Infern (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

L'aire de la infermeria davantera pudia a ungüent de bacta i carn cremada, i les baixes estaven amuntegades en grups de tres o quatre per cubicle. No obstant això Caedus tenia tota una cantonada per a ell, i no només perquè les seves ferides li ho garantissin. Només tenia uns quants ossos trencats i alguns òrgans danyats. Hi havia pacients aquí que havien perdut la meitat dels seus membres a causa de les explosions que Luke havia causat i altres tenien cremades de tercer grau a la meitat dels seus cossos.

Però el droide classificador estava dirigint amb destresa als nous pacients a tots els cubicles de tractament llevat del d’en Caedus, potser perquè el seu mòdul de compassió podia llegir en les seves esquives mirades i somriures enfadats el mateix que Caedus sentia en les seves aures en la Força: hostilitat, fúria i por. Li culpaven a ell pel sabotatge, com si ell hagués d'haver previst la detonació de les quatre bateries de turbolàser de llarg abast, com si ell ho hagués causat en atacar Kashyyyk en primer lloc.

Tenien raó, per descomptat. Si l'Ànakin Solo no hagués estat calant foc als wroshyrs, Luke mai hauria intentat res tan arriscat. Ni els bothans haurien vingut en ajuda dels wookiees, juntament amb els corellians i una gran part de la resta de les flotes enemigues, si és que es creien els rumors de la infermeria. Caedus havia sacrificat les vides i el benestar d'un parell de milers de membres de la seva tripulació per atraure la Confederació lluny de la Batalla de Kuat.

I ho faria de nou. Ara que havia allunyat a la batalla del Nucli, Coruscant ja no estava en perill, i li havia aconseguit a l'Aliança temps per reagrupar-se. Ara tot el que quedava era retirar-se i deixar que els traïdors creguessin que li havien fet retrocedir. Caedus es va asseure, assaborint les ferotges onades de dolor que li van recórrer amb l'esforç, i va passar les seves cames per sobre del costat de la llitera.

El seu uniforme i la seva capa, ara completament fets esquinçalls després d'haver-los tallat per retirar-los del seu cos, estaven penjant mig dins i mig fora en un dipòsit de deixalles en una cantonada, i el seu cinturó d'equipament estava penjant sobre el respatller d'una cadira buida. Se sentia desacostumadament vulnerable, parcialment perquè només portava la roba interior de la infermeria, però principalment perquè no podia evitar mirar el ganxo per al sabre làser buit en el seu cinturó.

Luke li havia vençut. Luke havia seguit venint a per ell malgrat les seves ferides. Li havia infligit més mal a Caedus que el que ell mateix havia patit i fins i tot havia escapat del garrot abans que Ben li hagués colpejat a ell. De fet, era probablement aquest atac el que havia salvat la vida d'en Caedus. Res més podia haver sorprès al Luke per treure-li de la seva ràbia de batalla, només la imatge d’en Ben endinsant-se tan lluny en el Costat Fosc.

Era un record que espantava a Caedus i cremava el seu orgull, però era un que hauria hagut de contemplar a llarg termini. Ara sabia què esperar quan Luke descobrís qui havia matat realment a la Mara... i quan Luke vingués a buscar-lo la propera vegada, Caedus estaria preparat.

A condició, és clar, que escapés d'aquesta batalla primer.

-On és Orlopp? -demanà Caedus a ningú, i a tots, en particular-. Vaig preguntar pel meu ajudant fa deu minuts.

El cirurgià bith i el seu ajudant codru-ji van intercanviar mirades per sobre l'espatlla d’en Caedus, però va ser el droide MD amb cap en forma de crani qui va respondre.

-No està en condicions per al servei, coronel Solo. -El droide va intentar suaument empènyer a Caedus perquè s’estirés-. Si continua ignorant el consell del metge Qilqu sobre el fet de seure, podríem haver de sedar-lo.

-Intenta-ho. -Caedus es va tornar cap a Qilqu-. Estic fart de sentir aquests esgarips. No pot anul·lar-lo?

El plec de la galta d’en Qilqu es va aixafar per l'alarma i va mirar al droide.

-El coronel té una constitució extraordinària, MD. Si ell se sent prou fort per seure, serà millor deixar-lo.

-Molt bé. -El droide va aixecar la seva mà, extraient una xeringa de la punta del seu dit índex-. Llavors potser una injecció de sedants li farà menys irritable.

-Res de sedants. Necessito una ment clara. -En realitat, Caedus s'estava alimentant del dolor, cremant-lo com a combustible per mantenir el seu nivell d'hormones altes i la seva ment alerta-. I necessito al meu ajudant!

Qilqu va mirar cap a l'exterior del cubicle i va assentir. Orlopp va envoltar el separador, amb un dels uniformes de recanvi d’en Caedus doblegat sota el braç i el sempre present quadern de dades a la mà.

-No hi ha necessitat d'estar enfadat, coronel. -El llarg musell jenet d’Orlopp es va encongir amb disgust, sens dubte per l'olor de les ferides d’en Caedus-. Potser els sedants serien una bona idea.

-Posi’s còmode -va replicar Caedus. Va apuntar al quadern de dades-. Quina és la situació tàctica?

-Desitjarà estar encara inconscient. -Orlopp va prémer unes quantes tecles en el quadern de dades i l'hi va entregar-. Les bones notícies són que el seu pla va funcionar més enllà de tota estimació.

Orlopp no ​​estava exagerant. Les dades tàctiques mostraven a la Cinquena Flota, amb l’Ànakin Solo al centre, envoltada per l'enemic. La flota wookiee estava escudant Kashyyyk de qualsevol futur bombardeig, mentre que els bothans, els corellians i les restes de les flotes commenorianes i hutts atacaven des de la rereguarda.

-Què els ha passat a Bwua'tu i Darklighter? -preguntà Caedus-. Haurien d'estar rellevant-nos ja.

-L’almirall Bwua'tu envia les seves disculpes -va replicar Orlopp-. Aparentment, se'ls va ordenar a ell i l'almirall Darklighter mantenir les seves forces dins del nucli.

-I tant. -Caedus no necessitava preguntar qui havia donat l'ordre: Cha Niathal era una tàctica massa bona per deixar passar una oportunitat que l'enemic eliminés al seu rival. Fins i tot si significava perdre una cosa tan petita com la Cinquena flota-. Esperava aquesta traïció.

-L’esperava? -Orlopp va sonar genuïnament alleugerit-. En aquest cas, podria voler comunicar el seu pla a l'almirall Atoko. Ha donat l'ordre de preparar totes les naus per destruir-les i abandonar-les.

-Sense consultar-me?

-Vostè no hi era... disponible -va explicar Orlopp.

-Estic disponible ara.

Jacen va lliscar fora de la llitera. Llavors va grunyir per la sorpresa mentre el petit impacte d'aterrar a la coberta va enviar onades de dolor radiant cap a fora des de les seves dues ferides a l'esquena. Els seus genolls es van doblegar i s'hauria caigut si la mà del droide MD no hagués sortit disparada per sostenir-lo.

-En la seva condició, posar-se dret està fora de tota qüestió -va informar el droide-. Fins i tot si el mareig del seu cervell no destrueix el seu equilibri, té danyat un ronyó i una perforació en un pulmó. Simplement està massa feble.

-Sóc un mestre de la Força, MD -Caedus va alliberar el seu braç de la mà del droide amb una estirada i després va llançar el quadern de dades de tornada a les mans d’Orlopp-. Jo no estic feble mai.

Utilitzant la Força per mantenir-se dret, Caedus va coixejar fins al comunicador de la paret i va obrir un canal amb el pont. Quan la veu familiar de la seva oficial de comunicacions va respondre un moment després, ell li va demanar que li posés en contacte amb Atoko. Mentre esperava, va agafar l'uniforme que li havia portat Orlopp i lentament, dolorosament, es va vestir.

Finalment, la sorpresa veu de l'almirall va sonar per l'altaveu del comunicador.

-Coronel Solo? Com se sent?

- Prou ​​bé per mantenir el comandament. -Caedus va permetre que suficient fúria es filtrés a la seva veu per deixar que Atoko sabés que no apreciava que li usurpessin la seva autoritat-. I no recordo haver-li donat ordres sobre destruir la flota.

-Ni tampoc ho he fet jo, encara. -Atoko no semblava preocupat per la displicència d’en Caedus. Potser perquè sospitava que aviat cap d'ells anava a estar al comandament de res-. Però els wookiees estan començant a llançar naus d'abordatge. Abans de permetre que els nostres actius caiguin en mans enemigues...

-Per què no està intentat lluitar per alliberar-nos, almirall? -demanà Caedus-. Si la Cinquena serà vaporitzada, almenys es pot dur a uns quants bothans amb ella.

L'altaveu es va silenciar i, de no ser per l'estàtic cruixit de la interferència dels turbolàsers, Caedus hauria assumit que havien tancat el canal. Mentre esperava a què Atoko acceptés l'ordre, o almenys que respongués, lentament va començar a adonar-se que l'almirall no era l'únic que s'havia sorprès per l'ordre. Qilqu i el seu ajudant estaven injectant consternació i incredulitat en la Força i fins i tot el normalment impertorbable Orlopp estava negant amb el cap amb sorpresa.

-Almirall Atoko, em sembla sentir un problema amb la meva ordre -va dir Caedus-. Hi ha res que no estigui clar?

-No, senyor -va dir Atoko-. Està clar. Massa clar.

-Llavors ha d'haver un defecte en ella -va dir en Caedus-. Quin és?

-Les, bé, les tripulacions -va replicar Atoko-. Hi ha més de setanta mil éssers en la Cinquena. No podem simplement ordenar-los que morin.

-Ah. -Caedus havia planejat escapar en un InvisibleX si la Niathal el traïa, així que no se li havia ocorregut que els membres de les tripulacions de la Cinquena podien ser reticents a donar les seves vides per l’Aliança-. Creu que els comandants de les naus es negaran?

-Sense possibilitats de supervivència o escapament, és... una possibilitat -va dir Atoko acuradament-. Destruir unes quantes naus enemigues no sembla un sacrifici que valgui la pena quan l'alternativa és una rendició honorable.

-Suposo que no -va admetre Caedus-. Així que quan arribi el moment, hauríem de recordar-los que aquests són grups d'abordatge wookiees... i que la Cinquena ha estat escudant a l’Ànakin Solo mentre cremàvem Kashyyyk.

De nou l'altaveu es va silenciar, però només durant un moment.

-Crec que això els persuadirà, coronel.

-Vaig pensar que podria fer-ho -va dir en Caedus-. Cancel·leu els preparatius de destrucció i prepari la flota per un atac de penetració. Li donaré les coordenades una vegada que hagi estudiat...

-Disculpi’m, coronel. –Orlopp li va llançar de nou el quadern de dades a Caedus-. Però crec que trobarà les coordenades bastant òbvies.

Caedus va agafar el quadern de dades. La seva visió estava encara una mica borrosa i tot el que va poder veure va ser un atapeït grup d’il·legibles codis de designació que sortien de la vora superior de la pantalla.

Per un moment, no va entendre el que Orlopp li estava suggerint... llavors la flota corelliana es va moure cap a un costat, deixant lloc perquè els nouvinguts s'unissin al cercle que envoltava a la Cinquena.

-Molt bé, Orlopp -va dir-. Almirall Atoko, ens dirigirem a la unió entre els corellians i els nouvinguts. Si el moment és l'adequat, hauríem de poder obrir-nos pas lluitant i salvar almenys una tercera part de les nostres forces.

Hi va haver un moment de silenci incòmode.

-Obrir-nos pas lluitant, coronel? -va preguntar llavors la veu d’Atoko.

-I tant -va dir Caedus-. No esperarà que ens deixin passar sense lluitar, oi?

-Bé... Sí, això és exactament el que espero -va dir Atoko.

Caedus li va arrufar les celles al quadern de dades. A la petita pantalla, el grup dels nouvinguts s'estava tornant més dens per segons, fent els codis de designació més il·legibles que mai.

Ara que ho estudiava més acuradament, la flota corelliana s'estava movent massa de cop i volta, i massa lluny, per estar simplement deixant lloc. Estaven preocupats pel foc creuat.

Caedus va prémer una tecla, ampliant tant la imatge que els nouvinguts es van esvair de la pantalla i va descobrir que estava mirant a un diagrama detallat del desplegament de batalla de la Cinquena.

Orlopp va agafar el quadern de dades tranquil·lament de les seves mans.

-Estan del nostre costat -va dir tranquil·lament-. Aquests que acaben d'arribar són Noves i Dracs de Batalla.

-Els hapans? -va panteixar Caedus.

-El coronel Solo encara sembla bastant confós -li va dir el droide MD a Qilqu-. És imperatiu que li declarem no apte per al servei.

Caedus estava tan alleujat que ni tan sols va desconnectar el droide. Simplement va tornar a parlar pel comunicador de la paret.

-Les meves disculpes, almirall. Té vostè força raó. Dirigim-nos cap als hapans. Em posaré en contacte de nou tan aviat com torni al pont i tingui accés a la intel·ligència de batalla pròpiament dita.

Caedus va recollir el seu cinturó utilitari, després va fer un gest perquè Orlopp el seguís i va deixar la infermeria sentint-se més content en el seu interior del que s'havia sentit en anys. Els seus pares havien tornat als wookiees contra ell, el seu company de classe Lowbacca havia llançat una bomba ombra contra ell, el seu oncle gairebé li havia matat i el seu cosí havia plantat una vibrodaga tan a prop del seu cor que l'empunyadura s'havia mogut al ritme del seu pols.

Però la Tenel Ka havia vingut al seu rescat. Ella havia demostrat una vegada i una altra que ell sempre podia comptar amb ella. Que no importava el que ell li demanés, ella estava disposada a fer més. Perquè ella hi creia.

Ella entenia el que ell estava intentant fer per la galàxia... per ella i per l’Allana... i ella sabia que no es podia fer sense risc i sacrifici. Potser un dia, després que ell hagués guanyat aquesta guerra i portat una pau justa a la galàxia, potser llavors ja no necessitessin ocultar la seva relació, potser fins i tot fossin capaços de dur a terme els seus deures des del mateix planeta i viure junts com una família normal.

Caedus es va obrir a la Força prou per enviar-li a ella el seu agraïment. I es va sorprendre de trobar-la no lluny a Hapes, sinó prop, amb la seva flota. Ella havia vingut a ajudar personalment.

No estava segur que aprovés que ella prengués part en batalles. Qui protegiria l’Allana si alguna cosa li passava a ella? Però estava commogut i va inundar la Força amb la seva gratitud.

La presència de la Tenel Ka es va tornar trista i solitària al seu interior. Alhora, va semblar urgir-li que tingués paciència, enviant una invitació, i ell es va adonar que ella volia parlar. En tement que alguna cosa li hagués ocorregut a la filla de tots dos, es va obrir i va trobar a l’Allana on havia d'estar: molt, molt lluny, feliç i presumiblement fora de perill.

Caedus va replicar a la Tenel Ka omplint la seva presència amb curiositat, després va treure el seu comunicador del seu cinturó utilitari i va obrir un canal amb el seu oficial de comunicacions, la tinent Krova.

-La Reina Mare Tenel Ka necessita parlar amb mi -va dir-. Prepareu un canal segur amb el Reina Drac i contacti amb mi quan la tingui.

-A l'instant, coronel -va dir la Krova-. Però portarà una mica de temps coordinar els nostres protocols de codificació. Els hapans no han estat molt cordials...

-Sóc conscient de les dificultats -va dir Caedus-. No la faré responsable pel retard.

-Gràcies, coronel. Li notificaré quan tinguem a Sa Majestat al canal.

Per llavors, estaven deixant la infermeria. El corredor exterior estava ple amb dues classes diferents de baixes: aquells que anaven a morir sense importar com de ràpidament que arribessin al tanc de bacta, i aquells que tenien més possibilitats de sobreviure fins que fossin transportats a una de les altres infermeries de l’Ànakin Solo. Hi havia pocs éssers amb només ferides menors.

Mentre Caedus s'obria pas pel corredor atestat, amb una cara apallissada i el cap embenat, va poder sentir l'admiració de la tripulació de l’Ànakin Solo pel seu coratge i dedicació. Però també va sentir la por que tenien de la seva brutalitat i el ressentiment per la manera cruel en la qual estava malgastant les seves vides. No li estimaven com el públic coruscantí, però sentien una terror reverencial per ell i, mentre Caedus tingués confiança en si mateix i en la seva missió, estava segur que li seguirien fins al propi nucli.

Els hi va portar un minut arribar a un corredor que no estigués ple de baixes i droides mèdics, i altres trenta segons assolir una estació de llançament. Van descendir una rampa curta, van entrar en un vehicle de servei i van anunciar la seva destinació. Llavors van permetre que el cervell de bord els escanegés les retines per establir les seves identitats i permisos de seguretat. Un moment més tard, el vehicle va trontollar quan es va posar en marxa, caient per un túnel de duracer blau cap a una xarxa de tubs de llançament i repulsors horitzontals que brunzien i sotraguejaven mentre transportava personal i equipament a través de la immensa longitud de l’Ànakin Solo.

Caedus es va reclinar al seu seient, enfonsant-se en el seu dolor i es va sorprendre de quan desitjava dormir. La lluita amb Luke li havia extenuat, per descomptat, però el seu cansament era emocional i espiritual.

S'estava tornant més aïllat mentre els amics i la família li abandonaven i els seus seguidors començaven a veure-li com a una cosa més que un humà. No hi havia ningú a prop amb qui pogués compartir els seus sentiments com havia fet un cop amb la Jaina, o a qui buscar consell com un cop havia fet amb Luke o als qui tornar-se buscant suport incondicional com havia fet una vegada amb els seus pares.

Ara només li quedava la Tenel Ka, qui era tot això per a ell durant les seves breus cites i esperava que un dia poguessin estar junts sempre. Caedus va tancar els seus ulls i va deixar que la seva ment s'escapés cap al futur, no veient-lo a través de la Força sinó imaginant amb el seu cor.

Va ser llavors quan el seu comunicador el va avisar demanant atenció. Quan va comprovar la pantalla i va veure que Krova ja tenia un canal obert amb la Tenel Ka, la seva fatiga es va esvair i fins i tot el dolor de les seves ferides va començar a esvair-se.

Va activar el micròfon.

-Reina Mare, quina agradable sorpresa. Sabia que l'Aliança podia comptar amb vós.

-L’Aliança, sí, Jacen –Va dir ella, utilitzant el seu nom en lloc del seu títol com a senyal que la seva conversa seria personal. A Caedus no li agradava el vell nom, li recordava la timidesa i la indecisió que havien estat les seves debilitats quan era jove, però ella no entendria que li demanés que li digués pel seu nom Sith... almenys encara no-. Però em temo que això ja no és veritat per a tu.

-Què? -El cor d’en Caedus no es va enfonsar, ni la seva fúria va créixer al seu interior, perquè simplement no creia el que estava escoltant -. El nostre senyal deu tenir interferències. Va sonar com si diguessis que no puc comptar amb tu.

-Em temo que vas sentir correctament. -La veu de la Tenel Ka va sonar com si s'estigués trencant, encara que era difícil estar segur amb els petits tons d'un comunicador. Especialment amb l'aire xiuxiuejant en passar mentre el seu petit vehicle per a la tripulació brunzia a través del tub de llançament-. De fet, t'estic demanant la teva rendició.

-La meva rendició? -Caedus va començar a preocupar-se que el droide tingués raó, que ell realment no estigués en condicions per al servei-. Pots esperar un segon? He de comprovar una cosa.

Sense esperar a la seva rèplica, Caedus es va tornar cap a Orlopp.

-Estem en un cotxe per a la tripulació de camí al pont, correcte? Estic parlant amb la Reina Mare Tenel Ka pel comunicador, oi?

-Estem al cotxe -va dir Orlopp assentint-. Ho sento, coronel, però no està al·lucinant.

-Això és el que em temia. -Fins i tot ara, el cor d’en Caedus no es va enfonsar. Això havia de ser un malentès. Una vegada que li expliqués la seva estratègia a la Tenel Ka, ella retiraria la seva petició i reassumiria el seu suport total. Va reobrir el canal-. Mira, Tenel Ka, no puc explicar-t'ho per un canal de comunicador, però vaig tenir bones raons per anar-me'n de la Batalla de Kuat.

-Estic segura que les tenies -va replicar la Tenel Ka-. Tu sempre tens bones raons per trencar les teves promeses.

La fúria d’en Caedus va començar a créixer.

-Estava intentant salvar la Flota Llar. I molt, molt més. Ho entendràs quan pugui explicar-t'ho.

-Potser -va dir la Tenel Ka-. Podries ser fins i tot capaç d'explicar per què vas prendre el control de l'acadèmia a Ossus després de prometre que faries les paus amb el Mestre Skywalker. Però com pots explicar el fet d’enviar a Ben a assassinar al Cap Omàs, Jacen? A un nen de catorze anys?

-No ho vaig fer -va dir en Caedus-. Ell va interpretar malament un informe i va assumir...

-Sóc una reina hapana -el va interrompre la Tenel Ka-. No m'enganyaràs amb equivocacions, Jacen. És un insult que fins i tot ho intentis i no pot haver excusa per al que li estàs fent a Kashyyyk. Calar-li foc als wroshyrs? En què estàs pensant?

-Estic pensant que els wookiees ens van trair -va replicar Caedus-. Estic pensant que ells van provocar això. Tota la resta, puc explicar-t'ho només en persona.

-Bé. Esperaré amb impaciència -va dir la Tenel Ka-. Instruiràs a l'almirall Atoko que segueixi les ordres del meu pare i enviaré un esquif a recollir-te. Tindràs l'amabilitat de presentar-te desarmat.

-Enviaràs un esquif? -Caedus es va enfurismar-. Tenel Ka, no pots creure que jo vagi a rendir-me. Ni a tu ni a ningú.

-Espero que ho facis. -La veu de la Tenel Ka era trista però ferma-. Perquè em trencarà el cor obrir foc contra tu.

La ràbia d’en Caedus va explotar dins d'ell i els seus pensaments van començar a girar amb incredulitat.

Va buscar la Tenel Ka en la Força, però va trobar l'aura d'ella hermèticament tancada, amb la seva presència inabastable per al seu contacte.

-Fins i tot tu? -va panteixar ell-. Vaig pensar que estaves feta d'una cosa més forta, Tenel Ka. Vaig pensar que entenies el que estic intentant aconseguir.

-Ella és bastant forta, nen -va dir la veu familiar d’en Han Solo-. Fer això l'està matant.  no ho entenc. Personalment, jo simplement et dispararia fins a convertir-te en àtoms i pretendria que vas morir en aquella lluita amb l’Onimi.

-Pare. -La paraula semblava estranya a la boca d’en Caedus, com si la estigués usant per dirigir-se al pare d’un altre-. Hauria d'haver sabut que estaves darrere d'això. Suposo que la mare també hi és.

-Just al seu costat -va confirmar la Leia. El seu to era resolt, però també trista-. Escolta la Tenel Ka. No vull veure morir a un altre fill.

-No et preocupis per això -va dir en Caedus-. No pensaria en morir-me abans de fer-vos pagar per això. Als dos.

-Per què, Jacen? -va preguntar la Tenel Ka-. Què han fet ells?

-Et van forçar a tu a fer això. -Ara Caedus ho entenia. L'única manera de fer que la Tenel Ka li traís seria alguna mena de coerció-. Què estan fent? Amenaçar l’Allana? Si fan alguna cosa per fer-li mal...

-No és el nostre estil, nen -el va interrompre en Han-. Vas fer tot això tu sol. Tot el que vam haver de fer va ser ensenyar-li-ho.

-El teu pare t'està dient la veritat, Jacen -va dir la Tenel Ka-. Mira el meu cor i sabràs que la decisió és només meva.

Caedus la va sentir connectar-se a ell, obrint-li les seves emocions. La seva presència era plena de dolor i fúria i, el més devastador, decepció. També hi havia amor, però era la classe d'amor perdut que un sent per algú que ha mort o ha deixat de formar part de la vida d'un per sempre.

Ara el cor d’en Caedus es va enfonsar, es va enfonsar tant que va semblar esvair-se en el fred buit que ell sentia que s'estava reunint al seu interior. L'impensable havia passat. La Tenel Ka l'havia abandonat, sent l'amor de tots dos només una ofrena més al seu destí Sith. Ell sabia que el sacrifici li enfortiria al final, com ara tots els sacrificis li enfortien, però aquesta vegada no ho sentia d'aquesta manera.

Tot el que Caedus sentia ara era fúria, sorpresa i abandonament.

-T'ho estic demanant una última vegada, Jacen -va dir la Tenel Ka després d'un moment-. Si us plau, no em facis fer això.

-Ho sento, Sa Majestat -va replicar Caedus-. No tinc elecció.

Va tancar el canal i es va girar per descobrir al seu ajudant parlant ja al seu propi comunicador.

-... Reforcin els escuts davanters! -estava dient Orlopp-. Esperin foc de...

L'ordre va arribar a la seva fi amb un cruixit mentre la primera salva dels hapans els va encertar, sobrecarregant els escuts de l’Ànakin Solo i inundant els sistemes de la nau amb estàtica dissipada. El cotxe de la tripulació va frenar fins arrossegar-se mentre l'energia era desviada cap als sistemes crítics. El túnel va canviar a la il·luminació d'emergència, submergint a Caedus i al seu ajudant en una freda penombra vermella.

* * *

Alema Rar mai havia vist explotar una lluna, però si l'hagués vist, estava segura que s'hauria semblant a la Cinquena Flota en aquest moment. Amb l'enemic colpejant des de tots costats, la un cop poderosa flota s'havia contret en un petit grup hermètic de foc creixent i rutilants llençols de calor. Les morts encara l'estaven agullonant-la a través de la Força en dotzenes més que en centenars o milers, però això canviaria aviat. La unió cap a la qual la flota estava girant, entre els bothans i els hapans, s'estava tancant ràpidament, i Alema no necessitava un pronòstic de la batalla per saber que seria un parany mortal per a qualsevol nau que intentés passar entre ambdues.

Tot això era culpa d'aquests Darths de pa sucat amb oli de Korriban. L'havien fet esperar tres dies per entrenar-la per utilitzar l'esfera de meditació i preparar el seu regal per a Jacen.

I què havia resultat ser el seu «regal»? L’holocró de Darth Vectivus, ple de perles de saviesa com «Mai prenguis diners prestats d'algú prou poderós per fer-te pagar» i «Deixa que els teus empleats sàpiguen que confies en ells... i llavors vigila'ls». Qui era aquest paio?

El seu comptable?

Nau li va recordar que hi havia moltes formes de domini. Darth Vectivus havia estat un mig gerent d'un conglomerat miner galàctic. Hi havia controlat les vides de desenes de milers de treballadors i amassat una vasta fortuna personal molt més gran que les seves necessitats personals, o la capacitat del seu salari feia possible.

-I com ajudarà això a Jacen a conquerir la galàxia? -demandà Alema-. Tampoc és que importi. Mira aquest embolic en què s'ha ficat. Si no mor, serà la riota de Coruscant. Serà tan inútil per a nosaltres com això.

Alema va llançar l’holocró Vectivus en la direcció general de la batalla. Nau va formar una petita butxaca a la paret transparent i el va agafar, i després li va informar que la situació era difícilment desesperada.

-Mira, estem molt impressionades amb els teus rius de plasma i les teves boles antimatèria, però no són suficient per acabar amb quatre flotes -va dir l’Alema-. Estàs boig?

Nau va pensar que probablement ho estava, atès que estava començant a agradar-li, però això no tenia res a veure. El futur Emperador estava intentant alliberar-se. Tot el que necessitaven fer era obrir un forat per a ell.

-Nosaltres i quina flota?

Tria una, li va suggerir Nau. Hi ha quatre.

Alema va aixecar una cella.

-Podem prendre el control d'una flota enemiga? -va panteixar ella-. No ens van dir que podies fer això!

Controlar, no comandar, va clarificar Nau. I només perquè no tenen esferes pròpies. No tenen defensa.

Alema va somriure.

-Aquesta és sempre la millor manera, oi?

* * *

Caedus no necessitava la meditació de batalla per saber que ja havia perdut la Cinquena Flota. I sabia que només quedaven minuts abans que l’Ànakin Només també es perdés. El foc de turbolàser no arribava a florents o rodants andanades o fins i tot en llençols. Estava simplement allà, omplint cada centímetre quadrat de la seva bombolla d'observació amb una ferotge brillantor immortal. El color centellejava de vermell a daurat i a blau, depenent de l'angle de contacte i la condició dels escuts. Però la intensitat mai va vacil·lar i va saber que els seus propis artillers havien d'estar disparant a cegues. Fins i tot els filtres dels sensors més moderns de l’Ànakin Solo no eren rival per a aquesta classe d'estàtica.

No obstant això, Caedus sentia una incòmoda esperança, una cosa que l'empenyia a través de la Força, urgint-li a no abandonar. Ell es va obrir fins a la seva cadira de meditació, que havia estat tornada per mirar cap a fora però sense ser reparada encara, i després va lliscar sobre un braç per deixar-se caure sobre la cadira.

Va començar a concentrar-se en la seva respiració, aclarint la seva ment de tots els pensaments estranys de manera que pogués expandir la seva consciència de batalla.

Orlopp va caminar fins a col·locar-se darrere de la cadira i va escurar la gola demanant atenció.

-Ara no -va dir Caedus-. Necessito meditar.

-I tant que sí -va replicar Orlopp-. Només volia informar que el seu InvisibleX està a punt per a l'enlairament.

-Gràcies.

Orlopp no ​​va marxar.

-Alguna cosa més? -va preguntar Caedus.

-L’almirall Atoko està insistint que vostè li doni permís per destruir la flota. Diu que té autoritat per fer-ho sense la seva aprovació.

-Realment creu que els wookiees van a abordar a través d'això? -Caedus va fer un gest cap a la tempesta de foc de fora. Va estar temptat de concedir el permís, però encara sentia aquesta incòmoda esperança, alguna cosa empenyent-li a través de la Força-. Digueu-li que aguanti durant dos minuts. Si no ha sentit res de mi per llavors, és lliure de fer el que vulgui.

-Molt bé -va dir Orlopp, i després va continuar allà.

-Què?

-El seu InvisibleX només té lloc per a una persona, coronel -va dir-. Com vaig a escapar jo?

-Estic intentant treballar en això ara -va dir Caedus-. Però necessito meditar.

Orlopp es va retirar ràpidament i silenciosament.

Caedus va tornar al seu exercici de respiració, expandint la seva consciència en la Força per abastar la seva pròpia flota, després a totes les flotes en la batalla, i finalment, quan encara no havia localitzat la font de la seva estranya esperança, a tot el teatre del combat.

L'esperança es va fer més forta, invocant-li en la direcció de la flota bothan, urgint-li a anar cap endavant. La primera reacció d’en Caedus no va ser de dubte o sospita. Era simplement sorpresa. Com podien els bothans pensar que era prou ximple per caure en un parany tan primitiu? Òbviament havia localitzat a un usuari de la Força en algun lloc i li havien assignat confondre la meditació de batalla d’en Caedus, igual que Luke havia fet a Balmorra.

Caedus va acabar la seva meditació i es va aixecar, tornant els seus pensaments al problema de la fugida d’Orlopp. El jenet era un bon ajudant i un dels pocs subordinats prou valent per parlar francament quan la situació ho requeria. Un ajudant així seria difícil de reemplaçar. Desafortunadament, el jenet era massa gran per encaixar-lo en el limitat compartiment de càrrega d'un InvisibleX, especialment en un voluminós vestit de pressió, però si es buidava el compartiment de míssils...

L'esperança va continuar empenyent, ara tan fort que Caedus gairebé se sentia com si estigués sent arrossegat físicament. Si els bothans havien trobat a un usuari de la Força, havien trobat un de bo. Caedus es va aturar i va seguir el sentiment fins a la seva font, més enllà de la flota bothan, on va trobar una presència trencada i retorçada que havia estat interferint amb els seus combats massa sovint últimament.

Alema Rar.

Però alguna cosa era diferent. El poder d'ella semblava molt magnificat, massa antic i d'alguna manera fins i tot més fosc que abans.

Alema va continuar empenyent-lo, omplint la seva presència amb la promesa de salvació i victòria i, bé, totes les altres coses en què ell no tenia interès. Seria una bogeria afanyar-se cap a la flota bothan, com ella li urgia a fer, i la twi'lek era difícilment algú en qui confiar la vida d'un... o la destinació. Però la maniobra seria l'últim que l'enemic esperaria... i què havia de perdre?

Caedus va tornar a deixar-se caure a la cadira.

-Orlopp!

-Sí, coronel? -Orlopp es va aturar darrere d’ell-. Ha pensat en un mitjà perquè jo escapi?

-Tots anem a escapar -va dir en Caedus-. Faci que l'almirall Atoko es torni contra la flota bothan. Ha de confrontar-los de front, a màxima acceleració. Qualsevol nau massa danyada per mantenir el pas actuarà com a rereguarda. Els caces saltaran a Reunió Alfa.

-Estem atacant?

-Ara, Orlopp -va replicar Caedus-. Si l'almirall Atoko dóna l'ordre de destrucció, no necessitarà una nau d'escapament.

-Al moment, coronel.

Orlopp es va escórrer.

Mentre Caedus es tornava a enfonsar en la seva meditació de batalla, un anhel desesperat per dormir es va elevar al seu interior. El seu cos li estava dient que necessitava curar-se. Per descomptat, Caedus no tenia temps per descansar. Va expandir de nou la seva consciència en la Força i es va trobar momentàniament perdut en la tempesta de por i amargor que era la Cinquena Flota. Va començar a tamisar les emocions, buscant a aquells que se sentien més calmats, aquells que semblaven estar al comandament, i va començar empènyer-los amb la seva confiança i esperança.

Aviat petits remolins de calma i bones formes van començar a girar a través de la tempesta. Caedus va tornar la seva atenció al cor de la flota, on podia sentir la presència desafiant de l'almirall Atoko enfuriant-se per les seves ordres, sens dubte contemplant si donar l'ordre de destrucció de totes formes.

Caedus va omplir els seus pensaments amb la convicció que escaparien, que era el seu destí sobreviure i unir la galàxia, i després va començar a pressionar la presència d’Atoko. L'almirall va semblar sorprès al principi, després confós, però la seva resistència es va rendir ràpidament canviant a l'obediència i Caedus va continuar pressionant.

Uns quants moments després, una ona de sorpresa va rodar per la Força i després es va convertir ràpidament en determinació mentre la flota canviava de curs. La brillantor de fora semblava lliscar a través de la bombolla d'observació durant un moment i després gradualment es va trencar en florents trets d'energia mentre els artillers enemics van començar a preocupar-se per trets alts que li donessin a la flota enemiga.

Caedus va començar a veure trets individuals de foc turbolàser sortint en ventall de les bateries bothan. Mentre la Cinquena tornava els trets, petits esclats de color feien erupció contra la distant foscor. Un sotrac va recórrer la Força mentre el creuer de l'Aliança Mare Roja va perdre sobtadament els seus escuts i es va fer trossos i espirals de pànic i angoixa va embolicar a les altres naus mentre rebien trets i començaven a expulsar éssers i equipament al buit. Però per sobre de tot, les tripulacions de la Cinquena van romandre centrades en l'atac, massa absortes en els seus deures per caure víctimes de la por i el fatalisme que els havia aixafat abans.

Increïblement, els bothan no van retrocedir.

Simplement van mantenir la seva posició i van continuar intercanviant foc amb la Cinquena, que, tan apallissada com estava, tenia més armes, més naus i de millor grandària. Preocupat per què els bothan li estiguessin tendint un parany, Caedus va estendre la seva consciència en la Força cap a la flota bothan i va ser consumit per una ràfega de dolor ferotge mentre el seu cos lluitava per romandre funcional.

Es va obrir completament a la Força, traient energia a través del poder no de la seva fúria o por, estava massa exhaust i trist per sentir cap d'ells, sinó a través de la seva fe en el seu destí, a través de l'amor que li donava la fortalesa per servir en aquest destí... a través del seu amor no només per l’Allana sinó també per la Tenel Ka, pel Luke i Ben i fins i tot la Mara, per la Jaina i els seus pares i tots els altres que li havien traït, pels seus aliats i enemics i per les seves mentores mortes. Va treure energia de la Força a través del seu amor per tots ells, per la galàxia sencera per la qual s'estava sacrificant per salvar.

El dolor es va mantenir, però amb ell va venir la fortalesa que Caedus necessitava per mantenir-se conscient. Quan va centrar una altra vegada la seva atenció en la flota bothan, va començar a sentir una estranya inseguretat entre els comandants... i un fosc poder darrere d'ella.

Alema Rar estava influenciant-los d'alguna manera, instal·lant en les seves ments una indecisió atípica.

Caedus sospitava que estaven pensant que ell era massa llest per fer això, que segurament ell sabia tot el que ells havien de fer era retrocedir i deixar que els seus aliats agafessin a la Cinquena en un devastador foc creuat. Va començar a pressionar contra ells, afirmant aquesta creença. Sí, ell ho sabia.

La visió d’en Caedus es va enfosquir a les vores i va començar a sentir-se amb el cap lleuger. No obstant això, va continuar exercint la pressió, intentant encoratjar la indecisió que l’Alema havia instal·lat en ells, esperant que concloguessin que ell volia que es retiressin.

Això va ser tot el que va fer falta. Les presències bothanes es van tornar més decidides i els ventalls dels seus focs turbolàser van començar a expandir-se mentre acceleraven cap a la Cinquena. Llavors la visió d’en Caedus es va tancar més i ell es va sentir enfonsar fins i tot més profundament en la seva meditació de batalla, anant completament més enllà fins a un temps no molt llunyà en el futur quan aquesta guerra acabés, quan la galàxia estigués fora de perill i calmada, quan de nou tornés a tenir a la seva família i els seus amics allà al seu costat, ajudant-lo a governar en justícia i pau.

Següent