El caçador de les tenebres (XVI)

Anterior

Segona part

Laberint

Capítol 16

Nute Gunray es trobava en les seves estances del Saak'ak, intentant gaudir d'un massatge de floridura, i fracassant en l'intent, quan va sonar el seu comunicador privat. La massatgista havia refregat tota la seva forma nua amb humus verd liquat i li estava pressionant amb el genoll els nòduls musculosos del tors, tan tensos que podia sentir-los cruixir.

Va assentir amb un grunyit i la imatge d’en Rune Haako es va formar prop de la taula de massatges. El diplomàtic no semblava molt feliç, però això significava poc en si mateix; els neimoidians com a espècie poques vegades semblaven feliços.

–Tinc notícies –va dir Haako en veu baixa.

–Vine a les meves habitacions –va replicar Gunray, i l’holoimatge es va apagar.

Fossin quines fossin les notícies que tenia Haako, era preferible sentir-les en persona, a la intimitat de la seva cambra. El Virrei no pensava córrer riscos, tot i que se suposava que tot el personal a bord del vaixell de càrrega era lleial a ell i a la seva causa. Sabia molt bé com de fàcilment que podia comprar-se la fidelitat dels seus camarades i esbirros.

Va acomiadar la massatgista, es va posar una bata vermellenca i va caminar inquiet per la sala, esperant l'arribada d’en Haako. Les exigències del protocol dictaven que s'assegués còmodament en un sofà o una cadira, mostrant una actitud despreocupada que indicava que, fossin quines fossin les notícies que li portés Haako, no podien ser prou importants com per preocupar-lo d'alguna manera. Però a hores d'ara li importaven ben poc aquestes formalitats. Feia gairebé quaranta-vuit hores que no tenien notícies del caçador de recompenses que havien contractat, i tampoc les tenien del parador o els plans d'en Hath Monchar. Esperava veure en qualsevol moment la presència hologràfica de Darth Sidious materialitzant-se davant seu i demanant-li que tornés a reunir als quatre per seguir parlant dels plans per al bloqueig de Naboo. I què passaria quan Gunray no pogués explicar l'absència d’en Monchar? Va fer una ganyota quan se li va omplir el sac estomacal d’àcida bilis amb només pensar en aquesta conversa. Sabia que se li estava formant una úlcera de primera a l'abdomen inferior, però no podia fer molt per impedir-ho.

El panell de la porta es va obrir donant pas a Haako. Un moment després, va entrar Daultay Dofine. Gunray es va preparar; una mirada a la posi abatuda i el gest furtiu dels seus companys li va dir que les notícies no eren bones.

–Acabo de tenir notícies del nostre representant consular a l'ambaixada de Coruscant –va dir Haako. El que estigués disposat a saltar-se els preàmbuls d'esgrima verbal i anar directament al gra evidenciava àmpliament que la seva preocupació era tan gran com la d’en Gunray–. Han matat un dels nostres en aquest món.

Gunray va haver de forçar les glàndules salivals perquè li humitegessin al paladar abans de poder dir alguna cosa.

–Era Monchar?

–De moment no ho sabem amb seguretat –va dir Dofine–. Sembla ser que va tenir lloc una explosió, tot i que la investigació continua sense confirmar la causa de la mort. Encara està pendent la seva identificació genètica.

–No obstant això –va continuar Haako, baixant la veu i mirant al seu voltant com si esperés que Darth Sidious aparegués en qualsevol moment–, en l'escena es va trobar un tros de tela arrencada pertanyent a la mitra d'un Virrei diputat.

Nute Gunray va tancar els ulls i va intentar imaginar-se com seria la vida d'un granger de fems a Neimoidia.

–A més –va dir Dofine–, es van trobar altres cossos al lloc de l'explosió. Un d'ells ha estat identificat sense error possible: la caçadora de recompenses Mahwi Lihnn.

Segur que la recollida de fems tenia les seves parts bones, es va dir Gunray. Per exemple, el no haver de tornar a tractar amb el Sith.

–Crec que hem d'assumir el fet que Hath Monchar no està ja entre els vius –va dir Rune Haako, estrenyent les mans com si li estigués arrencant la vida a un gripau dels pantans que pensés prendre d'aperitiu.

–Això és un desastre –ploriquejà Dofine–. Què li direm a Sidious?

Sí, què?, es va preguntar el Virrei de la Federació. Oh, no és que no poguessin inventar-se una bona quantitat de mentides, no, la qüestió era si el Senyor Sith se les creuria. Aquesta era la principal qüestió. I, per molt que odiés admetre-ho, la resposta era que, amb tota seguretat, no. Va veure mentalment el rostre encaputxat d’en Sidious i no va poder evitar un calfred. Aquests ulls ocults per aquesta caputxa podien veure l'engany i el subterfugi amb la mateixa facilitat amb que els raigs X penetraven en la carn per il·luminar els ossos de l'interior.

Però, quina altra opció tenien? Encara que la idea de fer-ho li molestava de manera molt primària, Gunray sabia que sempre podien recórrer a admetre la veritat: que Monchar havia marxat, i que no sabien ni on ni per quin motiu... tot i que qualsevol amb el cervell d'un gamorreà sense oxigen podria extrapolar una explicació sense gaire dificultat. Però la veritat portava implícits els seus propis riscos, entre els quals destacava no haver-la admès la primera vegada que Sidious va notar l'absència d’en Monchar.

Tant la veracitat com la prevaricació semblaven igualment perilloses. Aquesta era el pitjor malson d'un neimoidià: una situació on resultava impossible trobar una sortida. Gunray va abaixar la mirada i va descobrir que es fregava les mans amb la mateixa intensitat que ho feien Rune Haako i Daultay Dofine.

Només hi havia una cosa segura. Aviat, molt aviat, haurien de dir-li alguna cosa al Senyor Sith.

* * *

El Mestre Yoda va entrar a l'avantcambra de conferències, una petita habitació situada en un lateral de la Cambra del Consell. Mace Windu i Qui-Gon Jinn ja estaven asseguts davant la taula de fusta de pleek. Darrere d'ells hi havia una finestra d'acer transparent que s'alçava del terra al sostre i oferia una visió panoràmica de l'interminable fangar arquitectònic que era Coruscant, així com del seu constant trànsit aeri.

Yoda es va desplaçar lentament cap a una de les cadires. Es recolzava en el seu bastó en caminar, i Windu va haver de contenir un somriure en veure el seu avanç. Encara que Yoda havia de ser el membre més vell del Consell, amb bastant més de vuit–cents anys estàndard, de cap manera era tan decrèpit com de vegades semblava voler aparentar. Si bé era cert que s'havia fet més lent amb els anys, la seva habilitat amb el sabre làser seguia sense tenir rival en tot el Consell.

Windu no va parlar fins que el seu col·lega no va estar assegut.

–Encara no he considerat necessari convocar una reunió general del Consell per això. Però, tot i així, crec que és un problema del qual hem d'ocupar-nos com més aviat.

Yoda va assentir.

–De l'assumpte del Sol Negre parles.

–Sí, concretament d’Oolth el fondorià i de la padawan Darsha Assant, a la qual vàrem enviar per portar-lo aquí.

–Hi ha hagut cap notícia d'ella? –va preguntar Qui-Gon Jinn.

–Cap. Ja han passat gairebé quaranta-vuit hores. La missió no li deuria d’haver ocupat més de quatre o cinc.

–Anoon Bondara també ha desaparegut –va dir Yoda, reflexionant–. Coincidència dubto que sigui.

–Creus que Bondara va sortir a la recerca d’Assant? –va preguntar Windu.

Yoda va assentir.

–Seria comprensible –va dir en Jinn–. Assant és la seva padawan. Aniria en la seva recerca de creure-la en perill.

–És clar que ho faria –va replicar Windu–. Però, per què no va informar a ningú de les seves intencions? I per què no hem rebut un comunicat de cap d'ells?

El silenci va regnar per un instant quan els tres Mestres Jedi van meditar sobre aquests assumptes.

–Potser alguna infracció ella va cometre –va dir en Yoda–, potser ell ho sabia o sospitava. Protegir-la de les seves repercussions ell voldria.

–Anoon sempre va ser dels que se salten normes i restriccions –va assentir Jinn.

Mace Windu va mirar a Jinn i va alçar una cella. Aquest va somriure lleugerament i va arronsar les espatlles.

–Té sentit –va dir Windu–. Ha de ser alguna cosa així. Però, per molt nobles que fossin les seves intencions, no podem permetre que ell o la seva deixeble actuïn sense el coneixement o consentiment del Consell.

–En aquest assumpte d'acord estem –va dir en Yoda–. Enviar un investigador devem.

–Sí –va dir Windu–. Però, a qui? Donada l'actual situació del Senat de la República, tenim en estat d'alerta a tots els membres veterans, i pot ser que segueixin així per un temps.

–Tinc un suggeriment –va dir en Qui-Gon Jinn–. Envieu al meu padawan. Si hi ha membres de Sol Negre implicats, ell podrà sentir-ho.

–Obi-Wan Kenobi? Molt gran la Força en ell és –va mussitar en Yoda–. Bona decisió seria.

Mace Windu va assentir lentament. Yoda tenia raó. Malgrat no ser encara un Cavaller Jedi de ple dret, Kenobi havia demostrat sobradament el seu talent per al combat i la diplomàcia. Si algú podia descobrir què havia passat amb Bondara i Assant, aquest era ell.

El veterà membre del Consell es va aixecar.

–Llavors, està decidit. Qui-Gon, explica-li la situació a Kenobi i que surti com més aviat millor. Hi ha alguna cosa més en tot això...

Windu va guardar silenci per un moment.

–Sí –va dir Yoda amb serietat–. Això un accident no va ser.

Qui-Gon Jinn no va dir res; es va limitar a assentir i a aixecar-se.

–Obi-Wan sortirà immediatament cap al Corredor Carmesí –els hi va dir.

–Que la Força amb ell sigui –va dir Yoda amb veu baixa.

Següent