Infern (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

En una bombolla de blanca agonia s'asseia un ésser lluitant per resistir, per recordar que era humà, el fill de dos Jedi, un jove que havia esperat convertir-se ell mateix en Cavaller Jedi. El dolor estava intentant robar-li això, fer trossos la seva resolució amb mil formes d'angoixa: àcid que llepava nervis en carn viva, verí que provocava ardents butllofes, agulles que convertien articulacions en forns de vibrant inflamació. L'única manera d'acabar amb el dolor era rendir-se a ell, deixar que li fongués i li forgés en alguna cosa més forta i més resistent i més duradora.

Ben entenia això. Cada moment li portaria una nova agonia exquisida, tan ferotge i colpidora com l'anterior, i el dolor mai li deixaria morir o insensibilitzar o escalar a la inconsciència catatònica. Entenia tot això i encara s'aferrava a la idea que ell era Ben Skywalker, fill de Luke i Mara Jade Skywalker, primer i un cop aprenent del coronel Jacen Solo, que és l'assassí de la meva mare.

Aquesta última part, Ben la va repetir dues vegades. Era l'única manera de mantenir el seu odi... i ell anava a necessitar el seu odi. L'odi li ajudaria a escapar i quan escapés, l'odi li donaria el poder per matar a Jacen Solo.

La cadira, si a una vibrant massa de circells blancs esmolats amb pues negres se li podia anomenar cadira, va tensar la seva subjecció i una petxina d'energia groga va dansar al voltant d’en Ben. L'alè va deixar els seus pulmons en un llarg crit entretallat, va sentir els espasmes en els seus músculs i va sentir cruixir les seves dents. Llavors tot es va tornar blanc i es va enfonsar en una angoixa intemporal de convulsions.

Més tard, quan els nervis d’en Ben es van dessensibilitzar i van requerir un nou turment, la foscor va tornar una altra vegada a ser fosca i va ser conscient que algú estava dret davant de la seva cadira. Com ho va fer exactament amb el sostre sense encendre, no ho sabia. No podia veure res i la Força s'havia perdut per a ell des que va començar el dolor. Potser havia olorat alguna cosa repugnant o sentir una bota ressonar d'una manera familiar.

Però Ben ho sabia. Va aixecar la barbeta, tant com les seves espinoses restriccions li permetien.

-Hola, Jacen -va dir.

-Et vaig demanar que em diguessis coronel.

Ben es va omplir la boca de sang rogenca i la va escopir en la direcció de la veu. No va sentir si li va donar a alguna cosa.

-Bé. -La veu d’en Jacen va canviar i ara va venir d'algun lloc prop de l'orella d’en Ben-. Aferra't al teu odi. T'ajudarà a resistir. -La veu es va apropar-. Jo no podia odiar i això gairebé em destrueix.

-El meu odi et destruirà -va dir en Ben.

-Potser, amb el temps -va concedir en Jacen-. Però portarà dècades desenvolupar el poder per confrontar-t’hi obertament. I espero que entenguis la futilitat d'intentar agafar-me per sorpresa. Amb seguretat, les teves circumstàncies ho deixen dolorosament clar.

Un grinyol suau va sonar prop d'on hi havia la mà d’en Jacen i del circell que retenia captiu a Ben van brollar unes petites truges i van injectar gotetes de verí sota la seva pell. La seva carn va començar immediatament a inflar i irritar-se i, mentre les truges es contreien, a trencar-se i vessar sang.

La foscor es va dissoldre en una ferotge cortina de dolor.

-Vols morir ja, Ben? -va preguntar en Jacen-. Tot el que has de fer és demanar-ho.

-Més... Mentides -va panteixar en Ben-. Tu gaudeixes... d’això.

-Gaudir-ho? -Jacen va sonar genuïnament ofès-. Saps que això no és veritat. No gaudeixo gens d'això.

Un panell d'il·luminació centellejà en encendre’s al sostre. Els ulls li van fer mal a Ben mentre lluitaven per ajustar-se i ell va començar a distingir formes d'un llit revestit de pues a la paret adjacent i d'un suport amb circells penjants a la cantonada més allunyada. L'habitació era més gran del que havia imaginat. Tenia almenys deu metres d'un costat a un altre. A un costat, una gran porta s'obria en una cavernosa foscor que només podia ser un dels hangars clandestins ocults en la subestructura de les torretes davanteres de l’Ànakin Solo.

Jacen es va moure fins a entrar en el camp de visió d’en Ben, vestit amb el seu uniforme habitual de la GAG amb altes botes i capa negra. Els seus ulls estaven enfonsats i tristos, amb el porpra creixent sota ells i una brillantor cristal·lina que li feia semblar com si estigués a punt de plorar... o d'una ràbia dement.

Va allargar la mà i va agafar un circell que subjectava el canell d’en Ben a la cadira.

-Com pots creure que vull fer això? -Jacen va apartar el circell sense ni tan sols una expressió de dolor mentre aquest s'embolicava en el seu avantbraç i enfonsava les seves pues que regalimava angoixa en la seva pell-. Jo sóc part d'això, Ben. Tot el que l'Abraçada del Dolor et fa a tu, jo ho sento. Estem junts en això.

-Bé -va dir en Ben-. Què et sembla començar el teu torn i deixar-me a mi el fer explotar coses durant una estona?

-Molt impressionant. Vaig perdre el meu sentit de l'humor després del primer... -Jacen es va contenir i va somriure, probablement perquè gairebé havia violat una de les regles cardinals de la tortura i li havia donat al subjecte una manera d'endevinar quant de temps havia passat-. Però això no és important, oi? El cas és que estic fent això per salvar-te.

-Salvar-me? -Ben va riure i punxants onades de dolor van rodar pel seu pit-. D’acord. Igual que vas salvar la mare.

Els llavis d’en Jacen es van tensar.

-No sé per què insisteixes a creure una cosa tan dolorosa -va dir-. Però molt bé, pretenguem de moment que tens raó. Per què hauria fet jo tal cosa?

-Pots dir matar-la, Jacen. Si pots fer-ho, pots dir-ho.

-Potser quan comences a dir-me coronel -va replicar Jacen-. Però de qualsevol manera que ens hi referim, per què hauria d'haver fet tal cosa?

-Perquè ella sabia que estaves treballant amb la Lumiya -va replicar en Ben-. Necessitaves mantenir-la tranquil·la.

Jacen va negar amb el cap.

-Pensa, Ben. Si la teva mare sospitava que jo estava treballant amb la Lumiya, no l'hi hauria dit a algú? Tot un equip de mestres Jedi hauria vingut a buscar-me, no només la teva mare.

En Ben va arrufar les celles. Ell sabia perquè la seva mare s'havia callat: perquè ell havia estat massa avergonyit per parlar-li al seu pare del coqueteig d’en Jacen amb la Lumiya i revelar el cap de nerf que havia estat, i la seva mare havia estat intentant guardar-li el secret. Però Jacen no sabia això. Des del seu punt de vista, si la mare d’en Ben hagués sabut això de la Lumiya, llavors és clar que ella l'hauria dit al seu pare. I a qualsevol altre Mestre Jedi amb un comunicador que funcionés. Així que Jacen no hauria pensat que matant-lo mantindria tot tranquil.

-No ho sé -va dir en Ben-. Potser simplement volies igualar les coses.

En Jacen va arrufar les celles amb decepció.

-Em coneixes massa bé per creure això. Només hi ha una raó per la qual jo mai faria una cosa tan... difícil: pel bé de la galàxia.

Un foc enfadat va brollar dins d’en Ben.

-Matar la mare no va ser bo per a la galàxia!

-I jo no la vaig matar -va replicar Jacen calmadament-. Però aquí estem parlant hipotèticament. Si poguessis portar la pau a la galàxia sacrificant la teva pròpia vida, per assassinar-me, per exemple, no ho faries?

-En un instant -va replicar en Ben-. Fins i tot si no salvava a la galàxia.

-Limitem-nos als sacrificis amb significat -va dir en Jacen-. Ara, si haguessis de matar una altra persona al teu lloc, algú com la teva mare, per portar pau a la galàxia, ho faries?

-Aquesta és una pregunta estúpida! -va cridar en Ben-. Matar la mare no va portar pau a res. La galàxia està ara més embolicada que abans que ho fessis.

-Això està més enllà de l'assumpte -va dir en Jacen-. I jo no la vaig matar. Vaig preguntar si tu ho faries. Si canviaries la vida de la teva mare per la pau galàctica.

Ben va callar, tement que si responia, d'alguna manera deixaria d'odiar-lo pel que havia fet, arribant a acceptar d'alguna manera que la mort de la seva mare era... necessària.

-No trobaràs un parany, Ben -va dir en Jacen després d'un moment-. No n’hi ha cap.

Ben encara va trobar difícil respondre. El fet era que ell havia fet exactament la classe d'intercanvi del que estava parlant el seu cosí. Ho havia fet dues vegades fins ara. Primer, havia intentat guanyar-se la confiança d’en Jacen suggerint que Jacen matés als Solusar i als altres adults a Ossus en lloc d'exterminar l'acadèmia sencera. I feia poc temps, almenys ell pensava que era feia poc temps, havia estat al costat d’en Jacen al pont i havia suggerit que l’Ànakin Solo utilitzés com a objectiu les ciutats wookiees. I per què havia fet això Ben? Per apaivagar les sospites del seu cosí, perquè ell pogués matar-lo i acabar amb aquesta guerra.

Quan Ben va romandre en silenci, Jacen va pressionar.

-No pots respondre perquè seria egoista negar-se, fins i tot malvat. Com podries no canviar una vida per salvar bilions? La teva mare t'hauria pregat que ho fessis, si l'elecció fos seva.

-Això... No és... el que... va passar! -Ben va poder sentir com el seu odi s'esvaïa... i amb ell la seva identitat. Li hauria agradat pensar que era perquè Jacen estava utilitzant la Força per influenciar-lo, però sabia que no era cert. Estava perdent la seva identitat perquè s'assemblava més a Jacen del que fins i tot Jacen sabia-. No havies de matar-la.

-I no ho vaig fer... però ho hauria fet. Aquesta és la diferència entre nosaltres. Jo estic disposat a carregar amb aquesta càrrega. -Jacen va allargar la mà per acariciar un node de músculs en el costat de l’Abraçada-. I això és pel que això és necessari, per donar-te a tu la fortalesa per fer la mateixa elecció.

Ben esperava que els circells es contraguessin de nou, o que almenys traspués alguna nova classe de toxina que convertís els seus blaus en nafres sagnants i les seves nafres sagnants en bullents apostemes. En el seu lloc, els circells van retreure les seves pues i es van afluixar fins que ell va estar còmode. Jacen va descansar una mà a l'espatlla d’en Ben i li va fer un suau encaixada.

-Ara em temo que he de fer-te més mal d'una manera pitjor que qualsevol cosa que l'Abraçada t'hagi fet. -Jacen va continuar agafant l'espatlla d’en Ben, omplint les seves ferides amb energies calmants de la Força-. Fa poc temps, el teu pare i la meva germana van dur a terme un temerari atac contra l’Ànakin Solo. La Jaina sembla haver escapat, però l’InvisibleX del teu pare va ser destruït.

En Ben va arrufar les celles, incapaç d'entendre el que Jacen li estava dient.

-I?

-I la seva nau va ser vaporitzada -va explicar en Jacen-. No hi va haver possibilitat de ejectar.

-Creus que és mort? -Ben sabia que el seu cap hauria d'haver estat marejat i el seu cor trencant-se, però la veritat era que l'únic que sentia era incredulitat... i odi. Encara tenia això, fins i tot si Jacen estava dient la veritat-. Noi, tu sí que ets ingenu.

La mà d’en Jacen el va agafar fermament, enviant ardents dits de dolor a través del pit i el coll d’en Ben.

-Vaig estar allà, Ben. El vaig veure amb els meus propis ulls.

-Et creus que tu el vas abatre? -Ben no sabia el que faria si realment tingués èxit en fer que Jacen perdés el control de la seva ira, només que havia de fer que passés alguna cosa-. Això és un acudit.

Però Jacen no s'estava empassant l'ham. Va aixecar la mà.

-En realitat, no vaig ser jo -va dir-. La Jaina li va destrossar.

Això va fer-lo estremir n. Semblava poc probable que la Jaina Solo cometés aquest error, i fins i tot menys improbable que el seu pare fos abatut per ell. Però els accidents estranys ocorrien i el seu pare havia estat molt distret des de la mort de la seva mare.

Era realment tan impossible que un afligit Luke Skywalker hagués comès un error fatal?

-No, t'ho estàs inventant. –L’objecció d’en Ben sonava desesperada, fins i tot per a ell. Era com si una mà freda hagués agafat el seu cor i estigués començant a prémer-lo -. Jo l’hauria sentit morir... igual que ho vaig sentir quan vas matar a la mare.

Jacen va negar amb el cap solemnement.

-Com, Ben? Has sentit alguna cosa a través de la Força des que ets aquí? -Va agafar la seva vibrodaga de la seva funda i la va activar i llavors la va llançar a terra a uns dos metres de distància-. Endavant, llavors. Invoca aquesta fulla i allibera't.

Ben es va obrir per agafar la vibrodaga... i no va poder trobar-la. Es va obrir més i no va sentir res.

-Què passa? –panteixà -. No puc... sentir.

-I tant que no -va replicar en Jacen-. Quant de temps podria haver-te retingut l'Abraçada si t’hagués deixat tenir la Força?

-Pots fer això? Pots separar-me de la Força?

Jacen va fer un gest cap a la forma indefensa d’en Ben.

-Aparentment.

-I ara no puc obrir-me per demanar ajuda -va dir en Ben, començant a veure com estava intentant enganyar-lo Jacen-. Així que quan em dius que el pare és mort, no puc trobar-lo en la Força. He d'acceptar la teva paraula.

-Aquesta no és la raó -va dir en Jacen-. Però entenc com podries arribar en aquesta conclusió.

Jacen va descansar la seva mà a l'espatlla d’en Ben altra vegada i la Força va tornar a inundar-li de nou amb un torrent sorprenent i dolorós. Va sentir dotzenes de coses alhora: la seva tia Leia buscant-li en la Força, plena de dolor i sorpresa i compassió; la seva cosina Jaina, a baix a Kashyyyk, plena de pena i penediment i, ara que ho sentia a bord de l’Ànakin Solo, confusió; Saba Sebatine i els altres Mestres alleujats pel seu sobtat retorn a la Força. I tots estaven marejats, desconcertats i preocupats perquè ell estava a bord de la nau d’en Jacen.

Però principalment, Ben va sentir al seu pare, una presència petita i hermètica una coberta o dos per sobre. Estava amagant-se a través de les subestructures sota una de les torretes turbolàser de llarg abast i semblava tan sorprès com tots els altres per on havia aparegut Ben. Però també hi havia una nota de consol, una promesa que aviat estaria allà per ajudar-lo.

Al principi, Ben no podia entendre per què la Leia i la Jaina i tots els altres encara semblaven tan tristos i llavors ho va comprendre: ells no podien sentir la presència del seu pare. Ben era l'únic a qui el seu pare li estava permetent sentir-lo a través de la Força. Ni tan sols Jacen tenia aquesta classe de control.

-Un truc impecable.

Ben no es va adonar que ho havia dit en veu alta fins que Jacen li va arrufar les celles.

-No és un truc, Ben. Fins i tot jo no sóc prou bo per projectar emocions en altres sensibles en la Força -va dir en Jacen-. Estàs sentint el mateix que jo. Tots saben què va passar.

-I això és pel que creus que el pare és mort? -va preguntar acuradament Ben-. Només perquè tots els altres ho creuen?

-Ho sé perquè li vaig sentir morir -va dir en Jacen-. M'alegro d'haver-te pogut estalviar aquesta angoixa en particular. No hi hauria ajudat gens a fer-te més fort.

-Sí, gràcies -va dir en Ben rotundament. Ara que estava alerta amb això, va poder sentir com d’hermèticament que el seu pare estava mantenint la seva presència. Fins i tot Ben se sentia només mig connectat a ell, com si estigués agafant les mans d'un fantasma o alguna cosa així-. Quant fa que va passar tot això?

Jacen va somriure.

-Saps que no vaig a dir-t’ho.

Ben va aixecar el cap amb comprensió.

-Era un tret que valia la pena. -Estava intentant descobrir perquè el seu pare s'havia colat a bord de l’Ànakin Solo, havia d'implicar una mica més que simplement destruir els turbolàsers de llarg abast. Amb la Jaina al seu costat, podien haver destruït els quatre en una única passada i haver-los quedat dues bombes ombra-. Ha passat al voltant d'un dia. Tots estan encara sorpresos, però han tingut temps de començar a preocupar-se per mi.

-Sembla que les seves preocupacions estan infundades. Els teus pensaments són remarcablement clars. -Jacen va mirar l’Abraçada i després va afegir-: Considerant les circumstàncies, per descomptat.

El somriure afectat en la veu d’en Jacen va fer que Ben volgués matar-lo i finalment es va adonar que el seu pare s'havia colat a bord probablement per fer el mateix. No semblava correcte. La responsabilitat era només d’en Ben. Ell havia fet que matessin a la seva mare en parlar només a ella de la Lumiya. Si hagués acceptat el seu error públicament, si hagués tingut el coratge de dir-li al seu pare i a la resta de mestres del Consell el que havia vist, llavors la seva mare mai hauria anat darrere d’en Jacen tota sola. Els Mestres no l'haurien deixat i ella estaria viva ara mateix i Jacen estaria mort, i la galàxia estaria probablement en pau.

-Està bé odiar-me -va dir en Jacen, aparentment sentint el derivar dels pensaments d’en Ben-. Però no has de ser controlat per ell. Has de fer que el teu odi et serveixi.

Ben va invocar una riallada, arreglant-se-les perquè sonés amarga si no natural.

-No t’odio, Jacen. Em fas pena.

En Jacen va arrufar les celles.

-No semblo ser jo el que necessiti que li tinguin pena, Ben.

-Ho seràs -va dir en Ben-. El pare no és mort. Ve a per tu.

L’arrufament de celles d’en Jacen es va esvair.

-No estàs aguantant tan bé com pensava. -Li va donar uns copets al braç d’en Ben-. Deixa de lluitar i les al·lucinacions passaran.

Un sobtat rugit va estremir la cabina i el grinyol atenuat del metall retorçant-se va començar a arribar des de diverses cobertes per sobre. Una sirena d'alarma va retrunyir en l'hangar. Llavors una sèrie de thuds secs i apagats van sonar en algun lloc sobre els seus caps mentre una cadena de portes es tancaven de cop.

Jacen estava utilitzant el seu comunicador instantàniament, demanant una explicació al seu ajudant Orlopp. Ben va sentir retalls de la rèplica del jenet, alguna cosa sobre el serpentí del refrigerant i una fallada catastròfica del turbolàser de llarg abast número dos.

-Aturin la barrera i inspeccionin els serpentins del refrigerant de les altres bateries -li va ordenar Jacen al comunicador-. Mantinguin-me informat.

Ben va esperar fins que Jacen va tancar el canal.

-Encara penses que estic tenint al·lucinacions? -va preguntar llavors.

Jacen va mirar al sostre i Ben va poder sentir com s'obria a la Força, buscant activament al Luke. O a qualsevol altre sabotejador. Finalment, va negar amb el cap i va tornar la seva atenció al seu captiu.

-Això em temo -va dir-. No sento cap presència Jedi i si jo no la sento, llavors tu tampoc. Res que sigui real, en qualsevol cas.

-Això és perquè ell no vol que tu el sentis -va dir en Ben. Ara sentia al seu pare molt a prop, a la mateixa coberta i movent-se ràpidament-. Però és aquí.

-I suposo que m'ajudaràs a trobar-lo si et deixo anar -es va mofar Jacen-. Bonic intent.

Ben va albirar una figura negra arribant a la porta.

-No crec que necessitis ajuda per trobar-lo, Jacen. El pare està just darrere teu.

Havia de ser un mal somni, Ben assegut allà en aquell enorme esbarzer, embolicat en enfiladisses recobertes de pues, amb la seva pell desfullant-se en escates porpres, amb els seus ulls cremant amb una brillantor de bogeria provocada pel dolor. Luke s’ho devia d'estar imaginant. Ni tan sols Jacen utilitzaria l'Abraçada del Dolor contra el seu propi cosí.

-Hauràs de fer-ho millor que això, Ben. -Encara de cara a Ben, Jacen va riure i va aixecar les seves mans en una burla de terror-. «Mira! Darrere teu!» Aquesta estratagema ja era vella quan les estrelles eren joves.

Ben va arronsar les espatlles.

-És el teu funeral.

-Podria ser-ho, si jo fos prou ingenu per deixar-te invocar això.

Jacen va apuntar a la vibrodaga que descansava a la coberta, al voltant de dos metres al davant d’en Ben.

Luke no sabia què estava fent allà, si Ben havia atacat a Jacen amb ella o si Jacen l'havia utilitzat contra Ben, però va començar a acceptar que l'horrible escena era real. Ell estava, de fet, dempeus a la porta d'una cabina secreta plena d'artefactes de tortura yuuzhan vong, veient al seu retorçat nebot mofar-se del seu fill captiu.

Luke no li va donar a Jacen l'oportunitat de rendir-se. Simplement va saltar.

La boca d’en Ben es va obrir i Jacen començà a girar, desenganxant el seu sabre làser del seu cinturó i encenent-lo en el mateix moviment, portant la fulla maragda cap amunt per protegir el seu cor i el seu cap.

Però Luke estava atacant per baix, colpejant cap al ronyó per incapacitar-lo de la manera més dolorosa possible. Els ulls d’en Jacen es van obrir. Va llançar el seu sabre làser cap avall en el mateix moment en què el d’en Luke va fregar la carn.

La punta es va enfonsar uns quants centímetres, provocant un adolorit xiuxiueig mentre tocava el ronyó i llavors la fulla d’en Jacen va fer contacte i la va apartar. Fins i tot aquesta petita ferida hauria deixat a la majoria dels humans paralitzats per l'agonia. Però Jacen es creixia en el dolor, s'alimentava d'ell per fer-se més fort i més ràpid. Simplement va completar el seu pivot i va connectar un cop de peu circular que era capaç de trencar les costelles.

Luke va trontollar cap enrere, amb el pit ple de foc. Jacen li havia arribat a la cicatriu just curada de la seva primera baralla amb la Lumiya i ara el seu alè sortia en petits panteixos.

Bé, va pensar en Luke. Se suposava que això feia mal.

Jacen va continuar la puntada amb un tall des de dalt. Luke ho va bloquejar i va girar cap a dins, connectant un cop de colze a la templa que va fer caure a Jacen de genolls. Va portar el seu propi genoll cap amunt sota la barbeta d’en Jacen, sentint cruixir les dents... i gaudint-lo. Va apartar una ganivetada feble dirigida cap les seves cuixes i després va portar la seva fulla cap amunt en una diagonal cap a on hauria d'haver estat el pit del seu nebot.

Excepte que Jacen s'estava lliscant cap enrere, amb una mà estesa darrere d'ell, utilitzant la Força per impulsar-se cap al suport amb circells penjants de la cantonada més allunyada de la cambra de tortura. Luke va saltar darrere d'ell, portant el seu sabre làser al voltant en un escombrat baix i nítid.

Jacen va deixar d'impulsar-se i va començar a girar la seva mà lliure. Luke estava llest i havia estat esperant això des que la baralla va començar. Encara volant per l'aire, va aixecar la seva pròpia mà, amb el palmell cap a fora, i va empènyer amb la Força a través del seu braç per formar un escut protector.

El raig mai va arribar. En el seu lloc, Luke va ser encegat lateralment per alguna cosa pesada i punxeguda, i el seu cos va explotar de dolor mentre xocava amb la paret de duracer. Es va trobar subjectat al lloc, atrapat per un llit de pues que Jacen havia llançat a través de la cabina. Va sentir l'ardent picada de les pues injectant verí. La seva oïda es va fer més tènue i el seu cap va començar a donar voltes i va veure a Jacen, amb una mà encara aixecada per subjectar al Luke, burlant-se i prenent-se el seu temps per aixecar-se.

Equivocació nefasta.

Luke va aixecar el seu sabre làser, tallant a través del llit de pues mentre saltava. Jacen es va aixecar d'un salt, tot just pujant la seva arma a temps per bloquejar un ferotge cop cap avall. Luke va connectar un cop de peu trencador a l'estómac que va aixecar a Jacen un metre de la coberta i després el va seguir amb un tall cap al coll, sota el qual es va ajupir Jacen.

Va pujar sota la guàrdia d’en Luke, sostenint la seva arma amb una mà i dirigint un cop de puny realçat per la Força a les seves costelles amb l'altra, colpejant en el mateix lloc en què havia donat un cop de peu abans. El pit d’en Luke va explotar de dolor i ell es va trobar a si mateix clacant en lloc de respirant.

Luke va colpejar de nou amb el seu sabre làser, utilitzant les dues mans i posant tota la seva fortalesa en l'atac, forçant tant la guàrdia del seu nebot fins tan lluny que la fulla maragda d’en Jacen va mossegar la seva pròpia espatlla. Jacen li va donar una puntada de peu a les cames d’en Luke, aconseguint donar al costat d'un genoll. Quelcom va esclatar i Luke es va sentir caure. Pel camí, va fer un escombrat horitzontal amb la seva fulla.

Jacen va cridar, i l'olor de l'os cremat i els cabells socarrimats va omplir l'aire. Sabent que Jacen colpejaria malgrat la ferida, Luke va rodar sobre el seu genoll latent i va girar de tornada sobre els seus peus amb un escombrat net.

La seva fulla es va trobar amb la d’en Jacen en una pluja d'espurnes brillants. Luke va alliberar una mà i va llançar un cop amb els seus dits als ulls d’en Jacen.

Jacen va girar el cap, però el dit petit d’en Luke va esgarrapar alguna cosa suau i bulbosa. Jacen va rugir i va trontollar, sacsejant el cap. Luke va fintar en línia recta cap al costat cec del seu nebot i llavors, mentre Jacen pivotava per protegir el seu ull ferit, Luke li va colpejar amb una onada de la Força.

Jacen va sortir volant, i només va necessitar un suau copet per guiar-lo cap a un suport amb circells penjants a la cantonada més allunyada. Va xocar produint tants sorolls i cruixits que Luke es va preocupar que el suport s'hagués trencat, però els fins circells ràpidament van entrellaçar a Jacen en una xarxa de verd latent.

Luke es va dirigir cap a davant, amb el seu genoll ferit doblegant-se cada vegada que repenjava el pes sobre ell. Els prims circells del suport s'estaven tensant al voltant d’en Jacen, tallant la seva carn i injectant una cosa groguenca i irritant que va fer que la seva pell s'inflés i s'esquerdés. Jacen va començar a tallar amb el seu sabre làser amunt i avall, tallant dues o tres enfiladisses amb cada tall. Si Luke volia acabar això i semblava bona idea, atès com d’apallissat que ell mateix estava, només tenia uns quants segons.

Luke es va acostar a dos metres sense dir una paraula. Quin sentit hauria tingut? Jacen no anava a rendir-se i Luke no li hauria cregut si ho oferís. Era millor atacar ràpidament, mentre encara tenia l'avantatge. Va aixecar el seu sabre làser per colpejar.

-Espera! -va cridar en Ben des de darrere d'ell-. Deixa-m’ho fer a mi!

Sorprès i horroritzat, Luke va posar massa pes en el seu genoll ferit... i va caure mentre aquest es doblegava. Va rodar més enllà de l'abast del sabre làser d’en Jacen i va mirar cap enrere a través de la càmera.

Ben encara estava atrapat en l'Abraçada, però hi havia invocat la vibrodaga del sòl i estava batallant per alliberar-se de les lligadures tentaculars de la cadira.

Luke va negar amb el cap.

-No ho crec, Ben.

-Has de fer-ho! -va insistir en Ben-. M'ho mereixo!

-Et mereixes? -Luke es va posar de nou dret, molt més enfadat amb Jacen que el que ho havia estat just un moment abans-. Matar algú?

-Tu no ho entens -va insistir en Ben-. És culpa meva. Si no faig això...

-He dit que no -el va interrompre Luke. Com podia Ben creure que tenia el dret a matar algú? -. Estàs molt confús, Ben. Parlarem d'això després.

Sense donar-li al seu fill més oportunitats de discutir, Luke es va tornar cap a Jacen, qui per ara estava gairebé lliure. Només li quedava atrapada una cama, tot i que encara estava entrellaçada en mitja dotzena de llocs. Luke va coixejar cap endavant, movent-se en cercle cap al costat atrapat d’en Jacen.

Jacen va deixar de tallar els circells i va aixecar una mà cap al sostre.

-Pare, vigila...

Luke ja estava llançant-se a la coberta. Un tremend cruixit va sonar des del panell d'il·luminació i la càmera es va enfosquir instantàniament. Va rodar en direcció oposada a la que havia estat movent-se, però no va ser prou ràpid. El suport de la llum es va estavellar contra el seu cap i les espatlles, llançant el seu cap contra la coberta. Va sentir trencar-se alguna cosa al seu nas i instantàniament estava ennuegant-se amb la seva pròpia sang espessa.

El sabre làser d’en Jacen roncà dues vegades, omplint aquesta cantonada de la cambra de tortura d'intermitent llum verda. Luke va llançar amb la Força el suport de la llum lluny de la seva esquena i després va coixejar per posar-se dret.

Jacen es va llançar sobre Luke amb un alt salt ajudat per la Força. Van intercanviar descuidats atacs mentre ell queia més enllà i llavors Luke estava sol a la cantonada, mirant la columna verda del sabre làser del seu nebot moure’s cap a la porta.

Jacen estava corrent.

Luke va escopir una glopada de sang i va saltar ajudat per la Força darrere del seu nebot, en el mateix moment que tirava d'ell per arrossegar-lo cap enrere.

Es van trobar amb una encegadora pluja d'espurnes, amb les seves espases xocant més ràpidament del que l'ull podia seguir, omplint la fosca cambra amb rutilants ventalls de color. Els cops sortien del no-res. Luke va rebre una altra puntada al genoll i es va trobar invocant la Força per mantenir el seu equilibri. Va connectar un cop de colze i va sentir trencar-se un os a la cara d’en Jacen.

Jacen va trontollar cap enrere, grunyint, amb la llum del seu sabre làser il·luminant breument la cara d’en Ben mentre el noi lluitava per alliberar-se. Luke va pressionar cap endavant, girant cap a l'Abraçada per mantenir a Jacen allunyat del seu fill. Jacen va lluitar per obrir-se camí de totes maneres, col·locant-se en angle recte entre Luke i la cadira, i després cedint terreny i esvaint-se darrere dels llaços verds que el seu sabre làser estava traçant en la foscor.

Luke va saltar amb la Força darrere d'ell, sabent que aquest Jacen, el Jacen al que havia agafat torturant al seu fill, no dubtaria a prendre a Ben com a ostatge... o matar-lo. Luke va aterrar a mig metre davant del sabre làser d’en Jacen i ràpidament va derrotar la guàrdia del seu nebot. Massa ràpidament. Quan no va veure una cara a la llum de la seva pròpia fulla, Luke va saber que alguna cosa no anava bé i es va aturar.

Que era exactament el que en Jacen estava esperant, per descomptat.

Luke tot just havia començat a girar-se abans que un llaç d’enfiladissa fina llisqués sobre el seu cap i es tibés al voltant del seu coll, injectant toxina i enfonsant-se profundament en la seva carn. La ferida es va inflamar i va cremar com si estigués en flames. Luke va moure el seu sabre làser al seu voltant, intentant tallar a Jacen per allunyar-lo de la seva esquena, però Jacen ja estava girant, tensant el seu garrot i col·locant el cos d’en Luke entre ell mateix i la fulla mortal.

-Hauries d’haver-me deixat anar quan vas tenir l'oportunitat -va grunyir en Jacen-. Ara estàs acabat.

Luke va estavellar un colze a les costelles d’en Jacen, però era com colpejar una paret de permacret. En lloc de continuar la lluita, va accelerar el seu gir, utilitzant la Força perquè els llancés a ambdós contra la paret més propera.

En Jacen va xocar primer, amb el seu crani rebotant durament contra el duracer. El garrot es va afluixar una mica. Luke va deixar caure el seu sabre làser, unint una mà a l'altra per utilitzar la força de les dues mans per colpejar amb el seu colze sota la barbeta d’en Jacen.

El garrot es va afluixar completament. Luke va continuar cap amunt amb el taló de la seva mà cap al mateix objectiu, utilitzant l'impacte per apartar-se del seu atacant i aconseguir una mica d'espai per maniobrar.

Llavors Jacen va deixar escapar un crit esgarrifós i va trontollar cap enrere, sent només una silueta negra que s'esvaïa en la foscor de la cambra de tortura.

Luke va fer un pas enrere per la sorpresa i la confusió, invocant el seu sabre làser fins a la seva mà, però sabent per la sorpresa al crit d’en Jacen que aquest no era un altre truc.

-Està bé, pare -va dir en Ben al seu costat-. Només sóc jo.

Ben va agafar la barra lluminosa del cinturó d’en Luke i la va activar. Jacen anava de quatre grapes a través de la càmera de tortura, amb el mànec d'una vibrodaga sortint d'entre els seus omòplats. La seva cara estava inflamada i deformada, les seves robes fumejants i esparracades, un rectangle de la mida d'una mà del seu crani calcinat es veia a través del seu cuir cabellut, i encara estava allargant la seva mà cap al seu sabre làser.

Luke va reencendre el seu propi sabre làser i llavors va apuntar cap a la porta.

-R2-D2 està a l'hangar preparant un esquif per a l'enlairament -va dir-. Vés a ajudar-lo mentre jo acabo aquí dalt.

-De cap manera. -Ben va allargar la mà lliure i va invocar el sabre làser encara encès d’en Jacen-. Aquesta mort és meva.

Les paraules d’en Ben van estremir al Luke fins al fons. Li van estremir i li van espantar.

Podia sentir l'odi cremant dins del seu fill i sentir la foscor arremolinant-se en la seva aura de la Força.

-Vaig dir que no. -Luke va coixejar darrere del seu fill i el va subjectar per l'espatlla-. No pots rendir-te a la teva ràbia, Ben. Jo ho vaig fer amb la Lumiya i tot el que va fer va ser fer-me més feble. Però si tu ho fas ara, estaràs perdut en el Costat Fosc. Ja ho sento en tu.

-No m'importa el Costat Fosc. -Ben encara sostenia el sabre làser d’en Jacen, movent-lo amb una fúria descuidada-. Jacen va matar la mare i va ser el meu...

-És això el que creus? -el va interrompre en Luke. Estava adolorit per la confusió del seu fill, però almenys finalment entenia l'odi i la ràbia, la set de venjança-. Jacen no la va matar. Va ser l’Alema... almenys així sembla ara.

En Ben va arrufar les celles.

-Alema?

-Jaina i Zekk van descobrir algunes evidències que la situen prop de l'escena. -Luke va començar a dirigir-lo cap a la porta-. T'ho explicaré en el camí de tornada a Kashyyyk. Hem de sortir d'aquí abans que la resta d'aquests turbolàsers exploti.

En Ben va permetre que l'empenyés a través del llindar cap a l'hangar.

-La resta dels turbolàsers, pare? Quants vas sabotejar?

-Quatre -va dir en Luke-. Només les bateries de llarg abast.

-Llavors tinc notícies per a tu -va dir en Ben-. Ja han explotat, mentre tu i Jacen estàveu lluitant.

Luke va mirar cap al sostre, gens sorprès de descobrir que no havia sentit les detonacions.

-Serà millor que ens donem pressa. –Polsà un panell de control a la paret i una pesada porta va baixar per segellar a Jacen dins de la seva càmera de tortura-. Seguretat ha d'estar per tota aquesta part de la nau buscant sabotejadors.

-No bromegis. -Però en lloc de començar a creuar l'hangar, Ben va dirigir la barra lluminosa cap a la cambra de tortura, com si d'alguna manera pogués veure a Jacen darrere de la porta de duracer preparant la seva defensa contra un atac que no anava a arribar. Almenys no avui-. Que estigués en l'escena no vol dir que l’Alema sigui l'assassina de la mare, ja ho saps. Jacen també estava a prop.

-Tothom ho sap. -Luke no va intentar dur-se a Ben a ròssec. Aquesta era una decisió que Ben havia de prendre per si mateix-. Però si jo no puc estar segur que fos l’Alema, pots estar tu segur que va ser Jacen?

En Ben va exhalar amb desesperació i Luke es va sentir alleujat de sentir l'odi a l'aura del seu fill suavitzar-se cap a la inseguretat.

Luke va allargar la mà.

-Dóna'm el sabre làser, Ben. No és el moment d'acabar les coses amb Jacen. No d'aquesta manera.

Ben va desactivar el sabre làser, però no l’hi va lliurar.

-Així que simplement deixarem que se surti amb la seva? -preguntà-. Per cremar Kashyyyk i torturar-me i tota la resta?

-I tant que no -va dir en Luke-. Però vindrem a per ell quan el moment sigui l'adequat... per a nosaltres.

Ben s’ho va pensar durant un moment.

-Ho promets? -va preguntar llavors.

Luke va assentir.

-Hem d’aturar aquesta bogeria -va dir-. I ho farem... quan el nostre judici no estigui ennuvolat pel dolor i la ràbia.

Ben va deixar escapar un pesat sospir i llavors li va lliurar el sabre làser.

-En aquest cas, realment necessitem sortir d'aquí. -Va començar a creuar l'hangar a la carrera-. Jacen encara té el seu comunicador.

Següent