Capturar a Arawynne (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Khiss havia anat corrent pel camí només per trobar que portava a un petit pantà. Hi havia una cascada sortint de les roques, alimentant el pantà. Tolls verds, coberts d'algues, jeien a les ombres. Peixos glurp protoplàsmics nedaven al voltant, fent petits sons de bombolles mentre sortien a la superfície de l'aigua.

Es va aturar un moment i va mirar al seu voltant. Just darrere d'ell, un parell de trets van fer ressò al bosc. Llavors va escoltar cridar a Gondry.

Hauria de frenar, va pensar Khiss. Entre els gegants cridant i el foc, els nens ghostlings estarien espantats. Tot el que havia de fer era amagar-se al costat del camí i deixar que els petits vinguessin a ell.

Es va ajupir a la vora de l'aigua.

No gaire lluny, va veure un wistie vermell aletejant entre els arbres. Es va quedar perfectament quiet. Aviat una petita noia twi'lek va córrer per un fosc camí. La va reconèixer a l'instant: Pala.

Va arribar a l'altre costat del pantà i es va quedar mirant al voltant. El wistie va envoltar el toll i va cridar:

–Tot lliure.

El wistie estava actuant com a explorador de la Pala. Khiss va somriure maliciosament. Ni Pala ni el seu amic li havien vist.

Pala va agafar una roca i la va llançar a l'aigua. Els peixos glurp protoplàsmics es van allunyar com calamars.

–Vinga! –va panteixar. Es va doblegar per mirar a una segona roca.

Khiss va fer punteria i va disparar. El seu tret va passar per l'alt.

Pala va cridar i es va ajupir per cobrir-se darrera d'una fulla de falguera. El wistie va udolar i va volar alt pels arbres.

Khiss es va posar dempeus, observant els arbustos a l'altre costat del toll buscant qualsevol moviment. Necessitava arribar-hi, així podria treure a la noia de la seva cobertura.

Hi havia un enorme tronc flotant al pantà, un prou gran com per servir-li de bassa.

Va córrer un pas i saltà sobre ell.

El tronc es va bressolar i es va enfonsar. Khiss va lluitar per mantenir l'equilibri. Per un moment es va quedar canviant el seu pes de peu a peu, fins que el tronc va començar a quedar-se quiet.

La força d'ell saltant sobre el tronc va fer que es mogués lentament cap a l'altra costa. Khiss va alçar la seva arma i la va apuntar als arbustos on Pala estava amagant-se.

–Surt, noia, –va dir–, i t'ho faré fàcil.

El seu tronc devia d’haver de colpejar alguna cosa. Hi havia arribat a la meitat del toll. Ara de cop i volta es va aturar.

–No sóc estúpida, –va cridar Pala–. Acabes de disparar–me.

–No, jo no ho faria, –va mentir Khiss.

–No crec que m’atrapis, –va respondre Pala des del seu amagatall–. Estàs sobre un cucul, i si no et menja, el llimac del pantà ho farà!

Les orelles d’en Khiss es van alçar davant el senyal de perill. Un cucul?

Va mirar el tronc sota els peus.

Tot d'una va veure alguna cosa en l'aigua sota el tronc: un parell d'aletes prement suaument! Això no era un tronc... era algun tipus de criatura!

–Augh! –va cridar mentre saltava tan alt i lluny de la bèstia com podia. El llarg cap del cucul es va llançar cap a fora des del buit on estava amagat i li va colpejar.

Khiss es va agafar a un cep que penjava i va tractar de bressolar-se.

Les mandíbules del cucul es van fixar sobre el cul dels pantalons del dug. Khiss va cridar i va tractar d'expulsar al cucul. Va mirar enrere i va veure el llotós cap verd del monstre. Les aletes del monstre esquitxaven mentre buscava arrossegar-lo cap avall. Va començar a moure el cap a esquerra i dreta. Khiss estava balancejant-se en el cep, movent el seu blàster, tractant de posar-lo de nou en matar. Però no podia penjar-se del cep i manipular el blàster al mateix temps. Es va sentir sent arrossegat cap avall lentament.

Va escoltar un so de grall i va mirar la Pala. Estava al costat d'algun tipus de panells de control, pressionant botons.

De fons, el so de la cataracta es va aturar abruptament. Ara un torrent d'aigua va començar a caure al seu voltant. Hi havia encès els irrigadors. El cep començava a tornar-se relliscós.

Amb tot el seu poder, va colpejar el front del monstre.

Els ulls del cucul de cop i volta es van creuar, i el seu cap va caure a l'aigua.

Khiss encara estava penjant del cep. Sabia que no podia deixar-se caure a l'aigua... no si realment hi havia un llimac del pantà aquí.

Agafant-se a la soca, va aconseguir posar el seu blàster en matar. Va començar a grimpar, però semblava lliscar mig metre cap avall per cada metre que pujava.

Nerviosament va observar l'aigua sota ell. El cucul jeia a l'estany, noquejat. Però la resta del pantà estava perfectament en calma. No hi havia cap senyal d'un llimac del pantà en absolut. Va mirar cap a la Pala i va somriure maliciosament.

Des d'aquí dalt, podia veure-la força bé, ajupida rere d'algunes fulles de falguera.

–Ets carn morta, –es va mofar Khiss.

Tot d'una l'aigua va fer un bombolleig sota ell mentre una cosa enorme sorgia cap amunt. Esprai i escuma disparada a l'aire.

Una llimac del pantà gris gegant es va alçar. Khiss va veure els seus ulls daurats, tan grans com pedres, i un parell d'antenes gomoses de dos metres de llarg. La seva boca era una caverna serrada plena de dents. Es va alçar just sota ell i es va quedar movent el seu cap, buscant una presa!

Estava utilitzant les seves antenes, buscant-lo pel moviment.

Khiss es va agafar al cep, tractant de no moure’s. Va començar a lliscar cap avall.

El llimac del pantà gronxava el gran cap de costat a costat. Khiss no podia penjar aquí per sempre.

Lentament, va apuntar el blàster a les antenes sensorials del monstre i li va fotre un tret.

El llimac del pantà va rugir de dolor i es va enfonsar de cap al pantà.

Khiss es va girar just a temps per veure a Pala corrent a través dels arbustos.

Ombrívolament determinat a agafar a la noia, va enfonsar el blàster a la funda, llavors va començar a enfilar-se per la soca.

Va aconseguir arribar a la part superior de la branca, va grimpar àgilment fins al tronc, i va caure a terra.

Pala havia tingut un bon començament. Però Khiss sabia que l’atraparia de totes maneres.

Següent