El caçador de les tenebres (XX)

Anterior

Capítol 20

Obi-Wan Kenobi va activar els repulsors de descens i va abandonar el flux de trànsit aeri. A mesura que el seu aerocotxe descendia en una estreta espiral cap el llençol de boira que marcava on començaven els nivells inferiors, el jove padawan observà les parpellejants llums de les mònades i gratacels que l'envoltaven. Acabava el capvespre, i la llum cirera s'esvaïa a mesura que descendia.

Va mirar el panell d'instruments, assegurant-se que es dirigia a les coordenades del pis franc del Corredor Carmesí. A mesura que l’aerocotxe descendia a més profunditat es va anar fixant en què l'aspecte dels edificis s'anava deteriorant, ja fos per la pintura espellofada o per les finestres trencades, però fins que no va travessar la capa de boira no va notar un autèntic canvi. A partir d'aquell moment les finestres trencades i sense llums s'obrien per tot arreu com si fossin ferides, i els pocs aeropassejos que unien les estructures estaven deserts, amb les baranes doblegades o trencades.

És un món diferent, va pensar. Travessar la capa de núvols era gairebé com donar un salt hiperespacial a algun planeta decrèpit de l'exterior. Obi-Wan coneixia de l'existència de barris pobres en alguna que una altra part de la superfície de Coruscant, però mai havia imaginat que pogués haver-los tan a prop del Temple Jedi, a menys de deu quilòmetres de distància.

Un cop travessada la boira, va activar els fars superiors i inferiors per poder veure amb claredat. El vehicle es va aturar a uns pocs centímetres de l’esquerdada superfície del carrer. La zona estava relativament deserta, a excepció d'una dotzena de captaires de diverses espècies que van fugir quan va aparèixer l’aerocotxe. Que estrany, va pensar Obi-Wan. Esperava que s'amunteguessin al seu voltant, suplicant. Potser tingués a veure amb el fet que al vespre la zona passava a ser territori raptor.

Va mirar al seu voltant i va veure que el saltador de la Darsha estava aparcat no gaire lluny d'allà, a l'ombra d'un edifici. Va desactivar el camp de seguretat i va saltar per sobre de l’aerocotxe.

Quan el Mestre Qui-Gon li va dir que Darsha Assant havia desaparegut, el padawan es va presentar voluntari per buscar-la abans fins i tot que el seu mentor li ho demanés. Darsha i ell no eren molt bons amics, però havia estat en diverses de les seves classes i li havia impressionat la manera en què millorava en els seus estudis. S'havia batut amb ella dues vegades: ell havia guanyat una, ella l'altra. Fins i tot havien compartit una vegada la mateixa missió. Era llesta, i ella ho sabia; era d'enginy ràpid, i també ho sabia. Però mai li havia semblat presumptuosa. El jove Kenobi creia que Darsha tenia totes les traces d'arribar a ser una gran Cavaller Jedi. I no calia pressionar molt perquè admetés que també la considerava agradable a la vista.

D'haver-se tractat d'algú de qui no suportés la seva proximitat, també hauria acceptat sense preguntes la missió de sortir a buscar-la. Després de tot, aquest era el seu deure. Però, en aquest cas, sempre havia sentit que la Darsha era algú especial fins i tot entre els Jedi. Esperava que no li hagués passat res. Però aquesta esperança es va esvair quan li va fer una ullada al seu saltador.

Havien esbudellat la nau. Quedava poc d'ella a part de la carrosseria, les turbines d'impuls, els generadors i els motors repulsors; havien robat pràcticament tot el que no era massa pesat per carregar amb ell. El panell d'instruments tenia un enorme forat, com si l’hagués travessat alguna fulla vibratòria, encara que no hi havia ni rastre de l'arma.

Obi-Wan va examinar amb cura l'interior del vehicle, fent servir una petita però potent llanterna. No va trobar en ell cap evidència de lluita, però va veure unes gotes de sang a terra prop d'allà. Resultava impossible endevinar si era o no sang humana.

Alguna cosa es va moure a la vora de la seva visió.

Obi-Wan es va quedar immòbil, tornant-se lentament per mirar. No va veure res amenaçador en les ombres vespertines. No obstant això, havia vist un moviment, un de furtiu i subreptici. Havia estat exhaustivament informat dels perills que representaven les bandes de carrer i els depredadors, tant humans com no humans, del Passadís Carmesí. No es necessitava una imaginació hiperactiva per suposar que podia sotjar-li una d'aquestes amenaces, a punt d'atacar. Si hi havia tota una banda de saltejadors espiant-lo, seria difícil defensar-se de tots ells, fins i tot amb un sabre làser.

Per fortuna, el sabre no era l'única defensa que tenia a la seva disposició.

Obi-Wan Kenobi va buscar en la Força. Estava esperant-lo, com sempre. Va deixar que la seva consciència s'expandís al llarg dels seus invisibles plecs, com un radar psíquic que buscava i sondejava la foscor. Si hi havia algun perill, la Força el trobaria.

La seva ment va tocar la d'un altre. Era una voluntat feble i reptilesca, més acostumada a atacar furtivament des de les ombres que a un enfrontament directe. Era una ment humana.

Abans que l'home fos conscient que estava sent explorat, Obi-Wan es va apoderar de la seva ment. La Força, li havia dit més d'una vegada el Mestre Qui-Gon, pot ser una forta influència per als dèbils de ment. Encara que Obi-Wan no era ni de lluny tan eficaç com el seu tutor, tot just va necessitar l'habilitat d'un novici per influir en una ment tan feble com aquella.

–Vine aquí –va dir, amb to tranquil i autoritari.

De la penombra va emergir un jove humà al qual va calcular uns setze o disset anys estàndard. La seva vestimenta estava composta sobretot de cuir i parracs, rematada amb una cresta de deu centímetres d'alt de pèl verd que es mantenia alçada per un camp electrostàtic. El padawan va poder notar la por i l'apagada culpa en la seva ment, por a què el seu capturador sabés d'alguna manera que la seva banda i ell havien atacat l'altre Jedi.

–On és? –va preguntar Obi-Wan.

–N... No sé a qui et refereix...

–Sí, sí que ho saps. La padawan Jedi d'aquest saltador. Digues-m'ho de pressa o...

Obi-Wan va baixar la mà, posant-la suggeridorament en el pom del sabre làser que penjava del cinyell. Mai aniria tan lluny com per utilitzar-lo, però una vetllada amenaça podia fer meravelles.

Va sentir en la seva pròpia ment la por i l'odi de Pèl Verd com si fos àcid. Li va resultar difícil mantenir les bones formes.

–D'acord, ens vam ficar una mica amb ella, però vam entendre la seva indirecta quant li va tallar la mà a Nig, saps? Vinga, si tantes ganes tenia de quedar-se amb la nau, que se la quedés.

–Cap a on se’n va anar?

Pèl Verd va negar amb el cap i va arronsar les espatlles. Obi-Wan va escoltar en la Força i va saber que li deia la veritat.

–Anava amb un fondorià mascle?

–Aquest? –va preguntar Pèl Verd amb un somriure tort–. Els falcopenats es van ocupar d'ell. El que va quedar se'l va endur l'escòria del carrer.

Obi-Wan va sentir que li envaïa la desesperació, quedant-se tan desolat com els carrers que l'envoltaven. La missió de la Darsha semblava haver estat un complet fracàs que molt bé havia pogut culminar en la seva mort. Per descomptat, pentinaria tota la zona, preguntant a tot aquell qui pogués trobar, i intentaria sentir-la mitjançant la Força, però donat el temps transcorregut i l'inhòspit entorn en què estava buscant-la...

–Hi havia més Jedi –va dir de sobte Pèl Verda–. Jo no els vaig veure, però m'ho han dit.

–Què t'han dit?

–Algú de la meva sang va veure a algú en una motojet perseguint a un altre en un aerocotxe. Els va atrapar i van tenir una gran baralla. La motojet va explotar i el cotxe es va estavellar al Bulevard Barsoom. Hi va haver una gran explosió. Això és el que em van dir.

Obi-Wan va arrufar les celles desconcertat. Els Jedi de què parlava Pèl Verd només podien ser Darsha i el seu mentor, Anoon Bondara.

Va interrogar més a fons a Pèl Verd, assegurant-se que podria trobar el lloc de l'accident, i després li va alliberar del seu control mental. El noi no va perdre temps a desaparèixer de la vista. Obi-Wan va tornar al seu aerocotxe i es va dirigir en aquella direcció, més desconcertat que mai. Pèl Verd s'havia atingut a la seva història, per molt acuradament que l'interrogués i sondegés mentalment: dues figures amb capes i caputxes havien estat vistes primer en una persecució a gran velocitat i després en una cornisa de càrrega, combatent amb la ferocitat de dos lluitadors tyrusians. El combat havia culminat en dos grans explosions en esclatar la motojet i l’aerocotxe.

Obi-Wan va negar amb el cap mentre pilotava l’aerocotxe pels foscos i estrets carrers. Era inútil especular en aquestes altures. Amb sort, tot s'aclariria quan arribés al lloc de l'explosió.

* * *

El lloc s'havia alterat molt poc des de l'explosió de l’aerocotxe; en aquesta part de la ciutat podien passar mesos abans que s'assignés a un equip d'androides la neteja d'aquestes restes. Però poques de les preguntes d'Obi-Wan van trobar una resposta després d'una detallada investigació de les retorçades i trencades restes de l’aerocotxe, o de la pila de runa que una vegada va ser una cornisa de càrrega. Hi havia tants enderrocs sobre el vehicle del Mestre Bondara que no podia dir si hi havia o no cadàvers a sota. La Força no semblava indicar que allà hi hagués mort un Jedi, però havien passat diverses hores i la pertorbació que encara romania en el camp d'energia era subtil i difícil de llegir. Pot ser que el Mestre Qui-Gon Jinn sabés llegir-la, però Obi-Wan encara no era tan hàbil.

Així i tot, sentia que hi havia alguna cosa torbadora. Sentia una maldat poderosa, una forta corrupció. Obi-Wan va mirar nerviosament al seu voltant. El carrer estava majorment desert i silenciós, però no era un silenci pacífic, sinó un que li produïa certa sensació d'inquietud, de perill a l'aguait. La temptació d'agafar el sabre làser i activar-lo resultava gairebé aclaparadora. La combinació de les poques llums de carrer, dels edificis perdent-se en les altures i de l’omnipresent coberta de núvols li impossibilitaven poder veure més enllà d'un o dos metres en qualsevol direcció. Podia haver tot un exèrcit envoltant-lo, disposat a atacar-lo, invisible en aquesta foscor que semblava respirar.

Obi-Wan va negar amb el cap, intentant aclarir la sobtada sensació d'incomoditat que li inundava. No hi ha emoció; hi ha pau. Rendir-se a la paranoia no l’ajudaria en la seva missió. Havia d'actuar en la creença que o bé Darsha o bé el Mestre Bondara, o bé els dos, encara seguien amb vida. Segons aquest supòsit, havia de trobar un testimoni del combat que pogués proporcionar-li un millor relat del que havia succeït. Necessitava fets, no especulacions i rumors. No hi ha ignorància; hi ha coneixement.

Sabia que això era cert, però, tot i així, li va costar fer callar l'ansietat que sentia mentre es dirigia cap a una taverna propera a fer-li unes preguntes als clients.

* * *

Dues hores després, Obi-Wan estava més desconcertat que mai.

Hi havia trobat a poques persones disposades a parlar amb ell sense utilitzar la Força, i el poc que havia descobert era confús i contradictori. Una cosa era segura: havien passat moltes coses en aquest barri, fins i tot per a l’atrafegat estàndard del Corredor Carmesí.

No hi havia trobat ningú que admetés haver presenciat la lluita, però sí a molts que havien vist la persecució a gran velocitat entre l’aerocotxe i la motojet. Alguns van dir que hi havia alguns Jedi implicats, altres que cap. Alguns van jurar que un androide pilotava l’aerocotxe. Altres estaven segurs que un Jedi conduïa la motojet, mentre que altres no. També havia descobert que una figura vestida de negre, segons alguns la qual pilotava la motojet, havia estat implicada en una altra explosió que va tenir lloc en un bloc de cubicles situat a uns pocs carrers de distància. En aquesta explosió havien mort diverses persones, incloent una caça-recompenses humana. També havia tingut lloc un disturbi en un club nocturn propietat d'un home del Sol Negre, un hutt anomenat Yanth, i on es comentava la participació d'un encaputxat.

Res de tot això semblava tenir sentit.

Va aconseguir trobar un testimoni que semblava estar segur que els dos Jedi de l’aerocotxe eren un mascle twi'lek i una femella humana. Havien de ser Anoon Bondara i Darsha, va deduir Obi-Wan. Però seguia sense saber si havien sobreviscut o no a les explosions. El seu informador li va dir que anaven amb un mascle humà i un androide.

Després de meditar una mica, Obi-Wan va decidir que el millor era investigar al club nocturn. Si aquest Yanth era membre del Sol Negre, segurament sabria millor que la xusma de carrer el que havia passat.

–Tot això no presagia res de bo –va murmurar per a si mentre es dirigia al club nocturn.

Següent