El Planeta Misteriós (L)

Anterior

CAPÍTOL 50

Les mines celestes anaven d'un costat a un altre a la recerca de preses, les seves esteles reflectint els fulgors del crepuscle per sobre dels núvols com lletres de foc que cremessin al cel. Hi havia centenars de milers d'elles, diminuts esferoides aplanats altament explosius equipats amb una tremenda capacitat de seguiment i una maniobrabilitat que es mesurava en fraccions de segon. La seva presència estava obligant a Shappa a baixar cada vegada més.

–No podrem mantenir-nos en l'ambient molt temps més –va dir–. Uns minuts com a màxim, i després ens trobaran.

Obi-Wan va guardar silenci durant un moment interminable. Seguint a les mines celestes vindrien caces estel·lars de la modalitat caçador-assassí, i l'aire sobre dels núvols s'ompliria de veloç destrucció. La nau sekotana estava desarmada. No tindrien cap possibilitat.

–Llavors baixa –va dir.

–Han aterrat a la muntanya del Magíster. Almenys en el palau disposaran d'alguna protecció –va dir Shappa, mirant-lo fixament com si desafiés a Obi-Wan a contradir les seves creences, les seves esperances.

La nau sekotana va baixar per sota de la capa de núvols i es van trobar embolicats per una penombra platejada. Els vents els oscil·laren abans que Shappa posés la nau en una praderia cremada que havia quedat reduïda a la nuesa ennegrida de les roques. Al seu voltant, promontoris de pedra deformada indicaven que un frenesí d'energies destructores havia fos el paisatge per donar-li una nova forma, acabant amb tota la vida en el procés. Shappa va treure les mans dels controls i va anar a la part posterior de la cabina, on va comprovar l'equip instal·lat allà. Quan va tornar va trobar a Obi-Wan immòbil en el seu seient, sumit en profundes reflexions.

–Contempla el que van fer –va murmurar Shappa mirant pel finestral d'Obi-Wan–, què hem pogut fer per merèixer semblant destrucció? Com va poder el Potèntium permetre semblant maldat?

Obi-Wan es va aixecar, sabent que tractar de discutir amb Shappa no serviria de res. El didactisme –una tendència sempre present en ell– no anava a ser-li de cap utilitat allà. Shappa era un aliat, i hauria d'anar deixant enrere a poc a poc les creences que li donaven forces.

–A quina distància de la muntanya estem ara? –va preguntar Obi-Wan.

–A uns cent quilòmetres.

–I on és Charza Kwinn?

Shappa va examinar les seves lectures.

–L’altra nau també ha baixat per sota dels núvols.

De moment no hi havia res a Obi-Wan pogués fer. El seu sentit del futur estava tan ennuvolat com el cel. El destí de l’Ànakin havia estat empès cap a un nus, una fístula en els senders que portaven als diferents futurs. El que més impressionava a Obi-Wan eren les aterridores connexions entre tants futurs que es reunien en les pròximes hores. Eren tants els esdeveniments i les vides interconnectades que giraven vertiginosament al voltant del seu padawan!

Va desitjar poder parlar amb Mace Windu, Yoda, Qui-Gon. Allò es trobava més enllà dels límits de la seva comprensió.

I si ell se sentia així després de més d'una dècada i mitja d'ensinistrament Jedi, no podia ni imaginar com se sentiria l’Ànakin.

Obi-Wan va tancar els ulls per consultar amb la saviesa que Qui-Gon havia deixat darrere seu.

La prova del noi... S'enfrontarà a ella sol. Has de confiar al teu padawan. I has de confiar en la Força. Després de la mort de Qui-Gon, en certa manera, vas perdre aquesta confiança. Vas començar a dependre del sentit del deure i d'un règim quotidià de treball, estudi i ensinistrament perquè substituïssin al que antany havia estat un extraordinari sentiment de sorpresa meravellat davant els designis de la Força.

»La Força et va fallar, oi, Obi-Wan?

»Va permetre que el teu Mestre morís.

»Podria permetre que Ànakin morís.

»I si ho fa, això matarà qualsevol possibilitat que segueixis sent un Jedi.

El futur no podia ser llegit. La Força guardava silenci mentre es comprimia al voltant de tots ells, com si un gegant estigués contenint la respiració.

Següent