El Planeta Misteriós (XXXVII)

Anterior

CAPÍTOL 37

–Sembla que hi ha certes dificultats a Zonama Sekot –va dir el capità Kett, pujant al pont de navegació amb un missatge desxifrat d’en Ke Daiv que va lliurar al seu comandant.

Sienar va llegir el missatge amb la cara buida de tota expressió, i després un sobtat arrufament de celles va enfosquir el seu front i va mirar a Kett com si ell pogués tenir la culpa de tot.

En Kett va aclucar els ulls en una reacció defensiva.

–Ha estat rebutjat –va dir Sienar–. Els companys-llavor van decidir que no els agradava i li van destrossar tota la roba a mossegades.

Kett no va haver de fingir ignorància.

–No podem confiar en Ke Daiv –va concloure Sienar.

–També tinc un missatge d’en Tarkin –va dir Kett amb una tremolor dels llavis, i li va lliurar el segon petit cilindre.

El comandant va llegir el breu missatge a la pantalla protegida.

–Comença a posar-se nerviós. Vol saber com està anant tot –va dir després arrufant els llavis.

–Passem a una òrbita diplomàtica, o a una de negociació? –va preguntar Kett–. Tots els sistemes i androides estan preparats. Passar a l'acció immediatament podria ser el millor fonament per a una rèplica.

–Ho seria, si jo fos Tarkin –va dir Sienar, contemplant el capità amb astuta malícia–. Però no he vingut aquí per jugar a la política. No hi ha temps. Ke Daiv segueix tenint les seves instruccions, i li concediré un altre dia.

Sienar es va preguntar si no estaria cometent una estupidesa apostant-ho tot a la carta del tallador de sang. Però no tenia elecció! Alguna cosa li deia que una acció massiva per la seva banda seria un greu error.

–Senyor, si no actuem aviat correm el risc de ser descoberts fins i tot pels sensors més primitius. L'element de sorpresa...

–Hem detectat algun sistema d'armament a Zonama Sekot amb els nostres sensors passius?

–No, senyor, però mai havia hagut de limitar-me a dependre dels sensors passius. La seva capacitat de detecció és limitada i...

–El planeta porta dècades confiant en el sigil. Podrien haver arribat a sentir-se tan segurs que no han cregut necessari adoptar altres mesures –va dir Sienar, alhora que es deia que no havia de comptar amb això.

–Senyor, he estat pensant en aquests signes de danys causats per una batalla que mostra la superfície del planeta...

–Jo també he estat pensant en ells, capità Kett. I a quines conclusions ha arribat?

–A la que no poden haver estat produïts per cap de les armes que conec, senyor. La signatura dels canons turbolàser i les armes de protons deixa un tipus de residus molt diferents en els objectius rocosos. Aquestes esquerdes podrien haver estat causades per disgregadors de neutrons, cosa que en teoria sí que deixaria certs residus que podrien ser detectats, però fins al moment en tota la galàxia coneguda ningú ha aconseguit arribar a controlar semblants armes.

Sienar va escoltar com si estigués assistint a una conferència donada per un col·legial, però després va desviar la mirada i va mantenir un silenci ple de frustració mentre el seu arrufament de celles es tornava una mica més marcat. Els seus dits van pujar i van baixar sobre la barana, amb les llargues ungles produint un espetec clarament rítmic.

–Pensa que oculten semblants armes i que fa poc van lliurar una guerra? –va preguntar, sense molestar-se gaire en ocultar la seva satisfacció.

–No, senyor. La pauta recorda més aviat a la d'un atac preventiu, o una exhibició de força realment espectacular, després del qual no es va fer res més. Si les forces polítiques del planeta han hagut d'enfrontar recentment a semblant desafiament, llavors aquest estat de pau aparent i l'absència total d'armes visibles em semblen senzillament inconcebibles. Hem estat escoltant les comunicacions del planeta des de la nostra arribada, i el silenci és total. Tots els sistemes de comunicació estan canalitzats d'una manera molt eficient i es troben protegits. L'única conclusió a la qual em sento autoritzat a arribar és que hi ha massa coses que no sabem.

Sienar no era cap estúpid. Sentir les seves pròpies conclusions en llavis d'un altre no el va tranquil·litzar massa, però si anava a sobreviure en aquella missió amb el seu estatus i la seva reputació intactes, el que el tranquil·litzessin era l'última de les seves preocupacions.

Va teclejar una ràpida resposta en un quadern de dades protegit i l'hi va allargar.

Kett es va quedar immòbil com si albergués l'esperança que se li anés a comunicar el contingut del missatge. Sienar li va donar l'esquena, i Kett va abandonar el pont de navegació.

En el quadern de dades havia escrit: El teu agent ha intentat assassinar-me i va fracassar. Li he assignat una missió-de-honor suïcida. He descobert una cosa inesperada i realment meravellosa. Seguiré endavant amb els meus propis plans. No necessito ajuda.

Sienar va somriure. Indubtablement això faria que Tarkin vingués corrent amb la força més gran que pogués reunir, però passarien dies abans que hi arribés, i per a aquell llavors Sienar ja hauria executat tots els seus plans i reunit totes les forces que estaven a la seva disposició.

I sempre quedava el pla de reserva representat pel tallador de sang.

Si donava resultat, disposarien d'una nau sekotana intacta, d'un pilot viu –i molt espantat–, i potser de fins i tot dos Jedi, encara que Sienar esperava poder evitar haver de veure-les-hi amb ells.

Perquè sabia del que eren capaços els Jedi.

Següent