El Planeta Misteriós (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Obi-Wan escoltava el ritme lent i regular de la respiració del noi. Els esdeveniments del dia l’havien esgotat tant, que dormia profundament. El seu rostre, delicadament delineat per la suau claredat blavosa de les llums d'emergència de la cabina, era jove, perfecte i molt maco.

Obi-Wan es va ficar al llit en la seva llitera, escoltant i sentint al mateix temps la palpitant vibració de l’hiperimpulsor. Ja estaven lluny de Coruscant, però Obi-Wan sentia una clara inquietud. Hi havia alguna cosa estranya en aquella missió que, en realitat, no era més que una simple aventura, un viatge als confins de la galàxia per contactar amb un planeta que pel que semblava era desconegut per a la República i, per descomptat, per als enemics de la República. Obi-Wan ja havia estat en moltes regions a les quals no arribava el llarg braç de la llei. La missió no estava exempta de perills, naturalment, però almenys els hi permetria allunyar-se dels perills immediats de Coruscant.

El que li preocupava potser fora que l'Ànakin quedés totalment al seu càrrec. En el Temple, Ànakin havia estat envoltat per molts Jedi i auxiliars dels Jedi, inclòs el personal, que alleujaven a Obi-Wan d'una part de la seva càrrega. Havien interpretat el paper d'una família, i Ànakin havia absorbit àvidament les seves atencions.

La veritat era que Obi-Wan no estava segur de trobar-se a la altura de la seva tasca. Sempre havia tendit a disposar els seus pensaments i la seva vida en fileres ordenades, i Ànakin Skywalker les derrocava a puntades de peu  sempre que tenia ocasió de fer-ho.

Hi havia les entremaliadures. En una ocasió Ànakin va agafar a un abatussat androide de protocol que havia trobat abandonat ningú sabia on, va reparar el seu motivador i el va vestir amb una túnica Jedi. La capacitat intel·lectual de l'androide havia estat aniquilada per algun accident, i Ànakin l’havia proveït amb el gens sofisticat verbcervell d'un androide de cuina, després de la qual cosa el va deixar perdut al passadís davant de les estances d'Obi-Wan. Incapaç de veure el seu rostre d'androide sota la caputxa, Obi-Wan va estar parlant amb ell durant dos minuts abans d’adonar-se que aquella silueta no era un Jedi i, de fet, que ni tan sols era viva. Estant dins del Temple, Obi-Wan havia baixat les seves percepcions i la seva guàrdia. Ànakin s’havia arribat a riure d'ell per això: l'aprenent s'havia burlat del Mestre!

Obi-Wan va somriure. Era una cosa que Qui-Gon hagués pogut fer. Amb Ànakin, les distincions entre Mestre i aprenent solien veure’s esborrades. Més d'una vegada havia caigut en el compte que podia aprendre del noi. En les seves hores baixes, Obi-Wan tenia la vaga sensació que les coses no haguessin hagut de ser així.

Però així eren.

El perill –i es tractava d'un perill real– era que Ànakin no podia controlar adequadament els seus talents, la seva brillantor, el seu poder. La major part del temps només era un noi en el llindar de l'edat adulta, pel que tendia a cometre tots els errors que es podien esperar en aquelles circumstàncies.

Encara no havia passat, però Obi-Wan estava segur que algun dia no molt llunyà el perill vindria no de les energies juvenils i la recerca d'aventures emocionants, sinó d'una aplicació indeguda de la Força.

Potser aquesta fos la causa de la seva inquietud.

O potser no.

Es va sumir en un estat de meditació vigilant. Durant els dos últims anys, Obi-Wan havia intentat reduir al màxim la seva necessitat de dormir. Tots els Jedi als quals coneixia dormien, però havia sentit dir que alguns no ho feien. Estava segur que la meditació vigilant exercia totes les funcions del son, i li donaria temps d'examinar els seus pensaments en els seus nivells més profunds, permetent-li mantenir-se alerta.

Encara no confies en tu, Jedi. No confies en la teva connexió inconscient amb la Força.

Obi-Wan va girar el cap i va recórrer la fosca cabina amb la mirada. Hagués pogut jurar que Qui-Gon Jinn acabava de parlar-li, però no havia sentit res. I el noi tampoc havia emès el menor so.

El més curiós de tot va ser que allò no agreujar la seva inquietud.

–No, Mestre, no confio en ella –li va dir Obi-Wan a buit–. Aquesta és la meva millor qualitat.

Qui-Gon hauria debatut aquest punt amb feresa. Però no hi va haver replica alguna.

Següent