El Planeta Misteriós (LXII)

Anterior

CAPÍTOL 62

–Estic molt impressionat –va dir Tarkin a Ànakin Skywalker mentre la nau sekotana era hissada sobre les portes tancades de l'hangar, que havien passat a servir com a sòl d'aquest. Les fileres de bastidors de mines celestes buits que s'allunyaven cap amunt estenent-se pels quatre costats dringaven amb la vibració de la vella nau–. Tu vas crear això?

Ànakin va romandre immòbil amb el cap inclinat i no va dir res. Podia sentir la ment de la seva nau, en silenci, a l'expectativa. Com ell.

Raith Sienar va grimpar per l'arnés i va caminar lentament al voltant de la part superior de la nau, agenollant-se en un moment donat per examinar el seu casc amb un instrument especial.

–Molt sana –va declarar finalment.

El més alt, Sienar, és més intel·ligent –va pensar Ànakin–. El més baix és molt poderós i té molts recursos, i no he conegut home més implacable que ell. La veu més anciana havia tornat a parlar. Ànakin va comprendre que en la situació actual, sense cap possibilitat real de rescat, hauria d'escoltar amb gran atenció aquesta veu per poder sobreviure. I sobreviuria, al preu que fos. Per molt que la seva carrera com a Jedi hagués acabat, encara hi havia massa assumptes pendents en la seva vida.

No creia que anessin a tornar-lo al Temple.

No creguis res del que diguin, per a ells només ets una part més de la nau.

–Aquestes naus són tan especials com afirmen els rumors? –preguntà Tarkin tan afablement com si estigués conversant amb algun amic.

–No he tingut ocasió de posar-la a prova –va dir Ànakin–. Vau atacar el planeta i va faltar poc perquè ens matéssiu a tots.

–Lamento que hagis hagut de passar per aquesta experiència –va dir Tarkin, concentrant la seva atenció en el noi–. A vegades l’estratègia pot ser un amo molt dur, com qualsevol Jedi hauria d’entendre. Protegim els interessos més grans, i de vegades hem de fer-ho a costa dels petits.

–Zonama Sekot no us havia fet cap mal –va dir Ànakin.

–No va respondre a la nostra autoritat, i vivim temps difícils –va dir Tarkin. El noi era interessant. Tenia caràcter, i molta més personalitat del que s'hauria pogut esperar en algú de la seva edat–. Vas matar al tallador de sang?

–Es deia Ke Daiv –va dir Ànakin–. El vaig matar després que amenacés la Jabitha.

–Comprenc. O no va entendre les nostres ordres, o les va interpretar d'una manera molt equivocada. Bé, mai es pot confiar en els de la seva espècie, oi? Prefereixo tractar amb els humans. Tu també ho prefereixes, no?

Ànakin no va respondre.

–Parla’m de la teva nau. Quant hàgim tornat a Coruscant deixarem que segueixis al comandament d'ella, naturalment, i permetrem que la pilotis.

–Podrien fer moltes més per vosaltres només amb què els hi paguéssiu i...

–Prou –va dir Tarkin amb sobtada sequedat.

Sienar els escoltava des de dalt de la nau sekotana, immòbil i amb les mans recolzades als malucs. Ànakin va alçar la mirada cap a ell. Sienar va somriure i va assentir, com si estigués d'acord.

–Em permetràs pujar a la teva nau? –va preguntar Tarkin, recuperant el to tranquil i afable d'abans alhora que acariciava la llarga vora superior del lòbul d'estribord mentre caminava al voltant de la nau.

Ànakin va seguir immòbil, amb el cap novament baix.

Tarkin va mirar per sobre de la seva espatlla i va arrufar les celles davant la silenciosa concentració del noi, i després va pensar en l'estat del cos del tallador de sang i va llançar una ràpida i imperiosa mirada als seus guàrdies personals, que estaven escampats per l'hangar. Els guàrdies es van portar les mans a les armes.

–Torno a preguntar. Em permetràs...? –va començar a dir Tarkin.

I de sobte Ànakin va alçar el cap i el va mirar als ulls.

–Fes el que puguis –va dir–. No t'ajudaré.

Allà estava de nou; la insistència en portar la contrària i aquell desafiament, que semblaven completament il·lògics. El jo més vell i savi es va retorçar impotentment dins d'ell.

Ànakin podia sentir com s'aproximava una altra part de la seva prova, la qual distava molt d'haver acabat. La seva desesperació era una debilitat i havia de ser reprimida, i si cooperava amb aquells homes, o mostrava qualsevol senyal que es donava per vençut i estava disposat a cedir, llavors tot estaria perdut, amb jo més savi o sense.

Sienar va arronsar les espatlles i va anar pel casc fins a l'escotilla superior.

–Haurem d'esperar fins que l'hàgim transferit a l’Einem –va dir Tarkin amb un sospir–. El noi acabarà avenint-se a raons.

Els androides de càrrega van rodar per la coberta, preparant-se per l'atracament. Els seus xiulets van ressonar al voltant de les cames de l’Ànakin, advertint-li que hauria de moure’s. Les portes de l’hangar no trigarien a obrir-se.

–Vine –va dir Tarkin, prenent al noi per l'espatlla.

Una sobtada sensació de cremada li va cremar la mà i Tarkin es va afanyar a apartar-la, agitant-la en l'aire per intentar calmar el dolor. Un noi realment impressionant! Tarkin va reprimir l'impuls de bufetejar-lo.

Ànakin va alçar la mirada cap a Tarkin i els seus ulls van semblar desenfocar-se. Tarkin va sentir que alguna cosa s'estremia dins del seu pit, en el seu abdomen.

Les alarmes van ressonar per tota la nau. Sienar va apartar la mirada d'en Tarkin i el noi i va aclucar els ulls davant el parpelleig de llums vermelles i els gemecs de les sirenes.

Ànakin va retrocedir i va contenir la seva ira. Anava a tornar a fer-ho! Una cosa molt pesada va xocar amb les portes de l'hangar i la nau tremolà. Esquitxades de metall calent van saltar cap a fora des de la juntura de les portes, i un vòrtex de fum i gasos reescalfats va pujar com un dit indagador per entre les fileres de bastidors buits. Els guàrdies personals van escortar a Tarkin a l'exterior de l'hangar. Sienar va baixar d'un salt de la nau sekotana, va mirar desesperadament al seu voltant, va sentir que la pressió de l'aire començava a baixar i va córrer darrere dels guàrdies després de llançar una fugaç mirada a l’Ànakin. Altres guàrdies van romandre a l'hangar i es van cobrir les cares amb respiradors. Després van clavar un genoll a terra i van desenfundar armes làser.

I del remolí de fum i vapors metàl·lics, mitjançant el forat d'un metre de diàmetre que acabava d'aparèixer a les portes, va sorgir una figura encaputxada que empunyava una brillant espasa de llum verdosa. Abans que estigués totalment dins de la nau es va veure embolicada per un esclat de foc làser i, en un borrós frenesí de moviment, l'espasa de llum va desviar fins a l'últim feix.

Ànakin va deixar anar un crit de pura alegria, i després va sentir una terrible vergonya. No hi havia cregut en el seu Mestre o en els quasi-miracles que un autèntic Jedi podia obrar, i això el va omplir de vergonya.

Però no hi havia temps per perdre. Obi-Wan es trobava en el centre d'una dotzena de ràdios de foc làser, i els feixos espurnejaven sobre les parets.

El noi va doblegar les cames al costat de la nau i va saltar els tres metros que el separaven de la part superior per aterrar a sobre. L'escotilla es va obrir res més sentir el frec de les seves botes. La nau va connectar immediatament els seus motors, i dolls d'aire reescalfat travessaren l'hangar.

Obi-Wan, brandant la seva fulla amb suprema habilitat i vertiginosa rapidesa, va pujar a les portes de l'hangar i va anar cap a la nau sekotana. Trossos de bastidor van ploure al seu voltant, tallats pels feixos làser desviats i els trets errants. Nou guàrdies van trencar files i es van batre en retirada.

–Ànakin! –va cridar Obi-Wan–. Marxem! Prepara la nostra nau!

Les alarmes que ressonaven dins de l'hangar es van tornar més estridents. Veient que no podien fer res més, els tres últims guàrdies van sortir per l'última comporta oberta, disparant mentre fugien. Obi-Wan va pujar d'un salt a la nau i va tallar expertament els cables de l'arnés amb l'espasa de llum, partint tres per una banda i tres per l'altre abans de retrocedir per acabar la feina. Amb el seccionament dels tres últims cables, la nau va quedar sostinguda pels seus propis motors.

–Tot just ens queda combustible! –va cridar Ànakin des de l'interior de la nau.

Obi-Wan va mirar per entre les ruïnes fumejants dels suports i va veure mànegues de combustible subjectades sota de la mampara. El joc de connexions permetia aprovisionar de combustible tant els caces estel·lars androides com les mines celestes.

Tant els caces com les mines utilitzaven combustible d'alta graduació, igual que la nau sekotana.

–Tres minuts! –va cridar Obi-Wan, i es va enfilar a un suport que es balancejava precàriament per deixar anar una mànega de combustible mentre Ànakin elevava la nau un metre més per sobre del sòl per facilitar-li la tasca al seu Mestre.

El que Obi-Wan no li havia dit al seu padawan era que en aquell mateix instant, el Flor del Mar Estel·lar estava col·locant una càrrega d'acció retardada a les portes de l'hangar del sembrador de mines.

Només disposaven de tres minuts i uns quants segons abans que esclatés.

Següent