El caçador de les tenebres (XXV)

Anterior

Capítol 25

Lorn, I-5 i Darsha es van apartar del taozin amb tota la rapidesa que els era possible sense desmuntar les planxes i plaques que componien el pont. Només es mantenien en el seu lloc per com d’enganxosos que eren els cables de suport de la xarxa, així que no podien córrer a tota velocitat.

Per fortuna, la criatura no era molt ràpida malgrat les seves moltes potes. Avançava arquejant-se darrere d'ells, llançant de tant en tant xarxes que Darsha s'ho feia per desviar. Mentre es retiraven, I-5 es va dirigir a Lorn en veu baixa, assenyalant les diverses superfícies sobre les que caminaven.

–Ajuda'm a apartar algunes d'aquelles.

Lorn va pestanyejar desconcertat. Creuria I-5 que el taozin podria caure pel forat? Va estar a punt de qüestionar les instruccions de l'androide, però després va arronsar les espatlles. El seu company semblava tenir un pla, la qual cosa era més del que en aquests moments tenia ell. No tenia res millor que fer, així que per què no podia passar-se els últims moments de la seva vida desmantellant un pont?

Darsha va veure el que estaven fent i va disminuir lleugerament la marxa, donant-los més temps per a la tasca. Van fer la feina amb sorprenent rapidesa, tenint en compte que Lorn no tenia eines. I-5 feia servir els seus dits làser per tallar els principals punts de connexió entre els objectes i la xarxa que els suportava, mentre ell llançava els trossos al buit.

Va calcular que havien desfet les tres quartes parts del camí que els separava de la cornisa. Per un instant va tenir la boja esperança que Darsha s'hagués equivocat i que el Sith no seguís darrere d'ells. Això els proporcionaria una mica més de marge per retirar-se, encara que acabessin retrobant-se amb els xton. Però aquesta esperança es va esvair de seguida quan va mirar per sobre de l’espatlla per veure les dues fulles escarlates del sabre làser del Sith brillant al final del pont. Va perdre tota esperança. La seva Nèmesi els estava esperant.

Es va tornar cap a I-5.

–Si vas a fer alguna cosa, aquest és un bon moment per fer-ho.

–Encara no. Hem d'estar més a prop de la cornisa –va dir l'androide mirant al Sith i negant amb el cap.

Lorn va resistir la temptació de dir-li que ell ja se sentia més a prop de la cornisa del que li agradaria estar. En comptes d'això, va agafar per un cantó la següent planxa, semblava la tapadora d'una unitat vaporitzadora, i la va arrencar del pont. Igual optava per saltar al buit abans de deixar que el Sith l’agafés. Va tirar la tapadora i va observar com planejava sortint de l'abast dels fotoreceptors d'I-5. No va aconseguir sentir-la tocant fons. Tenia moltes maneres de morir i cap d'elles era agradable: devorat per un monstre, decapitat per un sabre làser, o saltant del pont per quedar esclafat contra el llit rocós del planeta.

Lorn va serrar les dents i va arrencar un altre suport.

* * *

Tot i comptar amb l'ajuda de la Força, Darsha tot just aconseguia esquivar amb la suficient rapidesa les descàrregues de sedosa xarxa que el taozin li llançava una i altra vegada. Ja havia renunciat a intentar influenciar-lo amb la Força; era evident que la seva estranya invulnerabilitat en aquesta forma d'atac era completa.

No obstant això, i malgrat la desesperada situació en què es trobava, mai s'havia sentit tan a la Força. Tan en pau, tan... calmada. La part lògica, racional, de la seva ment seguia recordant-li que estava atrapada en una situació cada vegada més apurada, però per algun motiu això no la preocupava. L'única cosa que li importava era reaccionar davant l'atac del monstre, deixant que la Força guiés els seus moviments, deixant que omplís el bol en què s'havia convertit. Era un corrent constant de repte i oposició, d'atac i defensa. I, per molt demencial que semblés en aquesta situació, se sentia bé. Millor que bé. De fet, se sentia fantàsticament bé.

El Mestre Bondara li havia dit que seria així. "Quan s'és un amb la Força, no és res. Ets la calma a la tempesta, el punt de suport de la palanca. El caos rugirà al teu voltant, però tu romandràs tranquil·la. Algun dia ho experimentaràs, Darsha, i llavors ho entendràs."

Una part distant de la seva ment s'entristia per no poder explicar-li-ho, per no poder compartir amb ell l'alegria de la descoberta, però una altra part estava segura que, d'alguna manera, ell ja ho sabia.

Va mantenir el sabre làser en moviment, mantenint al taozin a ratlla. Tot i que la fulla no era molt efectiva contra la criatura, aquesta seguia respectant la seva incandescent mossegada. Va tornar a agitar-lo, tocant l'exosquelet de la cosa i tallant-li un parell d'aquests petits nòduls de la pell. En caure van tocar la superfície del pont i es van quedar enganxats a la teranyina.

Fos quina fos la idea que havia tingut l'androide, seria millor que la portés aviat a terme. Darsha ja sentia la presència del Sith sense necessitat de buscar-la.

* * *

Darth Maul es va sorprendre en veure que la padawan i el seu objectiu s'apropaven a ell sense mirar-lo. Estaven fugint d'una criatura gegantesca i increïble.

La va reconèixer quan va estar prou a prop com per a mostrar-se amb claredat. Darth Sidious li havia fet llegir i rellegir fins a l'últim retall d'informació disponible sobre els Jedi, a més de totes les dades relatives a ells, per remots que fossin aquests. El coneixement de l'enemic és poder, li havia dit el seu Mestre, i els Sith eren el cim del poder. Un article perdut de l’HoloRed, sobre bèsties invisibles a la Força a causa de diversos atzars de la mutació i la selecció natural, esmentava el taozin.

Se'ls suposava extints, però igual succeïa amb els Sith. L'aprenent d’en Sidious va enviar un fort tentacle del poder del Costat Fosc cap a la criatura, i va sentir que la sonda mental passava a través d'ella, tal com la llum travessa l'acer transparent.

Fascinant.

Darth Maul va retrocedir un pas; la seva presència havia cridat l'atenció de la criatura. Aquesta li va disparar un prim fil de teranyina, i ell va deixar que la seva connexió amb la Força es fes càrrec, vaporitzat fàcilment la descàrrega amb el sabre làser.

* * *

La criatura va fer una pausa en el seu avanç i va escopir la seva tela al Sith, que ja només estava a uns metres d'ells. I-5 va apartar un últim objecte de la superfície del pont i es va dirigir a Lorn i a Darsha.

–És el moment. Agafeu-vos a mi amb força.

L’androide va esperar que els dos humans fessin el que els hi demanava, i va saltar a un costat del pont, subjectant-se amb un dels seus braços a la corda de suport que tenia més a prop.

–Talla el suport –va dir a Darsha.

La padawan va comprendre llavors el seu pla. Havia d'admetre que era molt arriscat. Pavan i ell havien arrencat suficients detritus de la xarxa del pont com per desestabilitzar els cables de suport. En tallar el gruixut cable, havia fet que aquesta part de l'estructura s'ensorrés. Quan el trio va començar a caure, I-5 va disparar cap amunt, a les juntes de les plaques que quedaven enganxades a la corda de suport a la qual s'agafaven. La seva velocitat va augmentar i aviat es van veure deixant enrere la cua del taozin i gronxant-se en un arc molt llarg cap a l'altre costat de l'abisme.

Mentre queien, van sentir al Sith cridar en la distància, possiblement de ràbia. Uns segons després, l'androide ja no havia de disparar per separar el cable de suport de la resta de la superfície del pont. El seu pes i velocitat l’anaven arrencant a mesura que queien.

–Si poguessis disminuir la nostra acceleració –va dir l'androide a Darsha–, pot ser que així aconseguirem sobreviure a la caiguda.

Darsha va tancar els ulls, arrufant les celles per la concentració, i va tornar a buscar la Força. Uns segons després va notar que la seva velocitat disminuïa.

–Segons els meus càlculs –va dir I-5–, arribarem a l'altre costat de la caverna en uns...

El trio va colpejar la paret rocosa de l'altre costat de la caverna. L'impacte va ser considerable, fins i tot tenint en compte l'ús de la Força per part de la Darsha. Aquesta va panteixar, sense aire, aconseguint tot just no deixar-se anar.

–Bé, ja –va acabar de dir I-5.

–Gràcies –va dir Lorn–, per aquest càlcul tan ajustat com sempre.

–No hi ha de què.

Havien aconseguit creuar. Ja només havien de grimpar pel cable.

* * *

Darth Maul va veure a la seva presa saltar del pont i tallar el cable de suport per a convertir-lo en una ruta d'escapament, mentre movia una enguantada mà per aclarir els vapors de la xarxa desintegrada que li obstaculitzaven la visió. L'aprenent Sith es va quedar completament immòbil per un instant, donant-se compte de la manera en què havien estat més llestos que ell. Desfogà la seva ràbia llançant un crit de frustració. L'energia anul·ladora de la Força del taozin li va impedir sentir la seva escapada abans que la portessin a terme. Resultava sorprenent la quantitat de bona sort que tenia la seva presa.

Anava a gaudir de veritat completant la seva missió.

Però, en aquest moment, havia d'ocupar-se d'assumptes més urgents. El pont començava a enfonsar-se a causa del pes del taozin i a com l’havia desmantellat la seva presa. Va saltar al cable de suport restant i va començar a desplaçar-se cap a l'altre costat de la caverna. Podia travessar fàcilment aquesta distància abans que la seva presa aconseguís escalar el barranc. La seva habilitat atlètica i la seva connexió amb la Força feien que la prima corda de suport li semblés tan ampla com una avinguda.

Però el taozin tenia altres intencions. Es va enroscar al cable de suport, bloquejant-li el pas. Amb el cap per sota del cable, li va disparar un altre raig de teranyina.

Ell va tornar a vaporitzar la xarxa. La criatura va tornar a atacar, però aquesta vegada de forma diferent, usant les potes per fer vibrar el fil sobre el qual estava parat el Sith.

Va perdre l'equilibri, però no es va espantar. Va allargar el braç, agafant-se amb la mà lliure al cable, procurant mantenir allunyat el sabre làser. Penjava just davant de la criatura, a pocs metres de distància de les seves esmolades mandíbules.

En aquest moment va saber que no seria en els pròxims minuts quan arribaria a Pavan i als altres. Girà el sabre làser en una execució perfecta del "Wampa tallant" i va seccionar el cable de suport al qual ell mateix s'agafava. El taozin i ell van caure en direccions oposades. Va xocar contra la paret situada al costat contrari d'on es trobava la seva presa, mentre el taozin desapareixia en l'abisme.

Desgraciadament, en desfer-se de la criatura també s'havia desfet del seu únic camí per creuar la caverna. Darth Maul va grimpar pel cable fins arribar a la cornisa per la que havia entrat a la cova.

Va fer petar les dents. Ni tan sols amb la Força del seu costat podria saltar un abisme tan ample. Hauria de refer el seu camí de tornada a la superfície, la qual cosa li resultava insuportablement frustrant. Sabia que tornaria a trobar-los. No hi havia lloc a la galàxia al qual no pogués seguir-los i, per molt temps que necessités per trobar-los, mai fracassaria. Però li s'enfurismava el fet d'haver estat tan a prop del seu objectiu només per tornar a fallar.

Ho pagarien car.

Següent