El Planeta Misteriós (LXVII)

Anterior

CAPÍTOL 67

La Jabitha jeia en un fred hangar prefabricat en el post avançat del planeta Seline. La pell de la nau sekotana estava perdent ja el color i iridescència.

Ànakin estava assegut en un banc davant de la nau, amb el mentó recolzat a les mans. A fora, els vents udolaven i les espícules de gel es feien trossos contra la prima pell metàl·lica de l'hangar amb un aspre repic.

Ànakin va intentar imaginar-se a la Jabitha en el seu lloc de naixement ple de calor, vida i bellesa tropical, de tornada amb la seva família... on sigui que poguessin estar.

Seline no era el lloc més adequat perquè una nau sekotana morís.

Obi-Wan i Thràcia Cho Leem van entrar a l'hangar. Thràcia es va treure la roba d'abric. Ànakin va alçar el cap, i després va tornar a posar la mirada a la nau.

Thràcia va anar cap al noi.

–Ja no ets tan jove, Ànakin Skywalker? –va preguntar, asseient-se al banc al costat d'ell mentre el noi s'apartava uns centímetres per fer-li lloc a la petita Jedi.

Ànakin no va respondre.

–Has après algunes veritats molt dures, jove Jedi. No n’hi ha prou amb el poder, i ni tan sols la disciplina és suficient. Arribar-se a conèixer a un mateix és el més difícil dels nostres viatges.

–Ho sé –va murmurar Ànakin.

–I a vegades la saviesa sembla estar impossiblement llunyana.

Ànakin va assentir.

–Has de permetre que percebi el que hi ha dins teu ara –va dir Thràcia amb dolçor–. Encara estàs sent jutjat –va afegir després, en el to d'advertència més lleu possible.

Ànakin va torçar el gest, i després es va relaxar i va deixar que li sondegés.

Obi-Wan va tornar lentament la mirada cap a la nau morta, aquell vehicle que ja només serviria per ser sotmès a una freda i implacable investigació, i va sortir de l'hangar. No podia presenciar el que anava a ocórrer allà dins. Hi havia d'haver una avaluació objectiva, ja que la meitat de la teràpia Jedi consistia precisament en això.

Pel que fa a l'altra meitat...

Aquesta era la major habilitat de la Thràcia: la curació.

Hi hauria moltes més batalles per al seu aprenent, moltes més desil·lusions. I moltes més alegries. Més alegries que tristeses, esperava ferventment Obi-Wan.

Això era el que se sentia en tenir el cor d'un Mestre, i això era el que significava tenir-lo.

Següent