Capturar a Arawynne (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Ànakin estava adormit a la seva habitació. En el fosc cubicle sobre el seu matalàs hi havia un munt de ferralla vella: una dent de drac que havia trobat en el desert, un comunicador oxidat, i la caixa antiga que havia comprat al mercat dels jawes.

Tot d'una, una cosa bipejà.

El so va aixecar a l’Ànakin del seu somni. Per un llarg moment, va sospitar que era l'estranya caixa que havia comprat al jawa de túnica fosca.

Però una llum resplendent va captar la seva atenció. Era el comunicador oxidat. Ningú li trucava mai pel tros vell de ferralla... ningú excepte Dorn o Kitster.

Ànakin el va agafar i el va encendre. El comunicador era certament vell, però Ànakin l’havia fet funcionar. De fet, l'havia actualitzat amb un codificador, de manera que ningú fos capaç d'interceptar el senyal. Ho havia fet per diversió, sense imaginar mai que realment necessités l’aparell.

–Estàs aquí? –va arribar una veu pel comunicador–. Sóc jo, Dorn.

–Sí, –va dir Ànakin. Podia dir per la veu d’en Dorn que alguna cosa anava malament.

–Tinc un problema, –va dir Dorn–. Jabba sap que sóc amic de la Pala. Si no la dono a la caiguda de la nit, i li ajudo a recuperar els nens ghostlings, alimentarà amb mi al Sàrlacc.

–Oh no! –va dir Ànakin.

–Potser els esclavistes em puguin treure del planeta, també, –va suggerir Dorn.

Segons la Jira, els contrabandistes arribarien a la posta del sol per recollir la Pala i als nens ghostlings. Molts esclaus estaven donant diners dels seus estalvis per ajudar a treure els nens del planeta.

Tenien els contrabandistes lloc per a Dorn? Ànakin no podia suportar imaginar què passaria si no el tenien.

–Reuneix-te amb mi a mig dia, al lloc de sempre, –va dir Ànakin–. Tindré un distorsionador del senyal per a tu, com el que li vaig donar a Pala. Faré alguns encàrrecs per a Watto així no li importarà que me’n vagi.

–Ànakin, –va dir Dorn–, no importa el que passi, no parlaré. Jabba no pot fer-me parlar.

–Ho sé. –Ànakin va apagar el comunicador i va parpellejar amb els seus ulls cansats. Estava exhaust i espantat.

Havia tingut un somni abans de despertar-se. Tot d'una ho va recordar ara, vívidament. Hi havia somiat amb un home alt d'ulls intensos, portant un ponxo marró. Hi havia somiat que l'home portava un sabre làser i que havia vingut a emportar-se’l de Tatooine.

Havia estat un gran somni, ple d'esperança. Era el tipus de coses que sabia que no podia succeir-li a un nen esclau com ell. I tot i així una part d'ell volia creure...

Però Dorn i Pala eren els que necessitaven ser rescatats ara.

Següent