El caçador de les tenebres (XXIV)

Anterior

Capítol 24

Darth Maul avançava al llarg del fosc corredor amb tota la rapidesa a la que s'atrevia a anar. Cada vegada sentia amb més força a la Jedi i als seus companys. Els esdeveniments s'havien prolongat molt més del compte, i ja era hora de posar-hi fi.

Es va adonar que permetia que la impaciència se sobreposés a la precaució. Minorà el pas deliberadament, forçant-se a ser pacient. No volia caure en algun parany de les profunditats, i que la meitat dels Sith de la galàxia es perdés al moment menys pensat.

Va sondejar la foscor amb renovada precaució, sense sentir res perillós davant. El pas de la Jedi era fresc. Podia sentir la seva presència no molt lluny d'allà.

I llavors va sentir que ella li buscava. Era un sondeig maldestre, feble i vacil·lant. Es va sentir decebut. No suposaria cap repte enfrontar-se a algú tan poc versat en els camins de la Força. Per descomptat no estava a l'altura del seu Mestre, el twi'lek que havia destruït la seva motojet. Aquest sí que havia estat un adversari digne. No tan bo com Maul, és clar, però això era d'esperar.

Davant d'ell, en girar un revolt del túnel, va veure una llum feble. El ressò dels seus passos va canviar, i es va adonar que estava en un lloc més espaiós. Va enviar mentalment els circells investigadors de la Força, trobant el final de la cornisa sobre la qual es trobava i el pont que hi havia més enllà. Va sentir que la Jedi era al pont, potser a mig camí, amb Lorn Pavan i l’androide anant davant d'ella, i va seguir amb la seva exploració.

Maul va arrufar les celles. La foscor que hi havia davant seu era estranya, era com un buit buit en la topografia mental del seu sondeig. La llum, que es donava compte ell, provenia dels fotoreceptors de l'androide, li va permetre entreveure breument en el centre del pont alguna cosa gran i estranyament insubstancial, com una columna de fum, davant els tres fugitius. Fos el que fos això, no tenia la seva corresponent vibració en la Força.

Era una cosa molt estranya.

Va tornar a sondejar amb curiositat, i una altra vegada la seva sonda es va trobar amb el no-res. No, no era exactament el no-res. La sensació que percebia era com la de trobar-se davant una superfície tan llisa que un no podia agafar-se a ella. Com intentar veure una cosa que només irradiés llum ultraviolada. Un estrany fenomen al qual no va prestar molta atenció, ja que notava que la Jedi i Pavan retrocedien pel pont cap a ell.

Es va sentir sorprès. Complagut, però sorprès. La padawan havia de saber que no podia derrotar-lo. Què era, llavors, el que pretenia? Si l'altre humà hagués continuat el seu camí hauria pensat en una tàctica dilatòria, com la que va fer servir el twi'lek. Però, no, Pavan acompanyava la Jedi, i també l'androide.

Un cop més, Darth Maul va admetre que la seva presa li impressionava. Eren prou valents com per retrocedir i enfrontar-se a ell, i prou llestos com per donar-se per fi compte que la fugida era inútil. Moririen tots, per descomptat, però igual els hi demostrava una mica de compassió, com la de matar-los amb una rapidesa més gran de la que tenia inicialment prevista.

La dona va activar el seu sabre làser. Com si això marqués alguna diferència, va pensar.

Va fer un pas endavant, va trepitjar el pont i va caminar per trobar-se amb ells.

* * *

Darsha no havia vist mai res com la criatura que els esperava al pont. Era enorme, tenia un gran cos allargat que s'estirava fins gairebé la mateixa longitud que un aerobus. Mentre mirava, la criatura pujava al pont un segment rere l'altre, el qual tremolava amb cada moviment efectuat per la criatura per sortir de les profunditats i dipositar-se sobre l'estructura on es trobaven ells. La seva pell estava composta de plaques segmentades superposades, clapejades aquí i allà amb petits nòduls d'uns dos centímetres de diàmetre. El seu cap estava rematat per dos grans ulls negres i un parell de corbades mandíbules, cadascuna d'elles gairebé tan llarga com una cama humana. Sota elles es veia tot un seguit de petits braços amb urpes i, més avall encara, una sèrie de curtes i gruixudes potes.

Però el més sorprenent de tot era que tant el seu exosquelet quitinós com els seus òrgans interns semblaven ser completament transparents. No semblava tenir esquelet intern, i el fet que una criatura d'aquesta mida pogués existir sense el suport d'un esquelet en un camp d'una sola gravetat era una cosa que superava tota comprensió. Darsha va veure una fogonada de llum reflectida a l'altura de mig cos, i la va contemplar incrèdula. Era un munt d'ossos, ossos humans, il·luminats momentàniament pels fotoreceptors d'I-5, agitant-se en les entranyes d'aquesta cosa a mesura que pujava al pont més i més segments de la seva tremolosa massa. En el tracte digestiu del monstre podia veure també una adquisició més recent: un xton parcialment digerit. Afortunadament, la llum de l'androide no va aconseguir mostrar-lo amb gran detall.

–Per què no vas localitzar aquesta cosa amb els teus sensors? –va xiuxiuejar Lorn a I-5 quan els dos retrocedien precipitadament de la bèstia.

–Has oblidat potser que em vas instal·lar la unitat menys cara? No aquella que tenia una banda extra-sensible. Crec recordar algun comentari sobre estalviar diners...

Aquesta parella moriria discutint, va pensar la Darsha mentre retrocedia amb cura, procurant mantenir l'equilibri en l'agitat pont. Per a ella, l'important era per què no l'havia avisat la Força de la presència d'aquesta cosa. Si bé era cert que era més fàcil sentir als éssers intel·ligents que als no intel·ligents, una criatura d'aquesta mida hauria de deixar una marca notable en el camp d'energia, encara que tingués el cervell de la mida d'una llavor jakka.

A mesura que retrocedia, Darsha va enviar una sonda mental cap a la criatura, i va sentir que desapareixia en ella. No emetia cap reverberació psíquica.

Com podia ser això possible?

La sorpresa gairebé la fa caure a l'abisme. Els seus ulls li deien que tenien davant el monstre, el seu cos sentia que el pont s'agitava i vibrava a mesura que continuava traient més i més massa de les profunditats, però quan intentava sentir-la mitjançant la Força, no sentia res.

Era impossible. Pot ser que no estigués a l'altura dels Mestres Yoda o Jinn, però havia de tenir zero coma zero midiclorians en el seu torrent sanguini per no percebre res d'una cosa tan gran!

La criatura va alçar finalment la seva part posterior, i algunes de les seves potes van tremolar a la llum dels fotoreceptors d'I-5. Es va escoltar un so, una mena de sec rascar, que semblava produït per com entrexocaven les seves segmentades plaques quitinoses. Es va alçar sobre ells i va obrir la boca.

Darsha va activar el sabre làser alhora que l'androide disparava amb dos dits, encertant a diversos parells de potes i ferint el tors de la criatura. Aquesta va cridar i va colpejar el pont amb la part superior del cos, gairebé llançant al trio del mateix. Van haver de tombar-se per evitar caure, la qual cosa va ser una sort perquè el raig de líquid que va brollar del fosc rictus de la seva boca va passar sobre els seus caps en comptes de cobrir-los del tot. Quan es va aferrar a la planxa metàl·lica que tenia sota, a la padawan li va resultar obvi que la matèria escopida pel monstre era de la mateixa substància que la grisa i sedosa que conformava el pont.

Aquesta cosa havia fet el pont.

Hi havia alguna cosa que li resultava familiar en tot això, però no podia recordar ni el com ni el perquè. Un raig perdut d'aquesta seda va lliscar cap a ella i, sense pensar, va moure el sabre làser per interceptar-la. La seda es va cremar quan va tocar el groc raig d'energia, vaporitzant-se en un núvol de vapor pudent.

Els tres es van posar dempeus i van començar a desplaçar-se ràpidament pont avall, en direcció al túnel. Darrere d'ells, el monstre avançava aferrant-se al pont de seda amb les seves múltiples potes.

Els dits làser d'I-5 no havien servit de res, es va dir Darsha. Vegem com de bé que es comporta davant un sabre.

* * *

Lorn desitjava de veritat poder tenir una arma amb ell. Però res de pistoles làser. Ja no desitjava una cosa tan petita. Potser una V-90 muntada sobre un trípode, o unes poques granades de plasma. I, ja posats a desitjar, per què no un turbolàser muntat en una nau, amb ell fora de perill en el seu interior?

D'on havia sortit aquesta criatura? Estaven caminant pel pont quan va aparèixer de sobte.

La retirada era l'opció més evident. Però, no havia sentit a Darsha dir, just abans que aquesta cosa tragués el seu lleig cap, alguna cosa sobre que tenien al Sith just darrere d'ells?

Això sí que era estar atrapat entre el Forat Negre de Nakat i el maelstrom de Magataran.

En aquell moment es va adonar del que era la criatura.

Quan Lorn treballava per als Jedi, havia tingut accés a un munt de literatura sobre ells i altres temes relacionats. Quant va saber que ja no podia veure a Jax, es va passar diverses setmanes estudiant tot el que va poder trobar sobre els Jedi: la seva història, els seus poders, els seus punts forts i els seus punts febles. No va aconseguir trobar res que pogués ajudar-lo, però s'havia topat amb tota mena de coneixements interessants i esotèrics, incloent un vell text que parlava d'una espècie d'invertebrats gegants suposadament extinta que, d'alguna manera, podia amagar-se de la Força. Com els deien?

Taozin, això és.

Semblava ser que no estaven extints.

En aquest moment, Darsha va saltar per sobre d'I-5 i d'ell, en direcció al monstre, enarborant el sabre làser.

–Darsha! No! És un taozin!

* * *

Darsha es va aixecar de la tombarella molt a prop de la criatura, amb el sabre làser estès. El va clavar cap endavant, inclinant l'angle de tall per arrencar-li un enorme tros al ventre del monstre. Vegem com de famolenc que estàs quan la teva presa et torna la mossegada, va pensar.

Va executar el moviment amb la mateixa perfecció que en un exercici; el Mestre Bondara s'hauria sentit orgullós. L'única cosa dolenta és que no va servir de res.

Va observar amb incredulitat com la brillantor groga de la seva arma es dispersava en enfonsar-se en la criatura, perdent coherència i irradiant en totes direccions.

Darsha es va encongir, tirant-se enrere, evitant per poc el retrocés de la seva pròpia arma. La fulla va recuperar la congruència en ser retirada de l'abdomen de la criatura. La bèstia va patir un espasme i va rugir furiosa, agitant la pell translúcida; era evident que l'atac li havia fet mal, però no tant com Darsha havia anticipat.

Estava tan sorpresa pel resultat del seu atac que gairebé va deixar que la bèstia l’atrapés amb les seves esmolades mandíbules per dipositar-la a la boca que s'obria sobre d'elles. Es va apartar en l'últim moment, agitant el sabre làser per evaporar el raig de seda humida que vomitava cap a ella. Almenys l'espasa d'energia servia contra això. Va notar que la seda expel·lida només es tornava opaca després de deixar la boca de la cosa.

Es va adonar amb retard que Lorn li havia cridat alguna cosa un moment abans. No s'havia adonat en aquell moment, però no se li havia oblidat.

Un taozin?

Va recordar que s'havia parlat d'aquestes bèsties en la seva primera classe d'història. Se les considerava extintes, i es comptaven entre les poques criatures vives que no podien ser percebudes mitjançant la Força. Semblava que algú havia importat una a Coruscant en algun moment del passat.

Hi havia un vell adagi Jedi que al Mestre Bondara li agradava citar:

Qualsevol enemic pot ser derrotat, en el moment adequat.

Darsha es va adonar que aquest no era el moment adequat.

Va retrocedir cap a Lorn i I-5, que havien avançat uns quants metres més. El taozin va projectar més xarxes contra ells. Darsha va usar la Força per desviar el flux de fluid enganxós sempre que podia i vaporitzant-lo amb el sabre làser quan no podia. No tenien altre remei que seguir retirant-se cap a les urpes del Sith.

Següent