22
Al petit clar de la
jungla on el caça TIE estavellat havia estat immòbil durant dues dècades, en
Jacen i la Jaina van decidir que la seva millor possibilitat de ser rescatats
consistia a enfilar-se a les copes dels arbres sense importar com de difícil
que això pogués ser. Des d'aquella altura podrien albirar qualsevol nau que
s'aproximés i fer alguna mena de senyal.
Abans de marxar van
registrar el clar i el vell campament d’en Qorl a la recerca de qualsevol cosa
que pogués resultar útil, i després van ficar les seves troballes en les seves
motxilles. El seu ensinistrament Jedi els havia ensenyat a aprofitar tot el que
estigués al seu abast.
Es van acordar de
com havien utilitzat la Força perquè els ajudés a escalar el Gran Temple amb la
Tenel Ka, i els bessons van trobar un arbre Massassi que tenia un gran nombre
de branques densament entrellaçades i moltes lianes penjants. Van mirar cap
amunt i després es van mirar l'un a l'altre abans d'iniciar la llarga i
esgotadora escalada. Quan van aconseguir arribar a la seva meta, en Jacen i la
Jaina estaven adolorits, plens d'esgarrapades i coberts de brutícia i restes
del bosc, però es van sorprendre bastant de descobrir que el seu assoliment els
havia donat noves forces.
Van intentar
encendre una foguera de fulles en un dens niu de branques unides per enviar un
senyal de fum al cel. En Jacen va recollir fulles i branquetes i les va
amuntegar sobre un tros de plastiacer corbat que els havia sobrat de les seves
reparacions en el caça TIE.
En Jacen havia
portat amb ell l'aparell de llampades de la Tenel Ka, però la càrrega estava
molt baixa. Quan la unitat, de la mida d'un dit, va fer un espurneig i va
brillar, desprenent unes últimes espurnes, la Jaina va treure el panell del
darrere i va utilitzar la seva multieina per manipular els circuits. Va
augmentar la sortida d’energia i va aconseguir produir una última descàrrega
que va calar foc al munt de branques.
Les gruixudes i
lluents fulles verdes cremaven a poc a poc, i el foc no aconseguia acumular la
calor suficient per esdevenir una autèntica foguera plena de flames. Però, tal
com havien esperat, una satisfactòria fumera grisa blavosa es va anar enroscant
cap amunt, un senyal molt clar per a qualsevol que estigués buscant-los.
Així i tot, no
podien estar segurs que algú sabés on havia de buscar. Llevat que en Lowbacca o
la Tenel Ka haguessin aconseguit tornar a l'Acadèmia Jedi, ningú tindria idea
d'on havia d'iniciar una recerca.
- Suposo que la
propera vegada potser seria bona idea informar a algú on anem i què estem fent,
eh? - Va dir la Jaina, contemplant la immensitat blava que romania
lamentablement buida.
- Probablement -va
assentir en Jacen, instal·lant-se al costat d'ella en les branques. La suor va
córrer per la cara mentre recolzava el mentó a les seves brutes mans-. Vols
sentir un altre acudit?
- No -va respondre
la Jaina amb fermesa.
Es va netejar el
front amarat amb la màniga del seu malparat mico i va seguir escrutant el cel.
Es va remoure al costat del seu germà, sentint el frec de la brisa i escoltant
el murmuri dels milions de fulles.
En Jacen va tirar més
fulles al foc.
I de sobte la Jaina
es va aixecar en la branca.
- Mira! - Va
exclamar, i va assenyalar cap amunt. Un estel blanc es va fer més brillant i va
començar a ondular amb una resplendor platejada. Les ones de so procedents d'un
esclat sònic van omplir el cel de Yavin IV de ressons, com si estigués tronant
-. És una nau.
En Jacen va tancar
les líquids ulls castanys i va somriure. Després els bessons van parpellejar i
es van mirar l'un a l'altre.
-És el Falcó Mil·lenari - van dir a l'uníson.
- Creus que el pare
podrà detectar-nos? -Va preguntar en Jacen.
- No ho crec -va dir
la Jaina -. Almenys, no amb la Força. Però espera... - Va tornar a tancar els
ulls i va emprar la part dels poders Jedi que coneixia -. En Lowie està amb
ell!
- I la Tenel Ka també
-va dir en Jacen -. Estan bé!
En Jacen va deixar
escapar una riallada plena d'alleujament.
- Esperaves una mica
menys de dos joves Cavallers Jedi?
El Falcó Mil·lenari devia haver vist el fum
de la seva foguera, i estava anant cap a ells. Els bessons es van posar drets
sobre la branca i van començar a agitar les mans. El vaixell de càrrega lleuger
que s'aproximava amb el casc ple de senyals negres deixats pels raigs
desintegradors els va semblar la màquina més bella que havien vist mai.
La gran nau va quedar
suspesa sobre el cap amb una ràfega dels seus feixos repulsors. Les branques es
van doblar sota d'ells, però en Jacen i la Jaina van aconseguir mantenir la
seva posició i van estirar els braços cap a l’escotilla inferior d'accés del Falcó Mil·lenari quan aquesta es va
obrir.
El braç pelut d’en
Chewbacca va sortir per ella i va agafar les mans d’en Jacen, hissant-lo fins a
la nau com si fos una peça d'equipatge que no pesés res. Un instant després els
braços coberts de borrissol color canyella d’en Lowie van sorgir de l'escotilla
per ajudar a pujar a la Jaina.
En Han va sortir a
corre-cuita de la cabina i va córrer cap als seus fills per embolicar-los en
una gran abraçada.
- Esteu vius... I
esteu bé! -Va exclamar, contemplant-los amb una barreja d'alleujament i
preocupació -. Sento haver trigat tant.
- No hi fa res -va
respondre en Jacen -. Sabíem que vindries.
La Tenel Ka i en Lowie
també van saludar als bessons, repartint moltes abraçades i entusiàstics copets
a l' esquena.
- Ei, hurra! -Va
intervenir la veueta metàl·lica de TM2 -. Això sí que es mereix una celebració.
- Abans tornarem a
l'Acadèmia Jedi. Estic segur que tothom està preocupat per nosaltres -va dir en
Han-. Crec que tenim unes quantes aventures que explicar.
Uns dies més tard,
després que el Falcó Mil·lenari
hagués tret el T-23 de les copes dels arbres contra els que s'havia estavellat,
en Lowbacca i la Jaina estaven treballant al pati ple d'ombres del Gran Temple,
examinant el saltacels avariat i fent les primeres reparacions. La Jaina va
treure el seu rostre tacat de greix del compartiment motriu i va mirar al seu
voltant.
Va veure com en
Jacen corria per la pista de descens, amb el cos tan inclinat que gairebé
fregava el terra mentre intentava capturar un llangardaix-cranc de vuit potes
que volia afegir a la seva col·lecció. La seva despentinada cabellera estava
plena de fulles i trossets d'herba, com de costum. La criatura es desviava
veloçment cap a la dreta i l'esquerra, intentant trobar un amagatall entre la
mala herba retallada de la pista.
El llangardaix-cranc
va detectar la presència d'una gran massa d'ombres i va buscar refugi sota del
T-23 i va desaparèixer, posant-se fora de perill. La Jaina va riure quan en
Jacen va frenar en sec, just a temps d'evitar que el seu cap xoqués amb el casc
del saltacels.
En Jacen va arronsar
les espatlles, es va recolzar en la nau i va començar a treure la pols del seu
mico.
- Ep, bé -va dir
somrient -. La propera vegada ho agafaré.
- Ja que ets aquí,
podries fer-me el favor de passar-me la clau hidràulica? -Va preguntar la
Jaina.
En Jacen es va
ajupir, va furgar en la caixa d'eines col·locada sobre l'herba i li va lliurar
la clau hidràulica.
- Concentra't en els
sistemes d'ordinadors, Lowie -va dir la Jaina, decidint l'estratègia que
emprarien en les reparacions -. És el que se't dóna millor. No et preocupis per
aquests motors -va afegir després d'haver escoltat el grunyit d'assentiment del
wookiee -. Aconseguiré que tornin a funcionar en molt poc temps.
- Us fa res que
m'uneixi a vosaltres? -Va preguntar una veu suau i tranquil·la darrere d'ella.
- Oncle Luke! -Va
cridar la Jaina, aixecant-se d'un salt i tornant-se cap a ell -. Quan has
tornat?
- Aquest matí -va
dir en Luke Skywalker, contemplant el vehicle amb admiració -. Us aniria bé
tenir una mica més d'ajuda? Entenc bastant d'aquestes petites barredores
aèries, saps? - Va somriure com si estigués assaborint un record molt estimat
-. Fa temps vaig tenir una nau com aquesta. El meu petit saltacels T-16
particular, quan era un noi a...
La Tenel Ka va
sortir per l'enorme porta inferior del Gran Temple en aquell mateix instant.
Aquells freds nivells inferiors havien acollit els caces-X de la base rebel en
el passat.
- Disculpeu-me un
moment -va dir en Luke.
Es va tornar per
alçar la seva mà en una càlida benvinguda. Després va anar cap a la Tenel Ka i
va parlar amb ella durant una bona estona, com si fos una vella amiga. Estar
amb el gran Mestre Jedi va fer que la jove de Dathomir semblés sentir-se
intimidada, cosa que no era gens propi d'ella.
-Bé, a què estem
esperant? -Va preguntar la Jaina als altres.
Va obrir un panell
d'accés interior amb la seva multieina i va començar a executar diagnòstics
sobre els motors del T-23. En Jacen va examinar dissimuladament l'herba i les
males herbes retallades, buscant un altre espècimen per a capturar.
En Lowbacca va
treure un munt de cables dels panells de control de la carlinga i va començar a
classificar-los pel color i funció. Anava murmurant per a si mateix mentre
treballava, i en Jacen va poder sentir que TM2 començava a parlar. Un cop sord
produït per alguna cosa metàl·lica xocant amb les planxes del sòl va fer que en
Jacen fiqués el cap dins del T-23. en Lowbacca havia tornat a deixar caure
accidentalment en TM2 del seu cinturó.
L'androide traductor
en miniatura va començar a renyar al jove wookiee amb la seva veueta posada a
un volum considerable.
- Realment, amo Lowbacca,
hauria de mirar de ser més acurat! Ha tornat a perdrem, i això és un descuit pur
i simple. Li agradaria que el seu cap es desprengués del cos i caigués una
vegada i una altra a terra? Sóc un equip extremadament valuós, i hauria de
cuidar-me millor. Si els meus circuits pateixen algun dany no seré capaç de
traduir, i en quina situació es trobaria vostè llavors? No puc creure que...
En Lowbacca va
desconnectar TM2 amb un grunyit, i després va emetre un so ple de satisfacció.
En Jacen va alçar la
mirada i va veure que la Jaina estava contemplant l'intens blau del cel. Va
seguir la direcció de la seva mirada i va saber amb tota exactitud el que
estava pensant.
- Creus que en Qorl
aconseguirà tornar a casa alguna vegada?
- Si ho aconsegueix,
em pregunto si trobarà el que espera quan hi arribi allà -va respondre la Jaina
-. Li hauria anat molt millor quedant-se amb nosaltres.
Quan van veure que
en Luke Skywalker i la Tenel Ka tornaven al T-23, en Lowie i la Jaina van
sortir de la carlinga mig desmantellada per reunir-se amb en Jacen i
esperar-los.
En Luke va
contemplar el malmès aerolliscador i va lliscar les puntes dels dits sobre el
seu casc.
- Quan vivia a
Tatooine solia creuar a tota velocitat el Canó del Captaire en el meu T-16
perseguint rates womp.
En Jacen i la Jaina
van mirar al seu oncle, sorpresos i incapaços d'imaginar al sempre callat i
pensatiu Mestre Jedi com un pilot temerari que feia bogeries.
Els llavis d’en Luke
es van corbar en un somriure malenconiós.
- Era una vida molt
diferent a la d'ara. - Es va girar cap als joves Cavallers Jedi -. Quan hagueu
reparat aquest trasto, m'agradaria molt anar a fer un volt amb vosaltres. Si no
us importa, és clar...
Tots el van
contemplar amb sorpresa. En Lowie va murmurar alguna cosa indesxifrable i va
escurar el coll nerviosament.
- Espero que
aconsegueixis adaptar-te en aquest lloc, Lowbacca -va dir en Luke, dirigint una
inclinació de cap al jove wookiee -. Ja sé que anar-se'n de casa i viure en un
lloc desconegut sempre resulta molt difícil, però veig que has fet algunes
noves amistats.
Va mirar als altres.
- Estic molt
orgullós de tots vosaltres - va seguir dient -. Veu fer un treball magnífic
sota circumstàncies molt dures, i això malgrat que jo no era aquí per
guiar-vos-hi. Teniu un gran potencial..., però arribar a ser un Cavaller Jedi
requereix moltíssima feina, esforç i pràctica.
Els estudiants van
assentir.
-És un fet comprovat
-va dir solemnement la Tenel Ka.
- Sou joves, i hi ha
moltes coses que podríeu fer amb les vostres vides -va dir en Luke -. Esteu
segurs que seguiu volent arribar a ser Cavallers Jedi?
Els seus crits
entusiàstics van ressonar a l'uníson. El potent crit d’en Lowbacca va ser tan
emfàtic que cap dels altres va necessitar una traducció, ni tan sols amb TM2
desconnectat.
FI
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada