Infern (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Ben va trobar al seu cosí al pont de l’Ànakin Solo, una figura prima vestida de negre i perfilada per rutilants ventalls de foc de turbolàser, mirant cap a fora pel finestral de la sala Tàctica com si realment pogués trobar-li sentit a la conflagració que havia iniciat. A Ben se li va ocórrer que finalment estava veient a Jacen en la seva autèntica forma: una taca a la galàxia, una ombra que escampava foc a través de les estrelles.

Va apartar aquesta comprensió fora de la seva ment tan ràpidament com havia arribat. Si Ben volia apropar-se prou per matar al seu cosí, havia de mantenir purs els seus pensaments, havia de tornar a creure realment en el somni fosc. Jacen veuria a través d'una mica menys. Omàs havia tingut raó sobre això, almenys.

Una dotzena d'analistes estaven ocupats al voltant de l’holopantalla de la batalla al centre de la sala Tàctica i diversos van mirar en direcció a Ben. Els seus ulls van centellejar de vegades amb simpatia i de vegades amb menyspreu, però ningú va semblar sorprès de veure'l i ningú li va oferir una inclinació de cap com a salutació. Fins i tot l'ajudant administratiu d’en Jacen, l'atrevit jenet, Orlopp, va tenir cura d'ignorar-lo i va continuar teclejant en el seu quadern de dades.

Clarament, Jacen estava determinat a fer que Ben llepés la coberta abans d’acceptar-lo de tornada. D'estar Jacen planejant un final dolent per a Ben, hauria intentat tranquil·litzar-lo. Però de totes maneres li irritava i només el record d'aquella última tarda feliç amb la seva mare li donava la fortalesa d'arribar a la contrició i la vergonya que necessitaria per enganyar a Jacen.

Ben encara estava intentant invocar als seus sentiments quan el seu cap va començar a picar-li sota la pressió de l'acurada inspecció d'algú. Al principi, estava confús sobre de qui venia l'escrutini, atès que l'equip tàctic continuava ignorant-lo i els ulls del seu cosí no s'havien desviat de la incansable batalla més enllà del finestral.

Llavors una petita estirada de la Força li va cridar cap endavant i es va adonar que Jacen havia estat estudiant-lo amb una facultat diferent de la vista.

-He de dir que vosaltres, els Skywalker, continueu sorprenent-me -. -Els ulls d’en Jacen es van moure de manera que mirés al reflex d’en Ben al finestral-. Has vingut fins aquí per ventar-te? O només estàs aquí per escapar-te amb el subministrament de bacta de la flota?

-Em sap greu això del pare. -Ben va començar a apropar-se, donant la volta a força distància de l’holopantalla per evitar interferir amb els analistes. L'esquena d’en Jacen encara estava tornada cap a ell, però sabia que era millor no pensar que tenia alguna oportunitat de matar el seu cosí ara. Hauria de ser pacient, tornar a guanyar-se la confiança d’en Jacen i llavors atacar-lo -. No vaig pensar que et culparia a tu per això de l’Omàs.

-Aquest és el problema. No vas pensar. Gens. -Jacen es va girar i s’hi va enfrontar -. Vas matar a l'antic Cap d'Estat de l'Aliança Galàctica. Tècnicament, encara era el Cap. El Senat ni tan sols havia tingut l'oportunitat de començar un interrogatori formal.

Ben es va aturar davant d’en Jacen i va arronsar les espatlles.

-Matà ma mare -va dir, forçant-se a creure en la mentida-. M'enfrontaré al judici si vols.

Jacen va negar amb el cap.

-No hi pot haver un judici. Semblaria que la GAG et va enviar.

La fúria, Ben ho sabia, era fingida. Hi havia fet exactament el que Jacen havia esperat que faria, encara que molt menys suaument. Si el seu cosí estava enfadat per alguna cosa, era per com havia fet un nyap amb l'operació. No obstant això, va fer tot el que va poder per creure l'actuació d’en Jacen, de manera que la seva presència en la Força se sentís apropiadament represa.

-Pel que fa al públic -va continuar en Jacen-, estaves intentant-lo salvar, just com estan dient les holonotícies. Està clar?

Ben va assentir.

-Sí, senyor, si això és el que vols.

-El que vull és tirar-te a una cel·la de detenció i soldar la porta. Però això no és el millor per a l'Aliança, de manera que considera't afortunat. -Jacen va passar la seva mirada sobre l'uniforme negre de la GAG d’en Ben i llavors va dir: -Ara digues-me per què vas arriscar la teva vida volant allà fora a la meitat d'una batalla. I què estàs fent amb l'uniforme.

-Em presento per al servei -va dir simplement en Ben.

-Després del que em vas acusar de fer? -El celles d’en Jacen es va aixecar amb una incredulitat acuradament assajada i es va fer aparent que havia rebut a Ben a la Sala Tàctica per alguna cosa més que la satisfacció de veure’l arrossegar-se públicament. Volia que els testimonis sentissin a un Skywalker dir que ell no havia assassinat la Mara-. Significa això que no creus que no vaig tenir res a veure amb la mort de la teva mare?

-Va ser Omàs qui la va matar -va respondre en Ben. Probablement podria haver amagat una mentida de pla a Jacen, però es va trobar poc disposat a dir realment les paraules, com si això d'alguna manera absolgués a Jacen del crim-. Aquí tens la resposta.

Massa confiat per la seva habilitat per manipular a Ben, Jacen ni tan sols va dubtar a acceptar-ho.

-Suposo. Només que tant de bo això desfés el dany.

Fent un gest a Ben perquè li seguís, va obrir el camí cap a l'oficina del comandant al fons de la sala. Tot i que la cabina contenia un escriptori i una petita taula de conferències amb diverses cadires, Jacen no va anar cap a cap. Simplement va tancar la porta i va enfosquir el transpariacer de la partició de privadesa i llavors es va tornar tan ràpid que Ben va començar a témer que el seu cosí sabia exactament per què havia tornat.

-Amb qui més vas compartir les teves sospites? -preguntà Jacen-. Amb el teu pare?

En Ben va negar amb el cap.

-No vaig parlar amb ningú.

-Estàs mentint. -Jacen es va apropar-. Per què més m'hauria abandonat quan ho va fer?

-No vaig dir res. -Ben es va trobar retirant-se cap a un racó i es va aturar. No es quedaria atrapat-. No tenia proves i no creia que algú m’escoltés.

-Ell volia fer-me mal, Ben. -Jacen va continuar avançant, apropant-se tant que Ben podia sentir el seu alè mentre parlava-. Fer-li mal a l'Aliança. Per què faria això, llevat que li haguessis convençut que jo havia matat la teva mare?

-N-No ho sé. -En realitat, el seu pare li havia explicat per un canal de comunicació segur que l'assassinat de l’Omàs era l'enuig final de tot un seguit que li havien fet que es pugés per les parets, però el flaix de fúria als ulls d’en Jacen suggeria que no tenia sentit dir-li que ell s’ho havia buscat-. No va ser per res que jo li digués. De veritat.

Jacen es va aturar tan a prop que les puntes dels seus peus es tocaven i va començar a mirar a través d’en Ben cap a algun lloc a un any-llum de Kuat, amb la seva aura de la Força cruixint per la fúria.

-Mira -va dir en Ben, permetent que la seva mà caigués cap al seu sabre làser-, si li hagués dit al pare que pensava que tu vas matar a la mare, ell hauria fet molt més que desertar. Un de vosaltres ara estaria mort.

El comentari va semblar atraure a Jacen de tornada a la cabina. La seva mirada va caure fins a la mà que penjava sobre el sabre làser d’en Ben i llavors una espurna de sorpresa va aparèixer en els seus ulls. Es va apartar.

-Pots tenir raó -va dir somrient dèbilment-. Però això no vol dir que hagi d’admetre't altra vegada. No sé si puc confiar ja en tu.

Ben va assentir. Havia estat esperant això.

-La confiança és un subministrament escàs aquests dies. I què? Em necessites.

Jacen va aixecar les celles i no va dir res.

-Ara que el pare i els Jedi s'han anat, sóc bo per a la teva imatge -va dir-. I sóc un assassí bastant decent.

-No tan decent. -Jacen es va donar la volta, presentant la seva esquena a Ben i després va sospirar cansadament-. Digues-me una cosa, Ben. Què faré amb el teu pare?

-Sobre la seva deserció? -Tant com li feia mal a Ben plantar el seu sabre làser entre les espatlles d’en Jacen en aquell moment, el «error» del seu cosí, li donà l'esquena, semblava una mica massa deliberat. Va apartar la mà de l'arma i llavors va preguntar-. Què pots fer?

Jacen va fer un so de tsk-tsk i va continuar mirant a la paret nua.

-Què ràpidament oblides, Ben. No va ser convertir l'acadèmia en un ostatge un dels, um, assumptes que et van convèncer que estava actuant culpablement?

El cor d’en Ben es va enfonsar tan ràpid que els seus genolls gairebé es van doblegar. Fins ara, mai havia imaginat que Jacen realment li fes mal als estudiants. Però un parell de setmanes abans, tampoc podria haver imaginat que Jacen treballés amb la Lumiya. O que pogués matar la seva mare. Ben va cobrir la seva alarma en recordar la seva reacció a la veu de la Lumiya venint de l'oficina de la GAG d’en Jacen i llavors va posar la mateixa confusió sobre la seva ment com una capa.

-Crec que és correcte... -va dir lentament-. Però no crec que aquests estudiants vagin a reemplaçar al pare i a la resta dels Jedi. La majoria d'ells ni tan sols han construït el seu primer sabre làser.

Jacen es va girar.

-Reemplaçar-los no és realment en el que estava pensant.

-No ho era? -Ben va pretendre lluitar amb el que Jacen volia dir durant un moment i llavors va permetre que la seva cara s’enfonsés-. Oh.

-Què penses? -va preguntar Jacen, mirant-lo intensament-. Li importen al teu pare els seus estudiants prou com per tornar al seu deure per ells?

Ben sabia que estava sent posat a prova, que Jacen estava comprovant per veure si la seva lleialtat era envers els Jedi o envers ell. Però Ben també sabia per la brillantor que havia vist abans en els ulls d’en Jacen que el seu cosí era bastant capaç de complir l'amenaça i la idea de tenir la sang dels nens a les seves mans era massa per a Ben. Si condonava alguna cosa com això, fins i tot per venjar la seva mare, mai seria capaç de tornar a la llum, que podria ser exactament el que Jacen pretenia. El seu cap va començar a fer-li mal.

-Bé -va dir en Ben acuradament-, el problema amb amenaçar els estudiants és que ningú creurà que ho faries. Així que hauràs de matar uns pocs per mostrar que vas de debò.

Jacen va assentir.

-Continua.

-Però si fas això, el primer que els Jedi faran a continuació és venir a per tu -va acabar Ben-. Els mestres ja estaven parlant sobre arrestar-te quan només vas posar l'acadèmia sota custòdia protectora.

-Ho estaven parlant? -Jacen va sonar interessat però decebut i Ben va tenir la sensació distintiva que havia estat mesurat i s'havia trobat que no estava a l'altura-. Haurien d'haver estat agraïts, no estàs d'acord?

-Els Mestres no són idiotes, Jacen -va dir Ben-. Van descobrir el teu farol i no tens on anar. Si portes a terme la teva amenaça, simplement estàs sumant enemics. Però si no ho fas, estàs malgastant recursos de la GAG protegint l'acadèmia mentre ells corren per aquí causant problemes.

-Un punt interessant. -El to d’en Jacen s'havia tornat amarg-. M'imagino que estàs a punt de dir-me que em retiri aviat.

-Al menys llavors els Jedi haurien de protegir l'acadèmia per si mateixos. -Ben podia veure per la manera en què es van endurir els ulls d’en Jacen que no estava restablint la confiança. Més aviat el contrari-. Però si fos tu, simplement m'ajustaria al meu primer pla.

Jacen el va mirar amb les celles arrufades.

-Quin pla seria aquest?

Ben va posar els ulls en blanc.

-Vinga. Sempre m'estàs dient que vagi deu passos per davant i just ara això vol dir pensar en on va l'Aliança a aconseguir els seus Jedi després de la guerra. Em sembla que l'acadèmia està plena de potencial, només esperant que la modelés a la teva pròpia imatge.

Jacen realment va somriure.

-Així que estaves prestant atenció.

-Part del temps -va dir en Ben-. Però la deserció del pare va a introduir una autèntica hidroclau en els teus plans, oi?

-Eventualment -va admetre Jacen-. Però fins ara, el teu pare es contenta amb fer exactament el que suggereixes: permetre’m a mi guardar l'acadèmia mentre ell crea problemes.

-Llavors serà millor que nosaltres ens moguem primer -va dir en Ben, sentint una oportunitat per demostrar-li la seva lleialtat -. Jo m'encarregaré d'això, si vols.

Jacen va mirar el seu crono.

-Nosaltres, Ben? -va preguntar llavors.

-Si m’acceptes altra vegada -va dir Ben-. Sento el que vaig dir, però tot era tan confús...

-Això no és una excusa, Ben -va dir en Jacen-. Qualsevol aprenent meu necessita ser l'amo de les seves emocions, no un esclau d'elles.

-Ho sé. -Ben va pensar que estava fent un treball bastant bo d'això ara, forçant-se a aparèixer humil quan el que realment volia fer era deixar caure un detonador termal als peus d’en Jacen-. Em vas ensenyar a ser millor que això.

-M'alegro que ho reconeguis -va dir en Jacen-. Però no t'estic enviant a l'acadèmia a matar els Solusar i la Jaina, si això és el que vols dir amb moure'ns primer.

Ben el va mirar amb les celles arrufades.

-No creus que això farà que el pare s'ho repensi?

-Podria fer-ho, però si no vas poder manejar a un vell com Omàs, com vas a eliminar a dos Mestres Jedi i la Jaina? -Jacen va negar amb el cap per indicar que Ben no anava a fer-ho, després va comprovar el seu crono de nou i es va dirigir cap a la porta-. Tinc programada una reunió de personal.

-Què hi ha de mi? -va preguntar en Ben. No podia sentir res en Jacen excepte desconfiança i decepció-. Encara tinc un lloc aquí?

Jacen ni tan sols dubtà mentre allargava la mà cap al panell de control.

-No ho sé, Ben. No he vist cap raó per tornar a acceptar-te.

Ben es va tornar buit i fred al seu interior, no perquè Jacen li estigués rebutjant, sinó perquè li estava demanant més, una cosa que només Ben pogués donar-li.

-Sigui el que sigui el que decideixis, hi ha alguna cosa que hauries de saber. -Ben es va dir a si mateix que realment no importava a qui traís just ara, perquè Jacen no anava a viure prou per utilitzar la informació-. El pare em va dir que em reunís amb ell a Kashyyyk.

La mà d’en Jacen va caure sense tocar el panell de control.

-Kashyyyk? –Sonà sorprès, només que no prou sorprès per estar sentint la informació per primera vegada-. Així que pretén unir-se a la teva tia i al teu oncle per demanar als wookiees que es mantinguin fora d'això.

Ben va negar amb el cap.

-Està molt més enfadat que això. -De cop i volta es va sentir molt brut al seu interior, fins i tot més brut del que s'havia sentit després d'assassinar a Gejjen-. Crec que vol que ells l'ajudin a treure't del càrrec.

Aquest cop Ben va aconseguir la reacció que estava esperant. Primer confusió, després sorpresa i després la ràbia total que li va enrogir la cara.

-Vol que els wookiees vagin a Coruscant?

Ben va arronsar les espatlles.

-No ho va dir, exactament. Només que és hora de posar a algun altre al càrrec.

-Algun altre? -Jacen li va donar un cop de puny a la paret tan fort que va activar el control d'opacitat i l'ocupada Sala Tàctica va aparèixer lentament a l'altra banda de la paret-. Ningú pot fer això. Ningú està disposat a fer els sacrificis necessaris.

-Jo sí -va dir en Ben, sentint que finalment estava començant a fer progressos-. Acabo de fer-ho.

Si Jacen va sentir a Ben, no va donar mostres d'això. La seva mirada estava fixa a la pantalla tàctica de fora i tenia aquella mirada perduda que tenia quan estava sentint alguna cosa en la Força. Després d'un moment, Jacen va obrir la porta i es va quedar al costat de l’holopantalla, ficant les espatlles entre un tinent duros i un comandant Mon Calamari.

Ben li va seguir i va sentir a Jacen murmurar per a si mateix, dient que la Confederació necessitava més membres, que no podrien suportar el desgast molt millor que l'Aliança. Pel que Ben podia veure, això era difícilment alguna cosa nova per a algú. La Batalla de Kuat havia estat en marxa ara des de feia més d'una setmana i tots dos costats estaven perdent diverses naus capitals al dia i patint baixes de deu mil éssers cada vegada. L’holopantalla mostrava més naus fetes trossos que funcionals i les balises de rescat estaven brillant tan juntes que semblaven com neu electrònica.

Jacen es va tornar cap al seu ajudant, Orlopp.

-Doni'm els últims informes de la preparació de la flota wookiee.

-Estic monitorant la situació, com va ordenar. -Orlopp va aixecar els bigotis del nas del seu prim morro de jenet i llavors va continuar-. Intel·ligència Militar encara no sap res dels nostres agents des que els Solo van escapar de la presó, però l'últim informe indica que els wookiees acaben d'encendre els nuclis dels seus reactors. Em temo que no veurem la seva flota durant algun temps.

-Això pot ser una benedicció -va dir en Jacen-. Prepareu les ordres per enviar a la Cinquena Flota a Kashyyyk. Digueu-li a l'almirall Atoko que l'Ànakin Solo es reunirà amb ell allà. I obri un canal amb l'almirall Bwua'tu. Necessito discutir un canvi d'estratègia amb ell.

-Aniràs a l’encalç del pare i els Jedi? -va panteixar en Ben.

-No. Anirem a Kashyyyk a caçar a una banda de traïdors i desertors. -Jacen li va fer un gest a Ben perquè es col·loqués al seu costat i llavors va afegir-: Benvingut, tinent Skywalker. M’ajudaràs a fer un exemple d'aquesta gent.

Següent