Infern (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

El fum a l'Hangar Militar 15 surava gris i espès, colant-se entre els panells del sòl i les juntes de les portes, sorgint a través de l'entrada cada vegada que el camp de contenció baixava. Wookiees amb els cabells cremats i pegats de butllofes a la carn corrien amb grans gambades d'un costat a un altre, apressant-se per preparar els InvisiblesX Jedi abans que l'hangar esclatés en flames. La Leia estava alarmada per com de ràpidament que la conflagració s'estava expandint per Rwookrrorro, però estava difícilment sorpresa. Fins i tot en un clima humit com el de Kashyyyk, els focs de certa grandària eren monstres que s’autoalimentaven, assecant el bosc que els envoltava de manera que poguessin devorar-ho. I Jacen s'estava assegurant que cada foc aconseguia la grandària necessària.

-Cremar els wroshyrs és bastant dolent -va dir en Han, sortint per la rampa del Falcó al seu costat-. Però fer servir les ciutats com a objectiu? –Ofegà la tos-. Hauríem d'haver tirat aquest nen per la finestra del centre mèdic el dia que va néixer.

L'amargor en la veu d’en Han va fer que a la Leia li fes mal el cor.

-Han, si us plau. -Els seus ulls van començar a humitejar, però ella es va convèncer a si mateixa que era culpa del fum-. No diguis això.

-Ah, no? -va replicar en Han-. Mira al teu voltant, amor. Aquests éssers solien respectar-me.

La Leia no es va molestar a fer el que ell li suggeria.

Era impossible no veure les mirades furtives que llançaven en la seva direcció o, per a una Jedi, no sentir la barreja de fúria i pena que amarava la Força.

-Estic segur que li perdonaran per no fer un treball millor amb Jacen -va dir C-3PO, fent sorolls metàl·lics mentre baixava per la rampa d'entrada darrere ells-. Els wookiees tendeixen a ser molt comprensius sobre els nens difícils.

-Ha passat molt temps des que Jacen era un nen, 3PO. –La Leia va aclucar els ulls mirant a través del fum, buscant al seu germà i li va dir al Han-: I si li haguéssim tirat per una finestra, la galàxia pertanyeria ara mateix als yuuzhan vong. Sigui el que sigui en el que Jacen s'ha convertit, una vegada va ser un heroi. Jacen Solo va salvar a la galàxia.

-Sí? Bé, ara no hi ha Jacen Solo. -Han va començar a creuar l'hangar cap a una cantonada més tranquil·la, on Luke i el Consell de Mestres tot just eren visibles a través del fum, reunits en un petit grup traçant estratègies-. Jacen Solo està mort. El meu fill no ho faria això.

-On he sentit això abans? -Leia va començar a caminar darrere d'ell, negant amb el cap davant la hipèrbole de costum d'ell-. Deixa’m pensar. Érem al Falcó, acostant-nos a Corèllia, i acabàvem de descobrir el que li havia fet a l’Ailyn...

La Leia es va aturar de cop, deixant la frase inacabada. Han no estava exagerant, va comprendre ella.

Ell tenia raó. Després del que li havia passat a Jacen com a presoner dels yuuzhan vong, el seu fill podria haver estat capaç de torturar a l’Ailyn Habuur fins a la mort. Però mai hauria estat capaç de calar-li foc a tot un planeta, no el nen compassiu que solia ficar mascotes d'amagat a la seva habitació a l'acadèmia Jedi de Yavin IV i, per descomptat, no el Cavaller Jedi que li havia mostrat a la galàxia com fer les paus amb una espècie que ni tan sols tenien una paraula per a la pau.

Aquell Jacen era mort. La Leia ho sentia ara tan clarament com ho havia sentit quan Ànakin va morir, un terrible esquinçament en el més profund que deixava un forat adolorit en el seu cor. Però aquesta vegada l'esquinç havia vingut lentament i ella no havia reconegut què estava passant. No hi havia cregut que estava perdent a Jacen, no en realitat, fins que els seus pulmons van estar cremant amb el fum dels focs que ell havia provocat i el seu estómac va estar regirat per l'olor de pèl cremat i de cuir socarrimat... fins que va sentir al Han dir les paraules.

Jacen Solo està mort.

Només li va portar al Han al voltant de set passos adonar-se que la Leia no li estava seguint.

-Ah, maleïda sigui -va dir retrocedint-. No t'enfadis. No volia dir-ho així.

La Leia va intentar respondre, però tot el que va sortir va ser un grall confús.

En Han va arrufar les celles.

-Què passa? No t'he vist d'aquesta manera des... -La seva mandíbula es va obrir i de cop i volta va semblar tan enfonsat com se sentia la Leia-. Què és? Li ha passat alguna cosa a la Jaina?

-No –S’ho va manegar per dir la Leia. Volia gemegar, estirar-se els cabells i enfonsar-se en la catalèpsia, però no podia. La seva pena semblava atrapada al seu interior, una fumejant reserva de fúria i dolor que seguiria cremant fins que finalment explotés-. Jaina està... ella està bé. És Jacen.

-Jacen? -El nas arrufat d’en Han va tornar i després ell va mirar cap al cel com si suggerís que sabia que la seva major decepció encara hi era allà dalt-. No ho pillo. Estàs dient que Lowie el va agafar?

La Leia va negar amb el cap.

-No, Han. Estic dient que tenies raó. No queda res per agafar.

Han va semblar més confós que mai, però abans que ella pogués explicar-se, el seu germà va arribar amb la Saba i els altres Mestres i van venir directes cap al seu costat.

-Leia, què passa? -preguntà-. Vaig sentir...

-Es tracta d’en Jacen -va dir en Han, responent per ella-. Vaig dir una cosa estúpida.

-Han, no escoltes. –La Leia encara se sentia com si tingués un forat en el seu cor, o potser era un abscés, però estava començant a recuperar-se. Després de tot, havia passat per això abans-. No va ser estúpid. Tenies raó.

Luke va mirar al Han.

-Sobre què?

Una expressió de pesar va creuar la cara d’en Han i no va respondre.

-Si el capità Solo està tenint problemes per recordar-ho, potser jo pugui ajudar -es va oferir com a voluntari C-3PO-. Va dir que...

-Vaig dir que Jacen és mort -va dir en Han, interrompent al droide. Va posar un braç sobre les espatlles de la Leia i la va atreure al seu costat-. Ho sento, amor meu. Pensava que ho havies descobert a hores d'ara.

Hi havia molta amargor en la seva veu, però estava dirigida al monstre que havia ocupat el lloc d’en Jacen i així va ser com la Leia va saber que a ell li feia mal tant com a ella.

Luke no va semblar trobar tranquil·litzadors els tons de cap dels Solo. Els seus llavis es van endurir de la manera en què sempre ho feien quan es preparava per fer una declaració difícil i ho va deixar clar en creuar la mirada amb Han.

-Em sap greu, però no esteu en un bon estat mental per lluitar. -Ell va mirar la Leia i després va afegir-: Cap dels dos.

La mandíbula d’en Han es va obrir, amb la seva expressió canviant d'incredulitat a fúria i a determinació.

-Només intenta aturar-nos -va dir-. Jacen és el nostre fill i això el converteix en el nostre problema.

-El Mestre Skywalker té raó, Han -va dir en Kyp-. Estàs massa enfadat per lluitar. Si poguessis sentir-te en la Força...

-No necessito la Força perquè em digui com d’enfadat que estic -va dir en Han-. I tinc una kríffida bona raó.

I llavors tots van començar a discutir, amb Han insistint que ningú anava a anar darrere d’en Jacen sense ell, Luke i els Mestres utilitzant la més feble de totes les armes contra la seva tossuderia, la lògica, per discutir el contrari. Leia no es va unir a ells. Mentre que sabia que el seu germà i els altres tenien raó, també sabia que seria més fàcil aconseguir la velocitat d'escapament per sortir d'un forat negre que lluitar amb Han sobre això.

A més, la Leia estava massa oprimida per la seva pena, per saber que finalment s'havia reduït a això: Han disposat a matar el seu propi fill i ella disposada a ajudar-lo. Era aquest el límit de l'amor d'una mare? La tortura i l'assassinat no eren suficients per tornar als pares contra els seus fills, però ho era incendiar un planeta? Va pensar en la seva última conversa amb la seva cunyada, quan la Mara li havia preguntat si pensava que Jacen podria ser corromput per la Lumiya i ella s'havia preguntat què havia provocat aquella pregunta. Hi havia sentit la Mara el que Han i la Leia sentien ara o finalment havia estat suficient el cop d'estat per fer-li dubtar d’en Jacen?

I llavors se li va ocórrer. Potser la Mara no era l'única que donava suport a Jacen que havia començat a qüestionar-se el seu propi judici. Si un cop d'estat il·legal va ser suficient per crear dubtes en la ment de la Mara, com afectaria a la Tenel Ka això de calar foc a Kashyyyk? Hi havia comès el coronel finalment un error calamitós? De la classe que podia canviar el destí de la galàxia?

Per quan la Leia va tornar la seva atenció a la discussió, Tahiri havia arribat per reunir-se amb ells.

Amb cercles porpra sota els seus ulls i el seu vestit de vol de l’InvisibleX penjant com si fos dues talles més gran, ella semblava qualsevol cosa menys descansada i a la Leia li va preocupar que la transformació d’en Jacen també li estigués passant factura a ella.

Els dos s'havien fet bastant íntims després de la mort de l'Ànakin, atrets, pensava ella, pel seu amor cap a ell i les seves experiències en comú com a captius dels yuuzhan vong.

-... Fins i tot si el Falcó té tecnologia invisible -va estava dient la Tahiri al Han-, en el fons de la teva ment saps que és un atac suïcida.

-Ho sé -va etzibar en Han-. He fet molts d'ells.

-Han, ells tenen raó. –La Leia li va agafar el braç i va prémer amb força, interrompent les seves veus prou com per deixar clar el que volia dir-. Fer que ens matin no detindrà a Jacen. Ni a ajudar a Kashyyyk.

Han la va mirar amb les celles arrufades.

-Sí, i?

-I no sé tu, però no estic molt a favor d'una mort sense sentit –va dir ella-. Preferiria fer una cosa que realment tingui una oportunitat de salvar alguns d'aquests wroshyrs.

-Com què? -Per sorpresa de la Leia, va ser la Tahiri qui havia preguntat això-. Si creus que pots enganyar-nos en dir una cosa i fer una altra, intenta-ho una altra vegada.

-Jedi Veila! -li va renyar la Saba-. La princesa Leia no faria tal coza. Ella éz una Cavaller Jedi, igual que tu.

-També està casada amb Han Solo -va etzibar la Tahiri-. I aquesta ha estat una de les tàctiques favorites d'ell des d'abans que tu fossis covada. Vull saber què té ella en ment.

-No és això. –La Leia va mantenir la seva atenció centrada en Han-. Encara no estem preparats per lluitar, noi volador. Què dius respecte a fer alguna cosa útil?

El braç d’en Han finalment va començar a relaxar-se.

-Tens un pla? No estàs dient només això?

La Leia va somriure.

-És una autèntica bellesa. -Ella va començar a empènyer cap al Falcó-. Confia en mi.

* * *

-Aquest no pot ser el lloc.

Alema estava mirant cap a fora a través de la banda de transpariacer del casc de Nau, estudiant les restes polsoses d'un espaiport.

La meitat de la zona d'amarradors estava ocupada per transports oxidats i l'altra meitat estava tan saturada amb fluids de serveis vessats que la més lleugera espurna podria convertir a tot el lloc en una bola de foc tòxica. Un equip de terra de tècnics bruts d'una barreja d'espècies estaven ajupits davant de l'oficina del cap del port, fent rodar uns ossos de la mida de punys i esforçant-se per ignorar-la.

-Vas cometre un error -va dir ella a Nau.

Nau no ho creia. Aquí era on la línia de navegació havia portat. Si la Trencada no volia anar a Korriban, l'error era d'ella.

-Això és Korriban?

Alema estava horroritzada... i confusa. Cada estudiant Jedi llegia sobre Korriban i el seu fosc passat, especialment sobre la Vall dels Senyors Foscos, on es deia que encara es comunicaven els esperits dels antics mestres Sith. Però no hi havia esment al fet que fos una moderna fortalesa Sith. De fet, Luke semblava voler ignorar principalment el lloc, suprimint totes les dades de navegació referents a ell dels ordinadors Jedi i demanant-li a l'Aliança Galàctica que fes el mateix.

Mirant l’atrotinat espaiport, Alema no podia imaginar per què es molestava. Fins i tot si el planeta era un nexe de poder del Costat Fosc, difícilment anava a temptar a algú. Pel que havia vist des que van aterrar, el llogaret que envoltava l’espaiport era una ruïna fins i tot més gran.

-Estàs segur que això és l'únic centre de població? -va preguntar l’Alema-. No hi pot haver Sith aquí.

Nau no hi havia detectat una altra concentració d'habitants en cap lloc del planeta. A l’Alema no se li escapava que no havia dit res sobre els Sith. Recordant com de mancat de luxes que havia estat l'hàbitat de la Lumiya, va tancar els ulls, va aclarir la seva ment del prejudici de l'aparença i va començar a meditar.

No va passar molt temps abans que comencés a sentir la freda ombra que penjava sobre el planeta, un miasma d'energia del Costat Fosc que se sentia tan antiga com poderosa. Si hi havia Sith aquí, seria difícil de separar les seves aures de la Força de la del propi planeta. I això el convertia en el lloc perfecte per ocultar-se.

Alema va anar cap al lloc on Nau normalment modelava una rampa d'entrada per a ella.

-Hem vingut fins aquí -va dir ella, assumint un to casual-. No ens farà mal fer una ullada.

El casc va romandre sòlid i Nau va semblar sentir-se vagament insultat per què ella pensés que se li podia enganyar tan fàcilment.

-No estem intentant enganyar-te -va dir l’Alema, utilitzant la Força per vèncer el desig de Nau de mantenir-la a bord-. Només volem preguntar a l'equip de terra on som, per demostrar que vas cometre un error de navegació.

Nau no havia comès un error. Ell sabia el que la Trencada realment pretenia preguntar a l'equip, però no anava a lluitar amb ella. Potser la Força li concediria el seu desig i permetria que ella es deixés matar. Una secció del casc es va fondre per obrir-se i es va transformar en una rampa.

Una mica intranquil·la per la facilitat desacostumada amb la qual havia guanyat la discussió, Alema va baixar per la rampa i va creuar el sòl relliscós per la brutícia cap a l'equip de terra. Semblaven més esparracats que durs, amb forats en els seus micos.

Les cares ossudes suggerien que no menjaven bé. El pèl del bothan estava enredat a prop del seu cos, les escates del barabel estaven massa endurides amb floridura per allisar-se i la pell de l'humà estava picada amb nafres vermelles.

Alema es va aturar a la vora del joc i els va veure jugar. Quan el bothan va maleir i li va passar els ossos al barabel, ella va aixecar el maluc i va col·locar la seva mà bona en ell.

-Hola, nois. Sabem que esteu ocupats, però potser pugueu ajudar a una noia.

El bothan i l'humà van aixecar la vista cap a ella i la van baixar pel seu cos d'una manera en què cap home ho havia fet des de Tenupe. Alema estava tan afalagada que, quan el barabel es va aprofitar de la distracció d'ells per llançar els ossos i tornar-ne un de manera que tingués un grup de sols igualats, ella va utilitzar la Força per fer-lo rodar de nou fins a la seva posició adequada.

El barabel li va arrufar les celles, mentre el bothan va despullar els ullals amb aquest somriure agressiu que sovint tenen els homes quan s'adonen que estan sent convidats a fer un avanç.

-Per a una noia tan disposada com tu, potser puguem trobar una mica de temps -va dir ell-. Què necessites?

Alema li va tornar un somriure justament igual d'agressiu.

-Només una resposta -va dir ella-. I potser un mapa cap a casa teva.

L'humà es va posar dret i es va acostar una mica de més, considerant l’olor que feia.

-Jo també tinc respostes.

Alema va aixecar una cella.

-Apostem al fet que si.

El barabel xiuxiuejà i va deixar els ossos de costat amb un cop de mà i llavors va seure sobre els talons per esperar que el joc tornés a començar.

Alema el va ignorar.

-Llavors on hi ha els Sith? -va preguntar.

El canvi en l'expressió del bothan va ser tan subtil que Alema amb prou feines es va adonar i l'humà va fer un treball creïble per semblar confús. Les seves presències en la Força eren una altra qüestió, tornant-se tenses i tan espantades que Alema va pensar que podrien atacar-la.

-Tu no els trobes. -El bothan es va aixecar i va fer un gest cap als altres-. Vinga, vosaltres dos. Hi ha feina a...

-Què hi ha de la nostra resposta? -El to de l’Alema era bonic, però la fortalesa amb la qual ella li va agafar amb la Força no ho era-. Simplement odiem que ens decebin.

L'humà va xocar amb l'esquena del seu encarregat i va semblar confús durant un moment. Llavors va sentir el panteix del bothan a la recerca d'aire i va mirar a l’Alema amb temor.

-El S-Sith estan m-morts. Ho han estat durant s-segles.

-Apa ja. -Alema va posar la mà sota la barbeta de l'home i va atreure la cara d'ell prop de la seva-. No pots mentir a una Jedi.

Ella li va aixafar la mandíbula amb una encaixada de la Força i li va enviar trontollant cap a enrere fins a l'oficina del cap del port i llavors va tornar la seva atenció al bothan.

-Preguntarem amablement un cop més. On són els Sith?

-No hi ha diferència en com ho preguntis -va respondre el bothan, força valentament, va pensar l’Alema-. Sigui el que sigui que ens facis a nosaltres...

-Nosaltresss? -va xiuxiuejar el barabel-. Rak'k no va a amagar-se d'ells. Si UnaCua dezitja morir, per ell està bé.

Alema es va tornar cap al barabel.

-Gràcies. On trobem els Sith?

-Rak'k z'eztà arriscant a una mort en vida en dir-t'ho -va replicar el barabel-. Hauria de ser recompenzat.

Alema va negar amb el cap.

-Ho sento. Trobem les escates tan... repel·lents.

-A qui li importen les escates? -va respondre Rak'k semblant confús-. Rak'k està parlant sobre la teva nau. Quan no tornis...

-Si no torno -li va corregir l’Alema-. Per què la gent sempre ens subestima?

El barabel va baixar les celles.

-Com va a saber-ho Rak'k? Només acaba de conèixer-te.

-No obstant ho vas fer. -Alema va mirar la nau, intentant endevinar què li faria a qualsevol no usuari de la Força que intentés donar-li ordres-. Creus que pots gestionar la nostra nau?

En Rak'k va assentir confiadament.

-No s'ha construït una nau que Rak'k no pugui pilotar.

Alema no estava completament segura que Nau hagués estat construïda, però Rak'k clarament pensava que estava enviant-la a morir, així que probablement serviria a l’Equilibri fer el tracte.

A més, al voltant d'uns dos minuts després que ella marxés, la seva esmunyedissa presència a la Força causaria que ell i els seus companys s'oblidessin completament d'ella... i del tracte. Això no evitaria que intentessin robar a Nau, per descomptat, però almenys es mereixerien el que els hi passés.

-Fet -va dir l’Alema-. On trobem els Sith?

El bothan se les hi va arreglar per estirar el coll per mirar el barabel.

-Rak'k, no pots dir-li...

-La Vall dels Zenyorz Obzcurz -va dir Rak'k.

Alema va alliberar al bothan de la seva agafada amb la Força i agafant en el seu lloc a Rak'k i apropant-se’l.

-Volem dir als Sith vius, Celles d'os.

-Això vol dir Rak'k -va dir el barabel.

-Rak'k! -va etzibar el bothan.

Rak'k el va ignorar i va continuar.

-Vés a la boca de la vall. Trobaràs el seu monestir.

El bothan va grunyir miserablement.

-Rak'k, si no acabes de fer que ens matin a tots, estàs acomiadat.

Rak'k va arronsar les espatlles.

-Ell no tenia bona caça aquí, de totes maneres. -Es va girar de nou cap a l’Alema-. Quins són els codis d'accés?

-No n'hi ha cap -va dir l’Alema-. Només ves a la porta i entra. Després d'això, vola sola.

El barabel va mirar a Nau, que tenia un color vermell palpitant per la fúria, i va semblar dubtar.

-No estàs mentint?

-I tant que no. -Alema va començar a donar-li uns copets a la galta, però va veure tornar a crespar-se les escates i va retirar la mà-. No hem estat sempre honestos l'un amb l'altre?

El barabel va considerar això durant un moment i després va assentir.

-Vas a necessitar un transport. -Va mirar al bothan i després va afegir-: Yas'tua té una moto lliscant que funciona.

Els ulls del bothan es van estrènyer i es van tornar freds.

-Ara ja no hi ha necessitat d'acomiadar-te -va dir-. Si ells no et maten, ho faré jo.

Rak'k va arronsar les espatlles.

-Rak'k no ho creu. -Va mirar a Nau i va despullar els seus ullals-. S'anirà aviat en la seva nova nau espacial.

Alema va forçar a Yas'tua a què li donés la seva moto lliscant i deu minuts després anava com un llamp cap a un pas de muntanya al qual Rak'k li havia apuntat com a destinació. Mentre més veia el terreny ressec de Korriban, més dubtava que hagués trobat el lloc adequat. Podria ser realment aquesta la font de la gran conspiració Sith a la qual Lumiya s'havia referit de passada? I no obstant això, com més s'acostava Alema al seu destí, més bruta es tornava la llum i més difícil trobava continuar endavant.

Però va continuar, perquè la mort significava menys per a ella que la curta angoixa que podia acompanyar en aquesta. La seva vida només importava si la feia servir per servir a l’Equilibri, per arreglar comptes entre ella i Leia Solo. Alema no podia permetre que res evités que aconseguís el que necessitava per salvar a Jacen de si mateix.

Per fi, va arribar a un canó fosc tallat en el més profund de la muntanya que Rak'k li havia indicat. Fins uns pocs minuts abans, la muntanya no havia semblat res més que un pic alt. Però ara veia que era un massís complet, una gegantina elevació de l'escorça planetària on el propi món semblava haver-se estremit per l'arribada dels Sith.

I dempeus a la boca d'aquest canó ombrívol havia l'antic monestir que Rak'k havia promès, un complex de torres amb cúpules tancades darrere d'una alta paret de pedra. Penjant de la paret exterior estaven les restes d'una façana de rajoles blaves, amb cada grup d'ells mostrant un ull o una arpa. A la seva base hi havia peces de maquinària descartada: deflectors d'escuts portàtils, caixes de cèl·lules d'energia buides i antigues muntures de canons làser. Malgrat tot, el lloc semblava més l’atrotinada llar d'un eremita no massa ordenat que la font del poder de la Lumiya, però per altra banda, els Sith eren mestres de l'ocultació.

Alema es va aturar i va desmuntar, girant-li l'esquena al monestir de manera que pogués prendre la precaució de lliscar un dard defensiu en el palmell de la mà esguerrada. Llavors va anar cap a la llosa de la porta de quatre metres laminada amb escates vermelles de corrosió i es va quedar allà durant gairebé un minut sense anunciar-se. Si hi havia Sith dins, ells ja sabien que ella hi era. Si no, els habitants pagarien després per fer-la esperar.

Finalment, la porta es va obrir lentament per revelar a un alt togorià. La seva cara havia estat afaitada per mostrar les línies del seu tatuatge, que anaven al llarg de la part superior del seu ample nas, després s'expandien en cercles concèntrics al voltant dels seus ulls foscos i les seves orelles rectes. Era impossible dir si la resta del seu cos també estava afaitat.

Estava amagat sota una armadura fosca i una capa fins i tot més fosca.

Alema va somriure i va mirar de dalt a baix la seva forma imponent i de constitució poderosa.

-A la fi, just el que estàvem buscant.

El togorià va colpejar tan ràpid que l’Alema amb prou feines es va adonar que la seva mà s'havia mogut, però va sentir les seves urpes a la part posterior del seu braç bo. Sense parlar, ell la va empènyer dins i la va arrossegar per una volta llòbrega. Una dotzena de passos després, van entrar en un gran pati envoltat per balconades fosques i portes plenes de foscor i ell la va llançar a un sòl de llambordes negres.

-Digues com ens vas trobar, Jedi, i la teva mort serà ràpida. -Ell l'estava atrapant amb la Força, amb una fortalesa tan gran i òbvia que l’Alema ni tan sols va intentar lluitar-. Dubte i el teu dolor ens entretindrà tots els dies durant un any.

-No vam venir aquí per una mort ràpida -va dir l’Alema-. I us entretindrem, però, durant tot el temps que vulguis.

Els llavis del togorià es van retorçar.

Triant ignorar la reacció (tenia un pot de bacteris menjadores de carn de Tenupe que podria utilitzar pel bé de l'Equilibri més tard), Alema li va somriure.

-Però estarem encantades d'explicar-te com us hem trobat.

-Llavors jo estaré encantat de deixar-te viure fins que ho hagis fet -va replicar el togorià-. Després d'això, ja veurem.

-És bastant just -va dir l’Alema-. Seguim les línies de navegació en un xip de dades.

-I on vas aconseguir aquest xip de dades? -demandà el togorià.

-No tan ràpid -va dir l’Alema-. Nosaltres també tenim preguntes.

El togorià va col·locar un peu sobre les costelles d'ella i va començar trepitjar-la, estrenyent-li el pit tan ferotgement que ja no podia respirar. Ella va utilitzar la Força per aixecar el seu braç esguerrat, clavant-li el dard ocult en la seva mà en la carn que no cobria l'armadura darrere del genoll.

El peu es va treure de sobre del seu pit immediatament i el togorià va saltar cap enrere. El seu sabre làser petà i xiuxiuejà en encendre’s, però ell no va cometre l'error de deixar anar l'adherència de la Força que tenia en l’Alema.

-Què va ser això? -demandà.

-Una advertència -va replicar l’Alema.

Això va atreure una xiuxiuejant rialleta dissimulada de la balconada del pati i una rasposa veu de dona va parlar.

-L’skeeto mossega. Espero que no hagis matat al pobre Morto. Només estava seguint ordres.

Alema va mirar al togorià que, a part de la mirada d'odi que li llançava, no mostrava signe del ferotge dolor que ella sabia que havia d'estar cremant-li la cama.

-Viurà -Va dir ella-. A condició que em deixi aixecar-me.

-Molt bé. -La dona devia haver assentit cap al togorià, Morto, perquè Alema es va trobar capaç de moure’s-. No veig cap mal en intercanviar preguntes, Jedi. Mai marxaràs d'aquí viva.

Alema va deixar escapar un sospir d'alleugeriment i es va aixecar, llavors va ficar la mà en una butxaca i va extreure un dels flascons que havia portat des de Tenupe.

Va examinar el codi que havia gravat a sobre per assegurar-se que era el correcte i llavors l'hi va llançar a Morto.

-Frega’t això en la ferida -li va instruir-. Tot això.

Una onada d'alleujament va rodar a través de la Força mentre Morto agafava el pot i llavors s'agenollava i començava a descordar-se l'armadura de la cama. Alema va esperar fins que comencés a aplicar-li-ho al bacteri tenupià i després va somriure.

Equilibri.

Ella es va tornar cap a la veu femenina i es va sorprendre de descobrir tota una línia de figures amb capes a la balconada. Excepte per variacions en la grandària i l'estructura del cos, totes semblaven similars a la figura que havia vist en el xip de dades de la Lumiya, portant capes fosques amb les caputxes tirades cap endavant per ocultar les seves cares.

-La teva pregunta? -La veu era baixa i aspra i masculina i venia de la figura al centre de la part posterior de la balconada, d'algú amb pàl·lids ulls blancs amb prou feines visibles sota la caputxa-. I res de trucs, Jedi. Nosaltres els Sith mai hem estat coneguts per la nostra paciència.

Alema va passejar la mirada al llarg de les baranes de la balconada.

-Com podeu ser tots Sith? -preguntà-. Se'ns va ensenyar que mai hi havia més de dos, un Mestre i un aprenent.

-Se us va ensenyar els vells mètodes -va dir la veu-. Només hi ha un únic Sith ara.

Alema havia comptat més de trenta, però no servia al seu propòsit tirar en cara a l'home la seva òbvia mentida. Tot i el que ella li havia dit a Morto, el seu propòsit aquí no era aprendre sobre l'Orde Sith, encara que això òbviament resultaria ser útil. Només necessitava aconseguir la seva ajuda per a Jacen. Va ficar la mà dins de la seva capa a la recerca del xip de dades de la Lumiya i llavors va aixecar la cella quan el gest va fer que trenta sabres làser s'encenguessin en un parpelleig.

-Afalagador, però no som perillosa. –Mostrà el xip de dades que havia agafat de l'hàbitat de la Lumiya-. Aquest és el xip de dades que nosaltres...

Abans que pogués acabar, el xip va ser arrencat de la seva mà i va surar cap al Sith amb els ulls blancs. Ell ho va examinar sense preocupar-se per introduir-lo en alguna classe de lector de dades i llavors va fer que sí cap als altres.

-És ell. -Va tornar a mirar a l’Alema-. On el vas trobar?

-En el mateix lloc en el qual vaig aconseguir la meva nau Sith -va dir l’Alema, confiada que ells ja tenien algú a l’espaiport vigilant a Nau, si realment no la portava volant fins aquí-. Els vaig heretar de la meva... mestra, Lumiya.

Els ulls blancs van centellejar amb sospita.

-Ets molt lliure amb les teves respostes. Això són dos per una pregunta.

Alema va arronsar les espatlles.

-No tenim raó per creure que ens enganyaries -va dir ella-. Quin sentit tindria, quan aneu a matar-nos de totes maneres?

-I tant -va dir Ulls Blancs-. La teva pregunta?

-No podem imaginar que tingueu una connexió a l’HoloRed en aquesta cofurna -va dir ella-. Però assumim que sou conscients de la mort de la Mara Skywalker.

-Tenim els nostres mètodes d'informació, sí -va replicar Ulls Blancs.

-Això vaig pensar -va dir l’Alema-. Sou conscients de què jo la vaig matar?

Cap so va pertorbar el silenci del pati, però la foscor onejà amb sorpresa i incredulitat a parts iguals.

-Tu? -va preguntar finalment Ulls Blancs.

Alema va assentir.

-Nosaltres.

Va poder sentir a Ulls Blancs i als altres examinant la seva aura de la Força, intentant determinar si estava sent sincera. Ells no detectarien una mentida, perquè ella era, de fet, responsable de la mort de la Mara. Ella ho havia calculat tot, utilitzant la mateixa lògica que un cop li va permetre al Niu Fosc controlar UnuThul. Atès que ella havia estat a l'espai hapani quan la Mara va morir, Mara podria haver estat seguint-la a ella en comptes de la Lumiya, el que significava que Alema podria ser l'autèntica responsable que la Mara s’ensopegués amb Jacen i, per descomptat, això significava que Alema era amb certesa qui havia matat la bruixa. Simple.

No els portà molt als Sith veure que l’Alema estava dient la veritat. Van desactivar els seus sabres làser que havien encès quan ella va allargar la mà cap al xip de dades i llavors van semblar mirar-la amb nou i amb profund respecte.

-Molt bé -va dir Ulls Blancs-, tu vas matar a Mara Skywalker. Per què vas venir aquí? Estàs buscant refugi?

-Refugi? -Alema se sentia insultada per la pregunta-. Ens prens per una covard? Creus que busquem refugi mentre Jacen Solo està allà fora lluitant per l’Equilibri?

Ulls Blancs va llançar una mirada desconcertada, o potser era irritada, al Sith a la seva esquerra.

-Si no busques refugi, llavors, per què vas venir? -va preguntar llavors.

-A buscar ajuda -va respondre Alema-. I guia.

La Força onejà amb fosca confusió i la veu rasposa de la dona va fer una pregunta.

-Vols... Guia?

-De nosaltres? -va afegir Ulls Blancs.

-Exactament -va replicar Alema-. Sense la Lumiya allà per guiar-lo, la veritat és que Jacen Solo està donant tombs de mala manera. Realment va prendre l'acadèmia com a ostatge.

-Això hem sentit –Va dir Ulls Blancs-. Què té això a veure amb nosaltres?

Alema va començar a entendre-ho. No tenien intenció d'arriscar realment les seves vides per donar suport a Jacen.

Només volien amagar-se aquí mentre ell feia tota la feina i assumia tots els riscos mortals... i els lliurava la galàxia en una safata.

-Això com és així? -demanà ella-. Creeu als vostres emperadors i simplement els envieu sols a la galàxia? No m'estranya que tot el que va fer falta per fer caure a Palpatine fos un granger i una princesa egocèntrica.

Hi va haver un silenci mortal durant un moment i fins i tot la Força va semblar congelar-se per la sorpresa.

-Creus que nosaltres entrenem a Jacen Solo? -va preguntar, per fi, Ulls Blancs.

-I tant. Lumiya va dir que hi havia un pla. -Alema no es va preocupar de mantenir el desdeny fora de la seva veu. Com podien aquests covards ser Sith, ocultant-se aquí en la seva cofurna mentre un dels seus, un home sol, conqueria la galàxia? -. Aquestes van ser les seves paraules exactes. Hi ha un pla, un pla que es durà a terme tant si sobrevisc com si no.

A la fi, Ulls Blancs van semblar brillar amb comprensió.

-Era el pla de la Lumiya, no el nostre. D'ella i de la Vergere.

Ara va ser el torn de l’Alema de sorprendre’s.

-Vergere era una Sith?

-No sabies això? -va preguntar la dona de la veu rasposa-. Vaig pensar que eres l'aprenenta de la Lumiya.

-Li expliques tu tot al teu aprenent? -va respondre l’Alema.

-Potser no -va concedir Ulls Blancs-. En qualsevol cas, Jacen Solo no és el nostre problema. Ni volem que ho sigui.

-Que és pel que no se't permetrà anar-te’n d'aquí viva -va afegir la dona.

-Seguiu dient això -va dir l’Alema-, però ja estaríem morta si no tinguéssiu més preguntes.

Tot i la bravata de l’Alema, sabia que se li estava acabant el temps. Els Sith estaven perillosament a prop de creure que havien après el que necessitaven saber d'ella i quan estiguessin segurs, atacarien. Ella simplement necessitava assegurar-se que Morto no estava entre aquells que l’atrapessin. L'últim que el seu pobre cos necessitava ara era una dosi de bacteris menjadores de carn.

-A qui li toca preguntar? -va inquirir ella.

-Diguem que a tu -li va oferir Ulls Blancs-. És el mínim que podem fer.

-Que galant. -Alema va apuntar cap al xip de dades que ella li havia donat a ell, que s'havia esvaït en algun lloc dins de la seva capa-. Aquest és el missatge que li vau enviar a la Lumiya. Si no volíeu tenir res a veure amb el seu pla, per què la vau convidar aquí?

-Va ser enviada abans que ella desenvolupés el seu pla -va explicar Ulls Blancs-. El nostre Mestre volia que ella s'unís a la nostra organització, però ella i la seva escorta van ser emboscats pels yuuzhan vong. Lumiya va escapar. Lomi Plo i el seu aprenent...

-Lomi Plo era una de vosaltres? -va panteixar l’Alema-. De veritat?

-Com coneixes a Lomi Plo? -va preguntar Morto, sonant a l'experimentat sentit de l’Alema com un amant semblant a un gripau luxuriós. Ell es va acostar, elevant-se darrere d’ella-. Què li va passar?

Alema va respondre sense girar-se.

-Lomi Plo era la nostra, um, Mestra. -ràpidament, es va apartar-. Va morir en la Batalla de Tenupe.

-Estàs mentint. -Morto va continuar seguint-la -. Per què lluitaria ella contra els kílliks?

-No estava lluitant contra ells, estúpid. -Alema es va tornar per enfrontar-se a ell però, terroritzada que ell la toqués i fes malbé el poc que quedava de la seva bellesa, ella va continuar retrocedint-. Estava lluitant per Gorog. Ella era la nostra Reina.

Morto es va aturar de cop.

-Era una cuca?

-Aquesta no és manera de parlar-ne d’ella! -Si Alema no hagués tingut por de tocar-li, li hauria bufetejat amb la Força tan fortament que els ulls se li haurien sortit de les òrbites-. Pensàvem que l’estimaves. No és així?

-Els sentiments d’en Morto per la seva Mestra no són de la teva incumbència -va dir amb veu aspra la dona-. I vaig pensar que la Lumiya era la teva Mestra.

-Lomi Plo ho va ser abans que la Lumiya. Semblem canviar de Mestres com d'homes. -Alema es va allunyar d’en Morto i es va tornar cap als Sith de la balconada-. No teniu res a veure amb la creació d’en Jacen?

Ulls Blancs va negar amb el cap.

-El nostre Mestre es va trobar amb la Vergere quan era un captiu dels yuuzhan vong. A ella li va agradar la seva visió de l’Únic Sith.

-Però després de la primera Batalla de Bilbringi, ella va escapar dels yuuzhan vong i es va trobar amb la Lumiya -va continuar la dona-. I la Lumiya la va convèncer que el pla del nostre Mestre era massa lent. Que per a quan l'Únic Sith estigués a punt per actuar, els Jedi d’Skywalker serien massa forts per ser derrotats.

-Així que van decidir crear a Jacen -va acabar Ulls Blancs.

-Van fer el correcte -va insistir l’Alema-. I si vosaltres no ajudeu a Jacen ara, els Jedi el destruiran i l'Equilibri quedarà arruïnat.

-L’Equilibri? -va preguntar Ulls Blancs-. Quin Equilibri és aquest?

-No coneixes l'Equilibri? -Alema no podia creure que un Mestre Sith necessités preguntar aquestes coses-. Entre cada usuari i la Força, hi ha l’Equilibri. Entre cada usuària de la Força i els seus enemics, hi ha l’Equilibri. Nosaltres servim a l'Equilibri en fer als nostres enemics el que ells ens fan a nosaltres. Si fallem, la Força mateixa caurà...

-Ja n'hi ha prou.

Ulls Blancs va aixecar una mà enguantada en negre i Alema es va trobar ofegant-se amb les seves paraules. Ell va llançar una mirada inquisitiva a banda i banda de la balconada sobre el pati. Quan tots ells van assentir en resposta, ell es va tornar de nou cap al pati i va mirar més enllà de l’Alema cap a Morto.

-Crec que les nostres preguntes han estat respostes.

El sabre làser d’en Morto xiuxiuejà en encendre’s. Per a sorpresa de l’Alema, va romandre lliure per actuar (ella va allargar la seva mà cap al seu propi sabre làser i girà per defensar-se) i llavors es va adonar que els Sith pretenien que la seva mort fos una sessió de pràctica per a Morto. Ella va desenganxar la seva arma del seu cinturó, però en lloc d'encendre’l, va retrocedir i el va aixecar com si demanés permís per parlar.

-Espereu. -Alema va haver de grallar la paraula, perquè Ulls Blancs encara estava utilitzant la Força per silenciar-la -. Una darrera... pregunta.

La Força brunzí amb impaciència, però la pressió es va esvair de cop i volta de la gola de l’Alema.

-Molt bé -va dir Ulls Blancs-. Una pregunta.

-Gràcies. -Alema es va ficar el sabre làser sota el braç i es va fregar la gola i després va dir-: Luke Skywalker aviat descobrirà qui va matar la seva dona. Realment voleu que ens segueixi fins aquí?

La impaciència en la Força va canviar primer a dubte i preocupació i després a decepció. Ulls Blancs i els altres van intercanviar una llarga sèrie de mirades i llavors, sense dir res, van semblar arribar al consens que l’Alema havia esperat.

-Aparta el teu sabre làser, Morto -va dir la dona amb veu aspra.

Quan Morto no va obeir prou ràpidament, Ulls Blancs van centellejar en la seva direcció i el van enviar volant. El viatge va acabar amb l'agut cruixit d'un crani contra la pedra, seguit pel so d'una armadura que s'estavellava i un sabre làser que rodava. Alema va mirar enrere i va veure el togorià assegut a la base d'una columna, amb una mà pressionada contra el seu cap sagnant.

-Gràcies -va dir ella-. Però estàvem pensant en alguna cosa més d'ajuda que aquesta.

La mirada d'Ulls Blancs es va tornar cap a l’Alema.

-Et quedaràs a passar la nit -ordenà-. Podríem tenir alguna cosa per a Jacen Solo, després de tot.

Següent