El caçador de les tenebres (XXVII)

Anterior

Capítol 27

Hi havia llum al final del túnel.

Lorn, I-5 i Darsha van córrer cap a ell. Van arribar a una porta, l'entrada d'un altre quiosc similar al que van emprar per entrar al subterrani, i van sortir a les tenebroses ombres del Corredor Carmesí de Coruscant.

Comparat amb el laberint en què portaven tant de temps atrapats, això era com sortir a la brillant llum del sol.

Lorn va respirar alleujat. Trobar el camí de tornada a la superfície els havia portat més temps del que suposaven, trobant-se en el seu recorregut amb diversos carrerons sense sortida que els va obligar a desfer els seus passos, però almenys no havien patit més atacs d'habitants subterranis. Semblava ser que els únics xton que hi havia a l'altra banda del pont eren els que es trobaven a l'estómac del taozin.

La qual cosa era una sort, ja que els dos humans havien quedat exhausts després de l'esforç de pujar per la llarga corda de seda fins al cim de l'abisme subterrani. Però no es podien permetre descansar ni minorar el pas. Havien d’assumir que el Sith seguia estant en algun lloc, darrere d'ells, perseguint-los encara.

La qual cosa era el pitjor dels seus problemes, però ni de bon tros l'únic. Lorn suposava que el personal de seguretat bancària també aniria darrere d'ells. De la mateixa manera, era probable que el frau de la transacció fantasma també hagués cridat l'atenció de la policia planetària, així com d'uns quants agents del tresor de la República.

També imaginava que el Sol Negre voldria fer-li algunes preguntes, depenent dels registres que mantingués Yanth dels seus negocis i del que poguessin recordar els testimonis de l’Oasi Tusken. En resum, que I-5 i ell havien de tenir a gairebé tots els poders organitzats del planeta trepitjant-los els talons.

Per descomptat, l'únic perseguidor que estava segur era del Sith. Segurament I-5 qualificaria als altres com a producte de la seva paranoia. I què?, es va dir Lorn. En els nivells baixos, la paranoia no era una malaltia, sinó un estil de vida.

–Els meus han degut enviar ja algú a buscar-me –va dir la Darsha–. Si podem arribar a una estació comunicadora, només caldrà trucar perquè vinguin a recollir-nos.

És cert, els Jedi. S'havia oblidat d'ells. Més convidats a la festa.

–Estem en una zona amb molt poques estacions comunicadores públiques que funcionin –va respondre I-5–. Probablement trobarem més quantitat d'elles en funcionament un cop pugem diversos nivells.

Molt agut, va pensar Lorn. Un podia trobar estacions que funcionessin si sabia on buscar, però seguia sense voler donar a Darsha l'oportunitat de portar-los al Temple. Quan estaven en els túnels, durant la interminable recerca d'una sortida, se les havia arreglat per xiuxiuejar unes instruccions a l'androide sense que ella les sentís. I-5 sabia que Lorn volia trobar-se el més aviat possible amb Tuden Sal, i sense que la padawan hi fos present.

–Llavors, tornem al problema del dia: com arribar als nivells superiors? –va preguntar Darsha–. Enfilar-se és una cosa arriscada. Ja vaig tenir una mala experiència amb alguns falcopenats. Vaig trobar una forma de pujar entrant en una mònada, però no veig cap a prop.

Era cert. Sense algun mitjà de transport, el problema d'arribar als nivells superiors resultava complicat. I Tuden Sal els enviaria un transport si aconseguien contactar amb ell. Era un cercle viciós. I per sortir-ne havien de trobar una estació comunicadora.

Resultava frustrant. Estaven a només mig quilòmetre d'una de les zones més cosmopolites de la galàxia, però aquest mig quilòmetre era cap amunt. La possibilitat de ser lliures estava només a una vintena de nivells per sobre dels seus caps, però estaven tan lluny d'ells com si estiguessin en una de les estacions espacials orbitals. Tenint-ho en compte tot, va pensar Lorn, almenys és difícil que les coses poguessin empitjorar.

–Ens vigilen –va dir l'androide.

* * *

Mentre l'androide deia això, Darsha podia sentir-los. Eren més d'un, de diferents espècies, i amb intencions inconfusiblement malignes.

–Per què no m'estranya? –va dir Lorn–. Hi ha forma de saber qui ens vigila exactament?

Darsha va buscar amb els seus sentits i va sentir corrents familiars. Estava segura d'haver-se trobat recentment amb ells.

–No és el Sith –va dir, i va veure que el corellià es relaxava. Quan va reconèixer la vibració de la Força va afegir–: Són...

–Hola, senyora... Segueix visitant els barris baixos?

Era Pèl Verd, el líder de la banda dels raptors que la va atacar quan va arribar per primera vegada al Passadís. Amb ell anaven tres dels seus companys: un trandoshà, un saurin i un devaronià. Darsha gairebé somriu d'alleujament. Aquests brètols no eren res comparats amb les criatures a què s'havia enfrontat sota la superfície.

Lorn semblava sentir-se de la mateixa manera.

–Talleu ja, nois... us causaríem més problemes del que valem.

A jutjar per la mirada de Pèl Verd, Darsha es va adonar que les coses no anaven a sortir com ell s'esperava. Les seves suposades víctimes no mostraven cap por. Va tornar a intentar-ho, parlant com si no hagués sentit a Lorn.

–Esteu al nostre territori, i heu de pagar un peatge.

Darsha gairebé llança una riallada. Li semblava com si fes mil anys del moment en què li preocupava enfrontar-se en aquesta xusma. La seva perspectiva havia canviat radicalment en les últimes trenta-sis hores. El líder dels raptors va haver de donar-se compte una mica d'això perquè va semblar preocupat per uns instants.

–He dit... –va començar a dir.

–El que tu diguis i el que vas a aconseguir són dues coses completament diferents –el va interrompre Lorn–. Mira, les coses seran així: ens donareu els vostres diners, i em refereixo al de tots. I tu –va assenyalar al líder– ens acompanyaràs a fer un volt.

Pèl Verd no hauria pogut quedar-se més sorprès si Lorn li hagués travessat el pit amb una electropica. Es va quedar immòbil com una estàtua durant diversos segons, amb el seu pentinat electrostàtic agitat suaument per la brisa. Els seus companys també van semblar incòmodes; no solien trobar-se en el seu territori amb gent tan segura de si mateixa. Van mirar a Pèl Verd, i Darsha no va necessitar la Força per llegir el que implicava aquesta mirada. Esperaven que ell prengués una decisió.

Resultava igualment obvi que Pèl Verd sabia el que s'esperava d'ell. Va mirar als seus homes, i després a Darsha, Lorn i I-5.

–A per ells! –va cridar, saltant cap a Lorn.

Lorn es va apartar i li va posar la traveta al jove quan va passar pel seu costat. I-5 li va colpejar el cap verd amb un puny metàl·lic, i el noi es va ensorrar. El trandoshà envestí enarborant una fulla vibratòria. L'androide va usar el seu dit làser per escalfar-la fins a la incandescència. El trandoshà va deixar anar l'ardent metall amb un crit i va fugir cap a les ombres, agafant-se la mà cremada amb la sana.

Darsha estava sumida en la Força, sabent el que anaven a fer els seus atacants abans que ells mateixos ho sabessin. Era molt més senzill que enfrontar-se al taozin. Va tenir el sabre làser a la mà abans que ella mateixa se n'adonés, i la fulla va brillar en les ombres en desviar els raigs que brollaven de l'arma del devaronià contra ella i els seus acompanyants. Darsha va estendre la mà lliure i la pistola làser va saltar de la mà del saurin en direcció a Lorn, que la va agafar al vol. El va graduar en atordir i va disparar dues vegades. Els dos membres que quedaven de la banda es van ensorrar al ferrocret esquerdat del carrer, al costat del seu inconscient líder.

L'escaramussa no hi havia durat més que uns pocs segons. Lorn i I-5 es van posar a registrar els tres cossos inconscients.

–Què esteu fent? –va preguntar la padawan.

–Tu què creus? Estem prenent-los el que no necessiten i donant–lo als necessitats, és a dir jo. Necessitem crèdits per arribar als nivells superiors.

Darsha va començar a dir alguna cosa, però s'ho va pensar millor. No li agradava que saquegessin els cossos, però comprenia la necessitat del moment.

Pèl Verd es va agitar i va gemegar. Lorn li agullonà amb la pistola làser.

–Amunt –va dir.

Pèl Verd es va posar dempeus. No semblava massa feliç.

–Estic segur que coneixes una manera de pujar als nivells superiors -li va dir Lorn–. Anem a descobrir-ho.

Darsha va sentir la resistència del noi. Va començar a fer un gest per enfocar la Força en ell i permetre que el suggeriment d’en Lorn tingués més oportunitats de funcionar, però Lorn la va detenir alçant la mà.

–Res de trucs mentals, Darsha... El vull alerta.

Va començar a dir alguna cosa, però va arronsar les espatlles. Semblava tenir un pla, que era més que el que ella tenia.

* * *

Lorn atià el raptor amb la pistola làser acabada d'adquirir. Se sentia molt millor tenint una arma. Era cert que no era gran cosa, tot just una blastech DH-17 sense espiell òptic i amb la càrrega energètica gairebé esgotada, però hi havia emès un xiuxiueig molt satisfactori en ser disparada durant la breu escaramussa. També hi havia agafat la fulla vibratòria. Eren armes que no li ajudarien si els hi atrapava el Sith, però era millor que enfrontar-se a la seva Nèmesi amb les mans nues.

Hi havia un altre motiu per celebrar-ho. En haver estat I-5 i ell qui van registrar el cos inconscient dels raptors, la padawan no havia vist la troballa de l'androide. Aquest l'hi havia ensenyat mentre ella vigilava Pèl Verd. Era un petit comunicador, segurament personalitzat per al seu propietari raptor, però tant Lorn com I-5 havien manipulat ja els suficients com per saber que la seva seguretat no representaria cap problema.

Els tres es van posar en marxa seguint al seu involuntari guia, alertes a qualsevol engany per part seva. Aquest els va conduir a un carreró situat a dos-cents metres en la direcció per la qual havia aparegut.

Quant I-5 pogués allunyar-se uns minuts, o tenir una oportunitat de connectar el comunicador a la seva entrada de dades, trucaria a Tuden Sal i organitzaria una trobada amb ell. Les coses semblen millorar per moments, es va dir Lorn. Potser al final aconseguirem sortir del planeta sans i estalvis.

Per descomptat, això significava deixar enrere la Darsha, una possibilitat que, ho havia d’admetre, esperava amb menys impaciència de la que havia suposat. Després de tot, ella li havia ajudat a mantenir-se amb vida al llarg de tot aquest malson. Va intentar recordar que ella ho havia fet només per portar als Jedi la informació del neimoidià, malgrat que ja sabia pràcticament tant com ell. Encara que ell hauria pogut proporcionar alguns detalls més, Darsha estava tan capacitada com ell per lliurar al Consell Jedi aquesta informació.

Li costava admetre-ho, però la veritat és que hi havia començat a sentir certa inclinació per ella. I si bé era bastant més jove que ell, no podia evitar trobar-la atractiva.

Recorda que és una Jedi, es va dir amb severitat.

O una padawan, sent pedants. Una padawan en la seva primera missió en solitari, segons havia entès al llarg de les converses que havia mantingut amb I-5. Li havien sortit males cartes, perdent al seu Mestre, la seva missió i fins i tot als seus informadors en la seva primera sortida. Per què seguia endavant? Què és el que li feia voler tornar al Temple? No s'adonava que els Jedi eren uns manipuladors?

Lorn volia descobrir-ho. A mesura que anaven caminant, es retardà uns passos per posar-se al seu costat, deixant que I-5 mantingués vigilat a Pèl Verd.

–Padawan Assant –va dir, amb una mica de rigidesa–, espero que no t'importi la meva pregunta, però, què és el que et va fer triar el camí dels Jedi? No són... Bé...

Es va interrompre, insegur de com continuar. La va mirar i es va adonar que ella l’observava.

Els seus ulls eren increïblement blaus, fins i tot a l'escassa llum.

–Dóna igual –va dir amb un grunyit. Va accelerar el pas, per tornar al costat d'I-5, però ella va posar una mà a la seva espatlla. Ell va mirar la mà, i després a ella.

–Vaig ser triada –va dir la Darsha–. Triada per la Força –i tot seguit li va dir que mai havia estat part d'una família–. Quan van arribar els Jedi i em van dir que podia ser part d'ells, tot va semblar cobrar sentit a la meva vida.

I tant que sí, va pensar. A tu no et va arrencar un Orde del costat d'un pare que t'estimava i al que després van acomiadar perquè consideraven que era preferible que el seu fill no tingués cap llaç d'afecte.

Es va enfurismar davant la resposta d'ella. Va intentar trencar d'alguna manera la seva compostura, alterar aquesta calma embogidora, aquesta dignitat beata que compartia amb tots els altres membres del seu Orde.

–Però pot ser que ara no aconsegueixis ser una Jedi. No t’enfureix això, ser expulsada així per aquesta gent, aquest Orde que consideres la teva família?

–Coneixes el Codi Jedi?

–Sí. L’he sentit moltes vegades.

– "No hi ha emoció; hi ha pau "–cità ella–. Això no vol dir que no m’alteri si no puc quedar-me al Temple, només que aquesta emoció no m’ha de dominar. Estic unida a la Força per a la resta de la meva vida. Allà baix, enfrontant-me al taozin, vaig tenir ocasió de comprendre el que de veritat vol dir això. Ja no m'importa convertir-me o no en Jedi. He sentit l'equilibri de la Força a un nivell molt profund, i sé que he fet tot el que he pogut per mantenir aquest equilibri, i que continuaré fent-ho. I ho faré, sola o amb els Jedi, però ho faré. Estic en pau, encara que pugui arribar a patir alguna decepció.

La confusió va haver de sortir a la cara d’en Lorn, perquè ella va somriure. Hi va haver un temps en què li hauria enfurismat veure un somriure com aquest a la cara d'un Jedi, probablement fins i tot hauria tingut ganes d’esborrar-li de la cara.

Ja no se sentia així.

–Deixa que t'ho expliqui d'una altra manera. He arribat als meus objectius, encara que no hagi completat la meva missió.

Lorn va fer que sí, però no va replicar. Li semblava el mateix tipus d'ambigüitat que tant li agradava als Cavallers Jedi, però, igual que el somriure, no li va enfurismar sentir-ho d'ella. No estava molt segur del que significava això.

No estava molt segur de voler-ho saber.

Següent