Infern (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Cap al costat d'estribord de la bombolla d'observació penjava l'arc d'un planeta cobert pel fum i la boira, amb els seus escuts de defensa planetari clapejat amb cercles daurats de sobrecàrrega, amb les seves llegendàries plataformes de defensa reduïdes a rutilants parpelleigs de flames. Balmorra s'havia perdut. Jacen estava segur d'això. Però la Confederació pagaria terriblement per la victòria aquí, sempre que els pilots de la Quarta Flota estiguessin a l'altura de la seva reputació de valents.

I sempre que ell pogués finalment posar en pràctica la seva meditació de batalla.

Quan Jacen tancava els ulls, podia veure l'armada hutt, un eixam divers de naus que anaven des de rondadors pesats a corbetes ràpides, atacant Balmorra. Podia veure una flotilla de destructors estel·lars commenorians realitzant una acció de pantalla per mantenir sota control a l'Aliança.

El que Jacen no podia veure era les disposicions de les seves tripulacions: si estaven ansiosos per lluitar, si els seus comandants estaven alertes o distrets... si eren lleials al nou govern o el consideraven un règim il·legal.

Jacen va tornar la seva atenció a la nova nau insígnia de la Quarta, el Pacificador i llavors es va imaginar la cara sense nas de l'almirall Ratobo, els grans ulls i l'enorme cap calb. La imatge es va enfosquir fins al gris i el blau i un parell d'arrugues reflexives van pujar a la part alta de les celles del bith. Durant un moment, Jacen va sentir el disgust d’en Ratobo per la batalla que aviat lluitarien i la seva fúria cap als polítics per permetre que es fes necessària.

Llavors la imatge va començar a esvair-se, la cara es va tornar escamosa i de rèptil i per mil·lèsima vegada Jacen va descobrir que els seus pensaments tornaven al funeral de la Mara, al sermó que la Saba Sebatyne li havia llançat. Qui era ella per cridar-li l'atenció a ell? Qui era qualsevol Jedi per criticar a Darth Caedus? Almenys ell estava lluitant per salvar l'Aliança. Tot el que els Jedi feien mai era titubejar i debatre i posar obstacles davant les necessitats d'aquesta bruta guerra.

Però Jacen sabia que el sermó no era el problema real. El panegíric de la Saba podria significar que ella sabia com havia mort la Mara. I què passava si les paraules de reconciliació d’en Luke havien estat fins i tot una estratagema més gran que les seves pròpies? Tahiri clamava que els Jedi encara estaven investigant la mort de la Mara, però què passava si els mestres deliberadament estaven desinformant-la? O què passava si ella li estava despistant, actuant com una agent doble?

Això era pel que Darth Caedus havia «assegurat» l'acadèmia. Els mestres estarien poc disposats a anar contra ell mentre els estudiants estiguessin sota el seu control. Quan intentessin alliberar els estudiants, ell sabria que anirien a per ell. I fins i tot si els mestres no sabien que ell havia matat la Mara, la maniobra apartaria recursos de la investigació. Això li aconseguiria temps, potser el suficient per guanyar aquesta guerra.

Per descomptat, Jacen hauria d'explicar algunes coses quan la Tenel Ka s'assabentés de la seva presa de l'acadèmia, però no li preocupava que això afectés a la decisió d'ella: lliurar-li la Flota Llar. Ella ho entendria quan ell li expliqués que només estava protegint els interessos de l'Aliança i dels Jedi.

La Tenel Ka era l'única persona en aquesta galàxia amb la que ell sempre podria comptar. Ella ja ho havia demostrat.

La veu de l'oficial femenina de comunicacions li va arribar pel comunicador.

-Coronel Solo, holo per a vostè pel canal de la GAG bacta-2.

Caedus va arrufar les celles. Tota la tripulació del pont tenia instruccions clares de no molestar-lo mai quan estava dins de la seva bombolla d'observació.

-Ara no, alferes.

-Ho sento, senyor, però té prioritat de màxima urgència -va dir l'oficial de comunicacions-. I sóc la tinent Krova, senyor.

-Ja no -va replicar Caedus, permetent deliberadament que la seva frustració per la fallida meditació de batalla crepités en la seva veu-. Quina part de «no em molesti mai...»?

-És Ben Skywalker, senyor. -La veu de la Kroba estava crepitant per l'ansietat, però va continuar endavant-. Diu que li digui que sap qui va matar la seva mare.

El cor d’en Caedus de sobte es va sentir com una pedra freda i immòbil.

-Ho sap? Això és... una notícia meravellosa. –Tocà un botó al braç de la seva cadira i la seva pesada cadira de meditació va girar lentament cap al petit transmissor d’HoloRed col·locat al costat de l'entrada de la bombolla-. Molt bé, tinent. Transferiu el senyal.

-Gràcies, senyor -va dir la Krova, òbviament alleujada per haver mantingut el seu rang-. I, senyor?

-Sí, tinent?

-Quan agafi al cuc de fems que la va matar, no l'hi posi fàcil -va dir ella-. Faci-li un Habuur.

-Un Habuur? -va repetir en Caedus. Ailyn Habuur havia mort sota el seu interrogatori durant els primers estadis de la guerra, quan encara hi havia semblat que podria ser possible evitar un conflicte més gran. No hi havia descobert fins més tard que ella era la filla d’en Boba Fett, el famós caça-recompenses que havia lliurat al seu pare a Jabba el Hutt congelat en carbonita-. Gràcies pel suggeriment, tinent. Ho tindré en ment.

Va prémer el tauler de control del braç de la seva cadira i un moment més tard, les espatlles i el cap d’en Ben van aparèixer sobre el projector. Era la primera vegada que Caedus havia vist al seu jove cosí des del funeral de la Mara i el noi estava aguantant millor del que s'esperava. En comptes de vermells i inflats, els seus ulls estaven enfonsats, foscos i enfadats i la seva expressió dura suggeria que llàstima era l'últim que volia d'algú.

Tot apuntava com d'equivocada que havia estat la Lumiya sobre ell, al bon aprenent que Ben encara podia ser.

Decidint oblidar l'actuació de llàstima que havia planejat, Caedus va posar una expressió lleugerament distreta.

-Això haurà de ser ràpid, Ben -va dir llavors-. Estem a punt de contraatacar.

-Ho serà. -Hi havia acritud en la veu d’en Ben i les seves celles estaven arrufades per la fúria-. Només tinc una pregunta.

-Molt bé. -Caedus va canviar a un to lleugerament desconcertat. Sabia el que s'aproximava i tenia un pla per manejar-lo -. Endavant.

Ben va estrènyer els ulls.

-Vas matar a la meva mare?

Caedus va aixecar les celles de cop com si estigués sorprès i no era enterament una actuació: estava sorprès per la com de directament que Ben havia fet la pregunta.

-Que si vaig fer què? -Caedus es va enfonsar cap a enrere en la seva cadira i va negar amb el cap amb fingida confusió-. Creus que jo vaig matar la Mara? Per què?

-Estaves allà -va declarar planerament Ben-. En el Consorci.

-Molta gent hi era. -La rèplica d’en Caedus era acurada. Hi havia esperat que Ben fes això en persona, on el noi tindria una millor oportunitat de llegir les seves reaccions... i seria capaç de buscar venjança immediatament-. Vas a acusar-nos a tots amb l'esperança que algun confessi?

-No ho he de fer -va replicar en Ben-. Ja estàs confessant.

Caedus va arrufar les celles.

La «acusació assegurada» era una tàctica d'interrogatori comú, així que dubtava que el seu cosí sabés alguna cosa segura. Però Caedus es preguntava més que mai perquè Ben estava fent això per l'HoloRed. Potser el noi simplement volia evitar que el matessin a mantenir uns quants centenars d'anys-llum entre el seu temperament i el seu objectiu. O potser Ben volia fer més difícil de detectar qualsevol mentida que ell digués. Caedus va començar a preguntar-se qui més podria estar escoltant aquesta conversa. Estava la Saba Sebatyne asseguda just fora de l'abast de l’holo, dient-li a Ben què dir?

Quan Caedus no va fer la pregunta esperada, com estava confessant, Ben va proporcionar la resposta de totes maneres.

-Estàs actuant com si ho haguessis fet.

Caedus va decidir que havia de mossegar l'ham.

Si no ho feia, Ben, i qui vulgui que pogués estar assegut allà al seu costat, decidiria que ell ja sabia de què estava parlant Ben.

-D'acord, Ben. Com estic actuant com si ho hagués fet?

-Estàs intentant mantenir al pare i als mestres desequilibrats -va explicar en Ben-. No vols que ells descobreixin que vas ser tu.

-Si estàs parlant sobre intentar aturar als meus pares al Temple Jedi, això va ser estrictament una mesura de protecció -va dir en Caedus-. El capità Shevu té informes dels bothans ficant de contraban una bomba de protons al planeta i la meva mare i el meu pare són coneguts terroristes. Amb la majoria dels nostres Mestres Jedi en el funeral...

-Haig de suposar que hi ha una altra bomba a Ossus? -va preguntar en Ben tallant-li.

-No que jo sàpiga. -Caedus no estava terriblement sorprès que el major Serpa hagués estat incapaç de mantenir l'operació en secret. Els Jedi tenien maneres de comunicar-se a través de les estrelles, algunes que mai podrien ser interferides-. I pretenc que la segueixi sent d'aquesta manera. El batalló de la GAG que vaig col·locar a Ossus és estrictament una mesura de seguretat.

-Vinga ja, Jacen. Vas prendre l'acadèmia com a ostatge. Només estàs intentant evitar que l'Orde vagi a per tu!

-Estic intentant protegir els estudiants -va insistir calmadament Caedus-. El teu pare no és ell mateix en aquest moment i el Consell ha estat manejant la mort de la teva mare molt matusserament. Si jo puc fer aterrar un batalló sencer a Ossus, què creus que podrien fer els bothans?

-Els bothans no tindrien els nostres codis d'autorització -va replicar en Ben-. I ningú cometria l'error o pensarien que estan del nostre costat.

Veient que Ben no estava sent persuadit, Caedus va decidir canviar de tàctiques. Va sospirar amb cansament.

-Hauria d'haver sabut que no havia d'intentar enganyar-te, Ben -va dir llavors-. La veritat és que la nostra oficina, i amb això vull dir la dels caps d'Estat conjunts, ha resultat molt ferida per la falta de suport del Consell Jedi.

Ben va arrufar les celles.

-Així que vas matar a la mare?

-No, Ben. Això va ser algun altre -va dir en Caedus. No tenia manera de determinar si la Saba o algun dels altres mestres estava escoltant, però realment va esperar que ho estiguessin fent. La seva explicació era enterament raonable i simplement podria ser suficient per convèncer les ments que sospitaven que ell no tenia res a veure amb la mort de la Mara-. Però he estat intentant aprofitar-me de la situació. L'Aliança necessita un front unit en aquest moment i amb el teu pare tan consumit per la pena... bé, he estat intentant consolidar el poder de l'oficina dels Caps.

Ben va semblar més confós que mai.

-Estàs intentant fer-te amb el control de l'Orde Jedi?

Caedus va negar amb el cap.

-De neutralitzar -va dir ell-. Potser la Saba i els altres mestres s’ho pensessin dues vegades el que diuen en públic si recorden que la seguretat dels nens de l'Orde està a les meves mans.

Per al seu crèdit, Ben no era prou ximple com per dir que Jacen mai li faria mal als estudiants de l'acadèmia.

-Què hi ha de totes les coses que vas dir al funeral de mirar d'endur-se millor amb els Jedi?

-Això estaria bé, però no he estat capaç de parlar amb el teu pare des del funeral -va dir Caedus-. Francament, crec que m'ha estat evitant. Què més puc fer?

-Bé, fer-te amb el control de l'acadèmia no sembla una molt bona idea -va dir en Ben-. Només estàs fent que la gent es posi furiosa.

-Em sap greu això -va dir en Caedus-. Però és pel bé de l'Aliança.

-El bé de l'Aliança? -La incredulitat en la veu d’en Ben es va reflectir en els seus ulls-. D'acord, just igual que matar la mare.

Caedus va exhalar amb frustració.

-La teva tècnica d'interrogació és excel·lent, Ben. -La conversa difícilment estava anant com ell havia planejat i potser era hora de canviar això-. Però no importa quant temps continuïs assegurant la sospita, no confessaré el que Ca... -Es va aturar de sobte-. El que algun altre va fer.

La «relliscada» va funcionar exactament com havia planejat. Els ulls d’en Ben es van obrir per l'excitació i després es van estrènyer ràpidament.

-El que va fer qui? -demanà.

Caedus va mirar a Ben directament als ulls, sostenint-la mirada just el suficient per assegurar-se que semblava com una actuació.

-Ben, si sabés qui va matar la Mara -va dir ell-, no creus que a hores d'ara ja estarien morts?

-Això depèn de com de útils que fossin -va replicar en Ben.

Caedus va fer un bot, però només de boques per fora. Al seu interior, estava somrient. Ben havia anat d'acusar-lo de l'assassinat de la Mara a demanar que revelés el nom del grup culpable. Com havia previst, Ben estava més interessat en la venjança que en la justícia. Tot el que Caedus necessitava fer era apuntar-lo cap a un objectiu plausible.

-Ben, no sé res.

-Però tens sospites -va resumir en Ben.

Caedus va deixar que un moment de silenci pengés entre les seves imatges i llavors, finalment, va assentir.

-El que no tinc són proves -va dir ell-. Només ens diu on mirar.

Ben es va burlar.

-Des de quan necessites proves? La sospita ha estat sempre prou bona per a la GAG.

-Les circumstàncies no són ordinàries. Aquest cop, necessitarem proves. I munts d'elles. Ja ho veuràs. -Caedus va mirar al braç de la cadira i va fer una actuació com si temptegés els controls i llavors va assumir un to que era ferit i lleugerament amarg-. Només reproduiré això per tu per demostrar-te que no sóc jo qui va matar la teva mare. No pots actuar basant-te en això, Ben. Hem de fer això bé, pel bé de l'Aliança.

L'expressió d’en Ben va canviar a parts iguals d'impaciència i curiositat.

-És clar. Només vull saber qui va matar la mare.

-D'acord. -Caedus va col·locar un dit sobre el botó de transferència i després va tornar a mirar a Ben-. Tinc la teva paraula com a Jedi?

-Sí -va dir en Ben-, com a Jedi.

Caedus va assentir.

-Bé.

Va deixar caure el seu dit. La veu familiar de Cal Omàs va començar a cruixir des dels altaveus del seu transmissor i pels de l'altre costat del canal, va assumir ell per l'expressió sorpresa d’en Ben.

-Tinc aliats en el Consell Jedi -estava dient Omàs- i Luke és un d'ells. Però no va a intervenir. No creu que sigui apropiat per als Jedi ficar-se en la política domèstica.

Hi havia just suficient estàtica per fer que sonés com si la declaració hagués estat capturada durant una operació d'escolta... i per ocultar els senyals electrònics que apareixien invariablement quan les paraules d'algú es reorganitzaven digitalment.

-No, estic dient que necessitem treure del mig a Skywalker -va continuar la veu de l’Omàs-. Llavors els meus amics seran lliures d'actuar per la seva pròpia autoritat i reinstaurar-me.

La veu de l’Omàs es va aturar de nou.

-Això va ser capturat amb una antena parabòlica -va dir en Caedus, explicant la raó que només tinguessin un costat de la conversa-. El comunicador que estava utilitzant pertanyia a la tinent al càrrec de guardar-li. No el teníem punxat en aquell moment.

Ben va assentir com a senyal que ho comprenia i la veu de l’Omàs va continuar.

-Estàs boig? No podem fer-li això a Luke Skywalker. Fins i tot si coneguéssim algú que pogués fer-ho. Només redirigeix ​​la seva atenció.

Omàs va tornar a fer una pausa i Caedus va poder veure que la fúria i l'odi que Ben havia estat contenint amb prou feines sota control s'estaven elevant ràpidament cap a la superfície.

-Mira -va dir l’Omàs-, realment no vull saber com planeges fer-ho. Només fes que passi.

L'enregistrament a penes va cruixir en acabar abans que la veu d’en Ben estigués bramant pel transmissor.

-Amb qui estava parlant? Amb Fett?

-Encara no ho sabem. -Caedus va haver de mossegar-se un somriure davant de la idea d'incitar a Ben al fet que ataqués a Fett, excepte que encara esperava convertir a Ben en aprenent i estava bastant segur que Fett no acabaria pitjor en aquesta competició-. És una raó més per ser pacients. Abans o després, Omàs haurà de pagar i quan ho faci, els crèdits ens portaran directes a l'assassí de la teva mare.

-Sé qui és l'assassí de la meva mare -va replicar en Ben-. I abans que mori, em dirà qui va ser la seva arma.

Caedus va forçar una mirada d'alarma.

-Ben, em vas donar la teva paraula. Actuar basant-te en aquesta informació seria molt dolent per a l'Aliança. Hem de demostrar públicament que Omàs ho va fer. No podem fer que la gent pensi que simplement el vam assassinar.

-No et preocupis -va dir en Ben-. Aconseguiré les proves.

-Ben, has de mantenir-te al marge d'això. –Caedus va fer que la seva veu es tornés severa-. És una ordre.

-Amb el degut respecte, senyor, pots llançar aquesta ordre pel forat negre més proper. -El braç d’en Ben va aparèixer a l’holo, com si estigués allargant la mà cap als controls del transmissor-. Vas ser tu qui em va convertir en un assassí.

L’holograma es va dissoldre en estàtica, deixant a Caedus en la foscor il·luminada per les estrelles de la seva bombolla d'observació. Va tocar els controls del braç de la seva cadira, girant-se de nou cap a l’imminent contraatac, després va somriure i va obrir un canal amb l'oficial de comunicacions.

-Tinent Krova?

-Sí, coronel?

-Potser hauria d'enviar un missatge de màxima prioritat a la unitat que guarda l'antic Cap d'Estat Omàs. -Caedus va fer una pausa, injectant l'apropiada nota de preocupació en la seva veu-. El tinent Skywalker sembla creure que hi haurà un intent d'assassinat.

Següent