El Planeta Misteriós (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Era el primer dia de celebració dels clients que tenia lloc a Distància Mitjana des de feia algun temps, i l'aire era ple de naus-globus de molts colors que anaven i venien al llarg dels seus cables, plenes de funcionaris, treballadors i curiosos. Ànakin i Obi-Wan estaven drets al costat de la barana de la barqueta de la gran aeronau que els transportava al llarg de la vall. La barqueta oblonga disposava d'una petita cabina i un llarg sostre corb fet amb fulles de làmina i circells atapeïdament entreteixits, per la qual cosa encara era viva.

Gann els acompanyava en el viatge. Cap a la meitat del congost, es va agafar a una de les cordes de guia i resseguí la cabina per anar a proa a conferenciar amb una ferroana molt alta.

El vent portava amb si compassos d'instruments de corda i cançons d'altres aeronaus. Obi-Wan escoltava amb sorpresa als músics i cantants. Aquelles cerimònies eren importants, però quelcom més surava en l'aire: una sensació de renovació després d'una llarga i dura prova.

Es va preguntar si la Vergere hauria presenciat aquella prova. Havia deixat algun missatge per als Jedi que la seguirien? Si els va deixar, Obi-Wan no els havia trobat.

Ànakin es va inclinar sobre la barana teixida de la barqueta penjant i va contemplar el riu, prim, blanc i rugent fins i tot des d'aquella alçada. Va veure criatures llustroses i pàl·lides tan gruixudes com un submergible gungan, i aproximadament de la mateixa forma, lliscant d'un costat a un altre per sobre del riu. Formes més petites, fosques i ràpides, es movien al seu voltant.

–M'encantaria anar a la bassa per aquestes aigües –va dir Ànakin.

–És massa perillós –va advertir el pilot de l'aeronau.

D'uns setze o disset anys estàndard d'edat, tot just un adult per als ferroans, romania dret darrere de tres gruixudes palanques de control a la part posterior de la cabina, amb les que dirigia el curs de l'aeronau.

–Ningú ho ha intentat? –li va preguntar Ànakin.

–Ningú que tingués un gram de cervell. –El pilot va somriure–. Tenim formes millors de córrer riscos.

–Com quines?

–Beeeeee –va començar a dir el pilot, perllongant la paraula–, el Dia de la Unió...

Gann va tornar de l'estreta proa i el va mirar fixament. El pilot s'estava anant de la llengua.

–Falten deu minuts perquè arribem –va dir en Gann–. Teniu tot el necessari?

Obi-Wan va mirar a l’Ànakin, qui li va fer l'ullet i es va donar uns copets la cintura.

–Sí –Va respondre Obi-Wan–. Però em sentiria molt més còmode si estiguéssim més familiaritzats amb els procediments.

Gann va assentir.

–Estic segur d'això –va dir–. Tothom se sentiria més còmode. Aquest dia només hi ha un client, comptant al noi i a tu com un equip de socis. Així que estareu sols en el vostre moment de l'elecció. És l'únic que se us pot dir... –Mirà al pilot–, perquè qualsevol altra cosa seria parlar massa.

El jove pilot va assentir solemnement.

Els altres passatgers de l'aeronau eren ferroans, amb fantasmagòriques pells d’un blau pàl·lid, llargues mandíbules i ulls enormes. La dona amb la qual havia estat parlant Gann era més corpulenta i un tant més musculosa que els homes. Va envoltar la cabina mentre s'aproximaven a la plataforma de descens suspesa de lianes i es va presentar a Obi-Wan i a Ànakin.

–Sóc Sheekla Farrs, conreadora i filla de Primers –va dir amb veu greu i profunda–. Gann us ha deixat a la meva cura durant la resta del dia.

–Sheekla –va dir Gann, inclinant-se lleugerament i fent un pas enrere.

Farrs es va inclinar sobre Obi-Wan, li va ensumar la cara i després tornà a alçar-se amb una lluentor de discerniment en els ulls aclucats.

–No tens por. –A continuació va fer el mateix amb l’Ànakin, qui va mirar a Obi-Wan amb certa incomoditat–. Tu tampoc –Va concloure Farrs.

–Em moro d'impaciència–va dir Ànakin–. Anem a poder veure les naus?

Quan Farrs va riure, la seva profunda i greu veu es va tornar aguda i molt musical.

–Avui coneixereu als vostres companys-llavor. Un cop fet això, dissenyàreu la vostra pròpia nau. El meu marit, Shappa, us guiarà en aquesta tasca.

El pilot va desenganxar la seva aeronau del cable i la va deixar enfilada cap a l'ombra d'una de les parets dels cingles, després de la qual cosa la va enganxar hàbilment a un cable secundari i la va portar cap a la zona de descens. La cistella oscil·lava entre un parell de grans protectors negres sostinguts per gruixuts pilars. El cable va dringar quan els protectors van subjectar la cistella, fent-la baixar lleugerament abans que els assistents que esperaven a la plataforma obrissin la porta. Una rampa va ser baixada, i Sheekla Farrs els va indicar que havien de passar davant d'ella.

–Ha estat massa –va dir Ànakin a Obi-Wan mentre desembarcaven–. Si hi ha alguna mena de carrera d'aeronaus aquí, podríem participar-hi?

–Nosaltres? –va preguntar Obi-Wan.

–És clar. Segur que faries un bon paper –va dir Ànakin–. Aprens molt de pressa. Però... –alçà les espatlles–. Necessites tenir més confiança en tu mateix.

–Comprenc –va dir Obi-Wan.

–Ara estem a Distància Llunyana –va dir Sheekla Farrs–. Aquí és on ens trobem amb els nostres companys-llavor i els possibles clients. Hi ha una cerimònia, és clar. –Li va somriure a Ànakin–. És molt solemne. La trobaràs molt avorrida.

Ànakin va arrugar el nas.

–Però coneixereu al que es convertirà en la vostra nau –va afegir.

Ànakin va posar millor cara.

–I passareu pel mateix que va experimentar el Magíster, fa ja tants anys, quan va veure a Zonama estant sol i va conèixer a Sekot per primera vegada.

–Qui és el Magíster? –va preguntar l’Ànakin.

Sheekla Farrs va girar el cap cap a Obi-Wan per llançar-li una mirada que aquest no va saber com interpretar, encara que li va semblar que tancava tant respecte com un advertiment.

–És el nostre líder, el nostre conseller espiritual i el coneixedor. El seu pare va ser el fundador de Distància Mitjana i el pioner de tot el que fem aquí.

Gann es va acomiadar, prometent reunir-se amb ells més tard, i Farrs els va conduir al pont que unia la plataforma de descens amb un gran túnel excavat directament a la paret rocosa. L'aigua gotejava a banda i banda d'una llarga passarel·la suspesa per sobre del sòl del túnel, amb la superfície de làmina humitejada per les filtracions. Circells verdosos s'entrecreuaven sobre el sòl mullat formant una mena de graella. Tot era molt regular i molt ordenat, gairebé excessivament geomètric.

–Els companys-llavor brollen d'un Potèntium –els va explicar Farrs quan van estar prop del final del túnel.

Sorprès per aquella paraula, «Potèntium», Obi-Wan va rebuscar en les profunditats de la seva memòria i es va recordar de certes conversacions que havia mantingut amb Qui-Gon Jinn abans que el Mestre Jedi l’hagués acceptat com el seu padawan.

Farrs va obrir la porta i els va portar a un gran pati descobert. Troncs de boras més petits s'inclinaven sobre el pati des de tres dels seus costats. En el quart, les lloses meticulosament encaixades del sòl de pedra acabaven bruscament en l'abisme. Van sentir el soroll del riu corrent per sota d'ells, aparentment precipitant-se a l'interior d'una caverna subterrània.

–Si fracasseu, tornaran al Potèntium. Tot és conservat. Els companys-llavor són molt importants aquí.

–No conec aquesta paraula –li va dir Ànakin a Obi-Wan–. Què és un Potèntium?

En una ocasió Qui-Gon i Mace Windu van haver d’enfrontar-se amb un grup d'aprenents molt prometedors però que no van ser acceptats com a Cavallers Jedi. Encegats per la decepció i la ira, un d'ells va intentar crear la seva pròpia versió dels Jedi, reclutant «estudiants» entre les famílies aristocràtiques de Coruscant i Alderaan. Qui-Gon havia esmentat el Potèntium, una concepció altament controvertida de la Força.

La teoria del Potèntium va ser considerada errònia pel Consell, i abandonada. Ja ni tan sols s'esmentava als padawans.

–Jo també tinc moltes ganes de descobrir el seu significat –va dir Obi-Wan.

I el com i el perquè la fan servir aquí!

El pati contenia una multitud de celebrants bigarradament vestits que, repartida en grups de cinc o sis persones, guardava silenci. Ànakin i Obi-Wan van avançar lentament seguint la indicació de la Sheekla Farrs. Una dona va començar a cantar suaument: era la mateixa cançó que havia arribat fins a ells des de les altres aeronaus.

En els ferroans, la maduresa els hi enfosquia els cabells dels homes, però no els de les dones. Dos homes bastant més grans de cabelleres negre atzabeja van anar cap a ells, sostenint faixins dels quals penjaven uns fruits de color vermell sang, semblants a les carabasses. El més alt dels dos va deixar anar el faixí al voltant del coll d'Obi-Wan, i l'altre va passar el seu pel cap de l’Ànakin. Després tots es van unir a la cançó, i els ecos del cor de veus van fer vibrar les parets de pedra del pati.

Farrs va somriure alegrement.

–El vostre aspecte i la vostra olor els hi agraden. No teniu por.

El més alt dels homes va fer un pas enrere i va caminar en un gran cercle, traient el mentó cap a tres punts de la rosa dels vents de Zonama, i després es va tornar cap a Obi-Wan i va estendre les mans.

–La teva ofrena al Potèntium –va suggerir Farrs.

A un senyal d'Obi-Wan, Ànakin va ficar la mà sota de la túnica i va treure la bossa que contenia els vells lingots d'auròdium de la República. La hi va lliurar a Obi-Wan, qui al seu torn la hi va lliurar a l'ancià, el qual la va acceptar amb un somriure i una petita reverència.

–Ara us presentarem a Sekot –va dir Farrs, recompensant-los amb un radiant somriure amb el qual res relacionat amb els diners podia tenir cabuda–. Em sento molt, molt optimista!

 Següent