El relat d'Ana Tathis

El relat d'Ana Tathis

Bill Smith

  

Sóc Ana Tathis, una de les poques persones que han seguit el camí de la Força. Els meus estudis sobre els Jedi em converteixen en criminal a ulls de l'Imperi. No és un camí fàcil, però mereix la pena recórrer-ho.

Vaig a tractar d'explicar-t'ho el millor que pugui, però per entendre has de deixar de costat els teus pensaments conscients i sentir la vida al teu voltant. Només llavors es pot sentir el flux de la Força.

Sóc Ana Tathis, una de les poques persones que han seguit el camí de la Força. Els meus estudis sobre els Jedi em converteixen en criminal a ulls de l'Imperi. No és un camí fàcil, però mereix la pena recórrer-ho.

Durant la major part de la meva vida, vaig desconèixer els camins de la Força, encara que sempre havia sentit que era “especial” d'alguna manera. Sabia que la meva vida tenia un propòsit i que era tasca meva descobrir què estava destinada a fer. Si volia que alguna cosa ocorregués en la meva vida... si realment ho volia des del fons del meu cor... aconseguia fer-se realitat. I quan m'enfrontava a un desafiament... alguna cosa que era important per a mi... sovint era capaç de tenir èxit, fins i tot amb grans probabilitats en contra. D'alguna manera, era capaç d'aconseguir el que més volia.

Així és com vaig captar l'atenció de la “Dama Caryn”. Tots els nens del llogaret la coneixíem com la narradora d'històries. En les càlides vetllades estiuenques, ens reuníem sota els arbres takka per escoltar els seus relats de grans aventures i valerosos herois.

Un dia –crec que jo havia vist setze o disset estius per llavors- em va portar a part al mercat. Va dir que m'havia “sentit”, que era “poderosa en els antics camins”.

Aquest va ser el començament d'un viatge perillós i desafiador. Em va obrir els ulls al camí que d'alguna manera se m'havia passat per alt encara que sempre el vaig tenir davant dels nassos... el camí de la Força.

La meva Mestra em va buscar, però el meu entrenament distava de ser fàcil. Vaig passar moltes setmanes treballant... puc dir orgullosa que els vasts jardins tropicals de la Dama Caryn mai van lluir més bells! Però vaig aprendre com concentrar-me i enfocar-me gràcies als incessants treballs. Amb el temps, em va ensenyar poders rudimentaris... controlar el meu cos, curació, buscar coneixement. La Dama Caryn més tard em va confessar que podria haver après aquestes habilitats molt abans, però temia que jo no estigués llesta per manejar la responsabilitat. Tal vegada tingués raó, perquè la jove que jo havia estat hauria mostrat ràbia davant aquesta revelació. En canvi, vaig sentir una lleu decepció, però també vaig comprendre que la seva elecció anava en el meu benefici.

Vaig estudiar amb ella durant gairebé tres anys, aprenent molts poders. Vaig dominar l'art de guarir-me a mi i a uns altres, vaig aprendre com concentrar les meves energies per millorar la meva habilitat en una tasca, vaig aprendre com escoltar i veure coses a molts quilòmetres de distància. Fins i tot vaig aprendre com detectar els pensaments i emocions d'uns altres, encara que mai vaig poder penetrar en la ment de la Dama Caryn per llegir en ella.

Llavors, la Dama Caryn em va dir que ja m'havia ensenyat tot el que podia i es va acomiadar de mi.

FI