Infern (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Prepara't. Això no era una veu real que la Jaina seguia sentint en els seus somnis, ni tan sols paraules, però va reconèixer que aquest missatge venia d’en Ben. Ell estava aterrit per ella i pels altres i d'alguna manera se sentia responsable per... per què? I de sobte el seu somni la tenia a bord del volgut Falcó dels seus pares a Hapes, amb trets de turbolàser estavellant-se contra la vella noia com una tempesta de penyals nklloniana, amb l'aire xiulant en sortir per la bretxa en l'accés al nucli central, amb Zekk estès i ferit a la coberta. Al costat d’en Zekk estava Ben, amb la seva cara desencaixada per l'horror i un sabre làser roncant a la mà, amb els nens murmurant confosos i abocant por a la Força, amb el seu pare dient-li que agafés als nens i... els nens?

No hi havia hagut cap nen a bord quan Ben va ferir a Zekk. No obstant això la Jaina els sentia xiuxiuejar just més enllà de la mampara, sonant espantats i confosos i ressentits i ella podia sentir-los en la Força, obrint-se a ella, buscant direcció i que els tranquil·litzés, i llavors el seu somni la va portar a un altre lloc on realment hi havia nens , al dormitori de Yavin IV, on ella i Jacen i Zekk havien estat estudiants a l'acadèmia Jedi del seu oncle Luke.

Tots vosaltres, prepareu-vos.

En Ben encara no tenia veu, però la Jaina sabia que era ell, el que semblava molt estrany atès que ell ni tan sols havia nascut encara. Luke i Mara no es casarien fins d'aquí a uns altres... Mara estava morta. Aquest fet va venir a estavellar-se contra la Jaina com un estel que queia i ara es va adonar que el seu somni la tenia a l'acadèmia equivocada, que realment estava dormint al dormitori de l'acadèmia d'Ossus. El seu germà havia enviat a un batalló de Botes Negres per protegir els estudiants (en realitat era per mantenir-los com a ostatges) i Jag i Zekk i ella s'havien vist forçats a deixar de banda la seva persecució de l’Alema Rar per quedar-se aquí i ajudar a tenir cura als estudiants.

Des de feia ara poc més de dues setmanes, la Jaina havia estat vivint amb un grup dels estudiants més joves de l'acadèmia com a mare de dormitori mentre Jag ajudava a supervisar als adolescents. Zekk continuava ocult en el bosc dels voltants, una sorpresa mortal per al dia en què realment es fes necessari defensar els joves de les tropes d’en Jacen. Durant la major part del temps, havia estat fàcil creure que aquest dia mai arribaria. El comandant de la GAG, el major Serpa, només estava mitjanament desequilibrat i, mentre l'acadèmia romangués ordenada i sota el seu control, s'acontentava amb deixar-li els nens a la Jaina i als altres adults i concentrar els seus esforços en la seguretat planetària. Els Solusar havien fins i tot tornat a impartir classes.

Però sentia que era massa d'hora per a les classes del matí i els nens a càrrec de la Jaina normalment no intentaven escapolir-se per anar a classe sense pertorbar el son d'ella. Just el contrari. Normalment, era ella qui havia de treure'ls a ells del llit, pregant i amenaçant-los i engolosint-los fins que tenia als vint nens a la taula del refectori jugant amb el seu esmorzar.

Així que, per què estaven ells ara al passadís, xiuxiuejant i intentant anar més enllà de la seva porta sense despertar-la?

La Jaina es va despertar de cop... i va trobar que els seus ulls romanien tancats. Es va asseure i va descobrir que el seu cos encara estava estès al llit. Va intentar rodar per caure a terra i llavors simplement va aixecar una cama. El seu cos va romandre completament adormit i quelcom com un somni va començar a corcar de nou les vores dels seus pensaments.

Gas coma.

La cara d'un home gran amb ulls enfonsats i un nas tan prim com una espasa va creuar la ment de la Jaina i ella va començar a comprendre el que Ben estava intentant dir-li. Fins i tot l'irracional major Serpa necessitaria una raó per gasejar-la.

El seu germà havia d’haver-li ordenat que fes alguna cosa dolenta i ell necessitava treure-la del mig.

La Jaina es va aferrar a aquesta comprensió, la va agafar fort per evitar enfonsar-se de nou en el somni i la va utilitzar per despertar-se completament. Jacen anava a fer-los mal als nens. Havia de lluitar amb el gas i detenir a Serpa.

La Jaina va començar per expandir la seva consciència en la Força, ancorant-la a la realitat de l'habitació del dormitori del mestre on es quedava, localitzant primer l'escriptori, després l'armari i el bany, el finestral tintat i la porta davant seu. Just fora de la porta, va sentir a un home tens agenollat ​​prop de terra. Semblava estar-se concentrant molt, amb la seva presència plena de preocupació i intencions fosques.

Era ell qui estava escampant gas coma a la seva habitació.

La Jaina el va agafar en la Força, després el va llançar contra la part més allunyada del corredor, el va estavellar contra la paret dues vegades i li va portar de tornada fins a la porta.

Ella va sentir com lliscava ell cap a la inconsciència i l'hauria seguit, tret pels nens que s'obrien a ella, suplicant silenciosament que es despertés.

Ella va trobar els controls de la porta i va utilitzar la Força per pressionar el panell d'obertura i llavors va sentir una benvinguda corrent d'aire fresc mentre la porta s'obria amb un Whoosh.

Durant diversos segons, la Jaina no va poder fer res excepte escoltar els roncs murmuris dels soldats de la GAG mentre maleïen i amenaçaven als seus presoners. Tan espantats com estaven, els nens semblaven estar fent un magnífic treball en fer difícil el treball dels seus raptors, arrossegant els peus sorollosament i forçant als soldats a repetir les seves instruccions un cop i un altre. No obstant això, els sorolls s'estaven esvaint ràpidament mentre els nens estaven sent portats fora de la porta més allunyada cap a la nit Ossana.

La Jaina va omplir els seus pulmons amb aire net potser unes cent vegades abans que el seu cap finalment comencés a aclarir-se. Va obrir els ulls a la feble il·luminació que els llums nocturns del corredor escampaven a través de la porta oberta. Després d'un moment, va rodar per sortir del llit i va veure un soldat de la GAG tendit a través del llindar, amb un petit pot amb una prima mànega de sortida descansant a terra al seu costat.

La Jaina va anar a quatre potes cap a ell, tornant-se més alerta ràpidament mentre l'esforç de moure’s feia que comencés a circular la seva sang i eliminava les toxines del seu cervell. Malgrat l'estómac regirat i el cap palpitant, per quan va arribar a la porta estava prou forta per posar-se dempeus.

Va arrossegar el soldat a l'habitació i li va donar una gran alenada del seu propi gas coma, després va agafar el comunicador d'ell i es va posar la roba. També li hauria agafat la pistola làser, excepte que ell no en portava cap.

-Els tenim a tots, Delpho -va dir una veu vetllada corredor avall-. És hora de marxar.

La Jaina va baixar la veu fins a un to masculí i, col·locant-se el cinturó al voltant de la seva túnica, va grunyir la seva acceptació.

-Delpho?

La Jaina va maleir en veu baixa, després va ficar la mà en una de les butxaques interiors de la túnica i va treure la seva única arma, una cullera que laboriosament havia esmolat fins convertir-la en un ganivet durant els últims dies.

-Delpho? -Ara la veu sonava més propera, com si el que parlava estigués entrant al corredor-. Informa!

La Jaina va sortir per la porta, simultàniament deixant-se caure fins ajupir-se i llançant el seu ganivet corredor avall. Un trio de trets van centellejar des del fosc menjador i van rebotar en el brancal de la porta. Ella va utilitzar la Força per guiar la seva arma cap a la veu i després va sentir cridar i esfondrar-se a terra a l'oficial.

Va passar un segon. Quan no van arribar més trets, la Jaina va recollir les seves botes i es va dirigir cap a la sala.

Els dormitoris d’Ossus eren estructures petites d'un pis amb només vint cel·les com a dormitoris per edifici, així que ella no va tenir problemes en sentir l'home ferit gemegar i colpejar el sòl.

Totes les portes per les quals ella passava estaven obertes i no va sentir cap nen amagat dins. En diverses habitacions, els llums activats revelaven llits regirats i armaris buidats a terra. En una, una línia de marques d'esquitxades vermelles pujava per la paret més allunyada.

Per quan va arribar al menjador, la Jaina estava convençuda que el dormitori hi havia estat buidat de nens. Les úniques presències que sentia eren la seva pròpia i la dels dos soldats de la GAG que havia inhabilitat. Es va agenollar al costat del que havia ferit i es va adonar ràpidament que no aconseguiria cap resposta d'ell. El seu ganivet li havia arribat just a la gola i ell estava patint una mort lenta i clapotejant. Ella va treure una xeringa del medpac del seu cinturó.

-Un comiat tranquil és més del que et mereixes -va dir ella-. Però l'oncle Luke segueix dient-me que no hauria de guardar rancor.

Mentre les seves paraules es comprenien, els ulls de l'home es van obrir molt i ell es va agafar al braç de la Jaina, suplicant silenciosament que li salvés.

-Ho sento. -Ella va col·locar la punta de la xeringa en el seu braç i li va injectar el calmant-. Tinc nens dels quals cuidar.

La Jaina es va prendre el temps de posar-se les botes i les càrregues d'energia de reserva en el seu cinturó i anar cap a la finestra. A fora, nens que anaven des dels Woodoos de cinc anys de la Jaina fins als Wampes de quinze anys d’en Jag estaven sent reunits cap al pavelló d'exercicis central, on el major Serpa estava sota brillants llums amb una esquadra de guardaespatlles.

No va veure ni rastre dels Solusar, que, com la Jaina, havien estat actuant com a pares de dormitori.

Es va obrir a la Força i els va sentir en els seus propis dormitoris, sentint-se enfadats i preocupats, probablement agenollats en un finestral just igual que ella.

Va sentir a Zekk avançant lentament a través de la jungla darrere del complex. Jag semblava estar movent-se cap a la Jaina.

Mentre cada esquadró de soldats arribava amb els seus nens, Serpa dirigia la seva col·locació meticulosament. Aviat es va fer aparent que els estava ordenant en un cercle al voltant del pavelló, alternant grups de nens més alts amb grups de nens més petits, tenint cura de mantenir-los separats per una línia de guàrdies.

Una vegada que tothom va haver arribat i haver estat dirigit cap a una localització, el major va tornar al pavelló i va estudiar el seu treball pensativament.

Després de dos minuts, es va acostar de nou i va canviar de lloc a tres grups, de manera que tingués als Wampes flanquejats pel grup de Banthes, que anaven de deu a dotze anys, en un costat i els Veermoks, de tretze a catorze anys, en l'altre.

La Jaina va mirar tot això impacientment, intentant no llegir cap significat en les accions del major. L'home estava clarament desequilibrat, una impressió que només s'havia fet gran conforme el tractava des de la seva primera trobada en el comandament de control de vol. Els Solusar i ella havien estat debatent si Jacen havia posat a Serpa al càrrec per mantenir els Jedi desequilibrats o per tenir un cap de turc preparat quan ordenés la venjança contra els nens de l'acadèmia.

Coneixent al seu germà, probablement ho havia fet per les dues raons.

Serpa va tornar al pavelló i va estudiar l'assemblea durant un altre minut o així i després va assentir aprovadorament.

-Molt millor. -Va parlar en alt, pretenent clarament fer-se sentir per a qualsevol que escoltés d'amagat des dels dormitoris-. Això em donarà un punt central, un lloc des del qual començar.

La Força onejà amb fúria i alarma, però la Jaina i els altres pares de dormitori Jedi eren massa disciplinats per deixar-se veure abans que coneguessin el joc d’en Jacen. Serpa va apuntar a una prima codru-ji dreta a la primera línia dels Wampes, després a un noi d'aspecte espantat a la segona fila dels Woodoos.

-Ella i ell.

Un parell de soldats van deixar el pavelló i es van col·locar al costat dels nens, agafant-los pels braços.

Serpa va canviar la seva atenció a continuació cap als Banthes i els Veermoks, seleccionant a una noia humana dels primers i a un rodià dels segons. Va continuar amb aquest mètode fins que hi va haver escollit a un nen de cada grup.

Una vegada que Serpa va fer la seva selecció, va fer que escortessin els nens al pavelló d'un en un, organitzant-los acuradament en un cercle al seu voltant, alternant entre noi i noia, humà i no humà i alt i baix.

Per quan va haver acabat aquest estrany ritual, Tionne Solusar estava creuant el pati a grans gambades, amb el seu pèl platejat al vent i les seves celles arrufades per la fúria.

-Serà millor que tingui una bona raó per això, major -va dir la Tionne, entrant al pavelló. La Jaina sabia que estava dient això més per tranquil·litzar els nens fent veure que ella estava al comandament, que perquè esperés alguna explicació raonable-. I per al soldat que va morir intentant gasejar-me mentre dormia.

Serpa la va mirar per sobre dels nens que els separaven.

-El va matar? -Ell va negar amb el cap amb desaprovació-. Això no sembla molt just, oi? Ell només estava intentant que no s’entremetés.

Tionne va travessar el cercle de nens i es va aturar tan a prop d’en Serpa que, des de la perspectiva de la Jaina, gairebé semblava com si pretengués besar-li.

-Que no em fiqués en què?

-En res del que hagi de preocupar-se -va dir en Serpa-. Llevat que vostès els Jedi temin la veritat tant com temen la batalla.

Tionne va enfonsar el cap, sens dubte arrufant les celles i fingint confusió. Amb la GAG suprimint totes les maneres normals de comunicació d'entrada i de sortida de l'acadèmia, qualsevol admissió que ja coneixia la deserció Jedi de Kuat exposaria els seus mitjans de romandre en contacte amb la galàxia exterior, és a dir, a Zekk.

-La por no té control sobre els Jedi -va replicar la Tionne després d'un moment-, ni tampoc el té la fúria, el que és una cosa bona per a vostè just en aquest moment.

Serpa va aixecar les celles.

-m’està amenaçant, Mestra Solusar?

-Estic fent un suggeriment pel seu propi bé -va replicar ella-. Dueu a aquests nens als seus llits immediatament i la seva desafortunada elecció del moment s'oblidarà.

Serpa va estudiar la Tionne durant un moment i després va assentir, més per a si mateix que per a ella.

-Això és una amenaça. -Ell li va tornar l'esquena a la seva audiència captiva-. Podria fins i tot espantar-me, si no hagués sentit com Luke Skywalker i el seu grapat de covards van fugir de la Batalla de Kuat.

La Força crepità amb la ràbia i la incredulitat dels nens, que no havien sentit això de la deserció Jedi, però fins i tot els petits Woodoos eren massa disciplinats per trair els seus sentiments i deixar que es veiessin.

-Dirigeixi els seus comentaris a mi -va dir la Tionne, utilitzant la Força per girar-lo cap ella-. Sigui el que sigui que pensi que sap sobre el que...

La Tionne va deixar la seva frase sense acabar quan Serpa es va tornar sostenint la seva pistola làser. Ella va allargar la mà, intentant donar-li un cop amb la Força que apartés l'arma. Però ell va ser massa ràpid. Un únic tret centellejà entre ells i la cama de la Tionne va cedir. Ella va caure sobre un genoll, traspuant sorpresa i dolor a la Força.

Per crèdit d’en Kam Solusar, l'atac no provocat contra la seva dona desarmada no li va fer sortir al descobert. Va romandre ocult, abocant ràbia i set de sang en la Força, però atenent a les mateixes regles que els altres adults i que havia estat ensenyant als infants tota la setmana: porteu a terme només accions centrades, no cal reaccionar mai, només actuar.

La Jaina, però, havia vist prou, especialment quan alguns dels Woodoos no van poder evitar cridar de por. Ella es va retirar del finestral... i llavors va estar a una tirada del dit de disparar-li a l'ombra que va veure creuar com una espurna per la porta del darrere.

-Vigila! -va xiuxiuejar Jag aixecant les mans-. No saps que no cal apuntar amb una pistola làser de veritat al teu oficial al comandament?

-Sé que no cal fer moltes coses –La Jaina va baixar la pistola làser robada-. De tota manera, què estàs fent apropant-te a mi d'amagat?

-Ets una Jedi -va replicar en Jag-. Com pot algú acostar-se a tu d'amagat?

-La gent se les ha estat arreglant per fer-ho. –La Jaina v fer un gest vague en direcció als dos soldats que havia deixat al menjador i el corredor-. Estic una mica distreta pel que Serpa està fent allà fora. Acaba de volar-li genoll a la Tionne.

Jag va fer que sí com si hagués estat esperant això.

-Està intentant atreure-us fora. Hi ha un equip de franctiradors en la teva teulada i probablement també en altres llocs.

-Com van passar entre Vis'l i Loli? -va preguntar la Jaina. Vis'l i Loli eren dos dels joves Cavallers Jedi que havien estat de guàrdia quan Serpa va enganyar a control de vol perquè li concedís permís per aterrar el seu batalló a l’acadèmia-. No puc imaginar-me que aquests dos no veiessin a un equip de franctiradors.

-És fàcil no veure les coses quan ets mort -va explicar solemnement Jag.

Un nus fred es va formar a l'estómac de la Jaina.

Vis'l i Loli eren tan joves com podien ser-ho els Cavallers Jedi, sense haver complert encara els vint i nouvinguts de la seva última missió d'entrenament amb els seus mestres.

-Com? -va preguntar ella.

-Franctiradors, crec -va replicar en Jag-. El vaig trobar darrere de dormitoris diferents, tots dos amb forats cremats en els costats dels caps. Sembla que van ser atrets fora i els van disparar simultàniament. La meva suposició és que Serpa va darrere tots vosaltres.

Jaina va negar amb el cap.

-Si ens volgués morts, un detonador termal hauria estat molt més efectiu -va dir ella-. Per què preocupar-se de reduir-nos amb el gas coma?

-Perquè coneix als Jedi -va dir en Jag-. És bastant difícil per a un assassí acostar-se d'amagat a vosaltres, noia, mentre dormiu. El vostre sentit de perill es dispara i us desperta.

-Alguna cosa semblant -va admetre la Jaina pensant en el somni d’en Ben-. Encara no veig per què creu que el gas coma és millor.

-Perquè llavors sembla que ell només està intentant treure-us d’enmig -va dir en Jag-. Interpretareu malament les seves intencions i llavors ell pot matar-vos.

La Jaina va mirar cap al finestral, recordant els preparatius que requerien tant de temps i els insults provocatius d’en Serpa i llavors va assentir.

-D'acord, llavors potser és més llest que boig. -Ella va anar més enllà d’en Jag i es va dirigir cap a la porta-. El primer que necessitem fer és acabar amb aquests franctiradors. Silenciosament.

-No oblidis ràpidament -va dir en Jag-. Serpa no em sembla del tipus pacient.

Mentre s’esmunyien més enllà del refectori cap a la porta posterior del dormitori, Jaina es va obrir a Kam i als altres Jedi adults, compartint el recel que sentia per les tàctiques d’en Serpa. Probablement no era necessari. Fins i tot sense saber això dels franctiradors al terrat, era bastant obvi que Serpa estava intentant atreure'ls a l'exterior. Però l'advertència extra podria evitar que algú reaccionés precipitadament davant la següent provocació del major.

A la porta posterior del dormitori, Jaina va fer una pausa per mirar a la nit durant un moment. Estava massa fosc per veure algú aguaitant en les tanques enfront d'ells, però ella podia sentir dues presències ocultant-se en els arbustos a la dreta, darrere de l'edifici adjacent.

-És en moments com aquest quan realment trobo a faltar al meu sabre làser -xiuxiuejà-. Et vas adonar dels dos en els arbustos wodobo?

-Els dos què? -va preguntar en Jag.

-Això era el que em temia. -Jaina li va passar la seva pistola làser prestada a Jag-. Cobreix-me, però no disparis a menys que ells ho facin.

Jag la va mirar amb les celles arrufades.

-Jaina, si aquests són franctiradors, tenen rifles làser de llarg abast. Una pistola làser no serà de molta ajuda...

-Només fes molt soroll -va dir Jaina-. I confia en mi.

Ella va utilitzar la Força per trencar una branca darrere dels emboscats, després va lliscar per la porta i va córrer a través del petit pati cap a la tanca.

Quan els franctiradors no van obrir foc, ella va decidir que la seva distracció havia funcionat i va donar la volta per darrere d'ells, movent-se a través de la mala herba en absolut silenci. Va trobar a la parella estesos cap per avall sota la fronda arquejada del seu arbust wodobo, amb l'observador de tir que seguia mirant cap a la branca colpejada mentre que el tirador continuava apuntant la seva arma cap al dormitori de la Jaina. Dos homes que portaven armadures i cascos amb visors de visió nocturna que els hi cobrien tota la cara.

D'haver estat la Jaina tan hàbil com el seu oncle, podria haver-hi hagut una manera d'incapacitar a la parella sense matar-los. Tal com era, si volia ser silenciosa, havia de ser mortal. Es va deixar caure sobre un genoll sobre la part baixa de l'esquena del tirador i llavors, mentre ell començava a girar-se, el va agafar per la barbeta i el casc i li va trencar el coll amb un gir violent. L'observador es va girar cap al so... i va rebre un cop de mà estesa com un ganivet augmentat per la Força a la gola.

El soldat va caure refilant i agafant-se la gola. Agraïdament, estava massa fosc per veure la cara darrere del visor. La Jaina va repetir la maniobra per partir-li el coll, convertint una mort lenta en una ràpida.

Els seus sentiments de culpabilitat es van oblidar quan un únic tret làser va cantar en sortir de l'altre costat dels dormitoris i un cor de nens van cridar de terror. La Força tremolava sota l'angoixa de la Tionne i de sobte la Jaina la va sentir lluitar per suportar el seu dolor en silenci.

La Jaina es va obrir a Kam i als altres Jedi, abocant recel a la Força, intentant urgint-los a que ignoressin l'esquer... i fallant en fer-se comprendre.

La por per la Tionne en ells els consumia completament i la seva atenció se sentia completament concentrada en el que fos que estava passant al pavelló.

El xiscle d'un altre tret làser va sonar des del pati. Aquest cop la Tionne no va poder evitar udolar de dolor.

La ràbia d’en Kam bullia i la Jaina li va sentir perdre el control. Llavors va sentir la fúria d’Ozlo i Jerga, dos joves Cavallers Jedi Mon Calamari, endurir-se fins a la resolució i va saber que Serpa estava guanyant.

Per quan la Jaina va haver agafat el rifle làser de llarg abast del tirador i va haver sortit de l'arbust wodobo, Jag ja havia pujat a la barana d'un porxo i estava impulsant-se sobre la barana. Ella va triar la ruta més ràpida, donant dos passos a la carrera abans de llançar-se cap a dalt a mig camí del terrat amb un salt de la Força.

El seu aterratge va ser difícilment silenciós, però no hi havia necessitat de preocupar-se per trair la seva presència. Les seves botes tot just havien colpejat les rajoles abans que l'equip de franctiradors sobre el qual Jag li havia advertit abans obrís foc cap al pati, revelant les siluetes de dos homes ajupits a la part més allunyada de la vora del terrat.

La Jaina va creuar el terrat en dos rebots de la Força i va caure entre els dos soldats. Abans que ells poguessin tornar-se, ella havia pressionat la boca del seu rifle làser de llarg abast contra el casc del tirador i havia plantat una bota al mig de l'esquena de l'observador de tir.

L'observador va ser el primer a reaccionar, intentant girar-se per apuntar amb el seu rifle làser repetidor. Jaina va prémer el gallet del seu rifle làser de llarg abast, fent un forat en el cap del tirador abans que ell pogués moure’s, colpejant després amb el canó calent de l'arma la cara de l'observador i enviant-li fora del terrat. Ell va desaparèixer per la vora i el cruixit malaltís que li va seguir no va deixar dubtes sobre el seu destí.

La Jaina va tornar la seva atenció al pati de baix i es va horroritzar en veure a Kam Solusar a terra, amb tres columnes de fum elevant-se del seu cos immòbil.

Ozlo i Jerga estaven fins i tot en pitjor forma, amb els seus llargs caps Mon Calamari plens de forats de trets.

Jag va gatejar darrere de la Jaina, després la va agafar pel braç i va tirar d'ella cap avall.

-Estàs intentant que et disparin?

La Jaina es va deixar caure darrere de la barana del terrat i finalment va veure el que havia atret a Kam i els altres a camp obert. Tionne estava feta una bola als peus d’en Serpa, amb les parts inferiors d'una cama i un braç descansant a un metre dels seus fumejants monyons.

Els petits Woodoos estaven plorant. La resta dels nens estaven inundant la Força amb sorpresa i por, però de cares enfora romanien compostos i submisos. Estaven esperant que la Tionne, o algú, digués la paraula que activaria el pla d'escapament que la Jaina i els altres adults havien estat ensenyant-los durant el passat parell de setmanes.

La veu d’en Serpa va arribar pel comunicador del cinturó de la Jaina.

-Els tenim a tots?

Una llarga llista de soldats que sonaven malalts van respondre.

-K. Solusar ha caigut... Ozlo ha caigut... Jerga ha caigut... Vis'l i Loli ja havien caigut... Alfi ha caigut a la seva cel·la... Hedda ha caigut en el seu dormitori...

-Això és tot el món -va xiuxiuejar la Jaina.

Jag va assentir i va arrabassar el segon rifle làser de llarg abast de les mans del tirador mort.

-Excepte nosaltres i...

-Què hi ha d'aquesta smooka de la Solo? -demandà Serpa pel comunicador-. I Fel?

Quan no va arribar cap resposta, una altra veu, a penes audible, va sonar del casc del tirador estés al costat de la Jaina.

-Ralpe?

-Aquest seria el nostre paio -va dir la Jaina girant-se cap a Jag-. Tens fixats als altres franctiradors?

-I tant -va dir en Jag.

La segona veu va tornar a sonar des de dins del casc del tirador.

-Ralpe?

-Està mort, tros de gungan. -Serpa es va dirigir directament a la Jaina-. Bé, Jedi Solo, veig que ets una covarda tan gran com el teu oncle.

Jaina li hauria disparat per matar-lo just llavors, de no haver sabut que el tret podria travessar el seu cos i arribar a la noia Bantha que tremolava darrere d'ell.

Serpa va pressionar la seva pistola làser contra el cap de la Tionne.

-Simplement vas a amagar-te mentre mato a una Mestra Jedi?

-Ignora’l. -Tionne va aixecar el monyó del seu braç i va fer un gest, apartant la pistola làser d’en Serpa-. Tingues cura...

Un soldat de la GAG va disparar per sobre dels nens que escudaven a Serpa i la Tionne va cridar mentre es cremaven altres deu centímetres del monyó que havia utilitzat per fer el gest.

-És hora que li donem en aquest boig el que està demanant. -Jaina va córrer sobre la vora del terrat i va començar a lliscar cap a l'altre costat-. Cobreix-me!

Jag ja estava disparant, llançant brillants trets carmesins a través del pati cap al franctirador amb el millor angle d'atac. Jaina va disparar a l'equip més proper, confiant la seva punteria en la Força, i després va rodar fent una pirueta en l'aire, va disparar de nou i es va deixar caure del terrat cap al pati.

Un parell de flors ferotges van explotar contra la paret darrere d'ella. Es va llançar a fer una pirueta i va caure dreta disparant una altra vegada, va veure un rifle làser de llarg abast i un braç va sortir volant darrere de l'ampit del terrat i va desaparèixer, després es va trobar pivotant cap als costats mentre un trio de trets van ressonar en passar tan a prop que va sentir les ampolles de la calor aixecant-se en les seves galtes.

La Jaina realment trobava a faltar el seu sabre làser.

El rifle de llarg abast d’en Jag va sonar darrere seu i aquell atacant va quedar en silenci. Jaina va posar la seva atenció en els nens, que romanien en els seus grups, allargant els seus colls per veure-la... i encara esperant ordres.

-Suficient! -va cridar ella-. Hem tingut...!

El pati va esclatar en una revolta de crits sorpresos i trets làser perduts mentre els nens es tornaven contra els seus guàrdies, utilitzant la Força per llançar als soldats els uns contra els altres i per arrencar-los les armes de les mans.

La Jaina es va deixar caure sobre un genoll i va girar de tornada cap als dormitoris, però el que quedava dels equips de franctiradors era un grapat de lloses fumejants i unes quantes mans sagnants penjant feblement dels ampits dels terrats.

Li va fer un senyal a Jag perquè seguís cobrint-la i llavors va començar a obrir-se camí empenyent a través de l’enfadada multitud d'estudiants, que estaven utilitzant els seus creixents talents en la Força per fustigar, i en alguns casos ferir, als sorpresos soldats de la GAG que havien pensat que estaven a càrrec de l'acadèmia.

Per descomptat, els joves Jedi també estaven patint baixes. A tot arreu cap a on la Jaina mirava, hi havia nens estesos a terra amb fum elevant-se de les seves ferides de trets làser. En alguns casos, grups de nens desarmats de deu, dotze o catorze anys estava lluitant mà a mà amb un soldat de la GAG amb armadura. Ella feia el que podia per ajudar, un ràpid cop de colze amb la Força aquí, un cop ben col·locat amb la culata del seu rifle làser de llarg abast enllà. Però la seva concentració romania fixa en qui havia instigat la carnisseria, el major Serpa.

Jaina el va trobar al pavelló d'exercicis. Els seus guardaespatlles estaven estesos a terra, morts o morint-se d’una barreja de ferides de làser o de talls ben col·locats d'armes improvisades com la seva cullera esmolada. Per a la seva decepció, Serpa romania viu, retenint a la noia Bantha pèl-roja (Vekki, va recordar la Jaina) per la gola per ofegar-la, amb la punta de la seva pistola làser pressionada contra la seva templa per a una protecció extra.

-I tu em dius covard a mi? -va preguntar la Jaina. Esperant distreure'l prou com per apartar la pistola làser del cap de la nena, ella va continuar avançant cap a Serpa... i llavors es va aturar quan Zekk es va obrir a ella des de l'altre costat del pavelló, urgint-la a tenir paciència-. Mentre tu t'amagues darrere de nens?

Serpa va arronsar les espatlles.

-És diferent. Ells són nens Jedi.

-Estic segura que els jutges prendran això en consideració en el teu judici. –La Jaina va veure una espurna de l'alta figura d’en Zekk sortint a la llum del costat més allunyat del pavelló, però va tenir cura de mantenir la seva mirada fixa en Serpa-. Assumint que arribis al judici. Rendeix-te ara i jo m'asseguraré que hi arribes.

Serpa va esbufegar.

-No hi haurà cap judici. –Girà la seva pistola làser cap a la Jaina-. Només estic seguint ordres. Les del teu germà...

Abans que Serpa pogués prémer el gallet, el sabre làser d’en Zekk es va encendre i va baixar sobre el braç de l'arma del major, tallant pel colze.

L'atenció d’en Serpa va romandre estranyament fixada en la Jaina, com si no pogués comprendre al principi per què ella no estava morta o com se les havia arreglat per tallar-li el braç sense moure’s.

Finalment, va semblar sentir el brunzit del sabre làser darrere d'ell i la seva mandíbula es va obrir amb incredulitat. Es va girar, arrossegant a Vekki amb ell, aparentment sense ser conscient del dolor.

-D'on has sortit tu? -demanà.

Zekk va fer un tall tan ràpid que fins i tot la Jaina no va veure l'atac, només va veure sortir volant el braç que li quedava a Serpa i que s'allunyava de la Vekki i el seu cos caient a terra.

-D’ara en endavant -va dir en Zekk-, serem nosaltres els que fem les preguntes.

Següent