Capturar a Arawynne (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Dorn estava aterrit quan el seu amo, Jabba el Hutt, el va convocar a la sala del tron. Jabba sovint li demanava petits favors: seguir a un dels subordinats de Jabba, o escoltar les reunions que mantenien els seus competidors a la ciutat. Però Jabba mai li havia demanat públicament fer res. Sempre li ho demanava en secret. Ser convocat era un mal senyal.

Dorn va anar a la sala del tron ​​tard aquesta nit i va trobar l'escena que podria ser com qualsevol altra nit. Una banda, Tulla Gladeyes i els Squeebees udolants, estava tocant. Molts dels seguidors d’en Jabba rondaven per allà, jugant al sàbacc. La dolça aroma, intensa de l'espècie brillestim surava en l'aire com un camp de flors de pebre.

Hi havia una sensació d'expectació en l'aire... Dorn podia percebre-ho. Era un espia, després de tot, i era el seu treball mesurar l'humor de la gent. Ara mateix, tothom estava atent. Jabba volia entreteniment, i la cosa que més li entretenia era turmentar als altres.

Dorn va caminar fins al tron. Al costat del tron ​​hi havia un vell hutt amb una barba grisa, pèl blanc arrissat, i una cara arrugada. Dorn mai havia vist un hutt prou vell com per tenir barba.

–Dorn, –va dir Jabba en huttès mentre s’aproximava–, coneixes al meu pare, Zorba?

Dorn va alçar la mirada al vell lord del crim.

–No he tingut el plaer, –va respondre Dorn–, tot i que he sentit de les seves gestes llegendàries. Estic honrat, Gran.

–Ho ets, –va dir Zorba en una veu impossiblement profunda.

Dorn es va inclinar i va esperar que Jabba parlés. Tots els ulls a l'habitació estaven sobre ells, i Dorn sentia que estava a punt de caminar cap a un parany.

–El meu pare necessita d'un espia, i pagarà bé pels serveis–, va dir Jabba–. T'he recomanat per al treball.

–Estic honrat, –va dir en Dorn.

–Com hauries estar-ho–, va dir Jabba–. El treball et portarà lluny de Tatooine, i requerirà que viatgis àmpliament per les carreteres espacials. Estaries interessat en tal feina?

Dorn va alçar una llarga cella i ràpidament va tractar d'esbrinar quin treball podria ser. Potser merament vigilaria la càrrega i descàrrega de naus espacials, de manera que pogués saber quins oficials públics necessitarien ser víctimes de xantatge o subornats.

–Estaria interessat–, digué.

–Bé, –va respondre Jabba–. Hi ha un parell de problemes que haurem de superar primer.

–Problemes? –va preguntar Dorn.

–En el teu nou lloc–, va dir Zorba–, series un home lliure, no un esclau.

El cor d’en Dorn es va accelerar amb excitació davant el pensament.

–Però hem de considerar com fer aquesta transició a la llibertat, –va dir Jabba–. Hem de descobrir com de lleial que ets.

–Sóc completament lleial–, va dir en Dorn amb tranquil·litat.

Jabba i Zorba es van mirar l'un a l'altre com si haguessin esperat que digués aquestes mateixes paraules.

–Això dius, –va observar Zorba–. Però com tots els bothans, ets un expert en comunicació. Així que digues-me, què estic pensant?

Dorn va mirar al hutt i va dir:

–Ha posat un parany per a mi, i espera veure retorçant-me. Li entreté, i li dóna fam per veure a altres criatures patir. Està doblement entretingut perquè sóc conscient que pretén destruir-me.

Zorba i Jabba van riure, profundes rialles explosives.

–Ja veu–s, va dir Jabba–, és tan bo com et vaig dir.

–Entens el nostre problema, –va continuar Zorba en huttès–. Pots llegir el llenguatge corporal d'una criatura com si estiguessis llegint un panell de dades. I per descomptat, ets un expert en ocultar informació d'altres. Així que com puc confiar en tu quan promets ser-me lleial a mi... algú que no s'ha guanyat la teva lleialtat. No tinc manera de saber si dius la veritat.

–Potser sondejar-me, –va dir Dorn.

–Els bothans sovint enganyen els droides sonda–, va dir Zorba–. No tinc cap dubte que podries fer-ho. Així que et proposo una prova de la teva lleialtat, en lloc seu.

–Hi ha alguns nens esclaus que han molestat a la meva col·lega Gardulla, –va dir Jabba–. Van alliberar a alguns nens ghostlings d'ella. Coneixes a una d'ells... la noia twi'lek, Pala. Fins ara, ella i els seus sequaços han eludit tots els esforços de Gardulla i Sebulba per atrapar-los.

–He sentit d'ells, –va admetre Dorn. Clarament Jabba sabia que Dorn i Pala eren amics–. Però no sé on s'ha emportat Pala als nens.

Dorn va contenir l'alè, esperant que Jabba s'empassés la mentida. Però el nauseabund hutt era més llest que això.

–És clar que tu no has tingut res a veure amb aquesta bogeria, –va dir Jabba–. I estic segur que no tens ni idea d'on trobar als esclaus. Però estàs entrenat com espia, i ets el seu amic. Hauria de ser fàcil per a tu trobar aquests esclaus fugitius. Merament necessites comprovar als seus altres amics, i esclaus que poguessin ajudar-la a tractar d'escapar.

Dorn va sentir el parany, com una soga estrenyent-se al voltant del seu coll. Ho podia veure a les maneres excitades d’en Jabba, els gestos extensos, i la veu massa alta que això era al que el hutt estava arribant.

Estava fent una oferta a Dorn: traeix als teus amics, i seràs recompensat. Era un bon esquer. La pitjor part d'això era que Dorn percebia que Jabba estava sent honest. Realment li donaria a Dorn la seva llibertat per trair als seus amics més propers.

Ara Jabba va somriure ombrívolament.

–Però has de saber això, petit. No permetré el fracàs per part teva. Tens fins a la posta de sol per descobrir els assumptes de la Pala i els ghostlings. Si no m’informes per llavors, suposaré que m'has traït.

–Llavors, –va dir Dorn–, em forçaria a trair o a vostè, o una amiga?

–Et farà bé aprendre a trair a un amic, –va dir Jabba–. En la teva línia de treball, es farà a sovint.

Era un negoci cruel. Dorn hauria d'escollir entre la mort i la deshonra. Es va inclinar i va somriure, com si estigués ansiós per provar-se a si mateix.

–Trobaré als esclaus per a vostè abans de la posta de sol, –va prometre.

* * *

Dorn acabava d'abandonar la sala del tron ​​quan Sebulba i els seus sequaços reptaren de les ombres d'un passadís amb cortines.

–Creu que ens portarà fins a ells? –va preguntar Sebulba.

–És impossible dir-ho, –va dir Jabba–. Segueix al noi. Si et porta directament als esclaus, vol dir que ha estat aliat amb ells tot el temps. En aquest cas, la seva vida serà pagada, i em deuràs una.

–Sempre puc trobar un altre noi bothan, –va oferir Sebulba.

–He invertit una bona part en entrenar aquest, –va protestar Jabba–. Em deuràs més que només un esclau.

Sebulba estava cansat d'això. Aquests nens li havien costat ja massa diners. Havien alliberat als ghostlings, fet volar part de la fortalesa de la Gardulla, i arruïnat el seu equip. No anava a prometre a Jabba res més de diners–. Aposti al meu favor en la següent Cursa de beines, –va oferir Sebulba–. Recuperarà molt més del que ha perdut avui.

Següent