10
Alguna cosa li
estava passant a l'Estrella Nombre TD-10036-EM-1271, cosa que anava en contra
de tota l'experiència i totes les pautes de la mecànica estel·lar. Forces
estranyes es van desplegar sobre ella, i enormes mans invisibles van manipular
el seu interior, obligant a la calor i la pressió internes a pujar fins a
nivells que un estel d'aquestes característiques mai experimentava.
La superfície de
TD-10036-EM-1271 va començar a agitar-se amb un bull cada vegada més violent.
Poderoses ones sísmiques van començar a bategar a través de la matèria supercomprimida
del nucli de l'estrella. Les seves capes exteriors van començar a expandir-se
com a resultat de l'increment de la calor i la pressió. El seu color va canviar
del blanc al groc i blanc tenyit per una ombra de blau, per passar després a
una palpitant resplendor blanca blavosa que es va intensificar fins a la
ultraviolada...
I després, d'una
manera totalment impossible, TD-10036-EM-1271 va esclatar.
La closca d'energia
produïda per la detonació va sortir disparada a l'espai en totes direccions, un
increïble esclat de llum i calor que seria clarament visible per l'ull nu en
mitja dotzena de sistemes habitats..., quan la llum de l'explosió arribés a
aquests sistemes, anys o dècades després.
Però l'esdeveniment
no va tenir lloc sense ser observat. Per alguna cosa més que casualitat, una
sonda automatitzada hi era per presenciar l'explosió. Va registrar
meticulosament cada detall de la supernova, anotant el temps i el lloc i fent
un examen de les estrelles del fons per confirmar les coordenades. Després va
desconnectar els sistemes d'observació i va activar el seu ordinador de
navegació. La sonda va sortir del sistema de la TD-10036-EM-1271, i va avançar
cap al punt en què podria llançar-se a l’hiperespai sense córrer cap perill. Va
sortir de l'espai normal i es va precipitar per la foscor que s'estenia entre
les estrelles. Tenia una cita a la qual no podia faltar.
Una cita a Corèllia.
En Han Solo s'havia
anat a dormir sentint-se molt feliç. Després d'haver acompanyat als nens, es va
ficar al llit i va tancar els ulls amb la ment plena de pensaments nostàlgics
sobre la seva infància. Se sentia ple d'amor cap als seus fills i molt orgullós
d'ells, i es va alegrar de què tothom estigués sa i estalvi a bord del vell i
estimat Falcó Mil·lenari.
Però tots aquests
sentiments i emocions tan agradables es van esvair mentre dormia. Aquella nit
Han es va veure torturat per somnis terribles de tots els moments més
angoixants de les seves velles aventures, els monstres que havien intentat
matar-lo o devorar-lo, l'aterratge forçós al qual no hauria d'haver
sobreviscut, les trampes mortíferes en què s'havia vist atrapat i de les que,
per pura lògica, no hauria d'haver pogut escapar. En Han no era la classe de
persona que tingués malsons amb molta freqüència, però quan els tenia el seu
impacte sempre era terrible i profund..., i els perills als quals s'havia
enfrontat a la vida real eren matèria primera més que suficient per omplir tota
una existència de malsons.
Però els perills
reals als que s'havia enfrontat en el passat empal·lidien en comparació amb el
terror imaginari al qual en Han s'havia enfrontat en els seus somnis durant
aquella nit. Es va trobar atrapat una vegada i una altra en els mateixos
moments horripilants. Quelcom, alguna cosa sense rostre, secret, ocult i letal,
aguaitava al Han i a la seva família, perseguint-los a través d'una jungla
espantosament distorsionada, plena dels udols i crits del caçador i de les
preses, i on l'aire estava impregnat de la pestilència de les criatures mortes
que s'anaven podrint en aquella calor de bany de vapor. Però just en el mateix
instant en què la calor, la pestilència i els sons li colpejaven la cara, en
Han es trobava corrent, corrent per la seva vida, amb la seva família uns
centímetres per davant d'ell i Chewie uns centímetres darrere. Els nens
llançaven crits de terror mentre fugien, i la Leia anava davant d'ells, obrint
un camí a través de la vegetació amb espasades de la seva espasa de llum.
En Han sabia que no
hauria de desaprofitar temps o energies intentant veure el quelcom, però no va
poder contenir-se. Es va tornar, va mirar per sobre de la seva espatlla i va
ensopegar amb una liana que travessava el camí.
Es va desplomar cap
endavant i va caure amb la cara girada cap amunt, la vista alçada directament
cap a...
Els seus ulls es van
obrir de cop i en Han va comprendre que estava despert, sa i estalvi al seu
llit, a bord de la seva nau, amb la Leia al seu costat i sense que hi hagués
cap perill que els amenacés. Es va aixecar, va treure els peus del llit i es va
quedar immòbil en aquella postura durant un moment, intentant calmar-se. Es va
adonar que estava cobert per una capa de suor freda. Va respirar fondo i es va
obligar a relaxar-se.
Després es va
aixecar, va avançar cautelosament per entre la foscor del diminut compartiment
i va sortir al passadís per anar al cubicle sanitari. Va encendre la llum, va
aclucar els ulls sota aquella sobtada claredat, va fer córrer una mica l'aigua
i se la va tirar a la cara. Per què li havia espantat tant el son?
No va necessitar
reflexionar molt per trobar una resposta. La seva família. El somni no era
sobre en Han en perill, sinó sobre la seva família corrent perill. Era allà, a
punt de portar a la seva dona i els seus fills a Corèllia, on la Intel·ligència
de la Nova República pensava que hi havia un perill prou seriós perquè els seus
agents desapareguessin, però no tan seriós com perquè el fer que el Han i la
seva família servissin com esquers de distracció pogués provocar algun problema
greu. Corèllia, on els pirates havien format part de la vida quotidiana fins i
tot en els bons temps... En què podia estar pensant quan va voler portar a la
Leia i els nens a un lloc semblant?
-Ah, oblida-ho -va
dir al seu rostre al mirall.
La Leia hauria anat
de totes maneres per assistir a la cimera comercial, i en Han sabia molt bé com
de decidida que era a mantenir la seva família al seu costat. Al llarg dels
anys ja s'havien produït massa separacions perquè la Leia, o ell, suportessin
una més. Fins i tot en Chewbacca hauria insistit a anar-hi..., especialment si
tenia la impressió que els nens corrien algun perill.
En resum, que no hi
havia absolutament res que en Han hagués pogut fer per impedir que vinguessin,
almenys sense convèncer prèviament a tothom que el perill era molt més gran del
que semblava ser.
I no obstant això...
I no obstant això..., aquella agent de l’INR sabia més del que els hi havia
dit..., o potser els hi havia dit més del que sabia en realitat. Hi havia
alguna cosa que no estava gens bé. Han estava segur d'això.
Va fer un cop d'ull
al cronòmetre i va sospirar. Bé, de totes maneres se suposava que havia
d'aixecar-se en una hora. Tornar a dormir no semblava tenir gaire sentit, i ja
que estava despert bé podia anar a la cabina i començar a preparar-se per
l'arribada al Sistema Corellià, que tindria lloc d'aquí a unes quantes hores.
Va tornar al
compartiment i es va vestir fent el mínim soroll possible. La Leia va murmurar
alguna cosa en somnis i es va donar la volta, però no es va despertar.
Excel·lent. En Han va tornar a sortir al passadís i va anar fins a la cabina de
pilotatge.
No es va sorprendre
gaire quan va veure que en Chewbacca ja hi era, assegut a la butaca del copilot
i fent comprovacions de sistemes.
- En, Chewie! -Va
exclamar Han, i va donar un copet a l'espatlla al seu vell amic-. Tu tampoc
podies dormir, oi?
Chewie va deixar
anar un grunyit gutural i va seguir amb el seu treball. Han es va asseure a la
butaca del pilot. Va connectar uns quants sistemes de control i va observar un
parell de les lectures, però després va apartar les mans dels panells de
control, es va recolzar en el seu seient, va posar una cama damunt de l'altra i
es va dedicar a quedar absort en els seus pensaments.
Els seus
coneixements de política corelliana estaven vint anys antiquats, com a mínim,
però potser fossin suficients per poder construir algunes teories. Qui estava
creant problemes? Humans? Els dralls? Els selonians? I, naturalment, no calia
enfocar-ho d'una manera tan simple. Les tres races tenien les seves pròpies
faccions i, al capdavall, les tres races estaven esteses pels cinc planetes, la
qual cosa creava un nombre vertiginosament elevat d'aliats i enemics potencials
per a qualsevol facció donada. I qui podia dir quins grups s'havien esfumat o
havien sorgit en tot aquell temps?
Però Han va
comprendre que no tenia cap necessitat de preocupar-se per res d'això. Coneixia
massa bé Corèllia. Els dralls eren excessivament cautelosos i intel·ligents per
començar a armar embolics que no podien acabar, i els selonians ho
considerarien totalment indigna de la seva atenció, per no parlar del poc
refinada que els hi semblaria, una tasca com la d'anar liquidant agents de
l’INR. A més, l’INR tenia una ben merescuda reputació de no ficar-se amb cap
grup que pogués haver estat oprimit sota l'Imperi. Per començar, l’INR mai
hagués ficat els nassos en els assumptes dels dralls o els selonians. Fins i
tot suposant que haguessin volgut intentar-ho, haurien descobert que era
pràcticament impossible infiltrar agents nadius. Dir que el nombre de dralls o
selonians que vivien fora de l'espai corellià podia comptar amb els dits d'una
mà no era cap exageració. Encara que l’INR havia aconseguit trobar uns quants,
quines eren les probabilitats que donessin amb un que estigués disposat a jugar
als espies per a ells en contra de la seva pròpia espècie?
No, l’INR no podia
fer gran cosa contra els dralls o els selonians, i probablement tampoc faria
res encara que pogués, i no hi havia moltes probabilitats que els dralls i els
selonians li donessin una raó per intentar-ho. La qual cosa deixava als humans,
naturalment. I, si hi havia diverses raons externes que feien improbable que
les espècies no humanes fossin l'origen del problema, llavors hi havia munts de
raons externes que feien bastant sensat considerar els humans com els
sospitosos més probables del que estava passant.
Per començar,
l'Imperi havia estat notòriament pro-humà. Hi havia tractat als membres de
gairebé totes les altres espècies com a ciutadans de segona classe, i això en
el millor dels casos. En Han va tornar el cap cap al lloc en el qual estava
treballant en Chewbacca. Algunes espècies, com els wookiees, van ser
esclavitzades. Els no humans amb raons per plorar la mort de l’Imperi eren molt
escassos, però hi havia molts humans per als que l'era imperial havia estat el
millor dels temps. No hi havia dubte que al Sector Corellià hi havia bastants
humans que lamentaven la desaparició de l'Imperi, i que tenien molt poques
raons per estimar la Nova República.
Però el simple fet
que l’INR estigués involucrada feia probable que l'oposició fos humana. L’INR
tenia munts d'agents humans. Això feia que l’INR li resultés possible
infiltrar-se en una oposició humana..., i viceversa.
En Han es va aixecar
de sobte. Un moment, un moment... Aquella era la part que li havia estat
inquietant. La Kalenda li va dir que l'oposició havia aconseguit capturar o
matar un mínim de sis agents de l’INR. Ningú era tan bo. No a menys que
tinguessin ajuda.
Així doncs, es podia
estar pràcticament segur que els dolents havien aconseguit infiltrar-se en
l’INR. En Han va observar el seus instruments. Faltava una hora i mitja abans
que abandonessin la velocitat lumínica. Bé, llavors haurien de fer servir
aquest temps de la millor manera possible.
-Tot això em té una
mica preocupat, Chewie -va dir.
Chewie va respondre
amb un complicat trompeteig i una exhibició dels seus ullals.
-Ho sé -va dir en
Han -. Jo també he estat pensant en el que va dir la Kalenda. És possible que
ens estiguin esperant amb alguna cosa més que una banda de música preparada per
desfilar.
Chewie va emetre un
so més o menys interrogatiu i va assenyalar l'ordinador de navegació.
-No, això seria
pitjor -va replicar en Han-. Amb els pirates i tota la resta, els corellians
sempre han estat molt exigents pel que fa a què la gent surti de l’hiperespai
en el moment i el lloc exactes. Si alterem les nostres coordenades d'arribada,
ens faran volar en trossos primer i preguntaran després. No tenim més remei que
arribar en el moment i en les coordenades designades, i estar preparats per a
qualsevol sorpresa que puguin tenir esperant-nos. Vull que inspeccionis tots
els sistemes, i que després facis una doble comprovació dels sistemes
d'armament i defensa quant hagis acabat. Encara que trobis una fallada en un
sistema secundari, no ho arreglis llevat que estiguis totalment segur que
podrem lluitar si no ens queda una altra opció. Prefereixo veure tota la
fontaneria avariada abans de descobrir en el pitjor moment possible que els
canons turbolàser no funcionen. Tornaré de seguida per donar-te un cop de mà
amb això, però abans aniré a popa per començar a preparar a tothom.
Chewie va sacsejar
el cap en una remenada malenconiosa i va deixar anar una mena d’esbufec amb
la boca oberta.
-Ei, relaxa't,
d'acord? Vaig a parlar una estoneta amb la Leia, res més. No vaig a posar-me el
nerviós i espantar als nois, entesos?
Chewbacca, clarament
no molt convençut, va respondre amb un gemec ofegat.
En Han es va aixecar
del seient i va anar a la part del darrere del Falcó Mil·lenari per descobrir que els nois ja estaven aixecats i,
com era d'esperar, que ja havien fet aixecar també la seva mare. Els quatre
eren a la sala comunal, esmorzant junts.
- Com es troba
tothom aquest matí? -Va preguntar en Han.
- Hola, pare!
Estupendament -va dir en Jacen mentre obria un paquet de racions-. Anem a
arribar a Corèllia avui?
-És clar que sí -va
dir en Han, somrient amb tota la jovialitat que va ser capaç-. Però abans hem
de sortir de la velocitat lumínica, cosa que farem dins d'una hora i mitja.
- Caram! -Va
exclamar en Jacen-. Això deu ser molt interessant de veure. Podem anar a la
cabina i mirar?
-Aquesta vegada no,
xicotot. -Si les coses es posaven lletges un cop estiguessin dins del sistema,
l'últim que necessitaria en Han seria nens espantats al seient de darrere-.
Potser en una altra ocasió. Bé, nois, ara vull que els tres ho guardeu tot al
seu lloc, que feu el que digui la vostra mare i que us poseu els arnesos de
seguretat per al salt de sortida de l’hiperespai..., o donem la volta i ens
tornem a casa. Entesos?
-Sí, pare -van
replicar a l'uníson en Jacen i la Jaina mentre l’Ànakin assentia solemnement i
amb els ulls molt oberts.
-Bé -va dir en Han-.
Ara, vull prendre prestada a la vostra mare durant un moment, i després he de
tornar a la cabina de pilotatge, això vol dir que no us tornaré a veure fins
després que entrem a l'espai corellià, així que porteu-vos bé fins llavors.
D'acord?
En Han va ser
recompensat amb un sorollós cor de mostres de conformitat i va assentir. Va
sortir al passadís amb la Leia i va tancar la comporta de la sala darrere
d'ells.
- De què es tracta,
Han? -Va preguntar la Leia abans que han hagués tingut una oportunitat de
parlar.
- A què et
refereixes? -Va preguntar Han, una mica sorprès pel to de veu una mica sec que
havia emprat.
- Què és el que t'ha
tingut tan preocupat des d'abans que ens anéssim?
En Han va corbar els
llavis en un gran somriure tort, més per reflex que per cap altra cosa, i es va
preparar per negar-ho tot. Però de seguida va canviar de parer, i va permetre
que el seu somriure desaparegués. Aquella dona era la seva esposa. Era la mare
dels seus fills. A més, i això potser fos encara més important, aquella dona
era la Leia Organa Solo, cap d'Estat de la Nova República, heroïna de guerra,
amb grans habilitats en l'ús de la força i capaç d'arribar a ser tan implacable
com un assassí noghri. En Han no podia tractar d'enganyar-la i tenir ni la més
lleu esperança d'aconseguir sortir-se amb la seva.
A part de tot això,
el fet d’intentar-ho estaria molt malament. Han tenia el deure de jugar net, i
no hi havia res a guanyar fent veure que tot anava estupendament..., no quan
resultava obvi que no estava aconseguint enganyar-la.
-No sé què va
malament -va dir-, però hi ha alguna cosa que va malament. No vaig veure que
tingués cap sentit preocupar-te quan per començar jo tampoc sabia res. Una
agent de l'INR va venir a veure’m fa uns dies i va dir que els seus agents en
el Sector Corellià havien deixat d'informar. Aquesta és l'única dada clara que
vaig aconseguir treure-li. No crec que ni ella mateixa sabés molt més.
-Bé, i per què va
anar a veure't i et va dir això? -Va preguntar la Leia.
-Volien que atragués
l'atenció a Corèllia, que actués d'una manera sospitosa. Desitgen que faci que
qualsevol que sigui miri en la meva direcció, perquè així potser deixarà de
crear problemes a la seva gent.
-Tampoc veig cap
necessitat de demanar-te que fessis això -va dir la Leia-. No recordo quan va
ser l'última vegada en què no vas atreure l'atenció o no vas actuar de manera
sospitosa.
En Han va somriure,
però sabia que la Leia tenia raó.
-Ho sé, ho sé. Cap
dolent corellià creuria mai que només sóc un turista. Haurien de vigilar-me.
- I llavors quina
raó pot tenir l’INR per demanar-te que facis el que faries de totes maneres per
tal que l'oposició faci el que faria de totes maneres?
-He estat pensant en
això -va dir en Han-. Crec que era un advertiment. Com més hi penso, menys
segur estic que aquella agent estigués autoritzada a explicar-me el que
s'estava coent.
- Una advertència de
què?
-Que potser estiguem
a punt de ficar-nos en una situació bastant lletja. No ho sé, Leia... He estat
a punt de cancel·lar el viatge almenys mitja dotzena de vegades des de llavors.
Però si l’INR opinés que la família de la Cap d’Estat no ha d'anar a algun
lloc, llavors ho dirien. Penso que l’agent tractava de dir-me que anés amb
compte. No crec que estigués intentant dir-me que correm perill.
La Leia va sospirar
i va recolzar l'esquena a la mampara.
- I això és tot? -Va
preguntar-. No hi ha res més que et preocupi a part d'això?
-Bé, hi ha una altra
cosa. Cinc minuts després que marxés, Chewie va detectar la presència d'un
androide d'exploració que caminava tafanejant per allà. Intentem capturar-lo,
però aquest androide d'exploració ens va tornar el foc en comptes d'autodestruir-se.
Chewie se'l va carregar just abans que l'androide se’m carregués a mi. No crec
que tingués ocasió d'informar abans de ser destruït, i en primer lloc tampoc
crec que diguéssim res que tingués molt interès.
La Leia va arquejar
una cella.
-Ja em va semblar
notar una certa olor a cremat quan vas tornar a casa aquella nit.
-No sé per què em
prenc la molèstia de tractar d'enganyar-te -va dir en Han.
-Bé, doncs no ho
intentis. Hi havia alguna cosa més? Que un androide d'exploració estigués a punt
de matar-te ja és prou dolent, però vull saber si hi ha alguna cosa més que et
preocupi part d'això.
-Res a part del fet
que es tracta de Corèllia -va dir en Han-. Però això ja és suficient per fer
que vulgui trobar raons que em permetin oblidar tot l'assumpte. La vida
política d'aquest lloc és tan lletja i complicada com la d'un cau de serps, més
o menys.
-Aquesta és la raó
per la qual he vingut aquí -va dir la Leia.
La Leia havia
aconseguit esquivar la major part de les peticions que aparegués en la coronació
d'aquell planeta o pronunciés un discurs en el començament de curs de la
universitat de tal altre, o que sortís corrent per resoldre una petita disputa
diplomàtica o apagar a trepitjades d’un incendi polític menor. Hi havia calgut
molt de temps i determinació per part seva per aconseguir que les coses
funcionessin de manera que no la portessin a ròssec a tots els talls de cinta i
aldarulls jurisdiccionals de la Nova República.
El mateix fet que
hagués accedit a anar a Corèllia demostrava l'important que era el lloc..., i
el difícil que seria resoldre els problemes corellians. Però si aconseguien que
Corèllia tornés a quedar oberta al comerç i reprengués les relacions normals
amb la resta dels Sectors del Nucli, seria un progrés increïble. Això resoldria
d’un sol cop la meitat dels problemes diplomàtics de la Nova República. La
simple presència de la Leia ja era un senyal que deia clarament a tothom la
importància que la Nova República atribuïa a resoldre la situació corelliana.
No obstant això,
això també elevava moltíssim el nivell de visibilitat del viatge. Significava
que les apostes, que ja eren altes, s'havien tornat sobtadament més altes. Els
perills eren massa hipotètics i massa poc clars per poder permetre que
interferissin. A més, els perills potser ni tan sols existissin fora de la
fèrtil imaginació d'una agent de l’INR.
-Hem d'anar, oi? -Va
preguntar en Han.
-Però no té per què
agradar-nos -va dir la Leia-. Ja gairebé és hora -va afegir-. Serà millor que
vagis a proa i comencis a preparar-te.
En Han va deixar
escapar un sospir.
-D'acord -va dir.
Va fer un petó a la
Leia i va tornar a la cabina, però va titubejar un moment davant de la comporta
segellada. Haver-li explicat tot feia que sentís un estrany alleujament. El
perill, si realment existia un perill, no havia disminuït en el més mínim, però
almenys el secret havia deixat de ser-ho. Al Han no li agradava gens ocultar
coses a la Leia.
Però ja havia
dedicat massa temps a tot allò. Al Han mai li havia interessat molt la
introspecció en general, i en aquell moment tenia altres coses de què
preocupar-se. Va col·locar el palmell de la mà sobre el botó, la comporta es va
fer a un costat i Han es va deixar caure, més aviat pesadament, al seient del
pilot.
Era hora de posar-se
a treballar.
En Han va tornar a
fer un altre cop d'ull al rellotge de compte enrere de l'ordinador de
navegació. S'estaven aproximant. Només faltaven uns minuts més per a la sortida
de l’hiperespai. Chewie havia comprovat tots els sistemes crucials per dues
vegades, prestant una atenció especial a les defenses i a l'armament. Deixant
de banda el fet d’entrar en un moll espacial i dur a terme comprovacions
visuals, estaven tan preparats com podien arribar a estar.
I, presumiblement,
també ho estaven els seus amics de Corèllia. Sens dubte coneixien les
coordenades d'arribada del Falcó
Mil·lenari tan bé com el mateix ordinador de navegació del Falcó. Potser millor, donat el una mica
accidentat historial de l'ordinador en tot allò que concernia al departament de
fiabilitat. Si hi havia alguna sorpresa, per dir-ho més clarament, si hi havia
algú interessat d’assassinar la Cap d’Estat, era gairebé segur que actuarien
uns moments després que la nau sortís de l'hiperespai.
Així doncs, per què
permetre-li-ho? Per què córrer el risc? Quin sentit podia haver a seguir les
regles del Control de Trànsit de Corèllia si això significava que havien de ser
atacats? Han va prendre una decisió.
-Chewie, oblida tot
el que he dit abans. Anem a sortir de l'hiperespai amb vint segons
d'avançament, i que aquests nois tan primmirats del control de tràfic s'ho
prenguin com vulguin.
Les seves paraules
van fer que en Han es guanyés el rugit de queixa que havia esperat sentir.
-M'és igual el lluny
de la zona d'arribada que ens porti el fet de fer-ho -va dir-. Podem donar-li
la culpa a l'ordinador de navegació, i deixar que la Nova República pagui les
multes. Aquesta situació segueix sense agradar-me, i prefereixo estar fora del
curs que aparèixer a l'espai normal centrat en l'espiell de tir d'algun pirata.
Chewbacca va
assentir per indicar que estava d'acord amb ell i va fer una pregunta
mitjançant un grunyit lleugerament més ronc.
-Sí, he pensat a
seguir més temps dins de l'hiperespai i sortir més a prop del planeta -va
replicar en Han-. Però em sembla que és més intel·ligent aparèixer per darrere
del nostre punt d'arribada, en comptes de per davant d'ell. A més, com més
aviat estiguem dins del sistema i puguem informar de la nostra arribada i
posició, més aviat podrem demanar ajuda si la necessitem.
Chewbacca s'ho va
pensar durant uns moments i va acabar assentint.
-Bé, llavors anem
allà -va dir en Han. Es va inclinar cap endavant i va connectar
l'intercomunicador-. Tothom bé allà darrera? -Va preguntar.
Hi va haver un
sorollós cor de crits per part dels membres més joves de la tripulació, i
després la Leia va parlar.
-Estem molt bé, Han.
Falta poc?
-Ja gairebé hem
arribat -va dir en Han-. Vaig a sortir vint segons abans del previst, només per
si de cas.
En Han va mantenir
la seva veu ferma i despreocupada, sabent que els nois podien sentir-lo i no
desitjant alarmar-los. Volia que allò semblés un assumpte de rutina en comptes
d'un canvi important en els plans.
-Em sembla molt bé
-va dir la Leia, i la seva veu va sonar tan tranquil·la com la d’en Han-.
Estava a punt de suggerir-t’ho.
-M'alegra sentir-ho
-va dir en Han-. Et veuré a l'altre costat.
Va moure la
palanqueta de l'intercomunicador fins a la posició d'apagada, i després va
comprovar el sistema. Seria el moment ideal per deixar-lo connectat per
accident. Si les coses es posaven al roig viu, en Han no volia que els nois ho
escoltessin tot allà darrera.
Va estendre la mà
dreta, va flexionar els dits dues vegades i va agafar la palanca de control de
la velocitat lumínica. Després va estendre la mà esquerra i va desconnectar el
sistema automàtic de l'ordinador de navegació, però va deixar que el compte
enrere seguís funcionant.
-Bé, Chewie, vaig a
treure'ns de la velocitat lumínica a menys vint segons. Estigues atent.
Els números es van
anar succeint en el compte enrere, i els segons es van fondre.
Han va mantenir els
ulls clavats al rellotge del compte enrere i va empènyer cap endavant les
palanques de control de la velocitat lumínica just quan el rellotge arribava a
la marca dels vint segons. L'univers va tornar a aparèixer i el visor es va
omplir de línies estel·lars que es van transformar ràpidament en els familiars
punts de llum, les estrelles de Corèllia. Les estrelles de la llar.
Durant un moment, i
només durant un moment, Han es va permetre el luxe de gaudir contemplant les
estrelles que havia conegut i estimat de nen. Va escollir dues de les
constel·lacions que havien estat al cel quan ell estava creixent. Els records
de la seva joventut van inundar la seva ment amb una força incontenible i sense
que en Han els hagués cridat. Les càlides nits d'estiu en què alçava els ulls
cap a un cel ple d'estrelles invitadores que semblaven estar tirant d'ell,
dient-li...
Un grunyit
d'advertència d’en Chewie fer que en Han tornés a la realitat. Va parpellejar,
i va descobrir que les seves mans ja estaven sobre dels controls adequats. Es
va preparar per posar-se en marxa.
Però el sistema de
comunicacions es va il·luminar abans que pogués actuar.
-Vehicle desconegut,
es troba en una zona restringida. Aquí Control de Trànsit de Corèllia.
Identifiqueu-vos immediatament -va exigir una veu bastant brusca.
En Han va respondre
amb la petita mentida que ja tenia preparada.
-Control de Trànsit
de Corèllia, aquí el Falcó Mil·lenari.
Hem patit un lleuger error de navegació. Ens estem preparant per a procedir cap
a les coordenades d'entrada designades.
Hi va haver un curt
silenci abans que obtinguessin una resposta.
-Molt bé, Falcó Mil·lenari. Procediu a la
velocitat de trànsit estàndard fins a les coordenades de cita designades i
esperin allà fins a rebre noves instruccions.
Coordenades de cita?
No se suposava que tinguessin cap cita amb ningú. Seria possible que algú de
Corèllia els tingués reservada una sorpresa?
-Així ho farem,
Control de Trànsit de Corèllia -va respondre en Han, mirant a Chewie.
L'expressió del seu rostre deixava ben clar que el wookiee també havia captat
aquell petit error-. Sembla com si ens estiguessin dient més del que pretenien
-va afegir en Han. Després va confirmar la seva lectura del planeta Corèllia,
una resplendent bala blava i blanca enmig del cel, va fer un ràpid càlcul de
trajectòria fins a les coordenades de la cita i va connectar els motors
subllumínics -. Allà anem, Chewie. Iniciem el curs cap al punt designat com a
objectiu. Bé, anem a veure si hi ha algun comitè de recepció...
Però Chewie ja
estava fent que els sensors passius de llarg abast efectuessin un escaneig...,
i l'escaneig no va haver d'esforçar-se molt per trobar alguna cosa. Estava
allà, centrat exactament en les coordenades d'entrada previstes per al Falcó: no menys de sis febles ecos en
una formació esfèrica. Si el Falcó
hagués aparegut on se suposava que ho havia de fer, hauria estat envoltat.
En Han va deixat
escapar un suau xiulet.
-Tot un comitè de
benvinguda -va dir-. Petites naus militars d'algun tipus... Ara ens resulta
difícil veure-les, i si no disposéssim dels sensors d'especificacions militars
no podríem veure-les en absolut. Però és una guàrdia d'honor per a la Cap
d’Estat, o és que algú ha tingut la brillant idea d'arrestar la Leia?
Chewie va deixar
anar un esbufec lleument despectiu
acabat per una mena de soroll d'interrogació.
-Bé, sí, podria ser
a mi a qui volen arrestar -va dir en Han-. Però aquestes ordres de recerca i
captura haurien d'haver expirat fa anys. Creu-me, ho vaig comprovar. Però no
importa. Amb sis escortes esperant-nos, naturalment que no podem tractar de
sortir fugint. Hi ha d'haver alguna altra patrulla preparada per tallar la
fugida.
Chewie va emetre un
grunyit ofegat per indicar que estava d'acord amb ell.
-Bé, d'acord -va dir
en Han -. Tenen sensors de qualitat militar, i estan rebent dades del Control
de Trànsit de Corèllia. Però aposto a què pensen que nosaltres tenim la graella
comercial estàndard que figura en els nostres registres. I si no saben com de
bons que són els nostres detectors, pensaran que no podem veure'ls des de tanta
distància. Així doncs, què és el que fan quan ells poden veure'ns i pensen que
nosaltres no podem veure'ls?
En Han va contemplar
la pantalla en silenci durant uns moments i va obtenir la seva resposta.
-Es mouen -li va
anunciar a Chewie, encara que el wookiee estava veient la mateixa imatge a la
pantalla-. Vénen en línia recta cap a nosaltres. I això no ens diu absolutament
res, naturalment... Una guàrdia d'honor o uns bandits farien exactament el
mateix.
Chewie va fer un
borbolleig una protesta.
-Sí, tens raó -va
dir en Han-. Han abandonat la seva posició espantosament de pressa. No poden
haver triat un curs i haver cronometrat una maniobra sincronitzada d'aquest
tipus en tan pocs segons. –En Han va reflexionar durant uns moments-.
Preprogramat -va dir per fi-. Acaben de portar a terme una maniobra programada,
i vénen directament cap a nosaltres. Llevat que estem un milió de quilòmetres
més enrere d'on hauríem d'estar. Chewie..., desconnecta els motors principals i
dóna'm imatges dels detectors del darrere, i de pressa!
La immensa majoria
de les naus tenien punts cecs a la popa, allà on els dolls d'impulsió dels
motors subllumínics interferien de manera molt efectiva pràcticament totes les
freqüències visuals i sistemes de detecció. El Falcó tenia un punt cec molt més petit del que és habitual, encara
que seguia tenint-ne un. Però si desconnectava els motors subllumínics, podia
utilitzar els seus detectors posteriors.
Igual que a la
majoria dels pilots, a Han no li agradava gaire aquella maniobra perquè era
probable que necessités utilitzar-la en el precís instant en què menys es podia
permetre tenir desconnectats els motors. Normalment s'hauria limitat a fer
girar la nau per poder emprar els detectors davanters..., però amb una flota de
sis naus armades, possiblement desitjoses de prémer el gallet i amb uns motius
més aviat dubtosos apropant-se a tota velocitat, no semblava ser el millor
moment per a les maniobres violentes.
Els motors
subllumínics es van apagar amb un gemec ofegat, que era normal, i un sobtat cop
sord, que no tenia res de normal. Chewie i Han van intercanviar mirades, però
després en Han va arronsar les espatlles.
-Aquesta vella
banyera sempre s'està inventant nous sorolls -va dir, intentant sonar
optimista-. Probablement no és res.
Chewie es disposava
a replicar, però la imatge del detector darrere va arribar a les seves
pantalles just en aquell moment..., i de sobte un possible problema amb els
motors subllumínics va deixar d'ocupar el primer lloc de la llista. Tenien
companyia aproximant-se per fer-los una visita, i venia a tota velocitat i en
línia recta cap al Falcó.
Hi havia tres naus
que es dirigien cap al Falcó, i ja
estaven prou a prop perquè en Han pogués fer un examen visual d'elles.
- Tres Lletjos a
popa! -Va cridar-. Odio als Lletjos.
En Han tenia raons
per odiar-los. Els «Lletjos» eren una petita i desagradable especialitat de les
drassanes corellianes de pitjor reputació, i consistien en aparells muntats a
partir de qualsevol tipus de restes que l'atzar hagués portat fins a les seves
piles de ferralla. A jutjar pel seu aspecte, dues d'aquelles coses –en Han era
incapaç d'anomenar «caces» o «naus» - havien iniciat la seva vida sent ales-X.
Però les ales havien estat arrencades, i els escuts laterals d'un parell de
vells models de caça TIE havien estat soldats al nucli ocupant el seu lloc.
El tercer Lleig ni
tan sols era tan reconeixible. Tenia una carlinga procedent d'un vaixell de
càrrega lleuger corellià, una de les naus germanes del Falcó, unida amb perns i reblons al fusellatge d'un ala-B
seriosament danyat, amb un canó turbolàser suspès sota del ventre de la nau.
Donat el seu aspecte, el làser havia iniciat la seva vida formant part d'una
unitat terrestre. A l’artiller li hauria d'haver estat pràcticament impossible
apuntar amb molta precisió, però amb un canó d'aquella mida, l'artiller en
tenia prou amb tenir una mica de sort una sola vegada.
El problema amb els
Lletjos era que resultava impossible conèixer les seves capacitats. Els caces
X-TIE podien no tenir ni un sol escut, o comptar amb escuts el doble de potents
del que és habitual. Un podia tenir un armament totalment diferent de l'altre.
No era probable que cap de les tres naus estigués en condicions de moure’s
massa bé per l'espai, la qual cosa significava que els pilots havien de ser o
idiotes o uns suïcides, si és que no les dues coses. En qualsevol cas, tampoc
era probable que els pilots dels Lletjos fossin massa bons..., i en una baralla
a escassa distància, un mal pilot desesperat a bord d'una nau de la qual no
podia fiar-se podia ser més perillós que un bon pilot que valorés la seva pell
i sabés el que la seva nau podia fer i el que no podia fer. El pitjor de tot,
però, potser fos el fet que només els autèntics excrements de l'espai corellià
usaven Lletjos. Aquelles coses sempre eren pilotades per pirates que havien
esgotat la seva sort, mercenaris capaços de canviar de bàndol en plena batalla
si el preu ofert a canvi els semblava adequat, perdedors als quals ja no els hi
quedava res a perdre... i persones que no desitjaven ser identificades.
Tot això va passar
per la ment d'en Han en una mica menys del temps necessari perquè el seu cor
bategués una vegada. Es va tornar cap a Chewie i es va disposar a ordenar-li
que aixequés els escuts principals i connectés els canons làser davanters, però
Chewie ja ho estava fent. Han va passar a la línia següent a la seva agenda de
preocupacions.
-Hauràs de pilotar
la nau, Chewie -va dir-. Jo manejaré el làser quàdruple de la torreta superior.
Chewie va assentir i
va moure frenèticament una mà, constrenyent al Han a què es posés de camí. Han
va pressionar el botó d'obertura de la comporta, i ja estava a l'altra banda
del llindar abans que el mecanisme s'hagués obert del tot. va anar ràpidament
pel passadís d'accés a la torreta làser superior i es va instal·lar al seient
de control. Després es va posar el comunicador al cap i va connectar la
torreta.
- Chewie! -Va
cridar-. Els tinc en camp visual. Encara no estan al nostre abast, i vull que
les coses segueixin així. -Amb els nois a bord, en Han estava més interessat a
córrer que a embolicar-se a trets amb una colla de Lletjos, i potser també amb
la guàrdia d'honor si els seus integrants resultaven ser menys que honorables-.
Torna a connectar els motors subllumínics i treu-nos d'aquí.
Han va fer girar la
torreta i va centrar la mira en el primer caça X-TIE. Es disposava a obrir foc
quan el Falcó va virar sobtadament,
descrivint una rotació de noranta graus. Chewie estava col·locant la nau en una
trajectòria que els trauria d'allà fent que passessin per entre aquelles naus.
Excel·lent. Si això feia que sortissin d'allà, a Han tant li feia haver perdut
l'oportunitat de disparar. Va esperar que els motors subllumínics
s'encenguessin i els allunyessin d'aquell embolic.
Però no va passar
res. Han, que havia après per amargues experiències passades el que significava
el que no ocorregués res en aquells moments, ja sabia quina era la història
abans que Chewie arribés a rugir la seva frustració. Aquell cop inesperat quan
Chewie va desconnectar els motors subllumínics havia significat alguna cosa
després de tot. Han va alçar la mirada cap al panell d'accés just a temps de
veure com Chewie passava corrent per la base del passadís, dirigint-se cap els
panells d'accés dels motors subllumínics.
Han va dirigir una
silenciosa pregària esquitxada de juraments a qualsevol poder que pogués estar
observant el que els hi passava i li va demanar que, per una vegada, fos un
problema menor. Després va expulsar el prec de la seva ment i es va concentrar
en els Lletjos que seguien aproximant-se. Va examinar la seva pantalla tàctica,
i va veure que estarien al seu abast dins de 2,5 segons. La pantalla tàctica
estava preparant una passada de foc automatitzat, però en Han la va posar en
manual. No confiava en un ordinador perquè s'encarregués de disparar per ell.
Començaria liquidant l'ala-B remodelat amb el canó làser. Era la nau que
suposava la major amenaça. Després de tot, que el canó làser de l'ala-B fos
difícil d'apuntar no era més que una simple conjectura per part d'en Han. Havia
de fixar la punteria, i resar perquè Chewie hagués posat tots els escuts al
màxim abans d'anar corrent cap als motors.
L'ala-B s'estava
acostant. Han va esperar durant una fracció de segon més del que hagués volgut,
i va permetre que l'ala-B entrés de ple en el seu radi d'abast. Després va
prémer del gallet i va llançar una perllongada andanada de trets. Va aconseguir
encertar al seu objectiu amb una bonica sèrie d'impactes en el centre mentre
aquest passava a tota velocitat, i va fer girar la torreta làser quàdruple per
deixar anar una altra descàrrega contra els seus motors subllumínics. Un motor
de babord es va il·luminar de sobte i després va quedar a les fosques.
Excel·lent. Això no era merament un impacte clar, sinó un que havia causat
alguns danys. Han va tornar a fer girar la torreta quàdruple per provar sort
amb els caces X-TIE, i de sobte es va adonar que havien passat de llarg
juntament amb l'ala-B, movent-se en formació a estribord d'aquest.
I un instant després
es va adonar d'alguna cosa més. Havien passat de llarg davant d'ell. Han havia
estat ignorat per complet. Cap d'ells havia fet ni un sol tret.
-Oh, no -va murmurar
per a si mateix.
Acabava de disparar
contra tres naus potentment armades que no tenien res contra ell, i que
merament donava la casualitat que estaven movent-se pel mateix vector que la
seva? Quan Han era sotsoficial de la Flota del Sector Corellià de l'antiga
Armada Imperial hi havia una vella dita bastant popular: «Mai facis enfadar a
un Lleig». Pel que recordava el Han, existien molt bones raons per a aquest
consell.
Els motors
subllumínics van tornar a funcionar de sobte, encenent-se amb una brusca
sacsejada que es va fer sentir per tota la nau, amb sistema de gravetat
artificial o sense..., i després es van tornar a apagar tan de pressa com
s'havien encès. Han va suposar que Chewie havia aconseguit que tornessin a funcionar
fent el que hagués fet a la popa, i que després s'havia vist obligat a
desconnectar-los fins que pogués tornar a la cabina i encendre’ls novament des
d'allà. Han va calcular quant temps necessitava normalment Chewie per dur a
terme aquella mena de maniobra, va afegir mig pas de retard per compensar el
que Chewie estigués mancat de pràctica, i després va fer un altre ràpid cop
d'ull per l'accés. I, per descomptat, allà hi era en Chewie, tornant a tota
velocitat a la cabina.
Han es va permetre
lamentar durant un moment no haver posat a la Leia en el canó quàdruple.
D'aquella manera ell podria haver estat a la cabina mentre Chewie anava corrent
d'un costat a un altre per encarregar-se de les reparacions. Ja era massa tard
per a aquella idea, i a més algú havia de vigilar als nens. Els pobres xavals
ja devien haver sucumbit al pànic a aquestes altures. Han no podia fer res, per
descomptat, a part de seguir ocupant-se de la torreta làser.
Un so meitat gemec i
meitat grunyit procedent dels auriculars del seu comunicador va indicar a Han
que en Chewbacca tornava a estar en els controls de vol. Hi va haver una altra
forta sacsejada quan el wookiee va connectar els motors subllumínics a plena
potència, i en Han va intentar no perdre de vista als Lletjos mentre aquests
anaven en línia recta cap a les naus de la guàrdia d'honor. El Falcó Mil·lenari va començar a moure’s
en angle recte amb relació a la línia que unia els Lletjos i la guàrdia
d'honor. Però alguna cosa anava malament. Sí, alguna cosa anava molt malament...
Ni els Lletjos ni la guàrdia d'honor estaven prestant la més mínima atenció al Falcó.
- Aturada total,
Chewie! -Va cridar en Han-. Apaga els motors, fes un gir de cent vuitanta
graus, inverteix la impulsió i mantingués-nos en aquesta nova posició. -Chewbacca
va replicar amb un rugit de protesta totalment predictible, però en Han el va
fer callar amb un altre crit-. Fes-ho! -Va ordenar-. Hi ha alguna cosa que no
va bé. Aquest ala-B muntat amb pedaços podria haver-nos vaporitzat amb el
primer tret des d’aquella distància, i ni tan sols ho va intentar.
La veu d’en
Chewbacca va tornar a ressonar en l'oïda d'en Han, aquella vegada no amb tanta
potència com abans.
-Si fossin pirates
haurien intentat deixar-nos incapacitats, no fregir-nos... Bé, i què? Tampoc
van intentar fer això. I haurien d'haver-ho fet. Ens tenien ben collats. Un
tret en la nostra part del darrere quan estàvem sortint de l’hiperespai i
seríem e seu dinar.
La veu de la Leia va
arribar des de la sala de la nau.
-Han, aquí la Leia
parlant per un comunicador de cap. -Li estava dient que els nens no podien
sentir-los-. Què està passant?
-Més tard, Leia. No
em tiris del colze precisament ara, d'acord?
Han va alçar la mà i
va eliminar la sala del seu circuit de comunicacions. No era la forma més respectuosa
de tractar la seva dona, però d'altra banda una sola distracció més podia
resultar fatal en aquells moments. Ja podria demanar-li disculpes més tard, si
és que seguien vius.
-Parada total,
Chewie..., i ara mateix -va tornar a dir-. Inverteix el curs i mantingues
aquesta posició, i després ajusta l'altitud de la nau perquè els dos tinguem
una bona visió de..., del que sigui que està passant allà fora.
La nau va tornar a
tremolar quan Chewie per fi va obeir les seves ordres, i el Falcó es va quedar immòbil en la seva
nova posició. Han va comprovar els seus sistemes per assegurar-se que la
pantalla tàctica estava quedant gravada, i després va usar l'amplificador per
obtenir una bona imatge dels Lletjos.
Ja gairebé estaven
sobre de la guàrdia d'honor..., però en lloc d'enfrontar a ella el que van fer
va ser virar i...
- Potència màxima a
tots els escuts davanters i d'estribord, Chewie! Ara!
Els Lletjos estaven
obrint foc contra el Falcó, des d'un
angle de tir molt pitjor i a vint vegades la distància de la seva aproximació
anterior, amb el factor sorpresa desaparegut i amb les naus de la guàrdia
d'honor, si és que eren una guàrdia d'honor, pràcticament a punt de caure sobre
ells. Però per què? Per què? Una andanada de feixos d'energia bastant mal dirigits
sorgida del làser de superfície de l'ala-B va passar prop del Falcó, rebotant en els escuts i fent
oscil·lar la nau. Havien fallat per poc, però haurien d'haver-se apropat molt
més.
La veu d’en Chewie
va tornar a grunyir en els seus auriculars, però en Han va interrompre.
- No, no maniobris!
-Va cridar-. Estan disparant per no donar en el blanc. Ni tan sols una colla de
Lletjos podria fallar tan completament des d'aquesta distància llevat que ho
estiguessin intentant fent deliberadament. Si mous la nau, podem ficar-nos en
la trajectòria d'un tret que havia estat calculat perquè ens passés fregant.
Conserva la posició. No estic segur, però crec que sé què està passant.
En Han va contemplar
com les naus de la guàrdia d'honor es llançaven sobre els tres Lletjos, cap
dels quals va fer un treball molt creïble a l'hora de respondre a l'amenaça.
L'ala-B va ignorar el seu atac per complet, i es va concentrar a seguir
disparant feixos que fallaven per molt poc i obtenir algun impacte de reüll al Falcó. Els caces X-TIE es van tornar
contra els intrusos i van llançar diverses andanades, totes amb molt poc
efecte. Per l'ull experimentat d'en Han resultava obvi que o les armes dels
caces X-TIE anaven extremadament escasses d'energia, o les patrulleres de la
guàrdia d'honor comptaven amb uns escuts inconcebiblement potents, la qual cosa
suposava un blindatge molt millor del que en Han podia atribuir a un vehicle
d'aquestes dimensions. I si tenien escuts tan bons, llavors certament no podien
tenir canons làser de cap mida. No obstant això, n'hi va haver prou amb només
cinc o sis trets de la patrullera que liderava la formació per a deixar
incapacitat un dels X-TIE. Els seus motors i el seu armament van deixar de
funcionar, i la nau es va allunyar a la deriva. Tres patrulleres van dur a
terme una maniobra sincronitzada innecessàriament complexa i van aparèixer per
sota de l'altre X-TIE amb tot el seu armament fent foc. L’X-TIE va virar, va
aconseguir fer uns quants impactes en la patrullera que obria la formació i
després va perdre la seva ala esquerra, que va quedar arrencada del nucli.
Amb la seva
cobertura de caces desapareguda, l'ala-B per fi va interrompre el seu gens
efectiu atac contra el Falcó i va
virar d'una manera més aviat maldestra i lenta. Va dirigir el seu canó cap a
l'única patrullera que no havia aconseguit fer gran cosa a part de volar en
línia recta, i el petit caça va esclatar sota el seu primer tret. Les cinc
patrulleres restants van convergir sobre l'ala-B des de totes bandes i van
concentrar el seu foc en ella. L'ala-B va patir diversos impactes directes des
de múltiples direccions, i una petita explosió produïda al centre de la nau va
fer que comencés a girar sobre si mateixa. Les patrulleres seguien llançant el
seu foc sobre ella des de tots els punts de la brúixola. Una altra explosió a
la popa de l'ala-B va fer que els girs es tornessin encara més incontrolables.
Després tot un seguit de detonacions es va obrir pas a través de l'interior de
la nau, confonent-se en una gegantina tempesta de foc que va il·luminar el cel
i va deixar encegat al Han durant uns moments abans d'anar-se convertint en un
espurneig que no va trigar a esvair-se. El Lleig improvisat amb una ala-B i
restes vàries ja no hi era.
En Han va contemplar
com els patrullers supervivents executaven un gràcil gir de victòria conjunt
sobre el seu eix.
-Molt bonic -va
dir-. Oh, molt bonic. Gairebé fa que vulgui creure-m’ho... Però em pregunto si
tindran el desvergonyiment necessari per seguir amb la mascarada fins al final.
-Falcó Mil·lenari, aquí el capità Talpron
al capdavant de l'Esquadró Dos, del Servei Espacial de les Forces de Defensa de
Corèllia. Estan bé?
-Ah, sí -va dir en
Han, intentant sonar convincent agraït -. Estem tots bé, gràcies. Li agraïm el
rescat.
-Ha estat un plaer, Falcó Mil·lenari.
Prèviament s'havia
acordat que totes les naus corellianes es dirigirien únicament a la nau i no
esmentarien el nom de cap de les persones que viatjaven a bord d'ella, per
proporcionar almenys una mota de seguretat a la visita privada de la Cap d'Estat.
Pel que sembla Talpron estava decidit a respectar aquest acord, fins i tot si
resultava espectacularment obvi que la seguretat era plena de forats.
Bé, si Talpron volia
fer veure que tot anava estupendament, en Han tenia les seves pròpies raons per
seguir-li el corrent.
- De qui eren
aquestes naus? -Va preguntar en un to de conversa normal, com si no ho sabés
ja.
-Són un grup
desconegut, Falcó Mil·lenari -va
replicar Talpron-. Podria ser qualsevol banda de pirates corellians que tingués
ganes de capturar una presa important. Podrien procedir d'un dels Sistemes
Externals -va afegir.
-Això farà que
resulti difícil seguir-los la pista -va dir afablement en Han.
-És cert, Falcó Mil·lenari -va dir Talpron, i el
seu to sonava entre cansat i fart de les eternes dificultats de l'univers -.
Serà difícil.
-Bé, doncs encara
que no puguin trobar-los no sé com dir-li el molt que els hi agraïm la seva
ajuda -va prosseguir en Han-. Sentim moltíssim que hagin perdut una de les
seves naus. Ens agradaria expressar el nostre condol, així com a la família del
tripulant que ha perdut.
- Com? -Va preguntar
en Talpron-. Oh, si. Per descomptat. Farem els arranjaments necessaris.
-Sí, aposto a què
els faran -va murmurar en Han en un to de veu prou baix perquè el micro no
captés les seves paraules -. Gràcies de nou per la seva ajuda, capità Talpron
-va seguir dient pel micròfon, parlant en un to més alt-. Però he de fer un
examen general de la meva nau i dur a terme algunes comprovacions de sistemes.
Tindrà la bondat d’excusar-me?
-Per descomptat,
senyor. Esperarem fins que estigui preparat per reprendre el viatge. Avisi'ns
quan estigui preparat per iniciar l'aproximació a Corèllia.
-Així ho farem,
capità. Falcó Mil·lenari, canvi i
fora.
En Han va apagar el
sistema de comunicació, va penjar els seus auriculars, es va treure l'arnès de
seguretat del seient d'artilleria..., i després es va quedar immòbil durant uns
moments i es va dedicar a pensar.
En el joc del
sàbacc, les regles podien canviar en meitat d'una mà, i totes les cartes que
anaven a fer-te molt bé es podien convertir sobtadament en la pitjor classe de
males notícies. Però el contrari també era veritat. Una mà desastrosa podia
invertir-se amb idèntica rapidesa, i fer-te guanyar tot el que hi havia apostat
damunt de la taula. El truc era a saber exactament quan, i exactament amb quina
rapidesa i per quins mitjans, podia arribar el canvi. Llavors podies estar
preparat per a ell, i saber amb tota exactitud com calia enfrontar-se a la nova
situació.
De tant en tant el
teu oponent cometia un error, com ara ensenyar una carta que no havia de
mostrar, i llavors sabies més del que se suposava que havies de saber. Els
jugadors de sàbacc més honrats eren prou nobles com per avisar als seus
oponents quan això passava. Però els jugadors de sàbacc que volien guanyar mai
eren tan honrats.
L'oposició, fos qui
fos, acabava d'ensenyar algunes de les seves cartes al Han. I en Han no estava
disposat a permetre que s'assabentessin que havia vist ni una sola d'elles.
Però tampoc tenia ni
idea de sota quines regles estava jugant.
En Han va entrar a
la cabina i no es va sorprendre massa de veure a la Leia asseguda al seient del
pilot amb els ulls clavats a la pantalla principal. En realitat, en Han no
havia esperat que es quedés tranquil·lament asseguda en un racó mentre la nau
estava sent atacada. Es va alegrar que no ho hagués fet. Suposant que tingués
als nois controlats, i en Han estava segur d'això, acudir com a segon pilot a
la cabina era el millor que podia haver fet. La Leia es va tornar cap al Han.
- Vas tenir una
agradable xerrada amb els nostres nous amics? -Va preguntar.
Estava clar que no
li havia fet massa gràcia ser expulsada del circuit de comunicacions.
-Oh, sí -va dir en
Han-. Són uns tipus fantàstics. Què tal estan els nois? Segueixen bé?
La Leia va inclinar
el cap cap a una petita pantalla repetidora que mostrava una imatge de la sala.
En Han va poder veure tres petites siluetes d'expressions molt serioses i
solemnes.
-Els vaig dir que si
sortien de l'enquadrament no hi hauria sopar durant una setmana -va explicar la
Leia-. Per una vegada sembla que saben quan necessito que obeeixin. Però... Oh,
per tot el foc del cel, què està passant?
-Em sap greu
haver-te deixat fora del circuit fa una estona -va dir en Han, responent al seu
to dolgut i preocupat més que a les paraules de la seva pregunta-. Necessitava
concentrar-me. Si les coses haguessin anat malament, podríem haver-nos ficat en
un bon embolic. -En realitat Han no estava prestant molta atenció al que deia.
La seva ment es trobava concentrada en el problema immediat, no a ser cortès
amb la seva dona-. Escolta, deixa que em senti aquí, d'acord? He de fer un
petit experiment.
La Leia es va
aixecar del seient, però resultava obvi que seguia estant una mica enfadada.
- «Podríem haver-nos
ficat en un bon embolic»? -Va repetir-. Podíem? Com dius tu a tenir damunt a un
munt de pirates disparant contra nosaltres?
-No hi havia cap
pirata, i ningú estava disparant contra nosaltres -va replicar en Han amb veu
àtona i plena de cansament-. Per això vaig ordenar a Chewie que no fes cap
maniobra. Em preocupava que poguéssim ficar-nos en la trajectòria d'un
d'aquests trets que fallaven deliberadament el blanc per tan poc. –en Han es va
instal·lar al seient del pilot-. Sol·licita el registre tàctic i fes passar la
gravació, Chewie. Pantalla principal.
Chewie el va mirar
d'una manera bastant rara, però va obeir. El registre tàctic va aparèixer a la
pantalla, i va mostrar un diagrama esquemàtic de la trobada que acabava de
tenir lloc.
-Fixeu-vos en
l'aproximació dels Lletjos -va dir en Han-. Recordeu que sortim de l’hiperespai
bastant per darrere d'on se suposava que havíem d'estar, però seguint una
trajectòria de línia recta cap al nostre punt d'arribada. Els Lletjos estaven
apropant-se per aquest mateix curs a l'espai normal..., però esperaven que
apareguéssim vint segons més tard i a un milió de quilòmetres de distància.
Llavors tiren a la galleda de les escombraries una posició de tret perfecta i
passen de llarg per davant de nosaltres. Ni tan sols tornen el foc quan jo
disparo contra ells. Durant un segon vaig pensar que acabava d'aconseguir que
ens matessin a tots per haver disparat contra una nau no hostil, però després
vaig comprendre el que estava passant. El que van fer va ser passar de llarg, i
després esperar fins a estar gairebé a sobre de les naus de la guàrdia d'honor
abans de virar i obrir foc contra nosaltres. I van seguir fallant. Ni tan sols
C3PO hagués pogut fallar a aquesta distància.
Chewbacca va deixar
anar un grunyit i un borbolleig.
-Exactament -va dir
en Han-. Els Lletjos eren naus robot, i no massa ben programades. No hi havia
ningú a bord d'aquestes naus. Havien estat programades per volar fins a un punt
prefixat a l'espai i per obrir foc després contra una nau que encaixés amb la
descripció del Falcó, fallant per poc
en tots els trets, estaven esperant que el Falcó
aparegués més o menys en el centre de la formació esfèrica de la guàrdia
d'honor -va seguir dient-. Si haguéssim aparegut allà, el truc hauria funcionat
estupendament. Obrir foc allà on ho van fer hagués tingut tota la lògica del
món, no? Sí, hauria estat una tàctica irreprotxable... Però vam arribar des
d'un milió de quilòmetres de distància i van passar de llarg per davant de
nosaltres prou a prop per haver-nos pogut disparar a boca de canó, van adoptar
una posició de tret que no podia ser més fastigosa i van començar a fer foc.
Com ja he dit, algú no sap programar molt bé els seus robots.
» Modifica el
diagrama de la pantalla per mostrar la trobada tal com hauria tingut lloc si
haguéssim arribat seguint el pla de vol, Chewie. -La pantalla va quedar en
blanc durant un moment, i després va mostrar la imatge d'un Falcó en miniatura sorgint de
l'hiperespai al centre de l'esfera de la guàrdia d'honor-. Si haguéssim aparegut
allà, al centre de la formació esfèrica de les patrulleres, i haguéssim arribat
allà vint segons més tard, el numeret hauria funcionat. Els dolents haurien
aparegut venint en línia recta cap a nosaltres i haurien efectuat un parell de
trets, i després haurien estat fets trossos pels heroics pilots de la guàrdia
d'honor, que haurien disparat els seus canons làser de joguina contra les naus
atacants.
-Però les
patrulleres van perdre una de les seves naus -va protestar la Leia.
-Una altra nau robot
-va dir en Han-. La patrullera que va acabar rebent aquests impactes era la que
era a la part de darrere de la formació i duia a terme les maniobres més
senzilles.
-Això no demostra
que fos un robot -va seguir objectant la Leia-. Potser fos senzillament el pilot
menys hàbil i experimentat el que va rebre els impactes.
-Ah, però el líder
de la formació no semblava importar-li gens ni mica que el seu pilot hagués
mort. Quan li vaig oferir les meves condolences no semblava saber de què li
estava parlant. Mai guanyarà cap premi d'interpretació.
-Però si tot era un
engany, llavors haurien d'haver pensat en aquesta classe de detalls abans de
posar-lo en pràctica.
-Si tu haguessis
estat a càrrec de l'engany, hauries pensat en aquesta classe de detalls -va
replicar en Han-. Potser a aquests tipus no se’ls donin massa bé aquesta mena
de coses. O potser no van disposar del temps necessari per organitzar-ho tot
tal com volien. Potser estaven improvisant. –En Han va contemplant la pantalla
durant un moment abans de tornar a parlar-. Això podria explicar allò de
l'ala-B. No entenc com se suposava que havíem de creure'ns que aquestes
patrulleres tan petites podien carregar-se a aquell ala-B remodelat. Potser no
disposaven del temps necessari per utilitzar un adversari que no estigués tan
per sobre d'ells.
-D'acord. Suposem
que tens raó. La següent pregunta és qui són. Era una operació bastant gran,
no? No pots ordenar a unes quantes patrulleres que surtin a l'espai i juguin a
les batalletes. Hi hauria d'haver existit una conspiració enorme amb una
tapadora preparada per entrar en acció. Puc imaginar-me sense cap dificultat
alguns suborns untant unes quantes mans, però com pots subornar totes les
forces armades?
-Amb un sac de
diners més gran -va dir en Han-. Això és Corèllia. Aquí tot està en venda. Ah,
i quan tot és un secret, llavors les tapadores són força més fàcils
d'organitzar... Podria ser que el màxim nivell de comandament hagués ordenat
això, o que no sàpiguen res d'això.
-Llavors o és una
missió oficial o no ho és, i el govern i els militars poden estar darrere
d'això o poden no estar-ho -va dir la Leia-. Això ens ajuda molt.
-Bé, intenta
veure-ho pel costat bo -va dir en Han-. Almenys de moment, tenim com a mínim un
avantatge: nosaltres sabem que algú està jugant brut, però ells no saben que
nosaltres ho sabem.
Chewie havia estat
inusualment callat durant molta estona. El wookiee va trencar el seu silenci
amb un trompeteig gutural que semblava estar impregnat d'una certa preocupació.
-És clar que no sé
per què -va replicar en Han amb irritació-. Puc fer conjectures sobre el per
què ho van fer. Algú de les Forces de Defensa de Corèllia volia
espantar-nos..., i fer que confiéssim en les FDC.
-Si pensen que ens
ho hem cregut, llavors... -Va començar a dir la Leia.
-Bé, m'alegra molt
que tot hagi quedat aclarit -la va interrompre en Han-. Però de moment em
sembla que no hi ha gran cosa que puguem fer a part de seguir a aquests tipus i
mantenir els ulls ben oberts.
-El més oberts
possible -va dir la Leia-. Endavant, Han, anem allà.
En Han va començar a
traçar un curs, però després va alçar la mirada cap a les patrulleres encara
immòbils en la seva formació. Bé, tampoc seria la primera vegada que tenia
problemes amb autèntics pesos pesats en aquella part del cel.
-Ben igual que en
els vells temps -va dir a Chewie, que va replicar amb un ganyol que no era ni
una afirmació ni una negació. En Han va assentir-. Tens tota la raó -va
murmurar mentre tornava a concentrar-se en el seu treball-. Benvinguts a
Corèllia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada