Invencible (I)

Anterior

CAPÍTOL 1

-Com es diu la persona que porta el sopar a un rancor?

L’aperitiu!

-Jacen Solo, edat 14, Acadèmia Jedi de Yavin IV

El túnel que descendia als caus de transport de Níquel U era típicament verpine: quadrat, recte, i cobert per tants tubs, canonades i conductes que era impossible veure la roca nativa. També estava bojament net, en una forma de «potser la mare del rusc té un problema», amb un impecable pis de blau-fum i lluents canonades aiguamarina que el feien pràcticament idèntic a la resta dels passadissos que la Jaina havia vist mentre feia una gira per les defenses de l'asteroide. Fins i tot amb les seves habilitats de la Força, li resultava impossible dir exactament on ella i Boba Fett es trobaven dins de la colònia d'insectes... i si tenien alguna possibilitat de tornar a trobar-se amb la guarnició de comandos mandalorians abans que els soldats d'assalt comencessin a aterrar.

Havien passat tres setmanes de la batalla de Fondor, i -després d'un seguit d'amenaces i propostes de tots els costats de la Guerra Civil Galàctica- els verpins havien convidat als mandalorians a establir una base a Níquel U per dissuadir a qualsevol que pogués pensar en forçar-los a prendre partit. Òbviament, la dissuasió no havia funcionat. Només una hora abans, Jaina i Fett havien estat inspeccionant les defenses de l'asteroide quan una flotilla del Romanent Imperial havia arribat inesperadament des de l’hiperespai i fet una finta cap als molls de càrrega principals. Mitja hora després, una completa flota d'invasió planetària havia arribat i convertit les defenses de superfície de Níquel U en escòria i pols. Aviat començaria el veritable desembarcament de tropes, i ni tan sols els verpins albergaven alguna esperança de repel·lir-los. L'única pregunta era on aterrarien primer els imperials.

Un urgent brunzit s'alçava per davant, i l'amarg sutge de les feromones d'alarma verpine es va tornar espès en l'aire humit del túnel. El guia -un insecte de membres fornits, cuirassacuir espinós i les pesades mandíbules de la casta soldat- va començar a caminar més ràpid, i Jaina va començar a preocupar-se que un eixam de frenètics guerrers pogués confondre'ls a ella i Fett amb l'enemic. Quan la mà d’en Fett va lliscar cap a la pistolera del seu blàster, va saber que ella no era l'única preocupada.

Tot i així, no s'atrevia a suggerir que el seu guia cridés per recordar als seus congèneres verpine que ella i Fett estaven del costat del rusc. Ella sabia com anava a veure Fett a una precaució tan òbvia... i potser tenia raó. Potser qualsevol aparença de debilitat era una debilitat.

Jaina s'havia estat entrenant amb el llegendari caça-recompenses durant només una mica més d'un mes estàndard, però havia arribat a conèixer-lo bé. De vegades, gairebé podia llegir-li la ment. Quan la resta de la flotilla del Romanent havia fintat cap als molls de càrrega, ella havia predit que ell anava a simular caure en l'engany... i el va observar enviar una ala de vol de Bes'uliike per «espantar» l'enemic. Quan la veritable flota d'invasió va arribar, ella havia endevinat que Fett contracolpejaria fort. De fet, havia convençut a l'Alta Coordinadora de Níquel U a llançar tota la seva força de caces estel·lars cap a la nau insígnia del Romanent, el Domini, i el Súper Destructor Estel·lar s'havia convertit ràpidament en una massa en flames.

Ara, que la captura de l'asteroide era pràcticament una certesa, Jaina sabia que Fett no s'enfrontaria als invasors a la superfície. Optaria per una estratègia molt més sagnant, atacant-los en els estrets túnels d'accés que conduïen des de les rescloses d'aire, fent-los pagar amb vides per cada metre que avancessin.

I Jaina sabia que el seu entrenament havia arribat a la seva fi, perquè Boba Fett no l’arriscaria -a l'eina de la seva venjança contra l'assassí de la seva filla- en una batalla que no podia guanyar. Tan aviat com passessin per un hangar amb un caça estel·lar que encara funcionés al seu interior, deixaria marxar a la Jaina i li diria que anés a caçar al seu germà bessó.

El que la Jaina no sabia era si estava llesta. Podia lluitar contra tres homes qualssevol de Keldabe i ser l'única que quedés dempeus. Podia encertar amb una bola de tinta en qualsevol lloc que volgués de l'armadura d’en Fett. Podia superar en vol als millors pilots de Mandalore en qualsevol nau que triessin, i enderrocar a tot un esquadró d'elit en simulacions de combat.

Res d'això significava que fos prou bona com per fer caure un Lord Sith.

I havia de ser-ho. Si la Mara havia estat prou espantada de la transformació del seu germà per intentar matar-lo, llavors li corresponia a la Jaina acabar la feina. Jacen -o Darth Caedus, com es deia a si mateix ara- havia de ser detingut... per Mara i Ben i Luke, pels seus pares, Tenel Ka i Allana, per Kashyyyk, Fondor i la resta de la galàxia.

Però estava a punt?

Després d'uns moments de descens, les feromones d'alarma es van fer tan espesses que els ulls de la Jaina van començar a cremar, i la Força crepitava amb l'emoció i la indignació de milers d’insectoides. El brunzit de més endavant es va tornar un rugit sord, i llavors el túnel va desembocar en una caverna amb el pitjor tumult que ella havia vist mai. Eixams de verpins de fornides extremitats amb el cuirassacuir espinós i mandíbules mida ryyk entraven a dojo en el dipòsit principal de transport, pujant uns sobre els altres o usant els seus rifles destructors com les pales d'una arada, mentre es congregaven a la caverna des d'una dotzena de direccions diferents.

L'escorta de la Jaina i Fett es va ficar en la massa que es retorçava i immediatament va ser empès primer cap a un costat i després cap a l'altre. Aviat es va tornar gairebé indistingible de la resta de la massa de verpins... fins i tot per a la Jaina, que com a ex-unida kíllik, podia distingir els insectes molt millor que la majoria dels humans. Va agafar el cinturó de municions del guia i el va agafar fort, usant la Força per apartar a un costat a qualsevol guerrer que intentés lliscar entre ells.

Quan no havien fet cap progrés apreciable després de quinze segons, Fett es va obrir camí a empentes fins al costat del guia.

-En aquest pas, els imperials estaran a l'interior abans que pugui apostar els meus homes. Hi ha un altre camí al búnquer de comandament?

El guia va sacsejar el seu cap tubular, pensant, després va parpellejar els ulls sortits.

-Podríem ser capaços de creuar per la superfície...

-Oblida-ho -va dir en Fett.

No hi havia necessitat d'explicar la seva reticència... no a la Jaina. Amb una flota d'invasió bombardejant Níquel U i una armada de llançadores d'assalt a punt de descendir a la superfície, intentar creuar cinquanta quilòmetres d'asteroide en una eruga de pols era una possibilitat remota... i Fett sempre jugava amb les probabilitats al seu favor, especialment quan es tractava de posar en risc la seva vida.

-Tens l'autorització de l'Alta Coordinadora -va dir en Fett-. Digues-li que faci un forat.

-Ho estic fent -va respondre el guia. La seva veu era sorprenentment feble i aflautada per a un ésser de gairebé la mida d'un wookiee, probablement perquè era utilitzada molt poques vegades. Els verpins generalment «parlaven» utilitzant ones de ràdio generades biològicament, recorrent al so només quan parlaven amb altres espècies-. Però l'enemic ha llançat el seu primer eixam de llançadores d'assalt, i altres mil directors de combat i diversos coordinadors de batalla també estan exigint el dret de pas. Tots nosaltres tenim una autorització de prioritat un de Sa Matricelència.

-Se suposa que la teva espècie era organitzada -va grunyir en Fett. Va assenyalar a l'altra banda de la volta cap a una zona de càrrega que la Jaina amb prou feines podia veure a través de l'eixam d'enormes insectes per davant-. És aquest el nostre tub?

-Sí... Exprés Baixgroc CinquantaSeients -va dir el guia-. Però s'estan esgotant les càpsules de passatgers, així que podríem haver de canviar...

-Llavors necessitem arribar primer -va grunyir en Fett.

Quadrà les espatlles i va començar a ficar-se per davant, però Jaina havia anticipat la seva impaciència i ja estava fent servir la Força per frenar-lo.

-Les dames primer -va dir ella, lliscant davant d'ell-. Ara que ets un Cap d'Estat, pot ser que desitgis aprendre alguns modals.

Va començar a fer servir la Força per aclarir un camí, la seva mà es movia lleugerament de darrere a endavant mentre ella enviava guerrers verpine trontollant a un costat o ensopegant en aturar-se de sobte. Fett va grunyir i la va seguir trepitjant-li els talons, amb el seu guia -Osos Niskooen- traient el cap per sobre de les seves espatlles sorprès.

Un parell de minuts de maltractament de costelles més tard, van emergir de l'eixam a una groga plataforma de càrrega i es van trobar a la vora d'una caiguda de dos metres cap a un tub de transport. En el fons, la Jaina podia veure unes translúcides ones d'energia escombrant al llarg d'un rail repulsor elevat, portant un flux constant de pols, pedres, i deixalles a velocitats que excedien els dos-cents quilòmetres per hora.

Els verpins darrere d'ells van continuar pressionant cap endavant, i ara la Jaina es va trobar contenint l'eixam amb la Força mentre una càpsula de duracer arribava disparada pel llarg túnel adjacent i s'aturava amb un Whoosh davant de la zona de càrrega. La càpsula es va obrir en tota la seva longitud, tota la cambra superior va lliscar cap amunt. Jaina va tenir un breu cop d'ull de dues files de seients orientats cap a l'interior abans que els soldats verpine comencessin a, literalment, vessar cap a l'interior de la càpsula.

-Vinga, Jedi.

Fett la va agafar i va saltar a la massa que es retorçava, donant cops de colze i cops de peu pel camí a la resta dels passatgers mentre lluitava per un lloc. Jaina va usar la Força per mantenir buidada una petita àrea al voltant d'ells fins que va sonar una forta xiulada per sobre dels seus caps i la porta es va tancar. Un instant després la càpsula va sortir disparada pel tub de transport i tota la massa d'ocupants va ser llançada cap a la part posterior del compartiment de passatgers.

A mesura que la càpsula aconseguia la velocitat màxima, els verpins ràpidament van començar a desembolicar-se a si mateixos. Malgrat el caos en abordar, tothom semblava tenir un seient. Jaina i Fett van seure davant d'un soldat que ella va creure reconèixer com el seu guia.

-Niskooen? -va preguntar.

-Correcte -va respondre l’insecte-. La majoria dels humans tenen tants problemes per distingir les nostres olors com nosaltres el tenim amb el seu.

-Ella ha tingut pràctica -va dir en Fett, tornant el seu casc cap a Niskooen-. I quina és la situació a dalt?

Niskooen va quedar en silenci per un moment mentre consultava amb els seus camarades verpine, llavors va dir:

-Les nostres bateries de superfície han patit severs danys, i les primeres llançadores d'assalt enemigues estan començant a aterrar. Els seus cuirassesblanques estan començant a desembarcar.

-Això ja ho suposava -va grunyir en Fett-. Vull dir on? Quines rescloses d'aire?

Niskooen va guardar silenci durant un moment, i després va informar:

-Cap resclosa d'aire. La massa inicial està formant un eixam a PlanaRoca TerrenyAlt KilòmetreVint Esquerra.

Fett es va tornar cap a la Jaina.

-La propera vegada que faci una inspecció d'una base, recorda’m que porti el meu propi oficial de comunicacions, o millor encara, que no quedi atrapat en un atac sorpresa en absolut.

-Com si fossis a escoltar a una Jedi -va replicar la Jaina. Es va tornar cap a Niskooen-. No està aquesta zona d'aterratge prop dels ports d'escapament de la seva planta de fusió? Vint quilòmetres per la banda esquerra de l'asteroide?

-Correcte -va dir Niskooen-. Suposem que així és com pensen entrar al rusc.

Tot d'una l'alarma d’en Fett es va tornar tan forta en la Força com les feromones verpine en l'aire.

-No pensen entrar.

Les antenes d’en Niskooen es van estirar.

-Creus que esperen sabotejar la nostra font d'energia primària?

-Esperar no és com jo ho diria -va dir en Fett. Va començar a murmurar en el micròfon del seu casc, tractant de donar ordres directament a la companyia de comandos que havia apostat en Níquel U com un símbol del compromís de Mandalore al seu tractat d'ajuda mútua amb els verpins. Després d'un minut, va renunciar a intentar obtenir un senyal directe i es va tornar cap a Niskooen-. Pots enviar-li un missatge a Moburi?

-Puc arribar al comando Moburi a través dels meus companys de rusc -va respondre Niskooen-. Encara hi ha càpsules venint darrere nostre.

-Digues a Moburi que ell està al comandament fins que jo arribi -va dir en Fett-. I que això demorarà algun temps. La xarxa d'energia està a punt d'esclatar.

La declaració d’en Fett va fer brollar un murmuri de disgust a través de la càpsula, però cap dels verpins va qüestionar la seva certesa. En primer lloc, quan es tractava de matar i lluitar, la seva reputació era inigualable. En segon lloc, els insectes de la casta soldat eren massa disciplinats per qüestionar el pronunciament d'un superior... fins i tot d'un superior d'un altre eixam. I de totes maneres, probablement sabien que tenia raó. L'eliminació de la planta d'energia pararia amb un grinyol el transport de Níquel U, i limitar la mobilitat de l'enemic sempre era una bona idea.

Fett es va tornar cap a la Jaina.

-Què et diuen els teus instints Jedi sobre aquest atac?

-Que algú vol la indústria de municions verpine per a si mateix -va respondre la Jaina-. Però no necessites instints Jedi per saber-ho. Les fabricacions verpine són gairebé autosuficients, la qual cosa les fa un blanc temptador; els verpins han subministrat a tots costats des del primer dia de la guerra, el que els fa enemics de tot el món; i no estan alineats, el que els deixa madurs per a la collita.

-Estan alineats amb nosaltres. -Hi havia una mica de fúria en la veu d’en Fett, però la Jaina podia sentir en la Força que no hi havia una veritable irritació... ell sabia tan bé com ella que de cop i volta Mandalore estava jugant fora de la seva lliga-. Però, qui és la persona darrere d'això? Els Moffs que encara no vaig matar? O els envia el teu germà?

Jaina va pensar per un minut i després va arronsar les espatlles.

-El meu instint em diu que és massa aviat perquè Jacen tingui els Moffs sota el seu control, però ell està ple de sorpreses.

El casc d’en Fett va romandre fix en la Jaina.

-No per a tu, espero -va dir-. Ja no.

-L'única sorpresa seria si no hi ha cap sorpresa -va respondre ella-. Però ara jo també tinc algunes.

-Bona resposta.

Llavors ell va mirar cap a un altre costat, i Jaina va poder sentir reunint la seva resolució. Ja hi venia.

-Escolta, Solo -va començar Fett-. Aquesta no és la teva lluita. Quan arribem al búnquer de comandament, vull que prenguis un Bessie i surtis d'aquí.

-Cap a on? -va preguntar la Jaina, fingint estar sorpresa-. A Mandalore a cercar a Beviin?

El casc d’en Fett es va tornar de nou cap a la Jaina.

-Beviin ja ho sap... o almenys ho sabrà per quan poguessis arribar-hi.

-Llavors... Oh -va dir la Jaina, encara actuant. Mai deixis que sàpiguen que ho saps, especialment quan un dia podrien ser els teus enemics. Va fer una pausa per un moment i després va preguntar-: Estic llesta?

-Per què m'ho preguntes?

-Tu has matat més Jedi que jo.

Van passar tres segons abans que Fett contestés.

-No com el teu germà. Mai algú tan poderós. -La seva placa facial es va tornar a apartar de la Jaina cap a Niskooen-. Què està passant amb els cuirassesblanques?

-Han penetrat les nostres posicions al voltant dels conductes d'escapament i...

La resposta del verpine es va interrompre quan la càpsula es va quedar a les fosques, va caure cap a terra del túnel, i va començar a sacsejar-se, rebotar i trencar-se mentre lliscava pel passadís. Jaina va sentir que començava a volar cap endavant i va usar la Força per enganxar-se al lloc... llavors es va penedir immediatament quan grans cossos d'insectes espinosos van començar a xocar contra ella des del darrere.

El llum a la màniga d’en Fett es va encendre a tres metres, girant i parpellejant mentre avançava als tombs cap endavant amb els altres passatgers. Jaina va posar els genolls contra el pit i va ficar la barbeta, fent-se petita, i va sentir una aguda punxada quan alguna cosa va arrugar la paret de duracer darrere d'ella. Un terrible xiscle va sonar des de la part frontal de la cabina, seguit per una ràfega d'aire fred i humit i un enorme estrèpit del sostre a la part posterior de la càpsula.

Llavors el soroll va cessar, i la Força començar a agitar-se amb onades de dolor. Jaina va treure una barra lluminosa del seu cinturó i la va apuntar cap a la part davantera de la cabina de passatgers, on es podia distingir la resplendor del llum de màniga d’en Fett enterrada sota d'un parell de metres d'extremitats recargolades i tòrax trencats d'insectes. La part frontal de la càpsula estava completament oberta, on la part inferior del morro havia estat arrencada, i l'olor metàl·lica de la sang d'insectes era espessa en l'aire.

-Fett? -Jaina va començar a caminar... i va arribar a la meitat de camí cap a la part davantera de la cabina abans de ser detinguda per un embull impenetrable de parts d'insectes que patien convulsions-. Estàs ferit?

La llum a la part inferior de la pila seguia estacionària.

-Fett? -Quan no hi va haver resposta, va començar a enfilar-se per l'embolic d'insectes. Fent cas omís dels seus crits de dolor i esquivant els sotracs de les mandíbules enutjades, el va cridar usant un diminutiu... un que mai havia sentit usar a ningú excepte a Goran Beviin-. Bob'ika?

La llum de sobte es va girar en la seva direcció.

-Has d’haver pensat que era mort -va dir en Fett-. Així que et perdonaré... una vegada.

-Ho sento. -Va dir rient la Jaina, i després es va sentir instantàniament culpable. Els guerrers ferits al seu voltant eren insectes, però sentien un veritable mal... com una ex-unida kíllik, ella ho comprenia millor que ningú-. Només ho comprovava.

-Anem –El llum d’en Fett es va tornar cap al morro de la càpsula, després va començar a moure’s cap a la bretxa. En la seva brillantor ambiental, ella va poder veure que el vestit corporal autocontingut sota de la seva armadura havia estat estripat en mitja dotzena de llocs, un gran faldó penjava sota de la vora inferior del seu casc-. Hem de posar-nos en moviment.

-Correcte. -Jaina ni es va molestar a preguntar sobre ajudar els ferits. La compassió era una debilitat, i ella sabia que no havia de mostrar debilitat davant d’en Boba Fett... especialment no una debilitat jetiise-. Ens veiem a fora.

Ella es va apartar de la pila de cossos, llavors va encendre el seu sabre de llum i va començar a tallar a través del costat de la càpsula. Per quan va acabar, Fett estava parat a un parell de metres pel túnel, reunint als verpins que encara podien lluitar.

Deu dels cinquanta guerrers que la càpsula havia contingut un cop ara estaven drets a prop seu. Un nombre igual jeien morts o encara estaven dins de la càpsula, i la resta estava estirat o doblegat al llarg de les parets del túnel, sent atesos per un parell de soldats que encara estaven funcionals, però coixejaven massa com per marxar.

-Niskooen? -va preguntar ella.

Fett va llançar una mirada als guerrers reunits al seu voltant.

-Algun de vosaltres és Niskooen?

-El tòrax d’en Niskooen es va partir -va respondre un dels soldats parat al costat d’en Fett-. Ell ja no existeix.

Fett va grunyir en reconeixement, després va inclinar el seu casc per mirar al seu interlocutor a la cara.

-Quin és el teu nom, soldat?

-Ss'ess -va respondre el verpine-. Director de combat Ss'ess.

-Molt bé, director de combat Ss'ess, ara estàs amb nosaltres. -Fett va assenyalar a la resta dels soldats aptes per al combat-. Igual que ells. Entesos?

Ss'ess va fer petar les mandíbules.

-Bé. -Fett es va girar i va començar a caminar pel túnel, sense molestar-se a evitar el rail repulsor. Òbviament, ja no era un perill per a ningú-. A quina distància d'aquí està el búnquer de comandament?

-Ja gairebé vam arribar -va respondre Ss'ess, encaminant-se darrere d'ell-. Són només deu kilòmetres.

-Deu K? Genial. -Fett es va posar a trotar a un ritme moderat, i Jaina va notar que estava tractant d'ocultar una coixesa-. Em preguntava com anava a fer els meus exercicis d'avui.

-No vols un informe de situació? -va preguntar Ss'ess, trotant darrere d'ell.

-Ja coneixem la situació -va dir la Jaina. El rail repulsor era massa estret perquè més d'un corredor passés a la vegada i les parets del túnel es corbaven fins a un fort pendent, pel que estava forçada a anar darrere d’en Ss'ess-. Els imps van volar la planta d'energia, i les llançadores d'assalt enemigues estan aterrant per tot arreu. Per desgràcia, la gravetat artificial té el seu propi subministrament d'energia, així que haurem de fer una llarga caminada fins on s'inicia la batalla.

Ss'ess va mirar cap enrere, amb les antenes aixecades de sorpresa.

-Has vist això en la Força?

-Sí... Els Jedi ho veuen tot -va dir en Fett-. Per això són tan irritants. Avisa’m quan els cuirassesblanques comencin a volar les rescloses d'aire.

Fett es va quedar en silenci i va seguir avançant al capdavant pel túnel, respirant dins del casc en lloc de treure-se'l, i deixar que tots veiessin el molt que s'estava esforçant. Jaina es va imaginar que desitjava no haver deixat la seva motxilla jet a bord de la nau i va somriure. Ell podria ser el seu mentor -per ara- però hi havia lliurat al seu pare congelat en carbonita a Jabba el Hutt, així que era agradable veure’l patir una mica. A més, atès que el seu germà era el que havia torturat a la seva filla fins a la mort, sospitava que Fett se sentia d'una manera similar sobre ella.

Havien estat corrent durant gairebé una hora quan el túnel es va ramificar cap amunt i avall. Fett es va aturar i va fingir estudiar les seves opcions mentre recuperava l'alè, i després es va tornar per il·luminar amb el seu llum el rostre d’en Ss'ess.

-Per on?

-Qualsevol. Si anem per dalt, anem a passar per la resclosa d'aire de LlacPols CràterLlarg KilòmetreTrenta Amunt. -Ss'ess va mirar cap avall pel tub descendent, probablement més per llevar-se la llum d’en Fett dels ulls que per indicar la direcció-. Per aquest camí, anirem a través de l'Hangar de Clients Dos on està el seu Bes'uliike...

Ss'ess va ser interromput pel soroll de pedres aixafades al passadís superior. Tots els verpins van saltar i van girar el seu llarg coll cap al so, però Fett es va tornar casualment per mirar pel túnel, sens dubte escanejant amb els sensors integrats del casc.

Jaina merament es va estendre amb la Força, tractant de fer-se una idea del nombre i la naturalesa de qui havia penetrat el passadís. No va sentir res, excepte un vague perill, amorf i elusiu.

Sense apartar la mirada del túnel, Fett va preguntar:

-Ss'ess, no et vaig dir que m’avisis quan els soldats d'assalt comencessin a volar les rescloses d'aire?

-I ho faré -va respondre Ss'ess-. Quan passi.

Ara el casc d’en Fett va tornar a girar-se.

-No han volat les rescloses d'aire? -preguntà-. Ni una sola?

-Ni una -va confirmar Ss'ess-. Em vas demanar que t’avisés quan els cuirassesblanques comencessin. Una és un començament. T'ho hauria dit.

Jaina va sentir que l'exasperació feia ebullició en Fett com un núvol de vapor.

-Di'kut! -va dir ell, usant una de les poques paraules mandalorianes que li havia sentit usar sense preguntar a la Mirta-. Abans que tu i els teus amics bestioles morin, necessito que li transmetin un missatge a Moburi.

-Anem a morir? -Ss'ess sonava més sorprès que espantat-. Com ho saps?

-Ho vaig dir per fer-te pensar que hi ha temps per explicar-ho? -va exigir Fett-. Concentra't, Ss'ess. No els hi queda gaire temps.

Jaina va comprendre. Si els soldats d'assalt no estaven volant les rescloses d'aire, era perquè volien mantenir segellat el sistema de ventilació de l'asteroide... i això només podia significar una cosa.

-Gas!

-No sonis tan sorpresa, Jedi. Quedes malament. -Fett va treure una màscara de respiració d'emergència del seu cinturó d'equip, després es va tornar cap a Ss'ess-. Digues als Moburi que retrocedeixi a l'Hangar de Clients Dos amb tots els que puguin.

-Estàs trencant el contracte? -va panteixar Ss'ess-. Boba Fett?

-No. -Fett es va aixecar el casc prou per posar-se la màscara de respiració a través del vestit corporal estripat i sota el seu visor-. Se'ns està acabant el temps, Ss'ess.

Quan les antenes d’en Ss'ess van romandre planes contra les galtes, Jaina, va explicar:

-A l'hangar haurà recicladors d'aire i vestits per a materials perillosos. Només està intentant mantenir amb vida als seus homes per al contraatac.

-També podria utilitzar a alguns de vosaltres -va dir Fett a Ss'ess-. Llàstima que no tinguin l'oportunitat d'un fotó en un forat negre de durar tant de temps. Vas a transmetre aquest missatge abans de morir?

-Sí. -Les antenes d’en Ss'ess es van apartar de les seves galtes-. Gràcies per la seva franquesa.

Un tènue xiulet va començar a xiuxiuejar pel túnel pel qual havia vingut el soroll.

Fett va mirar cap al so, després es va tornar cap enrere i va assenyalar el cinturó d'equip de la Jaina.

-Suposo que no vas ser una gran estudiant després de tot -va dir ell-. No tens màscara de respiració?

-És clar que en tinc una -va dir la Jaina-. Simplement no la necessito.

Fett va inclinar el seu casc a un costat.

-Això he de veure-ho.

-Endavant.

Jaina hauria preferit evitar mostrar aquest truc en particular a qualsevol mandalorià -i especialment a Boba Fett-, però l'única manera de mantenir la tècnica en secret consistia a deixar morir als verpine. Sabia el que hauria fet un mandalorià, però ella seguia sent una Jedi, i volia seguir sent-ho.

El xiulet va seguir fent-se més fort. Jaina va il·luminar el túnel amb la seva vara de llum i va veure un núvol lluent de vapor lliscant -no, empenyent - pel passatge. Va aixecar el palmell de la mà i va començar a estirar la Força a través de si mateixa, utilitzant-la per empènyer l'aire fred i humit pel tub de transport. El so es va parar fins a un brunzit de to alt; llavors el núvol va detenir el seu avanç i va començar a relluir encara més brillant.

L'estómac de la Jaina es va fer un nus de sorpresa. Va sentir els ulls d’en Fett observant-la i va relaxar les celles massa tard per enganyar-lo, ho sabia, però almenys el reny per revelar la sorpresa seria només superficial. Va tirar més fort en la Força, fent-la passar més ràpid a través d'ella i empenyent més aire pel túnel. El brunzit es va fer més profund, i una brillantor nacrada es va aixecar dins el cor del núvol.

-No he vist això abans. -El comentari estava esmorteït per la màscara de respiració d’en Fett, però no prou per ocultar la diversió en la seva veu-. I, què és el que fa exactament?

Jaina va reprimir una rèplica mordaç i va empènyer amb més força, fent passar tant aire pel passadís que les seves robes van començar a sacsejar-se per la brisa. El brunzit es va elevar ràpidament de to, i de sobte es va aturar quan el núvol va explotar en una espurna encegadora.

Va seguir un moment de silenci atordit mentre Jaina i els altres tractaven d'aclarir els ulls després de la resplendor. Després, a mesura que la seva visió començava a tornar, també ho feia la xiulada, més feble que abans, però també d'alguna manera més urgent. Va il·luminar el passadís amb la seva vara de llum i va veure que l'erupció havia ruixat el núvol lluent per terra i les parets -el sostre no- en forma d'una pel·lícula platejada.

I aquesta pel·lícula lliscava pel túnel, aproximant-se ràpidament i prenent la forma d'una dotzena de brillants fletxes, cadascuna apuntant a un dels éssers de la improvisada brigada de lluita d’en Fett.

Fett es va treure la màscara de respiració de sota el visor.

-Maco el truc. -Va agafar el T-21 prestat de l'arsenal de Níquel U que duia a l'esquena, havia deixat el seu EE-3 a bord de la nau, pensant que no el necessitaria en un viatge d'inspecció, i va prémer el botó d’accionament-. Però crec que només l’has fet enutjar.

Fett va obrir foc amb el blàster de repetició, i els verpins van seguir el seu exemple amb els seus rifles destructors, tots disparant a les fletxes que s'apropaven a ells. Els perdigons accelerats magnèticament no van ser més eficaços que les sagetes de blàster, simplement esmussaren la punta fins que la fletxa va tornar a formar-se com un interval o un trident o mitja dotzena de taques i va seguir endavant.

Jaina no tenia idea del que era això... i venia massa ràpid com per perdre el temps preguntant. Quan no va poder pensar en una tècnica de la Força que fos més eficaç que el que estaven fent Fett i els verpins, ella simplement va activar el seu sabre de llum i es va posar a la gatzoneta, posant la fulla el més plana que va poder i usant-la com una escombra per mantenir el material cremat lluny d'ella.

La pel·lícula es va dividir i es va moure al seu voltant, mantenint-se fora d'abast fins que la va tenir completament envoltada, a continuació, es va abalançar des de totes les direccions. Ella es va llançar en una tombarella de la Força, traçant un arc sobre el cap d’en Fett cap al túnel que conduïa cap a l'Hangar de Clients Dos. Va aterrar mirant enrere cap al passadís.

Les botes i gamberes d’en Fett ja estaven cobertes del platejat opac que s'arrossegava, i Jaina va poder veure que una mica s'havia colat a través d'un esquinçament a la junta del turmell. Darrere d'ell, Ss'ess i els seus soldats finalment havien entrat en pànic i corrien amb salts pel túnel, però la pel·lícula estava lliscant darrere d'ells, i era obvi que no serien capaços de mantenir-se per davant.

Jaina va assenyalar els peus d’en Fett.

-Boba, tens...

-Tu també. -Fett va fer un gest a la mà del seu sabre de llum-. El teu braç.

Jaina va mirar cap avall i va veure una taca platejada estenent-se des de la màniga al canell i la mà. Va desactivar l'espasa i va baixar bruscament el braç, però era com intentar treure’s un tatuatge.

-Fierfek! -Jaina es va sentir cada vegada més enutjada; ella no havia passat les últimes cinc setmanes estàndard intercanviant blaus amb l'assassí més famós de la galàxia perquè tot acabés aquí. Havia de sobreviure el temps suficient per anar darrere del seu germà-. Alguna idea del que és?

-Quina diferència fa? -va preguntar Fett-. Probablement ens matarà... ja sento que comença a cremar.

-Llavors és àcid. -Jaina va treure una llauna de neutralitzador del seu cinturó d'equip i va obrir la tapa, llavors va començar a sentir un formigueig en la seva pròpia mà: no ardor. Va mirar per veure a Fett sostenint una injecció estimulant verda, però sense fer res excepte mirar-se els peus-. Vas dir que cremava!

-Potser hauria d'haver dit picar. -Fett va seguir mirant-se els peus-. Quina és la diferència?

Jaina estava per dir-li que la diferència era si calia utilitzar un neutralitzador o una contratoxina, i que una injecció estimulant era el pitjor que es podia utilitzar sense importar què, però es va adonar que la rèplica d’en Fett estava basada en una cosa completament diferent. La pel·lícula platejada en les seves gamberes i botes s'estava dissolent i desprenent.

Llavors, el formigueig a la mà i el canell de la Jaina es va esvair. La taca platejada es va convertir en una pols bruta, deixant-li la pell lleugerament enrogida però per la resta en bon estat. Va usar la Força per concentrar la seva consciència sobre la zona, a la recerca de qualsevol dany ocult, i no va sentir res pitjor que una lleu cremada solar.

Als verpins no els hi anava tan bé. Només havien pogut avançar uns pocs metres pel túnel abans de ser assolits per la pel·lícula, i ara el passadís estava ple de l'estrèpit en staccato i els xiscles esvaïts dels insectes moribunds.

Jaina mirà a Fett.

-Com et sents tu?

Ell va il·luminar el passadís amb el llum de la seva màniga. Ss'ess i la resta dels verpins jeien a terra, sota recobriments de pols gris. La majoria es retorçaven en l'agonia final d'un atac mortal, però alguns ja jeien immòbils, amb sang fosca rajant dels seus ulls i espiracles toràcics.

-Amb sort -va dir Fett-. Succeeix a vegades.

Ell es va apartar d’en Ss'ess i els altres, després va passar al costat d'ells i va començar a baixar pel passadís corrent de nou. Fent cas omís de l'ordre implícita de seguir-lo, Jaina va treure la farmaciola del cinturó i es va posar a la gatzoneta al costat d’en Ss'ess, on va començar a gravar en la seva memòria les impressions de la Força detallades dels seus símptomes. Van haver de passar deu passos abans que Fett finalment decidís parar i donar-se la volta.

-No estaràs intentant salvar-lo -va preguntar Fett-. Digues-me que ho hem fet millor que això a...

-Només estic tractant d'esbrinar si el teu missatge li va arribar a Moburi. -Mentre la Jaina deia això, va experimentar una lleu sensació de culpa i fracàs per sota del dolor d’en Ss'ess-. No ho va fer.

Fett va arronsar les espatlles.

-Ell hi serà.

-Si tu ho dius. -Jaina no es va molestar a ocultar els seus dubtes. Anava a ser bastant difícil que ella i Fett arribessin a l'hangar per davant dels imperials, i ells no tenien ordres dient-los que suportessin una ferma resistència-. Però si no et molesta, jo no comptaria amb això.

Va usar un hisop per recollir una mica de pols i sang del cos d’en Ss'ess, llavors, usant un suggeriment de la Força, per posar-lo a dormir, li va donar un únic copet a l'espatlla i es va posar dempeus.

-Puc dir-te el que és això -va dir en Fett, esperant mentre ella segellava un tub de mostra amb l'hisop dins-. Nano.

-No farà mal fer-ne algunes proves -va dir la Jaina, unint-se a ell-. Per assegurar-se’n.

-Estic segur. -Fett va començar a córrer de nou-. És l'estil imperial... probablement van tenir la idea de les coses que el teu pare va trobar a Woteba quan tu estaves petonejant bestioles.

-No eren bestioles -va dir la Jaina, reprimint l'impuls de donar-li una bufetada amb la Força-. Els kílliks són...

-Llavors si els estaves petonejant? -va preguntar en Fett-. Sempre vaig pensar que aquesta part era només...

Jaina el va empènyer amb la Força contra la paret, fort, després el va empènyer corrent pel túnel.

-No has de desaprofitar l'alè, ancià -va dir ella-. Has de complir un contracte.

Fett va riure i va augmentar el ritme.

-La ira és una debilitat, Jedi -va dir-. I tracta de mantenir el ritme. Encara ens queden cinc kilòmetres.

En el curs dels següents trenta minuts, van passar almenys dos centenars de verpine morts. Alguns jeien prop de càpsules estavellades, destrossats però arraulits en petites i tranquil·les boles pels companys que els havien deixat allà. La majoria dels altres estaven estesos on havien caigut, convertits en formes d'aspecte dolorós i coberts de la mateixa pols gris que havia quedat sobre Ss'ess i els altres, després que la pel·lícula platejada els va atrapar.

Però alguns dels cadàvers dispersos, tots de la casta tècnica o treballadora, semblaven haver mort de ferides més típiques, majoritàriament cremades de blàster i detonacions de granades. Cap d'ells tenia cap signe de la pols grisa que havia revestit als soldats morts. Jaina no es va molestar a assenyalar-li les ramificacions a Fett; estava segura que ell podria veure-les tan clarament com ella... i les trobaria igual de desconcertants.

Si el Romanent havia dissenyat una arma per matar només als verpins de la casta soldat, tenien la clara intenció de fer que les plantes de municions aviat tornessin a estar en funcionament. En qüestió de dies, la totalitat de la indústria militar del sistema Roche estaria subministrant al Romanent -i, per tant, a Jacen- amb algunes de les millors armes de la galàxia.

Jaina estava encara tractant de digerir aquesta idea desagradable quan la por i la ira d'una batalla van començar a fer ondulacions en la Força des d'algun lloc, no massa lluny. Totes les presències li semblaven sentir-se humanes, i una o dues fins i tot eren vagament familiars. Havien trobat als mandalorians d’en Fett... enmig d'una batalla. Amb la Força, va tirar d’en Fett per detenir-lo, llavors, va utilitzar senyals de mà per comunicar el que va sentir.

Fett va assentir i es va prendre un parell de segons per armar tot el seu arsenal d'armes. Llavors van apagar els llums i van començar a avançar lentament pels costats oposats del túnel, Fett usant els sensors infrarojos del seu casc per navegar en la foscor, Jaina confiant en la Força. No havien avançat molt quan la batalla va començar a assaltar les seves fosses nasals. Aquesta no era la típica olor de carn cremada per blàster i entranyes vessades, sinó el tipus d'olor que sortia quan un equip de reparació arrencava els pegats d'una nau de combat que havia sobreviscut a una forta andanada turbolàser: la pudor acre del metall fos ràpidament i els cossos incinerats.

Després de moure’s només vint metres en dos curosos minuts, Jaina va sentir que el túnel s'obria endavant, sens dubte, a la plataforma de càrrega de l'Hangar de Clients Dos. Podia sentir a una dotzena de mandalorians enfadats uns trenta metres més endavant, ajupits en el tub de transport a l'extrem oposat de la plataforma. Dispersos al voltant d'un dels costats, disposats en una gran mitja lluna al llarg d'un vast espai que havia de ser l'entrada a l'hangar -si no l'hangar en si mateix- ella va sentir prop de dues dotzenes de presències disciplinades. Soldats d'assalt, va suposar.

Fett va començar a murmurar en el micròfon del seu casc... després es va tirar a terra quan una espurna de color va arribar crepitant des de la foscor i va volar un cràter de la mida d'un cap a la paret del túnel. A l'instant va començar a tornar el foc, llançant sagetes de blàster cap al seu atacant invisible, i la plataforma de càrrega es va tornar brillant amb les línies creuades de color. A la llum estroboscòpica, Jaina va albirar mitja dotzena de cossos mandalorians endavant, tombats sota de la plataforma de càrrega a la part inferior del tub de transport. El seu beskar'gam semblava estar més o menys intacte, però tan descolorit i deforme que semblava que havien rebut canonades làser directament en les seves plaques pectorals.

Fett va cridar alguna cosa que ella no va poder entendre sobre el xiscle de tants rifles blàster, després es va ajupir i va carregar pel tub de transport, aixecant el braç de la seva arma per sobre de la plataforma de càrrega per tornar el foc. Una sageta de blàster li va donar al seu T-21 en el mòdul de refrigeració, volant en trossos l'arma i llançant-la volant en tres direccions diferents. Una segona sageta va rebotar a l'interior de l’avantbraç d’en Fett, assotant el seu braç cap amunt per sobre de la vora de la plataforma, on una tercera sageta li va travessar el palmell i va sortir pel dors del seu guantellet, fent-lo girar i caure a terra cap als morts al riell repulsor.

Jaina es va adonar que aquests no eren els soldats d'assalt de la seva mare. Aquests tipus sabien disparar. Ella va encendre el seu sabre de llum i va córrer darrere d’en Fett, simultàniament desviant les sagetes blàster de tornada cap als seus atacants i utilitzant la Força per empènyer a Fett al llarg del rail perquè no es convertís en un blanc estacionari.

Llavors se li van eriçar els borrissols del clatell, i va tenir la sensació que algú molt perillós s'estava enfocant en ella. Per un segon va pensar que podria ser el seu germà, però va comprendre que ella ja hauria mort per quan el sentís venir a ell. Ella es va llançar cap al rail repulsor, copejant a Fett per l'esquena quan es va aixecar sostenint un BlasTech S330 que havia pres d'un dels seus mercenaris morts.

Van colpejar el sòl de pla, Fett maleint dins del seu casc i tractant de treure-se-la de sobre, Jaina usant la Força per mantenir-los a baix fins que el que fos que havia sentit...

... Es va estavellar contra la paret del fons, il·luminant el tub de transport com l'explosió d'una nova cobrant vida. L'explosió li va cremar la part esquerra de la cara i li va omplir el nas amb l'olor sulfurosa de la pedra fosa, la tela cremada, i els cabells socarrimats. Jaina va aixecar la vista i va veure una bola de mig metre que espetarregava, i encara bullia blanc a la paret del túnel, la pedra es vessava del forat en un brillant corrent líquid.

Fett finalment va sortir retorçant-se de sota d'ella i es va donar la volta sobre un genoll, encara maleint i sense prestar atenció al forat de la mida del polze que s'havia obert cremant a través de la seva mà. Si va notar que ara estava agenollat ​​sobre la placa pectoral deformada d'un mercenari sense casc, o que la cara de l'home estava tan vermella i inflada com la d'algú que havia estat cuit al vapor en vida, no va mostrar cap senyal.

-No és el que tenia en ment, Jedi. -Gairebé va haver de cridar per fer-se sentir per sobre dels sorolls de la batalla-. Quan et vaig dir que em cobrissis, vaig voler dir amb un blàster.

-Error meu -va respondre Jaina amb ironia.

Estava a punt d'afegir que no tornaria a succeir quan una dotzena de mandalorians va arribar corrent des de l'altre extrem de la plataforma de càrrega. El líder, un home alt i d'espatlles amples amb armadura vermella i negra, estava agotzonat i vigilant amb cura un crono que portava a la mà. Tots els altres estaven tornant el foc imperial, només mig ajupits darrere de la cobertura de la plataforma i confiant en el seu beskar'gam per desviar el foc enemic mentre disparaven d’un en un als soldats d'assalt.

El líder es va ajupir sobre un genoll al costat d’en Fett.

-M'alegro de veure't, cap. -Li va mostrar el crono, que mostrava un compte regressiu en segons-. Ens queden nou segons abans que ens colpegin de nou.

-Jo també, m'alegro de veure't, Moburi. -El casc d’en Fett es va tornar en direcció a la Jaina, llançant-li una mirada que ella estava bastant segura que hauria estat presumida, si hagués estat capaç de veure per sota de la placa visora, després es va tornar cap a Moburi-. Canó de plasma?

-Només un rifle -va corregir Moburi-. Per això és que...

-On? -Jaina va treure el cap, però estava tan encegada per la ràfega de trets làser que no podia determinar la ubicació de ningú, i molt menys del rifle de plasma-. Només un?

-Amb un ja n’hi ha prou -va dir Moburi.

Jaina va mirar el cronòmetre a la mà i va veure que havia baixat a sis segons. No tenia temps per explicar... no si anava a ocupar-se de l’arma abans que tornés a disparar.

-On?

Moburi mirà a Fett, que va mirar la Jaina i va sacsejar el cap.

-De cap manera. Jo no vaig a...

-No ho faràs. -Jaina sabia el que Fett anava a dir, que no anava a arriscar l'eina de la seva venjança contra el seu germà, i ella comprenia per què. Els assassins no arribaven a l'edat d’en Fett corrent riscos que podien evitar. Però la Jaina també sabia que ella anava a haver de córrer un munt de riscos per fer caure a Jacen... que des del moment en què comencés la seva cacera, ella estaria corrent riscos molt més grans que enfrontar unes quantes dotzenes de soldats d'assalt tiradors-. Cobreix-me!

Jaina va tornar a encendre el sabre de llum, llavors va saltar amb la Força fora del tub amb un salt mortal evasiu.

Darrere d'ella Fett va cridar:

-Fierfek! -i després-, vinga, vinga, vinga!

Per quan va tornar a aterrar estava a mig camí creuant la plataforma de càrrega, una dotzena de mandalorians sortia a la càrrega de la foscor darrere d'ella. Va caure gairebé en un tràngol, el seu pols es va accelerar amb excitació de batalla, el sabre de llum va girar per instint, amb la ment enfocada a descobrir la ubicació del tirador de plasma. Era impossible veure res a la foscor darrere de la mitja lluna estroboscòpica de color que marcava la línia de tir dels soldats d'assalt. Però Jaina sabia que aquí era on estaria el seu objectiu, defensat per la resta del seu esquadró, amagat darrere d'una forta cobertura sense res visible, excepte la boca del canó i la mira de franctirador.

I estaria al capdamunt. La bola de plasma havia estat al nivell de la seva cara mentre ella estava sota el tub de transport, el que significava que el franctirador els havia estat disparant cap avall.

Darrere d'ella, un mando va grunyir d'angoixa quan una sageta de blàster amb sort va trobar una unió en la seva armadura; una granada de commoció va detonar a la seva dreta i va ruixar trossos d'armadura blanca per tot arreu. Jaina va sentir que el seu sabre de llum atrapava un trio de sagetes poderoses, llavors van veure a les ratlles de foc tornar per enviar a un soldat d'assalt i el seu blàster d'energia G-8 volant en direccions oposades. Ella va passar girant a través de la bretxa resultant en la línia enemiga, ballant cap a l'esquerra, després a la dreta per tallar una espatlla en una armadura blanca i enviar un casc i el seu contingut fent tombarelles.

I va ser llavors quan va sentir retornar l'enfocament del tirador de plasma. Aquest cop no era tan fort, probablement a causa que estava enfocat en una altra persona, i no ho hauria notat en absolut si no l’hagués estat buscant. Però podia sentir al franctirador preparant-se per disparar de nou, en algun lloc per davant, per sobre... i a la dreta.

Jaina va somriure, més per satisfacció que per set de sang, i es va precipitar cap a la foscor. Estenent la seva percepció de la Força cap amunt al llarg de la paret i del sostre de la volta de càrrega, va sentir una presència humana. Dues presències: franctirador i observador, amagats en un balcó d'observació per sobre de la batalla. No va buscar un blàster o una barra lluminosa, ni va intentar saltar al seu amagatall. Ella només va agafar i va tirar, usant la Força per tirar de tots dos cap endavant.

El franctirador i el seu company gairebé segur que van cridar o xisclar mentre sortien volant del seu lloc de tir, però el so era inaudible sota el ressò en plena expansió d'una descàrrega de plasma. Un orbe de brillantor platejada va caure en arc des del balcó, seguit per dues figures en armadures fosques i el seu rifle. Llavors la bola d'energia es va estavellar contra un carro de servei bolcat, creant una detonació de la mida d'un canó, que va il·luminar tota la volta per un total de dos segons.

Jaina va albirar als sorpresos soldats d'assalt corrent i donant salts mortals allunyant-se de l'explosió. A continuació, els mandalorians eren a la línia de tir, fent caure els enemics amb blàsters, botes, i ganivets. Va sentir perill a la seva esquerra i es va girar per veure, il·luminat per la resplendor parpellejant del seu sabre de llum, a un soldat retrocedint mentre ensopegava, tremolant però encara apuntant un E-18 en la seva direcció. Ella li va fer un gest que s'acostés amb la mà lliure, usant la Força per estirar-lo cap al sabre de llum abans que pogués obrir foc.

La fulla va cremar un forat de tres centímetres en la seva placa pectoral i la va travessar. Un adolorit borbolleig va escapar del comunicador del seu casc, i el rifle blàster va escapar de les seves mans per aterrar a les botes de la Jaina. Va desactivar el seu sabre de llum, llavors va sentir passos darrere d'ella i es va donar la volta, reactivant-lo i atacant en el mateix instant.

L'atac va donar en el blanc, però no va tallar, la fulla va lliscar al llarg d'una guarda de coll de beskar per gravar un fosc solc a l'armadura verda d’en Fett. Jaina va obrir la boca de sorpresa, però va aconseguir sufocar la disculpa -el penediment és una feblesa que arribava de manera automàtica als seus llavis.

-Tingues això com una lliçó -va dir en lloc seu-. Mai t'acostis d'amagatotis a un Jedi.

-No sabia que un pogués acostar-se d'amagat a un Jedi -va replicar Fett-. Gràcies per la dada.

La Jaina va desactivar el sabre de llum, més conscient del que Fett s'adonava que en realitat no estaven fent broma. Hi havia un munt de coses que ell semblava no saber sobre els Jedi, una d'elles era que els Jedi no només eren bons per escoltar sense ser vistos, eren els millors. Així que quan l’almirall Daala -que tampoc era molt aficionada als Jedi- havia abordat l’Aleta de Sang a Fondor i va demanar reunir-se amb Fett, Jaina s'havia ocupat d'estar a la coberta inferior, on ella va poder fer servir la Força per escoltar el que passava entre els dos que odiaven als Jedi. No hi havia estat cap sorpresa escoltar que somiaven amb el dia en què la galàxia estigués lliure de Sith i Jedi per igual... i això la incloïa a ella. Ella no es feia il·lusions sobre això.

Però la Jaina estava d'acord amb deixar que Fett cregués que ella no sabia com de seriosament ho feia, que ella havia comprat l'acte d'afecte paternal que de vegades li mostrava. Ella va expandir la seva percepció de la Força per incloure a la totalitat de la zona de càrrega, notant la disminució del foc de blàster i els sons de batalla en retirada, i va decidir que seria segur activar la seva barra lluminosa.

-Sembla que tot està sota control -va dir ella, encaminant-se cap a l'equip de franctiradors caigut i el rifle de plasma-. De vegades la manera Jedi és millor.

-Més ràpid, almenys. -Fett es va agenollar per comprovar l'equip de franctiradors i, en descobrir que l'observador encara estava respirant, va travessar el cap de l'home amb una sageta blàster-. No necessàriament millor.

La Jaina es va fer enrere per l'assassinat a sang freda del soldat ferit, però va recordar als mandalorians als quals havia sentit grunyint abans i sabia que Fett estaria pensant en les seves pròpies pèrdues, no les del seu enemic. Volia preguntar-li a quants homes hi havia perdut durant l'atac, però sabia que era millor no trair el seu interès.

Fett es va posar dempeus i va començar a avançar, fent senyals perquè la Jaina el seguís. Quan van arribar a un enorme arc d'entrada a les profunditats de l'Hangar de Clients Dos, ell va assenyalar cap a la foscor.

-Allà encara hauria d'haver un parell de Bessies amb especificacions completes, amb combustible i llestos per enlairar-se -va dir-. Considera que un d'ells és teu. Vaig a posar-lo al teu compte.

Jaina es va aturar al seu costat.

-Llavors, ja és el moment.

-Suposo que sí -va dir en Fett-. T'he vist volar. No hauries de tenir cap problema en sortir d'aquí.

Jaina va fer una pausa.

-I tu? Saps que no podeu aturar la invasió.

Va sentir que Fett somreia en l'interior del seu casc.

-Et preocupes per mi, Jedi?

-En realitat no -va dir la Jaina-. Però vull seguir-te la pista.

En Fett va esbufegar.

-Els dos sabem que vas a estar massa ocupada per això -va dir ell-. Vaig a estar bé. També hi ha un Tra'kad allà. Només hem de preparar algunes coses per al nostre retorn.

Jaina va aixecar les celles.

-Van a tornar?

-És clar -va dir en Fett-. He donat la meva paraula.

-En aquest cas, que la Força t'acompanyi -va dir la Jaina-. La necessitaràs.

-No tant com tu. -Fett va inclinar el cap, escoltant un informe, a continuació, va dir-: És hora que em posi en moviment. Bona sort, noia.

Per un moment, Jaina va estar en silenci. Aquest era exactament el tipus de cosa que el seu pare, Han Solo, li hauria dit.

Finalment, ella li va preguntar:

-Quanta creus que necessitaré? De sort, vull dir?

Fett va arronsar les espatlles i va fingir mirar per sobre de la seva espatlla; llavors la seva mà ferida es va disparar cap endavant... com Jaina havia sabut que faria. Ella la va bloquejar cap avall, després va lliscar dins de la seva guàrdia, empenyent cap enrere amb l'espatlla i escombrant el seu peu davanter.

Fett va aterrar en un xoc d'armadura i malediccions, però va riure des de l'interior del seu casc.

-Bé, t'he ensenyat tot el que cal saber.

-Però no tot el que tu saps -conjecturà la Jaina.

Fett la va mirar per un moment i després va dir:

-Tu no tens tant de temps. –Va estendre una mà perquè la Jaina l'ajudés a aixecar-se -. I no cal.

Jaina va ignorar la mà i va fer un pas enrere, llavors va preguntar:

-No és necessari per a tu?

-Correcte. -Fett va sospirar i va baixar la mà-. De qualsevol manera, tinc la meva venjança.

-De qualsevol manera? -Jaina va aclucar els ulls, llavors es va adonar del que ell estava dient. No la sorprenia, però estava ferida... potser només una mica, però estava ferida-. Si no mato al meu germà...

-El teu germà et mata a tu. -Fett es va posar dret d'un salt amb tanta lleugeresa com qualsevol aprenent de Jedi sense armadura, i després va afegir-: Algunes coses són pitjors que la mort. Jo ho sé millor que ningú, a excepció potser de la Sintas... i Han Solo. Envia el meu condol al teu pare.

Jaina va estudiar a Fett per un moment, tractant de recordar-se a si mateixa que ella havia anat a ell, que ell li havia donat exactament el que ella va demanar... i encara es trobava a si mateixa enutjant-se.

Finalment, va dir:

-Pare té raó sobre tu. Els kaminoans van usar bava de rancor per omplir les teves venes.

Fett es va posar a riure.

-El teu pare és un barve intel·ligent. –Girà sobre els talons i es va posar a caminar pel passadís d'accés al trot-. No és d'estranyar que sigui tan difícil de matar.

Següent