El Planeta Misteriós (XL)

Anterior

CAPÍTOL 40

Vagno els hi va presentar al cap de la quadrilla de modelat, un home alt i nerviüt anomenat Vidge. Allà on Vagno era rabassut i vermellós, Vidge semblava una pàl·lida filagarsa de boirina nocturna en la qual brillaven dos grans ulls humits. Fins i tot les seves robes estaven mullades i tacades per esquitxades d'una lluent substància viscosa que feien que semblés una criatura treta de les profunditats d'algun oceà.

–Has portat tants... –es va queixar amb veu sepulcral mentre comptava els discos amuntegats sobre els tres caràpodes–. Què farem amb quinze?

Vagno va respondre amb un expressiu encongiment d'espatlles. Vidge es va girar per observar a Ànakin amb expressió lúgubre, i després va mirar a Obi-Wan.

–Vau pagar més als de terra amunt per aconseguir aquesta quantitat de llavors?

–Res de preguntes! –va cridar Vagno–. És hora ja de pintar i donar forma!

Vidge va alçar les mans en un burlesc gest de rendició i es va tornar cap a la seva quadrilla, tots ells alts, mullats i insubstancials. Els seus homes empunyaven diferents eines, llargs i gruixuts pinzells i pales de vores irregulars. Darrere d'ells s'alçava un gran magatzem fet de planxes de làmina toscament unides, que semblaven a punt d'esfondrar-se després d'haver estat corroïdes per anys de continu ús. Vidge va agafar al caràpode més pròxim per la seva pota central i va tirar d'ell per portar-lo al magatzem. La criatura es va resistir desganadament, igual que van fer les altres dues, que van ser obligades a avançar per la quadrilla d’en Vidge.

Vagno no es va moure.

–Aquest no és el meu lloc. L'art d'aquest lloc és diferent –va dir amb sobtada humilitat mentre els indicava que havien de seguir a Vidge.

El magatzem vibrava amb els ecos dels sospirs i un sord bombolleig. Els circells van sorgir per darrere de les vores i es van estendre, plans i gruixuts, i en els seus extrems van créixer fruits mai vistos: inflats, translúcids i plens d'un espès fluid lluent que s'arremolinava lentament dins d'ells, remogut per òrgans en forma de cargol situats al centre de cada fruit.

Ànakin i Obi-Wan van ajudar a la quadrilla d’en Vidge a descarregar els discs-llavor i a col·locar-los en fileres verticals sobre bastidors disposats al costat de la plataforma de modelat. Allà, a sobre d'un elevador circular d'uns deu metres de diàmetre, Vidge i dos ajudants van alçar un ganivet de llarga fulla i van collir un dels fruits, tallant-lo al llarg d'una secció lateral amb tres ràpids talls. El fluid resplendent que contenia va traspuar del fruit i va lliscar amb un lent retorciment per la plataforma, omplint-la amb una boirina de flexibles agulles blanques.

Un caràpode enorme va sortir de les ombres per una porta situada a la part de darrere del magatzem. La seva esquena sostenia una estructura de metall i plàstic, aparentment una carcassa per a la seva nau espacial.

–Una estructura ja preparada, enviada aquí per Shappa Farrs –va dir Vidge amb veu tan trista com si estigués anunciant la mort d'un amic molt volgut–. El modelat fa que cobri vida.

Un altre caràpode, protegit per gruixudes planxes metàl·liques unides a un escut de roba, transportava objectes que Ànakin va reconèixer immediatament: dos motors de nau espacial lleugera Haor Chall del tipus 7 del classe Plata, així com un nucli d'unitat hiperimpulsora que costava molts diners. Ànakin va veure que tant en els motors com en el nucli de la unitat algunes parts estaven inexplicablement absents, alhora que altres havien estat modificades.

I un tercer caràpode, molt més petit –amb prou feines de la mida de l’Ànakin– va anar amb pas ràpid i decidit cap a la llum verdosa que emanava de les parets del magatzem. Aquella criatura transportava una delicada estructura cristal·lina que Ànakin no va reconèixer.

Obi-Wan, no obstant això, sí que la va reconèixer. Feia centenars d'anys que es parlava dels circuits organiformes, que se suposava havien estat desenvolupats en aquells mons de la Vora més avançats tecnològicament que seguien resistint-se a establir vincles tant amb la República com amb la Federació de Comerç. Només eren rumors..., fins aquell moment.

–Què és això? –va preguntar Ànakin, fascinat per les corbes relluents i la contínua activitat dels circuits.

–Crec que és el mediador que integrarà la nostra nau, la interfície entre allò viu i la màquina –va dir Obi-Wan.

El primer que va fer Vidge va ser separar i recollir un gruixut glòbul de fluid del fruit. Tornant-se d'un costat a un altre, el va llançar a l'aire i el va recollir amb la seva llarga pala, modelant-lo fins convertir-lo en una bola. Després el va deixar caure amb força traça sobre l'esquena del caràpode més petit on, amb un xiuxiueig, es va escampar per sobre del circuit organiforme. Separant uns quants glòbuls més, Vidge els va escampar sobre les vores de cada un dels blancs discos-llavor a mesura que els seus ajudants se'ls anaven passant. Allà on es posava la gelatina, els discos es tornaven d'un porpra fosc i les vores començaven a corbar-se alhora que desenvolupaven sinuosos tentacles que semblaven buscar alguna cosa.

Després el modelador va analitzar amb atenta mirada l'estructura col·locada a sobre del caràpode de majors dimensions.

–No ÉS suficient –Va grunyir–. Shappa mai ens diu el que necessitem saber. Porteu una segona carcassa –va afegir, tornant-se cap a la seva quadrilla.

Els seus homes van intercanviar mirades dubitatives i conferenciaren en veu baixa.

–Quinze plaques forjades, massa per a una sola estructura! –va anunciar Vidge–. Necessitem dues estructures!

–Van a fer dues naus? –va preguntar Ànakin a Obi-Wan.

–No ho crec –va dir Obi-Wan, encara que no podia estar segur.

–Ara hem d'actuar amb rapidesa –va anunciar Vidge, parlant en el mateix to pausat i sepulcral d'abans–. Als jentaris!

Ànakin i Obi-Wan van pujar a l'esquena de l'enorme caràpode mentre una segona carcassa era dipositada al costat de la primera.

Vidge els hi va donar les seves instruccions. A partir d'aquell moment cavalcarien dins de les armadures, asseguts sobre gruixudes bigues planes entre els membres principals de forma ovalada, envoltats per una xarxa flexible de suports i subjeccions entrecreuades.

–Així és com es fa.

Ànakin va ocupar la seva posició dins d'una estructura i Obi-Wan va prendre seient dins de l'altra. Les estructures van cruixir i cascavellejaren sobre de l'esquena del caràpode.

Tot el magatzem feia olor de flors i de pa en procés de cocció, i d’altres coses menys agradables, olors que van marejar a l’Ànakin. Se sentia com si el somni s'hagués tornat excessiu per a ell, com si de sobte tot fos massa intens. El seu estómac no parava de fer salts mortals.

Obi-Wan sentia les mateixes nàusees incipients, però va mantenir centrada l'atenció en el lent anar i venir d’en Vidge per entre els tres caràpodes que transportaven els components de la nau sekotana. Els caràpodes van sortir per la part posterior del magatzem per tornar a les lluents ombres marines de l'esquerda. ombres més fosques s'elevaven a cada costat com gegants immòbils, les esquenes enganxades als murs de l'esquerda amb més gegants a sobre de les seves amples espatlles per enfilar-se centenars de metres cap a una cinta de nit, una estreta franja de dosser en què unes quantes estrelles solitàries brillaven per entre les branques entrellaçades.

Ànakin se sentia com un insecte a punt de ser aixafat. Inclús amb els modeladors corrent d'un costat a un altre i caminant al costat d'ells, el noi havia perdut la confiança. Ni tan sols el record de les paraules de Qui-Gon, suposant que vinguessin de Qui-Gon i no de la seva fèrtil imaginació, podia reconfortar-lo. Allò era inquietant i aterridor: realment hi havia gegants a cada costat? Potser hi ha drogues surant en l'aire. Potser tot fos una il·lusió i alguna cosa horrible estava a punt de passar, a ell i al seu Mestre. Ànakin va sentir que se li formava un nus a la gola i va enfonsar el mentó al pit, recorrent als exercicis que havia après feia dos anys: control de la por corporal, control dels ritmes hormonals i la química animal.

La por de la ment –el seu pitjor enemic, la debilitat més profunda i fosca de l’Ànakin Skywalker– era un altre problema, un que no estava segur de poder vèncer mai.

Obi-Wan podia sentir el defalliment de la, fins aquell moment, gairebé il·limitada confiança del seu Padawan. Ell, en canvi, se sentia sorprenentment tranquil. Les olors li molestaven, però no eren pitjors que els d'alguns llocs molt poc acollidors en els quals havia estat al costat d’en Qui-Gon i on hi havia complert amb les seves obligacions sense immutar-se.

Ànakin va sentir com la carcassa s'inclinava cap endavant quan el caràpode va ser bruscament detingut per la quadrilla d’en Vidge. El seu cap va grimpar amb lenta agilitat per la seva esquena fins aturar-se al costat d'ells i va agitar el seu instrument de fulla plana per sobre del seu cap, permetent que els vapors de l'interior gelatinós de l'inflat fruit es dissipessin en fosques bafarades purpúries.

Els ajudants d’en Vidge van passejar els intensos feixos de les seves llanternes per les ombres dels gegants, i Ànakin va veure no braços i cames sinó gruixuts troncs de color porpra i verd, lluentors metàl·liques, espurnes d'altres substàncies artificials, suplements, addicions als creadors naturals dels boras i el tampasi.

Els vapors purpuris es van elevar entre els gegants. Els membres es van agitar i les articulacions van cruixir.

–Passi el que passi, no sortiu de la carcassa –va dir Vidge, i després els hi va lliurar màscares respiratòries similars a la d'ús habitual entre els Jedi que portaven amagades sota de les seves túniques–. Ara anem a carregar els motors, el nucli i els circuits organiformes. Després aniran sent desplaçats al llarg de les armadures fins que arribi el moment de situar-los, i les naus seran fetes al vostre voltant. Les llavors us faran part dels seus somnis de creixement. Us faran preguntes. –Vidge es va inclinar cap endavant per mirar fixament a l’Ànakin–. I et plantejaran certes exigències. Això és crucial. Si no ets capaç de proporcionar-los la guia necessària, llavors la nau no serà feta.

–No fallaré –va dir Ànakin.

La quadrilla d’en Vidge va transferir els motors, el nucli i els circuits a uns jentaris més petits. Gruixudes branques els van portar cap a les altures, com grues gegants en un hangar de manteniment per a naus estel·lars.

–I tu? –va preguntar Vidge a Obi-Wan–. Tu també?

–No fallarem –va dir Obi-Wan.

–Només hi haurà una nau, llevat que m'hagi equivocat –va dir Vidge dolçament–. I fins al moment mai m'he equivocat.

Va retrocedir. Més branques enormes van descendir des dels costats de l'esquerda i van alçar les carcasses sobre el sòl, elevant-se per sobre dels caràpodes i els modeladors.

–Els jentaris! –va cridar Vidge, i tots els modeladors van sacsejar els seus instruments alhora–. Els creadors de Sekot!

–Subjecta't! –va cridar Obi-Wan.

Ara els tocava a ells. Les branques van descendir, elevant-los juntament amb les carcasses, i van anar passant-los d'un jentari al següent juntament amb piles de discos-llavor pintats i forjats. Altres branques disposaven els discos al llarg de les armadures, col·locant-los amb cops tan bruscos que gairebé desallotjaven als passatgers. Les llavors van reaccionar a l'instant i van començar a unir-se i créixer, modelant-se i cobrant forma.

Les dues estructures van ser unides. Els motors, introduïts en els seus suports. Discos-llavor van lliscar teixits de vores purpúries sobre les línies d'unió, i les espurnes van saltar pels aires mentre les puntes dels feixos làser voleiaven d'un costat a un altre.

I el seu viatge va començar.

Van ser traslladats de branca en branca cap a les profunditats de l'esquerda, amb les carcasses grinyolant, els fluids dels teixits de les llavors i els sucs de tractament fluint i fent petar al seu voltant d'acord s'endinsaven en el regne dels jentaris. Els seus ulls amb prou feines podien seguir el procés.

Mil moviments i connexions tenien lloc a cada segon a la perifèria de les armadures unides. La nau va començar a prendre forma com per art de màgia al voltant d'Obi-Wan i Ànakin. Els gegants els passaven encara més ràpidament que abans d'una branca a una altra, manejant-los amb tanta facilitat com si se'ls passessin d'una mà a una altra i produint estranys sons que feien pensar en centenars de veus entonant profunds cants geològics.

–Els jentaris són éssers compostos! Són organismes cibernètics! –va cridar Obi-Wan–. Els Magísters han d'haver-los criat i els han col·locat aquí perquè treballin per a ells!

Ànakin no es trobava en condicions d'assimilar cap explicació racional. Els seus discos-llavor, els seus antics companys-llavor, li estaven preguntant què volia. Repassant ràpidament el catàleg de dissenys d’en Shappa, li oferien plànols per a naus passades, somnis del que podrien arribar a ser les naus futures dins d'un segle amb més i millors progressos i descobriments. El disseny d’en Shappa no era definitiu i irrevocable, perquè Sekot també faria la seva contribució.

Ànakin Skywalker es trobava en un cicle molt especial. Passada una estona, al seu moment i a la seva manera, Obi-Wan es va reunir amb ell, i junts van escoltar als discos-llavor i als jentaris.

En un remolí de velocitat i preguntes, Mestre i aprenent van perdre tota noció del temps.

L'armadura i els nous amos de la nau van descendir ràpidament per l'esquerda, embolicats en espurnes, vapors, teixits ondulants i fragments minuciosament retallats de metall i plàstic.

Menys de deu minuts després, es trobaven a més de vint quilòmetres del magatzem i els modeladors, i el moment de l'acabat estava cada vegada més a prop.

El trajecte a través dels jentaris es va anar tornant més lent.

El seu atordiment es va dissipar. La percepció va anar tornant lentament.

–Uf! –va exclamar Ànakin quan va poder tornar a respirar–. Això ha estat increïblement ferotge!

–Uf –Va assentir Obi-Wan.

Un delit primigeni que no deixava cabuda a res més es va apoderar de l’Ànakin. No podia pensar en res que no fos la nau sekotana. Obi-Wan ho va poder veure en els ulls del noi mentre flotaven per sobre de les línies iridescents de l'interior de la nau. Els tons verds, vermells i blaus relluïen com una capa de robí i esmalt mineral de color maragda, i en canvi no es limitaven a ser una resplendor morta, sinó que també aportaven una palpitant qualitat de la llum que significava joventut i vida.

–Que ferotge! –va cridar Ànakin amb aprovació–. Està aquí! No puc creure que realment estigui aquí.

–No sembla acabada –va observar Obi-Wan.

Un fugaç arrufament de celles va enfosquir el semblant de l’Ànakin.

–Ja només falten uns quants detalls de res –va dir–. Després volarà. I has vist aquest nucli d’hiperimpulsió? Em moro de ganes d'esbrinar que li han fet i com l’han modificat!

Següent