascada espinosa. Uns segons després, el diluvi va caure sobre Ànakin i Obi-Wan per colpejar-los i sacsejar-los implacablement. Mestre i aprenent van estendre les mans per impedir que se submergissin els seus rostres. Però el torrent els pressionava per totes bandes, alçant-se sobre els seus caps i esclafant-los els dorsos de les mans contra els llavis i el nas. Fragments de closques de boles de punxes van volar pels aires, i un núvol de pols es va elevar de la confusa pasterada.

Ànakin i Obi-Wan no es podien moure.

I uns segons després, ja ni tan sols podien respirar.

Següent