CAPÍTOL 19
Ànakin
es removia nerviosament en l'estret interior del transport, sense poder veure
res per les petites finestretes incòmodament situades darrere dels seients.
L'única cosa que podia veure era una espurna de cel i un horitzó verd ple de
protuberàncies. Conforme el transport volava cap al sud, no paraven d'entrar i
sortir del terminador[1],
i la cabina es va anar il·luminant i enfosquint alternativament fins que el
transport va virar en direcció oest i van volar cap a la joventut del dia.
Durant el
seu viatge al transport només podria oferir-los les comoditats més bàsiques:
quatre seients, estrets i suspesos a sota d'un sostre baix, i una porta tancada
entre ells i el pilot. Obi-Wan podia percebre la presència d'un humà darrere de
la porta i res més. El transport era un model bastant familiar, un vehicle
expedicionari lleuger que els navilis de majors dimensions solien transportar
en els seus cellers de càrrega per a tasques d'exploració a distància reduïda.
Allà no hi havia res exòtic.
–Aquesta
no és manera d'administrar un planeta –va dir Ànakin.
Obi-Wan
estava d'acord amb ell.
–Es comporten
com si haguessin tingut problemes recentment.
– Amb la
Vergere?
Obi-Wan
va somriure.
–Vergere
va rebre instruccions de no crear cap mena de problemes. Potser els hagin
tingut amb els visitants desconeguts que va ser enviada a investigar.
–No percebo
res semblant pels voltants –va dir Ànakin–. Puc sentir la Força en tot aquest
planeta, i en els colonitzadors, però...
Va
torçar el gest i va sacsejar el cap.
–Jo tampoc
percebo res inesperat –va dir Obi-Wan.
–No he
dit que no pogués percebre res inesperat.
Obi-Wan
va decantar el cap i va mirar al seu padawan.
–
Llavors de què es tracta?
–No m'esperava
el que estic percebent. Això és tot –va dir el noi, i va arronsar les
espatlles.
Obi-Wan
ja sabia que la capacitat de l’Ànakin per percebre petites variacions en la
Força solia ser molt més aguda que la seva.
–I què
és el que perceps?
–Alguna cosa...
gran. No un munt de petits rínxols o ondulacions, sinó una gran onada, un canvi
realment gran que ja ha ocorregut o que està a punt de passar. No se m'acut una
altra manera de descriure-ho.
–Encara no
percebo aquesta agitació combinada –va dir Obi-Wan.
–Oh, és
igual –va dir Ànakin–. Potser sigui una il·lusió. Potser estic fent alguna cosa
malament.
–Ho dubto
–va dir Obi-Wan.
Ànakin
va entrellaçar les mans darrere del seu coll i va sospirar.
–Quant
falta per arribar?
El
transport es va posar amb un sotrac una hora després, i l'escotilla va bascular
immediatament cap avall amb un estrident grinyol per xocar amb un sòl bastant
dur. Un corrent d'aire calent i saturat d'olors va entrar a la cabina,
perfumada amb alguna cosa que era alhora floral i suculent, com un pastís
acabat de fer.
Ànakin
va trobar molt apetitosa aquella olor. Potser havien preparat una mica de
menjar per als visitants, un esmorzar o dinar.
Però
quan es van ajupir per sortir del transport, no els esperava cap taula plena de
menjar. Ànakin i Obi-Wan es van trobar a sobre d'una gran plataforma suspesa
entre quatre enormes troncs foscos, les porcions centrals de boras tan gruixuts
i arronyacats com barrils, cada un dels quals tindria uns dotze metres de
diàmetre. A la part alta, un sol radiant es filtrava a través de capa rere capa
de fullatge superposat, molts dossers entremesclats de vegetació que donaven
ombra a tot allò que els envoltava i creaven la impressió que estaven caminant
sota el crepuscle. Obi-Wan va ajudar a l’Ànakin a baixar per la rampa mentre
llançava ràpides mirades a dreta i esquerra. Després els dos es van aixecar i
es van trobar davant un humà alt i d'aspecte robust embolicat en una llarga
túnica negra adornada amb lluents medallons verds. Mesurava bastant més de dos
metres d'alçada, raó per la qual era molt més alt que Obi-Wan, i el seu pàl·lid
rostre tenia el color blavós de la llet de Tatooine.
–Esteu a
Zonama Sekot, un planeta de considerable bellesa i ferma tradició –va dir–. Em
dic Gann.
–Encantats
de conèixer-te –va dir Obi-Wan mentre ell i Ànakin anaven cap aquell home tan
alt.
A jutjar
pel seu color i el seu port, Gann havia nascut en un dels sistemes interiors de
Ferro, una sèrie de mons apartats que no sempre obeïen les lleis de la
República. Els ferroans eren un poble orgullós i independent que poques vegades
donava la benvinguda als forasters i gairebé mai s'allunyava molt de la llar.
–On són
les vostres naus, les realment ràpides? –va preguntar Ànakin, avorrit per tota
aquella pantomima d'adults i deixant-se portar per l'entusiasme.
–Aquest
és el meu estudiant, Ànakin Skywalker de Tatooine –el presentà Obi-Wan–. Jo sóc
Obi-Wan Kenobi.
Gann va
abaixar la mirada cap a l’Ànakin i la seva expressió es va endolcir.
–Jo també
tinc un fill, un estudiant especial –va dir–. Molts fills i filles. Són el que
aquí anomenem els nostres estudiants. És igual de qui hagin nascut, perquè tots
som mares, pares i mestres. Em temo que encara trigaràs uns dies a veure una de
les nostres naus, jove Ànakin. –Després va tornar a centrar la seva atenció en Obi-Wan
i va estendre el braç–. Ens trobem en el que nosaltres diem la Distància
Mitjana, la nostra primera llar a Zonama Sekot, on ens vam establir fa vint
anys els ferroans. Seixanta anys estàndard. És clar que el temps no significa
el mateix aquí que a qualsevol dels mons ferroans, o de Coruscant.
–Els
nostres accents ens han delatat? –va preguntar Obi-Wan.
–Uns quants
mesos en el món capital són suficients per deixar la seva empremta en la manera
de parlar –va dir Gann–. Zonama Sekot té les seves pròpies idees sobre com cal
deixar transcórrer el temps. Em sento com si hagués passat tota la meva vida
aquí, i no obstant això, podria haver estat només un any, un mes, una
setmana...
Obi-Wan
va interrompre delicadament aquella mena d’estat de somni.
–Desitgem
comprar una nau –va dir–. Tenim els diners, i estem disposats a passar per les
proves i l'ensinistrament.
Gann va arquejar
melodramàticament les seves primes celles negres.
–Primer el
ritual. Les respostes i les proves molt més tard.
El ferroà
es va girar davant algun caprici del vent, un fugaç so sibilant que va ressonar
entre els dossers de les altures.
–La vista
des d'aquí no és de les millors –va dir–. Veniu amb mi. Heu de ser presentats a
Sekot.
Ànakin i
Obi-Wan van seguir a Gann fins a un buit entre dos dels enormes troncs que
envoltaven la plataforma i la sostenien. El ferroà va obrir una porteta teixida
amb unes tiges semblants als juncs i els va convidar a passar amb un gest de la
mà. Caminant entre els troncs, Mestre i aprenent van sortir a una plataforma
exterior banyada pel sol des de la qual s'albirava un panorama molt més
espectacular que el que Charza Kwinn els havia mostrat a bord del Flor del Mar Estel·lar.
Gann va
creuar els braços i va somriure orgullosament. Les boirines matinals s'elevaven
d'una serpentejant vall del riu i les seves profunditats encara perdudes entre
les ombres als seus bons dos quilòmetres per sota de la plataforma. Al llarg
dels murs inferiors de la vall, un nivell rere l'altre de morades i plataformes
cobria les nues parets rocoses, sostingudes en el seu lloc per gruixudes lianes
verdes i marrons. Les lianes penjaven de boras de grans arrels que abastaven
cingles tallats a ganivet, coronats per més dossers de vius tons verds i
porpres. Diverses aeronaus solcaven els tranquils corrents matinals per entre
els cingles. Consistien en grups de globus rígids en forma de tub i de color
blanc os disposats els uns al costat dels altres i estabilitzats mitjançant més
globus de guia. Les aeronaus seguien llargues esteses de cable suspesos a
través de la vall, sostinguts a intervals de cent metres per troncs que sobresortien
dels penya-segats. En aquell mateix instant, una aeronau travessava lentament
la corona circular de fullatge a la part alta d'un suport.
–El planeta
es diu Zonama –va dir Gann–. El món vivent que el cobreix s'anomena Sekot.
Aquesta és una petita part de Sekot, igual que els boras que hi ha darrere de
nosaltres i al nostre voltant i, creem nosaltres, com els qui vivim aquí. Per
ser dignes de pilotar un fragment de Sekot, una de les nostres naus, heu d'acceptar
i comprendre la nostra manera de viure. Heu d’acceptar al Magíster i el paper
que exerceix en la nostra vida i història, i heu d’acceptar la unió amb Sekot.
No és un camí fàcil, i tanca perills molt reals. El poder de Sekot és
impressionant. Accepteu?
L'expressió
d'Obi-Wan no es va alterar. Ànakin va alçar els ulls cap a Gann per interrogar-lo
amb la mirada.
–Acceptem
–va dir Obi-Wan.
–Feu el
favor de seguir–me i us ensenyaré on us allotjareu.
[1] Terminador, línia que separa la part il·luminada de la part fosca d’una
lluna o planeta. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada