CAPÍTOL 63
Tarkin, amb
el rostre gairebé porpra, semblava haver embogit de ràbia. Es va encongir al
costat d’en Sienar en el mòdul d'escapament mentre el vell capità del sembrador
de mines els segellava amb una ombrívola i fatalista inclinació de cap.
–Quan
faltaven dos minuts per a l'atracament! –va cridar Tarkin, colpejant la prima
mampara amb els punys–. Estàvem tan a prop!
–Vés amb
compte –va dir Sienar–. Aquests interiors no són massa sòlids.
Tarkin
es va quedar immòbil, tremolant d'ira, i va fulminar amb la mirada a Sienar.
–El disseny
més barat, ja saps. Els vaig dissenyar pensant en la lleugeresa, no en la resistència
–va dir Sienar.
Tarkin
va buscar un comunicador, va trobar un a la paret i el despenjà d'un cop amb la
mà. Un instant després tenia una connexió directa amb l’Einem.
–M’és
igual el que hagi de fer, capitana –va cridar–, però destrueixi aquesta maleïda
nau de càrrega i tot el que queda del planeta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada