Capítol 29
Quan van
arribar al carreró, Lorn va punxar al líder dels raptors a l'esquena amb la
pistola làser.
–Un moment
–va dir, girant-se cap a I-5 i Darsha–. Hi ha algun avís de l'equip de ciència
i bruixeries? I no tornis a queixar-te de l'equip de sensors barat que et vaig
instal·lar.
–Bé, era
menys car que el Mark 10.
–Però bastant
més car que les altres cinc opcions. Molt més car.
Mentre
parlava, va mirar a la padawan amb la intenció de preguntar-li si captava
alguna cosa per la longitud de banda de la Força, i es va sorprendre de veure-la
somriure. I el que li va sorprendre encara més, li va desconcertar més aviat,
va ser la manera en què ell mateix va reaccionar en aquest somriure.
Li agradava això.
Li agradava ella.
Això era dolent.
Sabia
que aviat hauria de separar-se d'ella. Que de cap manera l'acompanyaria al
Temple. Podia ser atractiva, però ja havia estat abans amb dones atractives, i
moltes vegades des de què el va deixar la Siena. Per descomptat els seus
interessos no anaven en aquesta direcció. Era millor tallar ja amb això, de
seguida i com més aviat. Aixecar els escuts, assegurar les escotilles d'aire,
barrar les portes.
Però, en
comptes d'això, Lorn es va adonar horroritzat que li tornava el somriure.
* * *
Darsha
gaudia de la discussió que tenien Lorn i I-5 a mesura que caminaven cap al
carreró. Resultava evident que s'apreciaven tant com ho farien dos amics, dos
iguals. Era una cosa inusual, però al mateix temps molt natural.
Ella
havia tingut molt poques oportunitats d'establir aquest tipus de llaç afectiu.
Els Jedi no desanimaven l'amistat, és clar, però la intensitat dels seus
estudis i el temps que requerien dificultaven establir alguna cosa més que
amistats casuals amb els altres padawan. Probablement, el més semblant a un
amic que havia tingut en el Temple, exceptuant al seu Mestre, havia estat Obi-Wan
Kenobi, i s'hauria considerat afortunada de poder parlar amb ell més d'una
vegada per setmana.
Mentre
escoltava a Lorn i I-5, mantenia els sentits alertes a qualsevol perill
potencial que pogués estar a l'aguait per davant o per darrere. L'únic problema
en potència era Pèl Verd, ja que el raptor vessava d'odi per haver estat
capturat tan fàcilment i veure’s obligat a conduir als seus enemics al camí
secret de la seva banda fins als nivells superiors. Exigia ser vigilat molt de
prop, però tant l'androide com el corellià semblaven tenir la situació
controlada.
No va
sentir cap senyal del Sith darrere d'ells, la qual cosa significava que o bé
havien aconseguit escapar finalment d'ell o que encara li faltava molt per
poder romandre de manera constant en la Força. Abans, quan van lluitar amb els
raptors, havia establert una comunicació completa amb ella, amb tots els seus
sentits agusats i esmolats, tal com havia succeït amb el taozin. Però encara no
havia arribat al punt en què podia estar constantment en ella. Encara li
quedaven molts anys per ser tan bona com ho va ser el Mestre Bondara de manera
tan constant.
Lorn
discutia amb I-5 sobre els sensors d'aquest. Darsha va buscar amb la Força,
sentint només les mínimes vibracions que emetia la vida animal del carreró, com
les paneroles aranya, les rates blindades i aquest tipus de criatures. Res que
pogués suposar una amenaça.
"...
Bastant més que les altres cinc opcions. Molt més car", li deia Lorn a
l'androide. Ell la va mirar en acabar la frase. Ella li va somriure i es va
sorprendre molt de sentir en el més profund el somriure amb que li corresponia.
Seria possible que se sentís atret per
ella? Per descomptat, en aquest moment, no sentia cap hostilitat en ell, la
qual cosa distava molt de l'actitud que va demostrar en la seva primera
trobada.
Li
temptava sondejar les seves emocions, fer servir la Força a un nivell empàtic i
veure si encertava, però va aplacar aquest desig amb prou feines el va tenir.
Seria aprofitar injustament del seu avantatge. A més, s'adonava que no
necessitava utilitzar la Força. L'atracció era evident amb només mirar-lo.
Què interessant.
La qual
cosa suscitava una pregunta: com se sentia ella davant aquesta situació?
Lorn va
apartar bruscament la mirada i Darsha es va adonar que estava incòmode, insegur
de com assumir la nova dinàmica suscitada entre ells. D'ell va brollar un
profund sentiment de culpa, i ella no ho va saber per haver-lo sondejat; hauria
hagut de ser cega a la Força per no notar-ho. Per descomptat, comprenia
l'origen d'aquesta culpa. Havia d’haver-li impactat molt descobrir-se atret per
una Jedi després d'haver passat anys odiant-los.
Aquest no era ni el moment ni el lloc per
explorar aquest dilema,
es va dir. Amb una mica de sort, tindrien oportunitat de fer-ho més endavant.
Va decidir que, de moment, era preferible salvar les aparences, tant les seves
com les d'ell.
–Per si
serveix d'alguna cosa, no sento formes de vida importants al carreró -li va
dir.
Lorn va
assentir, sense deixar de mirar al capdavant, i va tornar a clavar la pistola a
l'esquena del raptor.
–Bé, assassí,
vés tu davant.
Una mica
desconcertada, pensant encara en el fet d'haver notat l'atracció que sentia per
ella, gairebé no va notar el sobtat esclat de ràbia del raptor. Això li va
recordar que ni de bon tros estaven ja fora de perill.
* * *
Lorn va
seguir a Pèl Verd fins al carreró, pensant encara en l'intercanvi sense
paraules que acabava de tenir lloc entre Darsha i ell. Hi hauria sentit ella
d'alguna manera el que ell pensava, usant la Força per espiar les seves
emocions? Esperava que no. Però,
afrontem-ho, es va dir, és una Jedi.
I per descomptat tenia capacitat per fer-ho. L'experiència li deia que la
gent que té una habilitat tendeix a fer ús d'ella.
Va
intentar sentir-se furiós, sentir-se envaït pels actes d'ella, però l'únic que
va sentir va ser curiositat, curiositat per si ella també experimentava alguna
atracció per part seva. I això li va resultar més preocupant encara que la
invasió de la seva intimitat.
I-5 va interrompre
les seves cabòries.
–Coincideixo
amb la padawan Assant pel que a formes de vida es refereix, però potser et pot
interessar saber que hi ha dos relés energètics actius en els propers quinze
metres de...
–Lorn, compte!
Va a intentar alguna cosa! –va cridar Darsha darrere d'ell.
I així
era. El raptor es va llançar cap a un munt d'escombraries situat sota un volada
a l'esquerra del carreró. Lorn va saltar darrere d'ell, intentant veure el que
Pèl Verd intentava agafar sota les escombraries. Però ell va arribar primer al
munt, copejant amb el palmell de la mà un panell activador groc. Lorn ja havia
vist abans lectors així; només podien ser utilitzats quan els tocava algú amb
la pauta identificadora correcta. La pauta podia ser l'ADN de l'usuari, un xip
subcutani o un decoració de la pell com un tatuatge. Fos quina fos la forma
d'activar-lo, Lorn sabia que si no actuava de pressa, acabaria descobrint per a
què servia l'interruptor.
Va
agafar al noi pel canell i li va retorçar el braç posant-l’hi a l'esquena. El
raptor va proferir un crit i Lorn li va agafar també l'altre braç. Va
arrossegar a forcejant jove fins on estaven Darsha i I-5.
–Teniu alguna
cosa que puguem fer servir per immobilitzar-lo?
–Quina bona
idea –va dir l'androide, lliurant-li un tros de corda que havia trobat en les
escombraries–. Llàstima que no se't passés pel cap abans que estigués a punt de
vaporitzar-nos.
Lorn va
lligar els canells al seu presoner i li va donar la volta per mirar-lo la cara.
–A veure,
per a què és l'interruptor?
El seu
presoner es va limitar a mirar-lo, amb la boca tancada en gest reptador.
–He resseguit
el circuit fins a una font d'energia a la part alta de la xarxa del carreró –va
dir I-5–. En aquesta altura.
L'androide
va assenyalar a una rovellada reixa de ventilació situada a uns tres metres per
sobre del grup. Tot d'una, la punta del seu dit es va deformar, obrint-se en
ventall. Un llamp va ser disparat quatre vegades, quatre fils de llum robí
colpejant cada cantonada de la reixeta. Lorn va olorar el regust de metall
vaporitzat que va predominar feblement sobre les aromes orgàniques podrides que
omplien el carreró.
La tapa
de la reixeta va caure, colpejant sonorament a terra, i va poder veure pel
forat l'extrem d'un làser muntat sobre un trípode. Sens dubte estava motoritzat
i programat per disparar contra tot allò que no estigués al costat del panell
activador.
Això sí
que hauria estat una sorpresa desagradable.
Lorn va
negar amb el cap i va mirar a Darsha.
–Se m'ha
acorregut alguna cosa. Igual hauríem de provar algun d'aquests trucs mentals
teus que volies fer servir abans.
Darsha
el va mirar amb gest cansat abans de concentrar la seva atenció en Pèl Verd.
–Ens mostraràs
el camí als nivells superiors, sense més trucs -li va dir, fent un subtil gest
amb la mà.
Fascinat,
Lorn va mirar com els ulls del raptor es desenfocaven i repetia les paraules de
la padawan.
–Us mostraré
el camí als nivells superiors, sense més trucs.
Resultava
esgarrifosa la facilitat amb què ella controlava al noi, i Lorn es va
sorprendre preguntant-se, i no per primera vegada, si podria fer-li el mateix a
ell.
–És per
aquí –va dir monòtonament el presoner, assenyalant al final del fosc carreró.
Lorn mirà
a Darsha. Aquesta va assentir i Lorn va caminar davant.
* * *
Darsha
no podia creure que no hagués sentit els relés. S'havia concentrat tant en
buscar enemics vius que no se li havia ocorregut buscar-los en artefactes
mecànics. Havia d’assegurar-se que això no tornava a passar.
Va
enviar els seus sentits a explorar per davant d'ella, buscant signes vius i no
vius. Girant la cantonada hi havia una càmera de seguretat. Lorn va girar la
cantonada abans que pogués avisar-lo, però no importava, ja que ella es va
ocupar de la càmera. Necessitava una mica més de concentració per poder
derrotar un aparell mecànic, però això entrava dins de les seves habilitats. Es
va limitar a encallar el control d'obertura de les lents.
El
raptor, I-5 i ella no van trigar a arribar fins a Lorn. Estava mirant a la
càmera de seguretat.
–No et
preocupis –va dir ella–. L'he anul·lat.
–Funcionava?
–va preguntar ell, mirant-la–. Pensava que era una càmera falsa, posada per
dissuadir els possibles perseguidors.
–Recordaràs
que hi havia dos relés actius –va replicar I-5.
Lorn el
va mirar, va arronsar les espatlles i va assentir en direcció a Darsha amb gest
d'agraïment. El gest li va sortir de forma espontània i natural. Li costava
creure que menys d'un dia abans li havia guardat rancor per salvar-li la vida.
Van
continuar caminant. Pèl Verd els va portar per un camí que era laberíntic fins i
tot per a la mitjana de Coruscant, per foscos carrerons i rutes de transport
que s'havien tornat vermiculars i complexes amb l'esdevenir dels segles. A
vegades el camí era tan estret i la foscor tan completa que els costava creure
que havien tornat a la superfície. Darsha va mantenir els sentits agusats, però
no es van trobar amb ningú, a part del captaire ocasional amagat en racons
foscos. Deu minuts després van arribar fins a un gran tub rodó que van identificar
com un conducte termal. L’envoltaven atrotinats rètols que advertien sobre els
seus perills en els diferents llenguatges de la República, així com en
pictogrames universals.
Pèl Verd
va assenyalar una escotilla d'accés a un lateral de la canonada.
–Per allà.
* * *
Lorn va
observar l'escotilla, abans de mirar novament al seu presoner.
–Segur que
l'encanteri que li has posat funciona encara? –va preguntar a Darsha.
–No menteix
–va assegurar l'aspirant a Jedi–. Creu que aquesta és la ruta. Si no delira,
aquest és el camí que prenen per pujar als altres nivells.
I-5 va
colpejar la canonada. Va sonar a buida.
–Els meus
sensors no poden travessar el seu aïllament, però pot ser segura.
–Bé –va dir
Lorn–. Doncs obre-la tu.
–Visc per
servir –va dir l'androide amb sarcasme, agafant la roda d'accés.
La va
moure amb facilitat i va obrir l'escotilla. Per ella no va sortir cap núvol
d'ardent de vapor, i l'androide va mirar dins.
–Sembla
pujar almenys deu nivells. Hi ha una escaleta dins. Esteu preparats?
Lorn mirà
a Darsha. Pèl Verd esperava plàcidament davant d'ells.
–Ens emportem
a l'últim crit en moda o el deixem aquí baix? -li va preguntar a ella.
Aquesta
va mirar al presoner.
–Hi ha cap
parany o codi que necessitem saber per poder sortir del tub?
–Només el
codi d'accés a la porta de l'altre extrem. U, u, tres, quatre, zero –va
respondre el raptor.
–Deixa’l
aquí –va reposar la padawan mirant a Lorn.
Aquest
va assentir i va desencadenar al seu captiu. Darsha va posar una mà a
l'espatlla del jove i li va tornar a parlar.
–T’oblidaràs
de nosaltres.
–M’oblidaré
de vosaltres.
–Pots anar–te'n.
Si t’amenaça algun perill, recuperaràs de seguida els teus sentits. Si no és
així, no tornaràs a la normalitat fins d'aquí a una hora. Vés i... talla't els
cabells –va afegir quan ell es tornava per anar-se'n.
Pèl Verd
va fer que sí i es va allunyar, encara en el sopor induït per la Jedi. Lorn no
va poder evitar tornar a somriure a la padawan. No estava malament, gens
malament. Va mirar a I-5 i va veure que l'androide l'observava, la seva
expressió neutra menys inexpressiva del que era habitual. Lorn es va aclarir la
gola i va empènyer l'androide a l'interior de la canonada. No li venia de gust
res haver de pujar deu pisos d'escales.
* * *
Darsha
va seguir a Lorn i I-5 per l'escaleta. Era una escalada llarga i
claustrofòbica, i resultava esgotadora després dels patiments soferts. La idea
de sortir per fi d'aquest abisme sense llei que era el Corredor Carmesí
l'ajudava a seguir pujant.
A la part
alta hi havia una altra escotilla d'accés que I-5 va obrir sense problemes. El
van seguir per ella i es van trobar en una gran sala que, a jutjar pel seu
aspecte, antany va ser el generador d'energia de diverses illes d'edificis.
Tenia dos pisos d'alçada i estava plena de conductes de tota mena, amb una
aclaparadora quantitat de passarel·les i el que semblaven diversos generadors
termals vells. Van haver de tancar aquesta planta energètica en algun moment
del passat per convertir-la en un magatzem. Al final de la sala hi havia una
sala d'emmagatzematge de gruixut duracer dissenyada per a deixalles tòxiques. I-5
va fer un cop d'ull al seu interior.
–Més ferralla,
incloent una petita cambra de congelació al carbó –va informar, examinant
després el lloc per veure diversos contenidors de combustible i tancs de gas
emmagatzemats per tot el lloc–. Jo en el teu lloc no dispararia la pistola
làser.
–Si de
mi depèn, no tornaré a disparar una –va dir Lorn, amb sincera intensitat.
Darsha
va mirar a I-5 i hauria jurat que l'androide somreia. A l'altre costat de la
sala hi havia una porta. A la part alta de les parets hi havia diverses
finestres i la llum del sol entrava brillant per elles. Li va fer una abraçada
a Lorn.
–Ho hem
aconseguit.
Ell va
semblar sorprendre’s, sentint-se després insegur, abans de deixar-se portar pel
moment i tornar l'abraçada. Però, abans que ell pronunciés alguna paraula,
l'alegria de Darsha es va esvair arrossegada per una inundació de por.
Va notar
la seva presència abans de poder-la veure. Es va separar d’en Lorn i va girar
cap a la porta, sabre làser en mà.
La porta
es va obrir.
El Sith
hi era allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada