El Planeta Misteriós (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

Les enormes portes de làmina i pedra van tornar a girar sobre les seves frontisses, obrint-se tan silenciosament com la tènue corrent de murmuris que baixava pel bol obert de l'estada contigua. La multitud congregada per a la celebració havia retrocedit fins a la perifèria de la gran sala, deixant a Sheekla Farrs sola al costat de les portes. Gann es va reunir amb ella.

Van entreveure curiosament dins de la gran cambra rodona. Les boles de punxes que tornaven a cobrir els murs estaven tan immòbils com la pedra a la qual s'aferraven. En el fons del bol, al final d'un lleu pendent que s'iniciava a les grans portes, una pila de runa s'alçava dos metres per sobre del terra.

Un sospir va sorgir de la multitud.

Farrs va pronunciar dos noms.

Obi-Wan Kenobi va ser el primer a aixecar-se i es va examinar a si mateix amb ràpids gestos. Tres boles de punxes seguien aferrades a ell, una a cada braç i una altra en el seu pit. La seva presa era tenaç, i Obi-Wan no va intentar desallotjar-les, per molt que volgués fer-ho. Va contemplar les piles de pinxos despresos i closques que cobrien el fons del bol, els residus de l’aterridora cascada, i va veure un braç apuntant de la pila més gran. Va anar cap a ell amb un grunyit, va agafar la mà de l’Ànakin i el va incorporar.

Ànakin estava cobert de cap a peus per les boles de punxes, amb un total de dotze. El seu pols era lent i regular, però el noi havia buscat refugi dins de si mateix per conservar oxigen i evitar el xoc que podia derivar-se de les lesions físiques, i tenia els ulls tancats.

–Grans cels! –va exclamar Farrs–. Es troben bé? Mai havíem vist tal...

Gann va baixar corrent el pendent que portava al fons de la càmera i va ajudar a Obi-Wan a transportar el rígid noi carregat d'esferes a través de les portes. El van ficar al llit sobre d'un coixí portat per dues joves assistentes. Tots van anar amb molt de compte de no desallotjar els companys-llavor. Quant van veure els clients, la multitud va tornar a exhalar un sospir col·lectiu, i alguns van murmurar unes quantes paraules com si estiguessin resant.

–Gran és el Potèntium, gran és la vida de Sekot...

–Tothom serveix i són servits, i tots s'uneixen en el Potèntium...

Obi-Wan va tractar de contenir la seva ira i la seva preocupació, tement que si no ho feia potser revelaria la seva espasa de llum i exigiria resposta per a unes quantes preguntes.

–Sabíeu que passaria això? –li va preguntar a Sheekla Farrs prement les dents.

La cara de la Farrs estava plena de consternació.

–No! Està viu?

–Està viu. Els hi servim de suport?

Obi-Wan es va posar la mà a la bola de punxes del seu pit. La criatura havia travessat la seva jaqueta i la seva túnica amb un punxó per arribar a la pell que hi havia sota, però Obi-Wan no va sentir cap ferida allà, merament una molesta abrasió.

–No –va dir Gann, agenollant-se al costat de l’Ànakin–. No us xuclen la sang. Tants! Mai havíem vist tants companys a un client...

–Tres és normal –el va interrompre Farrs, acabant la frase per ell–. Tu tens el nombre normal. El teu estudiant ha de ser un jove realment extraordinari!

–Què les impulsaria a fer-ho? –es va preguntar Gann.

Les parpelles de l’Ànakin van tremolar suaument. Després el noi va obrir els ulls i va contemplar a Obi-Wan des de les profunditats d'una calma inefable. D’alguna manera inexplicable, Ànakin havia aconseguit conservar aquella pau interior fins i tot quan s'enfrontava a un terrible perill.

–No estàs ferit –li va dir Obi-Wan–. S'aferren però no fereixen.

–Ho sé –va dir Ànakin–. No són hostils. Hi havia tantes que volien unir-se a nosaltres..., i totes alhora!

Obi-Wan es va tornar cap a Farrs.

–Oculteu una veritat –li va dir.

Gann va semblar sentir-se culpable, però Farrs va sacsejar el cap i va dir a les assistentes que portessin al noi a la sala de post-reunió. Les dues joves, no gaire més grans que Ànakin, el van ajudar a aixecar-se evitant tocar les boles de punxes, i el grup va anar cap a una petita porta que hi havia al costat d'un racó. Ànakin va somriure tímidament a les noies.

Els caps de tots els presents es van tornar cap a ells per seguir-los fins que van desaparèixer per la porta.

Els murs de pedra de la petita estada de sostre baix que hi havia a l'altra banda tenien una obertura, un estret finestral que mostrava un tros de cel i el verd i porpra de la vegetació.

–He de verificar una cosa... –va murmurar Farrs, i els va portar cap a una tauleta il·luminada per una gran llum.

Farrs i Gann van treure diversos instruments d'acer i coure d'un armari i van mesurar les boles de punxes de l’Ànakin, després de la qual cosa van pessigar els pinxos amb que s'aferraven al noi fins que aquests van deixar anar la seva presa amb suaus sospirs. Cada bola de punxes va ser introduïda en una caixa de làmines, i les assistentes les van etiquetar amb un cercle. Després li van treure els companys-llavor a Obi-Wan i els van guardar en caixes marcades amb un quadrat.

–Hi haurà una nau, i crec que serà una nau molt densa i meravellosa –va murmurar Farrs mentre comparava els seus mesuraments amb les d'una carta enrotllada en un suport circular muntat en un extrem de la taula, després de la qual cosa va parlar en murmuris amb Gann durant uns moments.

–Tres d'aquests companys-llavor han escollit a un client abans –va dir Farrs quan van haver acabat de parlar–. Aquest cop un d'ells et va escollir a tu, Obi-Wan. Dos et van escollir a tu, Ànakin.

–A qui pertanyien abans? –va preguntar Obi-Wan.

–No revelem els noms dels nostres clients –va dir Gann.

–Així és –va dir Farrs–. No volíem enganyar-vos, però...

–Aquest client no es va quedar amb nosaltres el temps suficient perquè la nau pogués arribar a créixer –va dir Gann, i va intercanviar una altra mirada amb Farrs–. Els companys-llavor van tornar al Potèntium.

–Disculpeu-nos –va dir Sheekla Farrs–. Hem de tornar a parlar, en privat. Descanseu i tranquil·litzeu-vos, us ho prego. Les assistentes us portaran menjar i beguda.

–Molt bé –va dir Ànakin.

Després va aixecar els braços i va ajuntar les mans darrere del cap. El noi va tornar a somriure, encara més alegrement que abans, quan Farrs i Gann van sortir per la porteta. Les assistentes retrocediren amb rostres solemnes.

–Veig que alguna cosa et diverteix –va dir Obi-Wan.

–M'alegro d’estar viu –va explicar Ànakin–. I tinc més que tu –va afegir–. Fins i tot més que la Vergere!

Obi-Wan li va posar un dit als llavis per indicar-li que no havien de parlar de la Vergere.

–No sabem que aquest altre client fos ella.

–Va haver de ser ella! –Va dir Ànakin–. Qui havia de ser si no?

Obi-Wan no va dir res, però sospitava que el noi tenia raó.

–I en qualsevol cas, com sabem que més és millor? –li va prevenir.

–Sempre ho és –va dir Ànakin.

Van menjar en la frescor silenciosa de l'estada: primes coques marrons servides en safates de pedra tallada, aigua fresca en gerres de ceràmica que suava condensació. Les seves copes estaven fetes de làmina verda solcada per franges vermelles i l'aigua, fresca i pura, tenia un gust lleugerament dolç. Ànakin semblava feliç, fins i tot amb ganes de posar-se a riure. Mirava a Obi-Wan com si esperés que el seu Mestre rebentés aquella bombolla en qualsevol instant.

Obi-Wan es va reservar la seva opinió sobre què tal ho estaven fent fins al moment i si havien fet alguna mena de progressos.

Passats deu minuts, Gann va tornar sol. Ànakin va fer cara de consternació quan va veure l'expressió ombrívola del ferroà.

–Hi ha una dificultat –els hi va dir Gann–. El Magíster és de l'opinió que no hauríeu de passar al disseny i la forja fins que hagi parlat amb vosaltres.

–I això és bo o dolent? –va preguntar Ànakin–. Podrem fer la nau?

–No ho sé –va dir Gann–. El Magíster poques vegades veu a ningú.

–Quan vindrà? –va preguntar Obi-Wan

–Vosaltres anireu a ell –va dir Gann secament, fent girar els ulls en les seves òrbites com si això hagués de ser obvi–. I anireu a veure’l quan el Magíster ho cregui convenient. –Els va contemplar des de sota de les seves gruixudes celles arrufades–. Mantindrem llestos als vostres companys-llavor i quan torneu, si tot ha anat bé, iniciarem el disseny i la conversió, i procedirem al temperat i el modelat.

Següent