Infern (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Què irònic li semblava a Jacen què haguera d'enfrontar als seus traïdors aquí, en un sistema que era la llar d'una espècie que tenia fama pel seu honor. Que trist que hagués de batallar amb la seva pròpia sang sobre Kashyyyk, on la lleialtat comptava més que la vida mateixa. Fins i tot després de tot el que havia passat, encara estimava a la seva família, encara els adorava.

Era el coratge d'ells el que li havia inculcat la fortalesa per fer el que havia de fer aviat, el seu exemple el que li havia ensenyat a servir per sobre de tota la resta. Només desitjava que hi hagués una manera de reunir-los, de manera que tots els Solo i els Skywalker poguessin tornar a estar del mateix costat, lluitant no uns contra els altres, sinó contra la injustícia que sempre semblava a punt de fer trossos a la galàxia.

Però no hi havia una manera. Fins i tot si Jacen els convencés dels seus errors, no podia absoldre'ls del que havien fet, no podia perdonar la seva traïció contra l'Aliança. Aquesta era la càrrega i el destí de Darth Caedus, repartir justícia on es mereixia i ell no s'atrevia a encongir-se davant el seu deure. Els Senyors Sith no podien fer els ulls grossos davant els crims dels seus propis parents. En aquest camí residia la corrupció i l'egoisme, la creença que ell era l'amo de la galàxia i no el seu servent.

Un esquadró de nous interceptors Owool va aparèixer en el finestral del pont, encara tan distant que només les línies corbes de les cues aparellades de les seves emissions eren visibles contra la cara maragda de Kashyyyk. L'orgull d'una nova drassana innovadora anomenada KashyCorp, els Owools havien estat dissenyats per servir a l'Aliança Galàctica com a caces estel·lars pesats. Com els wookiees que els pilotaven, eren durs, ràpids i ferotges.

-Quina demostració funesta -va dir en Ben. Ell estava amb Caedus i el comandant Twizzl en la principal coberta de vol, veient a cinquanta-i-tants éssers de la tripulació coordinar calmadament els preparatius de combat de l'Ànakin Solo-. Si aquests Owools són tot el que tenen preparat, no hi haurà lluita. Fins i tot els wookiees no estan tan bojos.

-Els wookiees són resolts, no bojos -va replicar en Caedus. Ben havia estat intentant convèncer-lo que no ataqués Kashyyyk des que l’Ànakin Solo va escapar de la Batalla de Kuat. Això feia que a Caedus li preocupés que el seu jove cosí manqués de la crueltat per continuar amb el seu pla de venjança, que la Lumiya pogués haver tingut raó sobre que el noi era massa feble per a ser un aprenent Sith-. I lluitaran, Ben. Mai confonguis l'esperança amb l'expectació.

-No ho feia -va insistir en Ben-. Però necessitem la flota de Kashyyyk, Jacen. Si hi ha alguna manera d'agafar-la sense lluitar...

-No n'hi ha -el va interrompre Caedus-. I m'agradaria que em diguessis coronel, no Jacen.

Ben va semblar sorprès, però no ferit.

-D'acord, coronel.

-Gràcies. –L’apreciació d’en Caedus era sincera. No li importava que Ben li digués pel seu nom, però estava començant a estar malament que es dirigissin a ell pel seu vell malnom. Jacen Solo estava mort-. I no vaig dir que no li donéssim als wookiees una oportunitat d'evitar la lluita. Només que ells no l’aprofitaran.

-Amb tota certesa no semblen inclinats a això -va dir el comandant Twizzl des de l'altre costat d’en Caedus-. Aquests Owools estan amenaçant amb obrir foc si no parem i ens expliquem.

Caedus va mirar l’holopantalla tàctica i va somriure.

Amb tota la Cinquena Flota escampada al llarg de l'espai darrere de l’Ànakin Solo, als Owools els superaven en nombres de dos a un només amb les naus capitals.

-Has de respectar el seu valor -va dir-. Molt bé, comandant. Digueu-los que respectarem les seves ordres.

-Pretén accedir-hi? -va preguntar Twizzl sorprès.

-I tant -va dir en Caedus-. Atureu l’Ànakin Solo i faci que l'almirall Atoko formi amb la flota al nostre voltant.

En Twizzl va arrufar les celles.

-Senyor, el tinent Skywalker té raó. Si ens movem ara, podem capturar tota la seva flota d'assalt intacta. Encara està intentant alliberar-se dels aprovisionadors i la seva guàrdia orbital no és rival per a la Cinquena Flota.

-Comandant, espero que no estigui advocant per un atac no provocat contra un planeta membre actual de l'Aliança Galàctica -va dir en Caedus-. Fins on sabem, tot el que els wookiees han fet és escoltar els desertors Jedi. Encara no ens han traït.

-Així que no penses atacar? -Ben va sonar més confós que alleugerit-. Llavors perquè vam treure la Cinquena Flota del Nucli?

-Per donar-li als wookiees l'oportunitat de fer el correcte. -Caedus es va tornar cap a Twizzl, que semblava creixentment perplex i descontent-. Té les seves ordres, comandant. Digueu-li als Owools que hem vingut a pels presoners i que marxarem tan aviat com els tinguem.

Els ulls d’en Twizzl es van endurir per la desaprovació, però va assentir i es va acostar al lloc del seu oficial de comunicacions.

Ben no es va persuadir tan fàcilment.

-Això només posarà pitjor les coses, Ja... er, coronel. No et van a lliurar a l'oncle Han i la tia Leia a tu.

-I tant que no. Són wookiees -va dir en Caedus-. Són massa tossuts. Però quan es neguin, tindrem una justificació per procedir.

-Després de què la seva flota estigui desplegada. -El to d’en Ben s'estava tornant més desesperat, però estava ocultant la seva presència en la Força, un senyal que finalment es preparava per atacar-. Mai la capturarem. Lluitaran fins que l'última nau sigui aixafada.

-És cert. -Caedus sabia que si Ben intentava matar-lo ara, el jove estaria actuant per raons nobles, intentant salvar milers de vides acabant amb una. No obstant això, les raons no importaven. Importaven les accions. El mer intent seria el catalitzador que portaria a Ben fins al següent nivell-. Però no vam venir aquí a capturar la flota de Kashyyyk.

Ben va contemplar això durant un moment.

-Vas de debò amb això de recuperar els presoners? -va preguntar llavors.

-I tant que no -va dir en Caedus-. Som aquí perquè això evitarà que la Confederació capturi Kuat i es mogui cap a Coruscant.

Ben va callar de nou, mirant al finestral del pont, on els Owools havien augmentat fins a punts brillants amb morros amb forma de falç. Finalment, va abandonar i va negar amb el cap.

-No ho pillo.

-Bé. -Caedus es va acostar per unir-se amb Twizzl en el lloc de comunicacions, presentant la seva esquena cap a Ben i convidant al jove a què es cobrés la seva venjança-. Tampoc ho atraparà la Confederació.

Quan cap atac va arribar, Caedus va començar a preguntar-se si hi havia jutjat malament al seu jove cosí.

Ben encara creia que ell era l'assassí de la Mara, això era obvi per com d’acuradament que mantenia emmascarats els seus sentiments, així que, per què no atacava? Amb certesa tenia el coratge, o mai hauria tornat amb Caedus en primer lloc. Ni podrien ser dubtes morals. Ben podia haver estat capaç d'assassinar a Dur Gejjen i haver-se convençut a si mateix que encara estava actuant èticament, però no podia fer-ho amb Cal Omàs. Hi havia matat a l'antic Cap simplement per proporcionar-li una coartada quan tornés a l’Ànakin Solo i això requeria el cor d'un assassí. Mara hauria estat orgullosa.

Així que, per què no actuava?

Dos passos enrere, Caedus es va trobar al costat de Twizzl darrere de l'oficial de comunicacions, escoltant la veu del comandant de l'esquadró wookiee i sentint-se traït per la decisió del seu cosí.

L’oficial de comunicacions, una dona bith amb ulls color ebonita tan grans com els palmells de les mans d’en Caedus, estava escoltant una traducció en un auricular d'un comunicador.

-Coronel Solo, estan dient que no tenen cap...

-No cal traduir. He entès shyriiwook des que tenia cinc anys. -Caedus es va inclinar cap endavant sobre l'espatlla d'ella i va connectar el micròfon-. Som aquí per Han i Leia Solo i els desertors Jedi. Si estan tenint problemes amb els desertors Jedi, estem preparats per ajudar. Això és per al que hem portat una flota.

El líder d'esquadró va rugir una negació, clamant que els Solo havien escapat i que els Jedi ni tan sols havien vingut a Kashyyyk.

-Els wookiees no haurien de mentir. No està en el seu codi genètic.

Caedus mirà a Ben. Potser el jove no havia atacat encara perquè havia estat enviat a portar a l’Ànakin Solo cap a una emboscada Jedi. Però quan Ben va assentir i va confirmar que li havien instruït que es reunissin a Kashyyyk, Caedus va pensar en l’Allana i quant significava ella per ell. Amb la Mara morta, enviaria mai Luke a Ben en una missió tan perillosa?

Caedus es va tornar cap al micròfon.

-La nostra informació és sòlida -va dir-. Si està dient que els Solo ja no són els seus presoners, llavors Kashyyyk ha traït l'Aliança o els Jedi tenen el planeta com a ostatge. En qualsevol cas, ens veurem forçats a atacar.

El wookiee replicà que parlaria amb els seus superiors i el canal va quedar en silenci. Mentre Caedus i els altres esperaven una rèplica, l’Ànakin Solo va continuar desaccelerant. La Cinquena Flota va començar a formar al seu voltant, desplegant piquets de caces i posicionant els seus vells destructors estel·lars amb camps de foc superposats. L'esquadró Owool va continuar aproximant-se, augmentant de punts amb morros en forma de falç a falques amb proes com forquilles.

Finalment, la veu del wookiee va tornar a sortir pels altaveus, insistint que el coronel havia estat mal informat. Cap Solo estava sent retingut a Kashyyyk i no tenien problemes amb cap desertor Jedi.

-Això és el que m'agrada de vosaltres els wookiees -va replicar Caedus-. Mai oculteu de quin costat esteu.

Tot just havia desactivat el micròfon abans que Twizzl comencés a repartir ordres, preparant-se per reassumir l'avanç.

-Això no caldrà, comandant -va dir en Caedus-. El planeta ja està dins de l'abast dels turbolàsers de llarg abast de l’Ànakin Solo, oi?

Les espesses celles d’en Twizzl van caure fins a tan baix que gairebé van cobrir els seus ulls.

-I tant, però la flota de Kashyyyk està...

-Això no és important. -Caedus es va enfrontar a Twizzl, presentant de nou la seva esquena a Ben. Si l'ordre que estava a punt de donar no impulsava al seu cosí a atacar, llavors res no ho faria-. Que les bateries de llarg abast obrin foc.

La cara d’en Twizzl es va afluixar per la confusió.

-Contra els Owools?

-Contra el planeta. -Mentre Caedus parlava, va tenir cura de mantenir la seva mà lluny del seu sabre làser. Volia donar-li al seu cosí totes les oportunitats perquè ataqués. Si Ben no li atacava aviat, hauria de ser eliminat com a indigne-. Feu que dirigeixin el foc cap a la mateixa àrea del blanc. L'objectiu és crear una tempesta de foc.

L'ordre d’en Caedus va ser saludada per un complet silenci i ell va poder sentir la Força reverberant amb la sorpresa dels oficials i la tripulació que havien sentit l'ordre. Només Ben va fallar en semblar sorprès, tot i que potser era perquè encara estava amagant la seva presència en la Força. Jacen va continuar de cara a Twizzl, donant-li al jove molt temps per atacar.

Després d'un parell de moments, Twizzl finalment va semblar capaç de respondre.

-Vol cremar els wroshyrs?

-Precisament -va dir Caedus-. Tot el bosc del planeta si podem.

L'expressió d’en Twizzl va canviar de sorpresa a desaprovadora.

-Però això és... això és simplement una bogeria. No aconseguirà res!

-Aquesta no és una conclusió a la que li correspongui arribar a vostè, comandant -va replicar Caedus. Donar l'ordre no va ser fàcil. De fet, li va posar malalt. Quan era nen havia estimat i respectat a Chewbacca i l'últim que volia fer era cremar el planeta natal del seu amic i protector. Però els wookiees havien atret aquest desastre sobre ells mateixos en trair a l'Aliança Galàctica-. No obstant això, només per aquesta vegada, m'explicaré davant vostè.

-Agrairia això, coronel. -El to d’en Twizzl suggeria que l'explicació necessitaria ser bona, si Caedus esperava que obeís-. Gràcies.

-Molt bé. Vostè va estar en la Batalla de Kuat, així que sap com d’igualades que estan les nostres forces militars.

Twizzl va assentir.

-La Confederació haurà de retirar-se aviat -va dir-. No poden igualar l'Aliança en una guerra de desgast.

-I nosaltres no podem permetre'ns una -va replicar en Caedus-. Ja som massa febles per defensar tots els planetes sota la nostra protecció i la Confederació ho sap. Així que està equivocat. No van a retirar-se. Van a seguir lluitant i a esperar que nosaltres ens retirem, el que no podem fer. Això deixaria una línia buida cap a Coruscant.

-Així que estem en un punt mort -va dir en Ben, decebent a Caedus en caminar cap a ell, no per atacar, sinó per unir-se a la conversa-. Com canviarà això el fet de cremar Kashyyyk?

Incapaç d'ocultar la seva frustració, Caedus es va girar cap al noi.

-Pensa, Ben. Què necessitem tots dos per trencar el punt mort? Què estem perdent aquí i que la Confederació està guanyant?

Ben va retrocedir davant el verí en la veu d’en Caedus, però va respondre ràpidament.

-Aliats.

-Correcte. -Caedus va col·locar la seva mà sobre l'espatlla d’en Ben, però estava tan enfadat que va haver de detenir-se per no retirar-la i colpejar al noi-. I si la Confederació espera convertir els wookiees en aliats, què han de fer?

Els ulls d’en Twizzl es van encendre amb una comprensió enfadada.

-Acudir en defensa de Kashyyyk.

-El que vol dir que han d'abandonar el seu avanç cap a Coruscant -va acabar en Ben-. I cremar els boscos provocarà molta més ràbia pública que capturar simplement la flota d'assalt de Kashyyyk. Si la Confederació no ajuda als wookiees, van a tenir problemes per reclutar més planetes. Semblarà com si no es preocupessin per ningú excepte per si mateixos.

-Correcte de nou -va dir Caedus.

-Però qui voldrà unir-se a nosaltres? –demandà en Twizzl-. Anem a semblar monstres.

Caedus va somriure.

-Exactament, comandant. Els planetes tremolaran davant la idea d’abandonar-nos. Si estem disposats a cremar el bosc de Kashyyyk com a càstig, qui sap què podríem fer-li a ells?

La boca d'en Twizzl es va obrir per l'horror i ell va mirar a Caedus sense dir res.

-M'he cansat d'esperar, comandant -va dir Caedus-. Transmetrà la meva ordre ara o necessito nomenar un nou comandant?

L'amenaça va ser suficient per treure a Twizzl del seu estupor.

-Això no caldrà, coronel. No veig raó militar per ignorar les seves ordres. La seva lògica sembla tan encertada com esgarrifosa.

Caedus va baixar la barbeta amb una gratitud burleta.

-M'alegro que l'aprovi, comandant.

La sang va abandonar la cara d’en Twizzl i es va tornar per transmetre l'ordre.

Caedus el va mirar i va trobar l'expressió d’en Ben tan il·legible com la seva presència en la Força. L'ordre de cremar Kashyyyk havia d'estar corcant al noi per dins, però fins i tot això no era suficient per fer-li atacar. Caedus va tornar a l’holopantalla tàctica i no es va preocupar de donar-li una altra oportunitat a Ben. Si calar foc als wroshyrs no feia atacar al noi, res ho faria.

-Això farà que els wookiees es pugin per les parets -va dir en Ben, enganxant-se tant a Caedus com ho havia fet anys abans, quan era només un nen començant a superar la seva por a la Força-. On em vols?

-Al meu costat estarà bé.

Per Caedus era una lluita haver de mantenir la tristesa lluny de la seva veu. Li feia mal pensar en el que aviat hauria de fer, però no hi havia manera d'evitar-ho. Fins i tot si Ben no tenia el coratge d'atacar avui, un dia ho faria i seria sota circumstàncies menys controlades.

-Et necessitaré prop quan comenci la lluita -va dir Caedus-. Haurem de fer una ullada a la recerca d’InvisiblesX.

-Sí -va dir en Ben-. El plasma realment esquitxarà els escuts quan l’Ànakin Solo obri foc.

El tintat del finestral es va enfosquir mentre quatre llaços de brillantor van centellejar des de la punta del morro de l'Ànakin Solo cap al fosc buit del costat fosc del planeta. Una onada de sorpresa i por onejà a través de la Força des de la direcció de l'esquadró Owool i després ràpidament va canviar a confusió mentre els wookiees s'adonaven que l'atac no havia estat dirigit cap a ells. Quan els trets de turbolàser van cremar a través de l'atmosfera de Kashyyyk i van florir en un punt de flames escarlata, la confusió va canviar a incredulitat.

Les bateries van centellejar de nou, colpejant en el mateix lloc i engrandint el punt a un trosset de vermell titil·lant. La incredulitat va canviar a fúria i després, mentre els turbolàsers centellejaven una tercera vegada, a bullent resolució. Caedus va veure els Owools enfonsar les seves proes cap al morro de l'Ànakin Solo i llavors els va perdre de vista quan els turbolàsers van tornar a disparar.

Twizzl es va acostar a l’holopantalla, col·locant-se formalment al costat d’en Caedus, al costat oposat d’en Ben, malgrat la por i la revulsió que estava radiant a la Força.

-La valoració s'estima un foc al bosc de mig quilòmetre quadrat i creixent -informà-. He donat instruccions perquè canviïn les àrees de blanc cada vegada que assoleixin el llindar que el foc es perpetuï per si mateix.

-Ben fet -va informar Caedus-. No volem que els wookiees desfacin el nostre dur treball.

-Potser seria intel·ligent usar com a objectiu una ciutat o dues -va dir en Ben-. D'aquesta manera podem mantenir als seus equips de supressió de focs ocupats intentant salvar les àrees poblades.

La mandíbula d’en Twizzl es va obrir i va mirar més enllà d’en Caedus en direcció a Ben amb una mirada d'antipatia i incredulitat, com si no pogués creure completament les idees que germinaven en les ments adolescents.

-Excel·lent idea, tinent. -Caedus es va tornar cap a Twizzl-. Transmeti-la a control de foc, comandant.

-Com vulgui. -Twizzl va començar a allunyar-se i llavors es va aturar, li va arrufar les celles a la pantalla tàctica i va mirar a un alferes que estava dret al costat oposat de l’holopantalla-. Què els ha passat als Owools?

-Crec que es van ficar en el camí d'un tret de turbolàser, senyor -va cantar l'alferes, una dona bimm que arribava a l'altura de la cintura amb orelles flàccides i el pèl ros-. Estaven aquí abans de l'últim tret i llavors simplement... havien desaparegut.

El cor d’en Caedus se li va pujar a la gola.

Encara podia sentir la ràbia dels wookiees cremant a la Força.

-Això no és el que va passar -va dir-. Encara hi són. Els sento venir.

Twizzl va tornar al costat d’en Caedus i va connectar amb un cop el botó d'activació del comunicador de tota la nau.

- S'acosten caces enemics! Armin les bombes en grup i activin els canons automàtics, que tots els sistemes de defensa de la nau disparin a voluntat!

L’ajudant bimm va aixafar les seves orelles.

-No ho entenc. Els Owools poden ser invisibles...?

-No -la va interrompre Caedus-. Estan cavalcant en la línia.

La bimm semblava més confosa que mai.

-Cavalcant a la...?

-Utilitzant els nostres propis trets de turbolàser per cobrir-se -va explicar en Ben-. És un vell truc Jedi. El centelleig d'estàtica evita que els nostres sensors els localitzin i atès que els nostres propis caces han de mantenir-se lluny de la línia de foc...

-Només un Jedi pot volar d'aquesta manera -el va interrompre Twizzl, havent acabat amb la seva alerta a tota la nau-. Si ens estem enfrontant a Jedi...

-No ens enfrontem a ells. -Només per estar segur, Caedus va concentrar la seva consciència de la Força en les presències dels pilots Owool-. A menys que un d'aquests wookiees sigui...

Caedus va deixar la frase sense acabar i va començar a concentrar-se en els pilots individuals, buscant a un en particular, un que reconeixeria amb tota certesa... i llavors el va trobar, una presència sensible a la Força que havia conegut des de la infància.

-I tant!

L'exclamació de reconeixement d’en Caedus va tenir com a reflex una explosió de ràbia i perplexitat en la Força i ell gairebé va poder sentir a Lowbacca rugint a la cabina del seu Owool, demandant saber com podia trair la seva amistat tan terriblement el seu antic company de classe.

I, durant un moment, Caedus va tornar a ser de nou Jacen, ple de pena per allò en el que s'havia convertit i no obstant això sabent com de necessari que era. Aquesta era l'única manera de portar ordre a una galàxia que s'alimentava de la contesa i la guerra, l'única manera de crear una llar on la seva filla i les filles de tots els seus aliats i enemics fossin capaços un dia de créixer en pau i seguretat.

Jacen es va obrir a la Força i es va obrir a Lowbacca, convidant al seu vell amic a unir-se a un agrupament de batalla d'una classe diferent, un ple de pesar i disculpa. Lowie va respondre, volent de nou saber per què, intentant una altra vegada deixar en Jacen la impressió que no havia de fer això, que potser encara podrien trobar una manera de ser amics...

Va ser llavors quan Jacen va localitzar al seu antic company de classe en la Força i el va sentir pujar sota el morro de l'Ànakin Solo.

També va sentir la presència dels pilots wookies no Jedi apagant-se mentre les bombes en grup i els canons automàtics del destructor estel·lar feien la seva feina. I durant un instant va sentir el pes de la bomba ombra a l'adherència de la Força d’en Lowbacca.

Ho sento, va pensar Jacen i llavors va tornar a ser Caedus, trencant l'agrupament de manera que pogués tornar-se cap a Twizzl.

-És Lowbacca, pujant...

Caedus no va sentir el que va venir a continuació, en realitat no. Simplement es va adonar que un esclat del sentit de perill baixava espetarregant per la seva esquena i va girar per apartar-se de l’holopantalla i llavors va sentir la calor del frec d'un sabre làser a través de les seves costelles mentre la fulla d’en Ben s'encenia i cremava el tors del comandant Twizzl.

Tot d'una l'aire es va omplir amb la pudor de la carn cremada, d’en Caedus i d’en Twizzl, i Ben estava panteixant per la sorpresa i la culpabilitat i encara estava atacant malgrat tot, tallant el tors d'en Twizzl per la meitat mentre girava la seva espasa de nou cap a Caedus, apropant-se per estar segur de matar-lo.

Podria haver estat la bomba ombra d’en Lowbacca o els propis reflexos ràpids d’en Caedus el que li va salvar la vida. Dubtava que ell o qualsevol altra persona ho sabessin mai. L’Ànakin Solo simplement va fer un balanceig sota els seus peus, llavors va veure el sabre làser d’en Ben fer un escombrat més enllà de la seva cara i caure amb duresa i es va trobar estès a la coberta amb tots els altres. La seva visió es va estrènyer i les orelles xiulaven. Que terriblement havia subestimat al seu jove cosí! Què pacientment havia esperat Ben el seu moment, disposat a sacrificar el bosc de Kashyyyk, al comandant Twizzl i fins i tot la seva pròpia vida, tot per assegurar-se que el matava.

Potser hi havia una esperança per al noi, després de tot. Sense temps per treure la seva pròpia arma del seu cinturó, Caedus va atacar, alliberant un cop de raig de la Força que va enviar a Ben rebotant al llarg del sòl en un munt fumejant i convuls.

Va invocar el sabre làser del noi fins a la seva mà i després va córrer per posar-se dempeus enmig del que, fins feia un moment, havia estat la coberta de vol de l’Ànakin Solo. Els cadàvers estaven escampats per tot arreu, especialment cap a la part davantera de la sala on la bomba ombra d’en Lowbacca havia obert una bretxa en el finestral o això va assumir per les parts de cossos aixafats que descansaven a la base de la cortina blindada que s'havia baixat.

Caedus es va acostar a Ben. El jove ja estava començant a recuperar-se del raig de la Força, redreçant els seus membres doblegats i prenent aire en curts panteixos. Ignorant a l'alferes bimm que allargava la mà demanant ajuda, Caedus es va ajupir al costat del sua jove cosí i va assentir amb aprovació.

-No està malament. -Va haver de fer servir la Força per fer-se sentir per sobre de les estrepitoses alarmes de danys i els crits dels ferits-. Fet artísticament, fins i tot.

Els ulls d’en Ben es van moure cap a Caedus, plens de fúria i odi.

-Simplement... Acaba ja.

-Acabar? -Caedus va desactivar el sabre làser i se'l va penjar del cinturó i llavors va utilitzar la Força per posar al noi dret-. Ben, només acabem de començar.

Següent