El caçador de les tenebres (XIV)

Anterior

Capítol 14

Darsha va sentir la torbació en la Força al mateix temps que el Mestre Bondara. Ja gairebé havien assolit el nivell dels núvols quan van sentir les fosques vibracions provinents de baix; es van mirar simultàniament, sumits en la sorpresa, i el twi'lek va maniobrar l’aerocotxe perquè baixés cap al carrer.

Cap dels dos va dir res; Darsha no sabia com havia pogut afectar al seu mentor aquest impuls d'odi i destrucció que reverberava des de baix, però a ella la intensitat de l'esclat empàtic l'havia deixat tremolosa i amb nàusees. Allà baix hi havia algú ben versat en l'ús de la Força i, a sobre, molt poderós. No hi havia dubte que ja havien tingut lloc diverses morts, i ocorrerien més. No sabia qui havia mort ni qui corria perill, però no podien ignorar un ús tan potent i salvatge de la Força. Havien de descobrir al responsable, i detenir-lo si podien.

El Mestre Bondara va estabilitzar la nau a uns vint metres del carrer, desplaçant-se per entre el laberint urbà amb tota la rapidesa que li permetia la prudència. Els fars de l’aerocotxe van il·luminar l'estreta avinguda i en girar una cantonada van veure, a uns cent metres de distància, al presumpte responsable de la pulsació que havien sentit: un bípede alt, vestit amb robes negres, cobrint el terreny amb l'ajuda de la Força en una sèrie de gegantins salts.

Qui, o què, podia ser ell? No era un Jedi, això era segur. Manejava la Força amb la seguretat d'un Mestre, però cap Jedi projectaria unes emanacions tan fosques.

Només hi havia una explicació, però Darsha va sentir que la seva ment rebutjava la idea tot just va brollar de la seva ment. No podia ser. Era impossible.

No tenia temps per meditar sobre això. Ja podia veure davant als dos que eren l'objectiu de l'home fosc, cosa que resultava obvi per la forma en què fugien aterrits.

L'home fosc atraparia a la seva presa en un altre gegantesc salt. A Darsha només se li acudia una manera de detenir-lo i, a jutjar per la direcció que portava l’aerocotxe, era obvi que el Mestre Bondara havia pensat en la mateixa tàctica.

L’aerocotxe va passar per sobre de la figura de negre a una alçada acuradament calculada perquè la Força dels repulsors l’atordís però no el matés. Va sortir bé, i quan el vehicle va baixar una mica més enllà, Darsha va mirar darrere d'ells per veure al misteriós assaltant caigut al carrer, les ennegrides robes com una taca negra contra la foscor general. Llavors, el Mestre Bondara va aturar el vehicle al costat dels dos fugitius. L’aprenent va notar amb sorpresa que un d'ells era un androide.

–Pugeu –va dir Bondara a l’humà–. Està inconscient, però no sé per quant de temps...

–No gaire –va dir l'androide, assenyalant al perseguidor.

Darsha va mirar cap enrere i, per sorpresa seva, va veure que el fosc ser estava aixecant-se. No podia creure que es recuperés tan ràpidament del cop.

–Pugeu! –va cridar el Mestre Bondara–. Ara!

L'humà, que havia mirat a Darsha i al seu mentor amb una estranya expressió on es barrejaven alleujament i desgrat a parts iguals, va semblar decidir que ells eren de lluny el menor de dos mals. Va saltar al seient posterior seguit per l'androide. Darsha va tornar a mirar cap enrere per veure que el fosc saltava cap a ells. Estava tan a prop que va poder veure-li la cara, i no recordava haver vist mai un rostre més temible. Llavors, el seu coll va sentir una dolorosa estirada quan el Mestre Bondara va empènyer els controls d'ascens i l’aerocotxe va ascendir com un coet.

Però no amb la suficient rapidesa. El vehicle va tremolar per un cop propinat al sòlid tren d'aterratge, escorant-lo cap a un costat. Mentre el seu mentor lluitava amb els controls, Darsha va veure una mà amb un guant negre agafar-se a la tronera posterior de la cabina.

Ha degut de fer servir la Força per saltar, va pensar, quan l’aerocotxe estava ja a deu metres del terra. La idea va passar per la seva ment alhora que estenia les dues mans en un gest d'empènyer, llançant contra aquesta mà un cop invisible però potent. La mà va perdre agafador i la nau va tornar a estremir-se quan el fosc ser va caure al carrer.

–Pugem als nivells superiors! –va cridar ella, però tot just va pronunciar aquestes paraules va veure l'expressió en el rostre del seu Mestre.

–No podem –Va dir.

* * *

La ràbia que va sentir Darth Maul en veure que Pavan i l’androide tornaven a escapar de les seves urpes es va veure gairebé mitigada en adonar-se que els Jedi havien entrat en el joc. Per fi un enemic digne de la seva atenció, algú amb qui poder mesurar el seu tremp! Recuperant-se dels efectes del camp repulsor, va carregar contra l’aerocotxe que s'elevava, connectant el sabre làser i atacant amb ell els mecanismes situats sota el vehicle. Que el seu cop havia causat danys resultava evident per la manera en què la nau es va inclinar a un costat. Es va embolicar en la Força i va saltar, aconseguint agafar-se amb una mà a una tronera, però abans que pogués pujar a la cabina va sentir que el Jedi més jove li atacava amb un poder considerable, suficient per forçar-lo a deixar anar l’agafador i precipitar-se cap al carrer.

Va aterrar amb suavitat, amb la Força esmorteint la caiguda. Abans fins i tot que les seves botes toquessin el terra, va activar el comunicador de canell per enviar el codi de comandament que activaria la seva motojet, fent-la anar fins a ell seguint el seu senyal. Mentre feia això, va veure que l’aerocotxe s'estabilitzava i sortia disparat cap endavant, girant una cantonada un instant després i desapareixent de la seva vista.

No importava, es va dir mentre esperava l'arribada de la seva motojet; seria fàcil rastrejar l’aerocotxe usant la Força, i més amb alguns Jedi a bord. Pavan i l’androide havien tingut molta sort en aquest dia, però aquesta sort se'ls estava acabant.

* * *

–L’ajust vertical dels repulsors està danyat –va dir el Jedi que pilotava la nau.

–Què vol dir això? –va preguntar la dona. Era més jove que el seu company, més jove fins i tot que en Lorn.

–Això vol dir –va contestar I-5, avançant-se al Jedi–, que encara que podem moure'ns lateralment i baixar, no podem ascendir més amunt d'aquest nivell.

Lorn va mirar de dalt a baix. En aquesta contínua foscor resultava difícil calcular a quina altura hi eren, però li va semblar que hi havia uns vint metres fins al carrer. L’aerocotxe es movia amb gran velocitat. Era un nivell amb poc trànsit aeri, la qual cosa era una sort, donat l'escàs marge de maniobrabilitat que permetien els estrets i recargolats carrers.

Va mirar als Jedi. Ell era un twi'lek que aparentava tenir més de quaranta anys. Lorn no recordava haver-lo vist pel Temple. És clar que això no significava res; hi havia molts Jedi amb els quals havia tingut poc o cap contacte.

La ironia de la situació li hauria provocat riure de no estar encara tan terriblement aterrit. Un Jedi li havia rescatat de les letals urpes d'un Sith! Així i tot, havia d'admetre com de providencial que havia estat la seva aparició. Encara que li molestés admetre-ho, fins i tot a si mateix, i més tenint en compte que no semblava que I-5 i ell anessin a sortir ja en direcció als mons exteriors, en aquests moments el lloc més segur per a ells era el Temple Jedi.

En els últims minuts havien passat tantes coses, i pràcticament totes elles desastroses, que encara no havia aconseguit assimilar-les. El Jedi va girar una altra cantonada, i Lorn va sentir que la inèrcia aixafava el seu cos contra el camp tractor de baixa intensitat dissenyat per prevenir lesions en cas d'accident.

–Pren-t’ho amb calma! No hi ha manera que pugui atrapar-nos anant a peu.

–Ja no va a peu –va dir la dona amb veu tensa.

* * *

Darth Maul va saltar a la motojet quan aquesta va passar pel seu costat. Va tancar les dues mans en els acceleradors del manillar i els va connectar. El brunzit del motor repulsor va augmentar quan la lliscadora va sortir disparada cap endavant. Maul s'inclinava en les corbes mentre la motojet girava una cantonada rere altra.

No hi havia necessitat d'activar el sistema rastrejador. Els Jedi i la seva presa brillaven en la seva ment com fars bessons; podia sentir l’aerocotxe que anava davant d'ell. La motojet es desplaçava a una velocitat superior a la d'ells. Els encalçaria en pocs minuts.

Maul va somriure amb salvatgisme. No necessitaria més d'un moment per acabar amb Lorn i l'androide. I, a continuació, veuria com eren de bons aquests Jedi. Ja feia massa temps que no sentia entrexocar el seu sabre làser contra un altre, que no sentia el grinyolant crit de fulles energètiques en conflicte, que no ensumava aquest regust d’ozó. Massa temps.

* * *

–Per què us busca el Sith? –va cridar el Mestre Bondara per sobre del udol del motor.

Encara que Darsha havia arribat a la mateixa conclusió, no per això va deixar de sentir un xoc en el més profund del seu ésser quan va sentir al seu Mestre articular en veu alta el que ella pensava. Per descomptat, havia après en els seus estudis moltes coses sobre els Sith, però totes les dades i lectures semblaven unànimes en arribar a la conclusió que ja no existia l'antic Orde fosc. Però, què més podia ser aquesta criatura de la nit que encara seguia anant darrere d'ells? Sabia com fer servir la Força, però resultava obvi que no era un Jedi. Això no deixava moltes sortides.

Es va adonar que l'humà i l'androide es miraven i va saber que havien arribat a un acord silenciós sobre alguna cosa. Llavors va parlar l'androide.

–Negociem amb informació –va dir, i alguna cosa, o més aviat l'absència d'alguna cosa, en el timbre de la seva veu va sorprendre a Darsha. No distingia en ell gens de l’obsequiositat que sol ser norma en els androides, i més quan pertanyen a una sèrie de protocol. En el seu to i les seves maneres hi havia una confiança que destacava fins i tot en la tensió del moment–. Em diuen I-5 i el meu soci és Lorn Pavan –va continuar dient.

Darsha va notar que el seu Mestre feia una mirada ràpida a Pavan abans de tornar a concentrar-se en els comandaments.

Coneix aquest nom, va pensar ella.

–Fa poc vam ser contactats per un neimoidià anomenat Hath Monchar que desitjava vendre'ns un holocró amb detalls d'un embargament comercial que la Federació de Comerç pensa imposar a Naboo.

El Mestre Bondara no va dir res per un moment.

–És en represàlia pel nou impost que acaba d'establir el Senat de la República a la Federació de Comerç?

–Sí –va replicar Pavan–. La Federació tem que aquest impost redueixi els seus beneficis.

–Naboo depèn de les importacions per mantenir la seva manera de vida. Aquest embargament pot ser desastrós per al seu poble –va comentar el Jedi, girant l’aerocotxe per una altra cantonada. Els vianants es van dispersar a dreta i esquerra, sabedors del perill potencial que representaven els raigs repulsors d'un vehicle que viatja a tan baixa altura–. Però això no explica per què vol matar-vos aquest Sith.

Darsha es va admirar davant l'equanimitat del Jedi; mantenia aquesta conversa com si estigués en una de les còmodes sales de lectures del Temple, en comptes d’un aerocotxe avariat i recorrent una ruta perillosa a màxima velocitat.

–Resulta comprensible que els neimoidians no vulguin que es difongui aquesta informació –va dir I-5–. Quant als Sith, no sabem ni com ni per què estan ficats en això, però va ser aquest mateix ser que ara ens persegueix qui va assassinar a Hath Monchar.

–Què ha estat de l’holocró? –va preguntar Darsha.

–L’estàvem venent a un hutt anomenat Yanth, quan va arribar el Sith –va respondre Lorn–. Jo diria que el hutt està mort i que el Sith va destruir el vidre o que el porta amb ell.

–Hem de comunicar immediatament aquesta informació al Consell –va dir el Mestre Bondara–. Heu de mantenir-vos fora de perill fins que ens ocupem de l'amenaça del Sith.

Darsha va mirar a Lorn Pavan i va veure en la seva expressió una barreja de frustració i resignació.

–Són Jedi –murmurava per a si mateix–. Per què havien de ser Jedi?

Ella va mirar cap enrere. El seu complicat recorregut els havia portat fins a una part de la ciutat una mica menys fosca, i ja podia veure amb claredat la silueta de la motojet que els perseguia. Fins i tot sense la Força per confirmar-ho, hauria estat segura que era el Sith qui anava en ella.

–Aquí està ja. Ens guanya terreny amb rapidesa –va dir, veient com la cara d’en Pavan empal·lidia, però sense que semblés entrar-li pànic. Bé. L'últim que necessitaven en aquell moment era haver de tractar amb un altre Oolth.

Va mirar al Mestre Bondara i va veure que premia la mandíbula amb decisió.

–Agafa els controls -li va dir a la seva deixeble.

L'ordre la va deixar sorpresa, però el to de veu no donava peu a preguntes. Es va posar als comandaments mentre el Mestre Bondara s'aixecava i s'apartava dels comandaments, posant després el peu a la barra encoixinada que separava els seients davanters dels posteriors. Va mirar a la videopantalla retrovisora i va veure que el Sith estava a només cinc metres darrere d'ells. Aquest va treure el sabre làser, activant els dos rajos bessons.

–Porta’ls de tornada al Temple! –va cridar el Mestre Bondara.

I, llavors, abans que Darsha pogués donar-se compte del que pretenia, i molt menys protestar o intentar aturar-lo, el Jedi es va posar dret al seient del darrere, entre Pavan i I-5. Va activar el sabre làser, va fer dos passos sobre el compartiment posterior del motor, i va saltar de l’aerocotxe en marxa.

Següent