El Planeta Misteriós (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

Distància Mitjana estava molt més calmada que abans, en un agut contrast amb la celebració que havia donat inici a la cerimònia de l'elecció. La gent s'ocupava dels seus quefers a les terrasses, anant d'un costat a un altre com si aquell fos un moment com qualsevol altre. Des del parapet del seu apartament, Obi-Wan contemplava com les llanternes nocturnes parpellejaven a l'altra banda del congost i escoltava les veus llunyanes mentre els seus tres companys-llavor s'aferraven a ell com a un pare perdut feia molt de temps i finalment recuperat.

Ànakin tot just va dormir aquella nit. El seu llit vibrava amb la suau agitació de dotze companys-llavor que es disposaven a descloure. Les llavors no estaven acostumades a veure’s separades d'un client després de l'elecció i s'havien posat una mica nervioses, tot i que Sheekla Farrs els hi va dir que no era res excessivament seriós i no trigarien a oblidar-ho. Les esferes es removien sobre la prima manta miolant gemegoses i de tant en tant queien a terra amb tènues espetecs, després de la qual cosa començaven a protestar demanant que les recollissin.

Les llavors s'estaven partint d'una banda, mostrant una carn ferma i blanca coberta per una gruixuda capa de suau pelatge. Els pinxos s'havien agrupat per a formar tres rígids peus a una banda, i al llarg de l'esquerda per la qual s'estava obrint la closca, es corbaven sobre si mateixes i començaven a marcir-se.

* * *

Al matí, després que el noi i Obi-Wan haguessin superat la prova de ser inspeccionats pel Magíster, o això pensava Gann, els van lliurar les claus de Distància Mitjana. Gann també els hi va donar túniques de clients vermelles i negres clarament visibles entre totes les túniques verdes, i se'ls hi va donar accés a la petita biblioteca de la vall, la qual s'alçava per sobre del cingle en el tronc d'un immens i vell bora.

Tot i que no disposarien de molt temps per visitar la biblioteca, ni per recórrer els voltants de Distància Mitjana. La fase de disseny no trigaria a començar. Sheekla Farrs els hi va explicar que el seu marit, Shappa, s'encarregaria de guiar-los a través d'ella.

Després les llavors serien combinades i enviades als misteriosos manufacturadors sekotans anomenats jentaris, dels quals amb prou feines se'ls havia dit res. Gann els va informar que els jentaris només farien una nau, però venint de quinze llavors, Gann creia que hi havia moltes probabilitats que fos una nau força especial.

–La dotació normal és de tres o quatre –va dir amb subtil desaprovació.

Gann era un home de fermes conviccions, un devot creient en la tradició.

Ànakin va suportar els miols, la caiguda de les punxes i l’incessant anar i venir dels seus nerviosos companys, sabent que es trobava una mica més a prop de la seva meta de volar en la nau més veloç de la galàxia.

Tot i que per això hagués hagut de passar la nit en blanc.

Obi-Wan va sortir de la seva habitació, seguit pels seus tres companys-llavor i amb un aspecte tan exhaust i preocupat com se sentia el noi. El Mestre va saludar al seu Padawan amb un grunyit mentre els hi servien un esmorzar especial a la terrassa exterior.

Es van asseure en còmodes seients de làmina i van beure un suc dolç que cap dels dos va poder identificar, i Obi-Wan no va trigar a ensumar l'aire i va dir:

–Fem una olor diferent.

–Ens estan preparant per al proper pas –va dir Ànakin–. Si anem a guiar els companys-llavor, hem de fer olor com cal.

A Obi-Wan no li va fer molta gràcia la idea que estiguessin alterant la seva química interna, però la reacció de l’Ànakin li va preocupar encara més.

–Tant de bo hi hagués menys misteri aquí –va dir.

Ànakin va somriure, i Obi-Wan va saber que el noi estava fent un considerable esforç de voluntat per no exclamar «Ja m'ho imaginava!». En comptes d'això va dir:

–M'hi jugo a què l'olor és temporal.

La seva nova olor feia que els companys-llavor semblessin trobar-los irresistibles i els impulsava a tractar de mantenir-se encara més a prop seu que abans, suposant que això fos possible. Alguns d'ells s'havien desprès completament de les seves antigues closques per convertir-se en pàl·lides boles de forma una mica aplanada, amb dues gruixudes potes davanteres bastant separades, dos punts negres per ulls entre elles i dues potes més petites darrere. Totes les potes estaven equipades amb pinces proveïdes de tres palps que eren capaces de donar un pessic notablement fort.

A primera hora de la tarda, quan Gann i Sheekla Farrs van venir en la seva cerca, la situació era gairebé insostenible. Els companys-llavor corrien frenèticament pels allotjaments i tan aviat es penjaven de les parets i el sostre com tornaven corrent cap a Obi-Wan o Ànakin per enganxar-se a ells, deixant anar estridents crits d'inquietud quan un altre company-llavor s'interposava en el seu camí, cosa que passava sovint.

Farrs va somriure davant tota aquella commoció com una mare entrant en l’habitació dels nens. Gann va contemplar la situació amb certa preocupació, ja que estava planejant la propera fase del procés i es preguntava com se les anava a arreglar per transportar tants companys-llavor de la manera ritualment acceptada.

Farrs es va burlar de la seva tossuderia.

–El ritual s'ha d'adaptar –va dir–. Farem servir una aeronau més gran.

–Però els colors...! –va protestar Gann.

–Tothom ho sabrà, i tothom ho entendrà.

Això no va semblar tranquil·litzar massa a Gann. Finalment, va empunyar un petit comunicador i va fer els arranjaments necessaris perquè pengessin una barqueta més gran de l'estructura de globus de l'aeronau vermella i negra.

Ànakin va aconseguir recollir i conservar a tots els seus companys, encara que uns quants li van caure quan van sortir per la porta. Les boles trotaren darrere d'ell, miolant i ploriquejant. Amb només tres, Obi-Wan va tenir menys problemes, tot i que les esferes no paraven de remoure’s sobre les seves robes, grimpant pels seus pantalons i la seva túnica i detenint-se uns instants sobre les seves espatlles o el cap per entreveure amb els seus minúsculs ulls–punts mentre s'agafaven dolorosament al voltant de les orelles amb els seus palps.

Veure els joves Jedi jugant amb les seves mascotes havia permès que Obi-Wan es fes certa idea de com es comportarien els nens en presència d'altres éssers més endavant, en la seva vida. Mai havia vist més content al seu padawan. Ànakin, va pensar, seria pacient i delicat, un autèntic contrast amb el freqüentment revoltós jove que era en aquells moments.

El noi els hi va parlar afectuosament als seus companys-llavor i finalment, seguint el seu exemple, Obi-Wan també va aconseguir calmar als seus. Sheekla els hi va dir que encara hi hauria una separació més abans que pugessin a l'aeronau.

L'arquitecte de la nau, Shappa, l'espòs de la Sheekla, havia aconseguit fer un forat a la seva atapeïda jornada laboral per veure'ls aquell matí.

–Ara anirem allà –va dir–. Shappa està convençut que el seu temps és molt valuós i, per mantenir la pau, sempre li segueixo el corrent.

–A veure si ho endevino –va dir Ànakin amb ulls espurnejants–. Passa la major part del dia pensant en naus!

–Pensant no, somiant –va dir la Sheekla amb un esbufec–. Les naus són la seva vida. El Magíster va fer d'ell un home feliç quan li va encarregar aquest treball.

Ànakin i Obi-Wan van anar per una estreta passarel·la que circumdava els grans finestrals del despatx d’en Shappa Farrs. Van empènyer una porta de làmina i vidre i van entrar a la petita i atapeïda sala de disseny, situada a l'extrem d'una terrassa des de la qual es dominava el congost i a la qual el sol de mitjan matí inundava de llum.

Shappa Farrs estava assegut en un tamboret molt alt en el centre d'una taula de dibuix de forma semicircular, el cap embolicat en un casc de disseny mentre traçava grans arcs amb el repliescribà que empunyava a la mà esquerra; l'única que tenia, ja que li faltava el braç dret. Ànakin va veure que la mà només comptava amb dos dits i un polze.

–Treballar amb els jentaris deu ser perillós –va xiuxiuejar a Obi-Wan.

Shappa va alçar el cap i va examinar la sala durant uns moments, malgrat estar encegat pel nucli, com sí busqués la persona que havia parlat. Després va somriure amb un enorme somriure que va revelar un munt de dents i es va treure el casc.

–Oh, res d'això –va dir amb un riure melodiós–. Però forjar i donar forma sí que poden deixar-te sense extremitats. Els forjadors i modeladors mai em van ensenyar com calia gestionar les seves eines, així que ara treballo aquí. No deixen que m'acosti als pous perquè temen que perdi una cama o el cap. –Es va aixecar i els va saludar amb una gran reverència–. Benvinguts als meus dominis. Què us sembla si avui creem una cosa única i molt bonica?

Shappa Farrs era prim i no molt alt, i anava immaculadament vestit. La seva cara era prima i una mica aplanada, amb el nas sobresortint tot just entre uns pòmuls prominents, i els anys li havien ennegrit els cabells gairebé completament. Sortint de darrere del seu escriptori, va contemplar als Jedi amb els ulls molt oberts i expressió divertida.

Va veure la Sheekla aguaitant darrere de la porta, on estava parlant amb Gann, i es va inclinar bruscament cap endavant amb el coll estès. Després va aletejar amb el braç i va emetre una mena d'agut grall.

–Estaves a l'aguait, estimada meva?

–No facis això –va dir la Sheekla, arrufant el gest i entrant a la sala–. Pensaran que estàs boig. I ho està, sabeu? Està completament boig.

Gann la va seguir de tan a contracor com si entrés en una botiga plena ​​de roba interior femenina.

–Sap com sóc i no obstant això m'estima –va dir Shappa amb maliciosa satisfacció–. En el fons del seu cor, tinc el doble de cervell i de cos que qualsevol altre home, tot i que estic mutilat. Pel que fa a Gann... Ell és la meva relació amb el que hi ha de pràctic a Zonama Sekot! Tan tímid! Tan temorós dels obscurs secrets de la vida sekotana! Per a ell, és com tornar la mirada cap a l'interior de l'úter.

L'expressió d’en Gann es va tornar encara més fosca, però no va dir res.

–Entreu, entreu tots –cantussejà Shappa–. Tots sou benvinguts.

L'escriptori estava ple de piles de plastilàmines i vells discos d'informació, no vistos en Coruscant des de feia segles excepte en els museus. Shappa es va tornar cap a l’Ànakin i després va mirar a Obi-Wan.

–Tu pagues i ell vola, oi? –li va preguntar.

–Comprem la nau espacial junts –va dir Obi-Wan–. I ell la pilotarà.

–M'hi jugo al fet que en aquest mateix instant els vostres companys-llavor s'estan menjant la tapisseria del sofà de la meva sala d'espera –va dir Shappa–. No puc permetre que entrin aquí. Els encanta menjar-se les làmines i llençar els discos. Però no us entretindrem més d'un parell d'hores. –Va tornar a centrar la seva atenció en l’Ànakin–. T'agradaria veure el que és possible?

El rostre de l’Ànakin va resplendir d'entusiasme.

–Per això he vingut –va murmurar.

–Possible, vull dir, en naus, jovenet, únicament en naus –va afegir Shappa, retrocedint lleument davant la resposta del noi–. Veig que el noi té gana. Molt bé, doncs anem a donar-li de menjar. Pren! –Va estendre la mà i va agafar una plastilàmina canviant de grans dimensions que va cruixir entre els seus dits–. Aguanta això –va dir a Gann, i aquest va subjectar la plastilàmina per un extrem mentre Shappa la desenrotllava amb dits tan destres com veloços.

Els traços vermells i marrons que cobrien la plastilàmina formaven el minuciós disseny d'una supèrbia nau estel·lar, tota ella corbes compostes i delicades protuberàncies, amb els motors ubicats dins gràcils mòduls i la superfície ombrejada amb un art meravellós perquè semblés tan llisa i atapeïdament suau com la pell d'un shellava madur. A jutjar per l'escala, la nau mesurava trenta metres de longitud amb una envergadura alar –encara que les ales no podien distingir-se del fuselatge– d'aproximadament tres vegades aquestes dimensions.

–Ja fa algun temps que volia fer una nau com aquesta, però fins al moment només era un somni –va dir Shappa–. Cap llavor vol arribar a tornar-se tan complicada, i els clients només em porten tres o quatre llavors. Però per a vosaltres...

Va somriure i va lliscar els dits sobre el dibuix. Activada per la seva fricció, la plastilàmina va anar produint diferents perspectives i un esbós rere l'altre va emergir de la superfície porosa en la qual s’estava emmagatzemant, cobrant vida en sentir l'ordre de l'artista.

Ànakin va xiular.

–Això és ferotge –va comentar.

–És un gran elogi –traduí Obi-Wan per a un Shappa perplex.

–Sí. Em porteu quinze llavors, la major dotació mai vista per a una nau.

–Podràs treballar amb tantes? –va preguntar Gann.

–Que si podré? –va exclamar Shappa, i una esgarrifança de pura energia nerviosa va recórrer tot el seu cos–. Espera i veuràs! La millor nau sekotana mai creada. Una meravella.

–Li diu això a tothom –els hi va advertir Sheekla.

–Però aquest cop parlo de veritat. –Shappa li va oferir l'extrem de la plastilàmina canviant a Obi-Wan i va fregar l'espatlla de l’Ànakin amb les puntes dels dits–. Saps dibuixar? –preguntà–. Disposo d'un segon casc. I d'un tercer. Veniu, clients. Estic segur que teniu les vostres pròpies idees.

–Estic segur d'això –va dir Obi-Wan amb una inclinació de cap a l’Ànakin.

–Ajuntem caps i cascs i empunyem els nostres escribes com si fossin... espases de llum, no? Somiem en l'aire. Tot acabarà cobrant forma sobre les plastilàmines canviants. Nous dissenys substituiran els vells. Serà com fer màgia, jove Ànakin Skywalker.

–Jo no necessito fer màgia –va dir Ànakin solemnement.

Shappa va riure una mica nerviosament,

–I aposto a què tu tampoc –va dir a Obi-Wan. Obi-Wan va somriure–. Ho havia oblidat. Sou Jedi. Bé, llavors res de màgia. Però misteri sí que hi haurà, i en abundància. Dubto que els forjadors i els modeladors estiguin disposats a revelar tots els seus secrets ni tan sols a vosaltres, els meus estimats Jedi.

Va treure un parell de cascs de disseny d'un calaix, els els va passar i va acostar dos tamborets a la perifèria de la taula. Mentre l'aprenent i el Mestre prenien seient, Shappa es va enfilar al seu tamboret, que era una mica més alt que els seus, va donar una palmada sobre la taula i va dir:

–Ara us toca a vosaltres!

–Volem un disseny resistent i en el qual es pugui confiar –li va recordar Obi-Wan a Ànakin, i Ànakin va arrugar el nas.

Shappa va agafar el seu casc, el va sostenir sobre el seu cap i va contemplar en silenci durant uns segons primer a Obi-Wan i després a l’Ànakin amb la cara buida de tota expressió. Després va arrufar els llavis i va dir:

–Tot està en la ment dels amos. A vegades l'únic que hem de fer és descobrir qui som en realitat, i les naus, les belles naus, hi seran, com visions d'un amor perdut.

–Tu no tens cap amor perdut –va dir Sheekla, molt divertida–. Només em tens a mi. Ens vam casar quan érem molt joves –li va explicar a Obi-Wan.

–Només era una figura retòrica –va dir Shappa–. Permet-me els meus entusiasmes.

La resta del matí va transcórrer ràpidament. Obi-Wan va descobrir que el procés de disseny era profundament absorbent, i acabà tan concentrat en ell com el seu padawan, la participació no podia ser més intensa. També va descobrir que l'arquitecte li semblava més i més impressionant a cada minut que passava. A sota de la superfície feliçment esbojarrada d’en Shappa sotjava una poderosa personalitat. Obi-Wan ja s'havia trobat amb alguns casos similars en el curs de la seva vida, grans artistes que en cert sentit semblaven concentrar la Força al seu voltant, col·laborant amb ella a un nivell tan profund com instintiu.

Durant una sessió d'ensinistrament amb Qui-Gon i Obi-Wan, Yoda havia dit: Un artista és la Força. No feliços això ens ha de fer, perquè mireu el que els artistes fan! Com nens, impredictibles són.

Sota l'experta encara que excèntrica guia del gran arquitecte de Zonama Sekot, Obi-Wan va sentir tornar gradualment la seva pròpia sensació de llibertat juvenil, i es va trobar passant contínuament de l'estructura interna de la supèrbia nau que anava cobrant forma en l'espai al qual accedien els seus tres cascs a l'espai de la seva pròpia memòria.

Un record d'un temps abans que es convertís en aprenent d’en Qui-Gon. Joventut: difícil, pesada i incòmoda, més brillant que un miler de sols. Una joventut plena de somnis de viatges i naus veloces i glòria il·limitada, un futur infinit de desafiaments i noves capacitats i, en el moment oportú, coneixement i saviesa.

No era diferent de l’Ànakin Skywalker.

No en res que importés de veritat.

Ah, sí m’ho pogués creure!, va pensar Obi-Wan.

Següent