El caçador de les tenebres (III)

Anterior

Capítol 3

Darsha Assant estava davant el Consell Jedi. Hi havia somiat amb aquest gloriós moment des de què va començar el seu entrenament de padawan. El món contingut entre les parets del Temple Jedi havia estat, a tots els efectes i propòsits, el seu únic món. Durant tots aquests anys havia estudiat, havia practicat formes de lluita amb armes i cos a cos, s'havia assegut en meditació durant hores interminables i, el que en molts sentits era la tasca més difícil, havia après a sentir i manipular, en petit grau, el poder de la Força.

I per fi estava a punt d'arribar a la culminació del seu entrenament. Estava a la cambra més alta de l'espiral coneguda com a Consell Jedi, i des d'allà tenia una espectacular vista de la ciutat planetària perdent-se en l'horitzó en totes direccions. Els membres del Consell estaven asseguts en dotze cadires disposades al llarg de tot el perímetre circular. Malgrat haver-los vist en rares ocasions al llarg del seu entrenament, de fet, aquesta era només la quarta vegada que estava a la Sala del Consell, els seus estudis li havien permès conèixer molt bé els seus noms i històries. Adi Gàllia, Plo Koon, Eeth Koth, l'ancià i venerable Yoda, i, per descomptat, Mace Windu, un veterà membre del Consell. Darsha se sentia una mica més que nerviosa per estar en presència de tan augusta companyia.

Almenys no estava sola davant d'ells. Darrere d'ella, i una mica de costat, es trobava el seu mentor, Anoon Bondara. El Mestre Bondara exemplificava allò en el que la Darsha esperava arribar a convertir-se algun dia. El Mestre Jedi twi'lek vivia en la Força. Malgrat estar sempre calmat i complaent com un estany d’ignotes profunditats, era un dels millors lluitadors de l'Orde. La seva habilitat amb el sabre làser no tenia rival. Darsha esperava poder aconseguir algun dia encara que només fos la desena part de l'habilitat d’Anoon Bondara.

Darsha havia entrat en l'Orde a l'edat de dos anys i, igual que la majoria dels seus companys, no tenia records d'un altre lloc que no fossin els enclaustrats passadissos i cambres del Temple. El Mestre Bondara havia estat el seu pare i Mestre des de què tenia memòria. Li costava concebre una vida de la qual no fos part el seu mentor Jedi.

Però, en aquell moment estava donant un gran pas cap a aquest tipus de vida. Doncs anava a rebre l'última missió del seu entrenament de padawan. Si la completava amb èxit, se la consideraria digne d'assumir el mantell d'un Cavaller Jedi.

Seguia costant-li creure–ho. Era una òrfena del planeta Alderaan a càrrec de l'Estat quan el Mestre Bondara es va creuar amb ella en un dels seus viatges. Li havien dit que fins i tot sent molt nena evidenciava una forta relació amb la Força, i que se l'havia emportat a Coruscant esperant que pogués qualificar-se per a l'entrenament. Era conscient que havia tingut una sort extraordinària. Com òrfena criada per l'Estat, la seva millor sortida hauria estat algun fosc i mediocre treball governamental. De no haver-la descobert algú que va reconèixer el seu potencial, hauria estat un més dels incomptables obrers de departament necessaris per al funcionament fluid d'un govern planetari.

Però en aquest moment, estava a punt de convertir-se en un Jedi! Anava a ser membre de l'antic Orde de protectors, un dels Guardians de la Llibertat i la Justícia en la galàxia! Fins i tot llavors, després de tants anys de preparació, amb prou feines podia creure que fos a succeir de veritat...

–Padawan Assant.

El Mestre Windu li parlava. La mel·líflua veu de l'humà d'ulls foscos tenia un to tranquil, però el seu poder semblava omplir l'enorme sala. Darsha va respirar profundament, buscant que la Força la calmés i tranquil·litzés. Per descomptat no era moment d'aparentar nerviosisme.

El Mestre Jedi no va perdre el temps en nimietats.

–Hauràs d’anar sola a la zona del sector Zi-Kree coneguda com el Corredor Carmesí, a un pis franc on es té sota custòdia a un antic membre de Sol Negre. Rebrà la protecció del Consell a canvi d'informació referent a una recent alteració en els escalafons superiors d'aquesta organització criminal. El teu treball serà portar-lo al Temple amb vida.

Darsha cremava d'impaciència, però sabia que seria inapropiat mostrar-ho. Va fer una lleugera inclinació.

–Entesos, Mestre Windu. No fallaré.

Era evident que no havia tingut un èxit complet en mantenir l'equanimitat, perquè va veure que un lleuger somriure sorgia als llavis del veterà membre. Bé, que així fos, no era cap crim mostrar gaire entusiasme. Mace Windu va alçar una mà en gest de comiat. Darsha va fer mitja volta i va deixar el cercle, seguida d'Anoon Bondara.

Un cop es van tancar les portes, lliscant en silenci darrere d'ella, es va tornar per enfrontar-se al seu mentor. La pregunta que aflorava als seus llavis sobre quan podria iniciar la seva missió va quedar sense formular-se quan va veure la mirada de preocupació que es pintava en els ulls del Mestre Bondara.

–Què passa, Mestre?

Per un moment va estar segura que la mirada del Mestre twi'lek era de decepció, que ella havia dit o fet alguna cosa davant el Consell que la deshonrava a ella i al seu mentor. La por la va travessar com si fos el temible tall d'un sabre làser. Però les primeres paraules del Jedi li van treure aquesta preocupació.

–És una missió molt... àrdua. Em sorprèn que el Mestre Windu hagi triat aquesta prova en particular.

–Dubtes de la meva habilitat per dur-la a terme?

La idea que el seu mentor no tingués fe en ella la preocupava més encara que la possibilitat d'haver-se avergonyit davant el Consell sense saber-ho.

El Mestre Jedi titubejà un moment abans de mirar-la francament als ulls i somriure-li.

–Sempre t'he ensenyat a ser honesta amb els teus sentiments, ja que són el camí més segur al coneixement, tant de tu mateixa com de la Força. Per tant, jo no puc deixar de ser igualment honest. La teva prova exigeix que vagis sola, i em preocupa que la missió pugui resultar massa difícil i perillosa. El Passadís Carmesí està ple de bandes, criminals, depredadors de carrer i altres perills. I ja s'han dut a terme diversos atemptats contra la vida d'aquest membre del Sol Negre. –El lekku del twi'lek es va retorçar d'una manera que Darsha havia arribat a relacionar amb un fatalista encongiment d'espatlles–. Però la decisió del Consell és definitiva, i hem d’acceptar-la. Pots estar segura que la meva preocupació no reflecteix en res el que opino de les teves habilitats; atribueix-la a les inquietuds i recels d'una edat avançada. Estic segur que et portaràs bé. I ara, anem, hem de preparar la teva partida.

Darsha va seguir al seu mentor quan aquest es va moure passadís avall en direcció al turboascensor. Les paraules del Mestre Bondara havien apagat lleugerament el seu entusiasme. I si tenia raó? I si era una missió massa perillosa? Havia sentit històries sobre els perills del tristament famós Passadís Carmesí, i aquesta seria la primera vegada que actuaria sola, sense tenir de reforç al Mestre Bondara o a un altre padawan. Podria fer-ho?

Va tirar enrere les espatlles. I tant que podria fer-ho! Era una Jedi, o ho seria per quan completés la missió. Mace Windu va haver de considerar-la capaç d'això, o no l'hauria assignat. Com solia dir el Mestre Qui-Gon Jinn, un altre dels seus tutors, havia de confiar en la Força vivent. No anava a enfrontar-se sola al perill; tindria a la Força amb ella. No li faria invulnerable, però li donava un avantatge del qual no tenien altres. Amb la Força podia fer coses que la majoria de la gent consideraria gairebé miraculoses: saltar al doble de la seva alçada en un camp de gravetat u, disminuir el seu ritme de descens en una caiguda, i fins i tot moure objectes telequinèticament a una dotzena de metres o més. I també ocultar-se en la seva essència, amagant-se a simple vista, per dir-ho d’alguna manera.

És cert, la seva capacitat per fer aquestes coses no estava al mateix nivell que el seu mentor, però sempre estaria millor anant amb la Força que sense ella, això segur. No fallaria. Portaria a terme la seva missió, i el títol de Cavaller Jedi li estaria esperant quant tornés al Temple.

* * *

L’Infiltrador va sortir de l’hiperespai a l'interior del sistema de Coruscant i va continuar navegant a velocitat subllum en direcció al món capital. Darth Maul va mantenir la nau invisible, tot i que la faria visible en acostar-se a la seva destinació, ja que el camp d'invisibilitat consumia massa energia. El seu amo i senyor li havia proporcionat les coordenades i el codi d'entrada, de manera que podria travessar sense problemes la xarxa de seguretat orbital i aterrar en qualsevol espaiport del planeta. Tot i així, com menys es fes notar, millor. No volia que ni una única cella s'alcés inquisitiva en veure l'Infiltrador parat en la seva parcel·la d'aterratge.

Feia poc que Lord Sidious li havia proporcionat aquesta nau i encara s'estava acostumant a ella. Es manejava bé i amb facilitat. Es va apropar a Coruscant pel pol sud. No li preocupava ser vist, encara que fos a un planeta amb el sistema detector més sofisticat i de més abast de tots els mons de la galàxia. L’Infiltrador posseïa els últims avenços en sistemes d'invisibilitat de vidres stygium i uns amortidors al reactor capaços de confondre fins a la reixeta d'alarma de Coruscant.

Va triar com a lloc d'aterratge una pista a la teulada d'una mònada abandonada en una zona de la ciutat que anava a ser demolida i reconstruïda. Va deixar activat l'escut d'invisibilitat i va treure la motojet per l'escotilla de càrrega. La motojet era un model desproveït d'ornaments, dissenyada per a màxima velocitat i maniobrabilitat. Maul va continuar en ella el seu viatge per la ciutat.

Lord Sidious havia descobert que Hath Monchar tenia un apartament en una part elegant de Coruscant situada a diversos quilòmetres al sud de les muntanyes Manarai. Maul no coneixia la direcció exacta, però això no importava. Trobaria al neimoidià desaparegut encara que hagués de registrar tota la ciutat planetària.

Li resultava impossible concebre un temps en què no hagués estat al servei de Darth Sidious. Sabia que era originari d'un món anomenat Iridònia, però saber això era com saber que els àtoms que componien el seu cos havien nascut en els forns galàctics primordials on es van forjar les estrelles. Aquest coneixement era interessant d'una forma remota i acadèmica, però només això. No tenia cap interès a descobrir alguna cosa més sobre el seu passat o el seu món natal. Pel que a ell es referia la seva vida començava amb Lord Sidious. I si el seu Mestre li ordenava acabar amb aquesta vida, acataria aquesta ordre sense discutir-la.

Però això era una cosa que no passaria mentre servís a Lord Sidious, utilitzant les seves habilitats al màxim. I això ho faria sempre, és clar. No podia ni concebre que existís alguna situació o circumstància que pogués impedir-li-ho.

Darrere d'ell va sonar feblement el gemec d'una sirena. Va mirar per sobre l'espatlla i va veure que estava sent perseguit per un androide policia muntat en una lliscadora semblant a la seva. No li va sorprendre; sabia que, a causa del seu rumb i velocitat, havia infringit diverses normes de trànsit. Com sabia que no hi havia manera de què l'androide fora a atrapar-lo.

Va posar la motojet a màxima velocitat, ficant-se al laberint de ferrocret a una alçada situada entre dos nivells de trànsit aeri. La motojet no tenia sistema d'invisibilitat, però això no importava; la seva velocitat i el seu control eren més que suficients per deixar enrere l'androide perseguidor. Sabia que aquest ja estaria parlant per ràdio, demanant reforços per envoltar-lo i obligar-lo a aturar.

No podia deixar que passés això.

Hi havia un buit en el nivell de trànsit situat sota ell, així que va alterar l'angle de vol de la motojet per llançar-se a través d'ell, baixant diversos pisos fins travessar una capa de boira que surava a uns trenta metres de terra. Per descomptat, encara podien localitzar-lo, però sabia que mentre no posés en perill altres vides a part de la seva, no seria considerat objectiu prioritari. A més, ja gairebé havia aconseguit arribar a la seva destinació.

Va arribar sense més incidents i va aparcar la motojet en un dels aparcaments locals, pagant per avançat per tot el dia. A continuació va pujar a una vorera que el va portar fins a una de les moltes oficines del Despatx de Duanes de Coruscant.

Va notar en diverses ocasions que la gent el mirava; el seu aspecte era capaç de cridar l'atenció fins i tot en un planeta tan cosmopolita com aquest. Requeriria una concentració considerable utilitzar la Força per encegar aquestes multituds de la seva presència, tot i que podia fer-se. Però ja no era important que el veiés algú. Si tot anava segons el pla, sortiria d'allà amb la missió completada abans que hagués transcorregut el dia.

Només tenia un avantatge al seu favor, i és que malgrat trobar-se en el planeta que albergava la major varietat de races i espècies alienígenes de la galàxia, els neimoidians no abundaven en ell a causa de les recents tensions entre la República i la Federació de Comerç. Va entrar en l'imponent edifici del Despatx de Duanes i es va dirigir a un terminal del banc de dades. Emprant una contrasenya que li havia proporcionat el seu senyor, va iniciar una recerca en l'HoloRed que li va proporcionar el registre d'un neimoidià que havia arribat recentment. La seva imatge coincidia amb la d’en Hath Monchar que li va proporcionar el seu Mestre. El nom era diferent, però no era d'estranyar.

Maul va ordenar un nou paràmetre de cerca per rastrejar a Monchar per la seva targeta de dèbit. No hi havia cap transacció registrada... tampoc era d'estranyar. El neimoidià havia de ser massa llest per deixar-se agafar d'aquesta manera. Segurament pagaria en metàl·lic mentre estigués a Coruscant.

Darrere d'ell s'havia començat a formar una cua; hi havia més gent volent fer servir el terminal que ell monopolitzava. Podia sentir les queixes dels ciutadans i turistes a mesura que s'impacientaven. Les va ignorar.

Va entrar a la xarxa de seguretat planetària que controlava espaiports i zones circumdants, i va sol·licitar les últimes quatre hores d'un constant collage d'imatges filmades per holocàmeres fixes i mòbils. Va ordenar al sistema que busqués neimoidians.

Va trobar diverses imatges, una de les quals era prometedora. No era molt, només una imatge borrosa d'un entrant unes hores abans en una taverna no lluny d'allà, però era millor que res.

Maul va esbossar un somriure. La seva mà va fregar el pom del sabre làser de doble fulla que penjava de la seva cintura. Va anotar la direcció de la taverna, va fer mitja volta i va sortir de l'edifici.

Següent