Infern (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Una sobtada compulsió per ocultar-se s'elevava dins el pit de l’Alema. Preocupada perquè els seus perseguidors l'haguessin trobat després de tot, va mirar sobre la part alta del cubicle d'estudi on estava treballant. Al vestíbul davanter, només va veure els mateixos dos soldats de la GAG que havien estat guardant la biblioteca quan ella va arribar. Estaven inclinats sobre l'escriptori davanter, parlant suaument i mirant l'un als ulls de l'altre. Una feble veu brunzí al comunicador de la dona, però o les ordres no li concernien o el suggeriment de la Força de l’Alema havia caigut en un terreny més fèrtil del que ella s'havia adonat.

La compulsió per amagar-se va esdevenir una súplica, després en una premonició de problemes i l’Alema va comprendre que les sensacions venien de fora de si mateixa. Algú estava projectant aquells sentiments tan poderosament que havien sobrepassat el límit d'un agrupament de batalla i provocaven ondulacions perquè simplement qualsevol els sentís. Probablement els «protectors» de la GAG de l'acadèmia li estaven donant a la Jaina i als seus dos detestables lascius més problemes dels que li havien donat a l’Alema i això era un alleujament. El trio havia estat seguint la pista de l'Alema des del Dipòsit Roqoo i ella havia sabut que seria només una qüestió de temps abans que ells l'atrapessin i comencessin a ensumar al voltant de l'acadèmia.

Alema va estirar la seva consciència de la Força cap als guàrdies i llavors va concentrar la seva atenció en el brunzit procedent del comunicador de la dona.

-... I el seu escorta buscant en terrenys de l'acadèmia. -La veu era masculina i enèrgica, sens dubte la del comandant de la missió-. No interfereixin, però no el deixin... els ostatges.

Ostatges?

Sorpresa de sentir realment utilitzar el terme per un canal de comunicador, Alema va caure cap enrere en la seva cadira. Hi havia sabut tot el temps que els soldats de la GAG hi eren per evitar que l'acadèmia fos utilitzada per fomentar la resistència al cop d'estat d’en Jacen, però mai havia sospitat que ell realment seria prou estúpid com per agafar als nens com a ostatges. Era un moviment atrevit... però també impulsiu, molt més probablement per provocar al Luke que per contenir-lo.

Alema no comprenia com podia Jacen haver comès aquest error. Fins ara, les seves estratagemes havien estat ni més ni menys que brillants. S'havia guanyat a la població de Coruscant i de gran part de la resta de l'Aliança amb la seva aproximació de «duresa contra els terroristes» i havia utilitzat la seva popularitat per fer-se amb el control personal de gairebé la meitat de la galàxia. Així que, per què cometia un error tan terrible ara? Per què de cop i volta s'havia tornat prou arrogant per creure que podia amenaçar l'Orde Jedi i tenir èxit?

La resposta, per descomptat, era la Lumiya. Jacen no havia comès errors fins que la seva mentora va ser assassinada i llavors, uns dies després de la seva mort, ell s'havia sobreestimat a si mateix. Òbviament, el coronel encara necessitava guia... i la Lumiya clarament havia previst que la necessitaria. Per què si no hauria permès que Alema la seguís fins al seu amagatall de l'asteroide? Lumiya havia volgut assegurar-se que si ella moria, Alema tindria els recursos per continuar en lloc seu.

Alema va connectar el seu quadern de dades a l'ordinador d'arxius al que havia estat accedint i després va descarregar els limitades dades que havien trobat sobre la nau que havia heretat de la Lumiya. Segons les històries Jedi, Nau (es negava a revelar el seu nom, així que l’Alema simplement li deia Nau) era una antiga esfera de meditació, una mena de nau estel·lar pensant que havia estat utilitzada una vegada per Jedi i Sith per igual. Pel poc que havien revelat els arxius, l'esfera de meditació era una mena de nau de control augmentada per la Força, dissenyada per amplificar les habilitats de meditació de batalla d'un comandant mentre que també ocultava la seva localització a l'enemic.

El quadern de dades va mostrar un missatge anunciant que havia completat la descàrrega. Alema va desactivar la connexió de dades i va esborrar el rastre del seu accés a l'ordinador principal, després va ficar el quadern de dades a la butxaca al cinturó utilitari i es va dirigir cap a la sortida. Els dos guàrdies estaven tan ocupats l'un amb l'altre que no es van adonar d'ella fins que va haver passat l'escriptori davanter i estava a mig camí pel vestíbul.

-Què kark? -va panteixar l'home-. D'on has sortit tu?

La dona va ser més ràpida en recuperar-se de la seva sorpresa.

-Alto! -ordenà-. Mou aquestes mans un centímetre i et disparo.

Alema es va tornar per trobar una gran pistola d'energia Merr-Sonn apuntada en la seva direcció. Va aixecar la seva mà de totes maneres i la guàrdia va prémer el gallet.

L'arma va llançar un únic clic suau i ara va ser el torn de la dona per panteixar.

-Què kark?

-No hi ha res del que preocupar-se. -Alema va fer un gest amb la mà i llavors va treure un parell de cèl·lules d'energia de la butxaca de la seva capa-. Ens vas donar aquestes perquè les mantinguéssim fora de perill.

La dona va arrufar les celles amb sospita.

-Per què faria jo...?

-Ho recordes. -Alema es va dirigir a l'home, que, com sempre, tenia una ment més feble que la seva parella eventualment-. Som amigues d’en Jacen.

-No passa res, Tiz -va dir l'home-. Te'n recordes? És una amiga del coronel.

Les celles arrufades de la Tiz es van fondre i ella va enfundar la seva pistola.

-És veritat. -Li va somriure a l'home-. Ara ho recordo.

-Bé.

Alema hauria llançat amb la Força les cèl·lules d'energia al cap de la Tiz per deixar que un mascle prengués les decisions per ella, però era important mantenir la seva visita a la biblioteca en secret. Si la Jaina i els seus detestables lascius descobrien que havia vingut a Ossus per utilitzar la biblioteca Jedi, trobarien una manera d'identificar els arxius als quals havia accedit i llavors ells sabrien tant sobre Nau com ella. Alema va utilitzar la Força per fer surar les cèl·lules d'energia de tornada fins l'escriptori del vestíbul, retrocedint al mateix temps cap a la sortida.

-Vosaltres dos divertiu-vos -va suggerir l’Alema-. Al coronel no li importarà.

Per quan ella va sortir per la porta, la parella s'estaven traient la roba l'un a l'altre. Confiada que l'esmunyedissa presència de la Força els hi robaria a les seves ments de qualsevol record de la seva visita, es va obrir camí a través dels jardins de l'acadèmia cap als boscos on Nau estava esperant. La caminada fins al lloc on s'amagava no era particularment difícil, fins i tot amb el peu danyat i el braç inútil de l’Alema. Però era un recordatori desagradable del temps que havia passat ferida i encallada a Tenupe, de tot el que li havien arrabassat. Cada pas cap a la nit era un ardent recordatori del seu deure envers l’Equilibri i la seva obligació d'igualar els marcadors entre la Leia Solo i ella.

Mentre l’Alema s'aproximava al barranc on Nau s'havia ocultat, la nau de forta voluntat es va elevar a la vista sense esperar una trucada. Era fantàsticament horrible, un orbe inflat amb una xarxa de venes aixecades que bategaven per sobre d'un casc color ambre que podia ser opac o transparent depenent del seu humor. Tenia les seves quatre ales plegades contra els costats del seu ventre arrodonit i, mentre girava per mirar-la de front, a Alema li va semblar com un cervell gegant sense cos, un cervell gegant sense cos molt vell.

Antic, li va corregir Nau. Una secció de dos metres de casc es va fondre en una rampa i es va projectar cap al banc on l’Alema estava dreta. I amb prou cervell per saber quan estan vigilant els enemics.

El retret en els pensaments de Nau era inconfusible, però Alema merament va somriure burletament i va pujar per la rampa al seu propi pas relaxat. No tenien res a témer d'aquests enemics, almenys no de moment. Amb intel·ligència o sense, Jacen els hi havia donat una cosa més important del que preocupar-se que de l’Alema Rar.

Nau va semblar dubtar, però va esperar fins que l’Alema va estar agenollada dins i després es va segellar i va esperar una destinació.

-Al sector Kanz -va dir l’Alema en alt-. Assumim que recordes les coordenades de l'asteroide de la Lumiya.

Nau va continuar en el barranc i la flama abrasadora que semblava incrustada en les seves mampares es va tornar més brillant i més vermella. Serviria com a transport de la Trencada perquè no tenia res millor a fer, però no tenia intenció de portar-la al sector Kanz. Lumiya no hauria volgut que Alema regirés la casa.

-Estàs segur? -Mentre l’Alema parlava, estava utilitzant la Força per empènyer per les vores contra la resolució de Nau, intentant no tant desafiar la seva decisió com merament canviar la seva perspectiva. Era la mateixa tècnica que havia emprat com Herald de la Nit del Niu Fosc, un que havia utilitzat moltes vegades per controlar a UnuThul i al seu niu-. Lumiya volia que nosaltres continuéssim el seu treball amb Jacen.

Nau va retrocedir enfadada davant el toc mental d'ella. Hi havia servit a Mestres més poderosos del que ella podia imaginar. Realment creia ella que ell no sentiria un simple canvi de rumb en els pensaments? Se sentia insultat més enllà del que podia expressar.

Malgrat les protestes, Alema va poder sentir a la nau inclinant-se lentament davant la seva voluntat. I per què no hauria? En el seu nucli, Nau encara era una màquina i això significava que havia estat dissenyada per servir. Tot el que l’Alema necessitava fer era demostrar ser capaç de comandar-la. Ella va empènyer més fort contra la resolució d'ell, aquest cop renunciant subtilment al poder absolut.

-Recorda -va dir ella-. Lumiya ens va convidar al seu asteroide.

Nau va lluitar per mantenir-se ferm, recordant que la Lumiya no havia convidat realment a la Trencada al seu asteroide. Alema l'havia seguit fins allà.

-Això no canvia els fets -va insistir l’Alema-. Lumiya va demanar la nostra ajuda.

Lumiya no ho havia demanat. La Trencada es va oferir voluntària.

-I Lumiya va acceptar -va apuntar l’Alema. Va tenir cura de continuar el seu patró d'accentuar les paraules d'acció important. Això era una part clau de la tècnica-. Ens va assignar de vigilar la Mara.

Nau sabia el que ella estava fent, però no era un ésser intel·ligent i no tenia la fortalesa per resistir-se a la pressió que s'estava exercint. El que la Trencada deia era veritat, va comprendre Nau a la fi.

Lumiya l'havia enviat a vigilar la Mara.

-Perquè la Lumiya confiava en nosaltres -va dir l’Alema-. Perquè comptava amb nosaltres perquè continuéssim ajudant a Jacen... com vam fer en el Dipòsit Roqoo.

Quan vas reconfigurar aquella tripulació de vaixell de càrrega?, va preguntar Nau.

-De manera que els Jedi sabessin que estàvem a prop quan Mara va morir -va aclarir l’Alema-. De manera que sospitessin de nosaltres en comptes de sospitar d’en Jacen.

Per assegurar el seu èxit, va afegir Nau. Per assegurar que els Sith s'elevarien altra vegada.

-Sí -va estar d'acord l’Alema-. Ho prometem. Els Sith governaran de nou.

En l'instant següent Alema es va trobar pressionada contra la mampara posterior mentre Nau accelerava cap al cel. Una sensació de frustració va inundar la Força mentre un dels seus perseguidors (Zekk, a jutjar per la treballada puresa de la seva presència) alertava als seus companys de la fugida d'ella. La reacció de la Jaina no va ser discernible, però el fet que ningú llancés una bomba ombra o un torpede de protons a Nau li va dir a Alema tot el que necessitava saber. Per ara, els seus caçadors tenien assumptes més importants en les seves ments.

El viatge al sector Kanz va ser tan sense incidents com inquietant. Nau semblava prendre’s amb especial delit desafiar la seva postura, volant la major part del camí amb un casc tan transparent que Alema sentia com si estigués viatjant a través de la galàxia en una bombolla. Per espècies que eren viatgeres espacials, com els duros o els gands, la il·lusió podria haver produït sentiments d'eufòria i esglaiament. Però no va ser així per a l’Alema.

Els twi'leks eren habitants de coves per naturalesa, nascuts al confortable abric de la foscor total i els espais reduïts. Per quan Nau va entrar en el sistema sense nom i una roca amb forma de llavor platejada va aparèixer en el buit de davant, cada instint del cos d'ella estava cridant que tanqués els ulls i que tanqués de cop tota percepció de la vastitud brutal i malaltissa de la galàxia.

Alema va ignorar aquells instints, forçant-se a mirar amb calma mentre la llavor creixia fins a una pedra invertida i després fins a un penyal de pols endurit que brillava a la llum del distant sol. Nau l'estava posant a prova, buscant alguna indicació que era massa feble per complir amb la seva promesa, i Alema es negava a donar-li’n cap. Sabia que Nau podia veure en els seus pensaments com d’aterridor que ella trobava el buit, però també sabia que podia sentir la resolució amb la qual ella s'enfrontava al terror, la seva completa disposició a sacrificar qualsevol cosa per restaurar l'Equilibri entre la Leia i ella.

Quan l'asteroide es va haver fet tan gran que res més es va poder veure davant, Nau va girar cap al seu costat fosc i va fer una aproximació a l'hangar que trencava el coll. Sentint que encara estava intentant espantar-la, Alema es va resignar a la possibilitat d'una mort ferotge com a preu per volar en una nau tan bona i llavors va mirar amb estoic silenci mentre els llòbrecs penya-segats creixien fins a penya-segats amenaçadors. En l'últim moment possible, una porta blindada camuflada es va obrir i Nau es va llançar cap a l'estret hangar amagat, desaccelerant tan fortament que Alema va haver d’ancorar-se amb la Força al seu lloc per evitar ser llançada contra la mampara davantera.

Nau es va aturar a gairebé un metre de la paret més allunyada i va formar tres patins d'aterratge, després es va posar al terra de l'hangar, xiuxiuejant, cruixint i grunyint com si fos el Falcó Mil·lenari. Alema es va permetre un enorme somriure burleta de victòria.

-Satisfet? -va preguntar ella.

Nau va deixar escapar un rugit malhumorat final i llavors, un cop que l'hangar es va haver repressuritzat, va formar una porta i una rampa per a ella.

-Espera’ns aquí -va dir l’Alema aixecant-se-. També pots encarregar-te de proveir el teu combustible i atendre les teves necessitats de manteniment.

Això pot portar unes quantes hores.

Nau va semblar divertit per això i Alema va tenir la impressió distintiva que ell esperava que ella estigués aquí molt més que unes quantes hores. Per sempre, probablement.

-En aquest cas -va dir l’Alema, descendint per la rampa-, si fallem en tornar en cent anys, considera't alliberat.

Si Nau va fer una rèplica, es va perdre en l'aura del Costat Fosc que va començar a elevar-se al seu voltant mentre posava un peu al terra de permacret. L'energia era tan espessa que gairebé era tangible, un fred núvol de foscor que li pujava per les cuixes com els dits dels amants. Es va estremir amb el que va pensar que eren records agradables... fins que el sotrac va continuar i un nus gelat del sentit de perill va començar a formar-se entre les seves espatlles.

Trampes.

Per descomptat que hi havia trampes. Això era l'amagatall d'una Sith, no? Alema es va obrir a la Força i va sentir una afilada sensació de perill des de la paret més allunyada de l'hangar, on dues dotzenes de barrils de refrigerant estaven apilats en un triangle de set metres d'alt. El més intel·ligent hauria estat pujar a bord de Nau i fugir abans que un d'aquests barrils explotés. En el seu lloc, Alema va arrencar a córrer a corre-cuita per l'hangar.

La sorpresa de Nau només va ser excedida per la seva alarma. Semblava menys preocupat per l’Alema que per les seves ordres. Si ella volia que la matessin, per a Nau estava bé, però no podia esperar que ell...

Queda't. Alema va posar el pes de la Força darrere de la seva ordre pensada. És el meu torn de fer realitat els teus nervis.

Nau va retirar la seva presència en una arrencada de fúria, deixant a l’Alema lliure per concentrar-se en el problema dels barrils de refrigerant. El nus entre les seves espatlles s'estava tornant més fred i més tens per segons i per descomptat el perill semblava estar emanant de la part inferior de la pila. Sense frenar el pas, ella va fer un moviment per agafar alguna cosa amb la seva mà i el barril del mig va sortir de la fila.

Mentre Alema feia surar el barril a través de l'hangar fins a ella, la resta de la pila es va ensorrar en una cacofonia de líquid que es vessava i metall que ressonava. Diversos bidons van rebentar, abocant centenars de litres de fluid blau viscós a terra i omplint l'aire amb la dolçor càustica del refrigerant d’hipermotor.

Alema ja tenia el sabre làser a la mà. Ignorant l'ardent dolor que els vapors li produïen en els ulls, va encendre la fulla i va tallar la part superior del barril davant d'ella.

El que va trobar dins va ser un barril ple de baradi amb un detonador d'una granada de protons, suficient poder explosiu per trencar l'asteroide en cent trossos. Un gruix grup de cables multicolors anaven des del detonador a un cronòmetre digital que actualment mostrava el número 10 i que descomptava segons. Al costat de la pantalla hi havia un botó vermell per desarmar.

Rebutjant el botó com massa obvi per la Lumiya, Alema va desactivar el seu sabre làser i el va deixar caure i llavors va començar frenèticament a inspeccionar el grup de cables amb la seva mà bona.

Per quan va trobar un únic cable gris, la pantalla posava 3. Ella va començar a estirar-lo i llavors va recordar com la Lumiya gairebé els havia matat a bord de l’Ànakin Solo en confondre l'alimentador del sensor de proximitat amb un alentidor de seguretat. Va deixar anar el gris i va agafar el més taronja dels tres cables taronja. Quan cap sotrac d'advertència baixar corrent per la seva esquena, va contenir l'alè i va arrencar el cable d'una tirada.

El crono va arribar a 0. Res va explotar.

Alema va sentir que el seu lekku es descargolava amb alleujament. Va recuperar el seu sabre làser i, tossint violentament pels vapors d’hipermotor, es va tornar cap a Nau amb les celles aixecades pel triomf.

Nau no va semblar impressionat. Hi havia cent maneres de morir al santuari de la Lumiya. Amb certesa la més estúpida era quedar-se en un núvol de vapors de refrigerant per a delectar-se.

La nau tenia raó, va haver d'admetre l’Alema.

Va creuar l'hangar cap a l'escotilla que portava a les habitacions de la Lumiya i va començar a obrir-se pas més enllà del desafiament de trampes que un cop havien protegit la privadesa de la Senyora Fosca dels Sith. Primer hi havia la pluja de dards darrere del fals panell de control de l'entrada. Després va venir l'escotilla amb els controls invertits i el verí de la «dutxa de descontaminació», seguit per una intel·ligent il·lusió de la Força de la pròpia Lumiya que d'alguna manera transferia el dany de qualsevol atac dirigit cap a ella contra l'assaltant. Alema realment volia aprendre com es feia això... una vegada que les palpitacions dins del seu crani disminuïssin prou perquè es concentrés.

Finalment, Alema es va trobar dempeus dins del vestíbul de la suite d'habitacions de la Lumiya, amb el seu lekku picant-li amb anticipació de les meravelles que aviat descobriria. Cadascuna de les trampes de la Lumiya havien estimulat la gana per la tecnologia Sith i cada vegada que superava una d'elles, les expectacions s'havien elevat. Fos el que fos el que la Lumiya havia estat intentant guardar, era òbviament molt important... i valuós. Alema va començar a tenir visions d'una mega-arma Sith, cosa que podria ser capaç de fer que l'Aliança Galàctica caigués de genolls amb una única demostració. O potser era una mica més subtil com un artefacte que permetés que un llegís els pensaments de l'enemic des de lluny.

Potser trobaria les dues coses. O tot un amagatall de nova i estranya tecnologia Sith. Totes aquelles trampes havien estat dissenyades per protegir alguna cosa.

Alema va començar per concentrar la seva consciència de la Força, buscant algun lloc fred o pertorbacions que poguessin suggerir un nexe d'energia del Costat Fosc i després ho va abandonar ràpidament com una cosa impossible. Tot l'asteroide estava cobert amb el Costat Fosc, tant que ella gairebé se sentia com si estigués de nou abrigada al Niu Fosc, envoltada per les presències familiars dels seus companys Gorog. Era una sensació agredolça, que amenaçava amb soscavar la seva seguretat en asserenar-la fins a una falsa sensació de seguretat.

Alema va avançar en un acurat reconeixement de les habitacions. Amb un grapat de dormitoris beix, un estudi amb panells de Keet, un menjador voltat i una zona per xerrar enfonsada, la suite era bastant còmoda. Però difícilment era grandiosa o opulenta, lluny de la classe de lloc que una esperaria que algú del poder i els recursos de la Lumiya anomenés llar. No hi havia obres d'art o objectes de record que fessin sentir que estava habitada, encara que miralls enormes en cada paret donaven una pista de la vanitat de la Lumiya.

D'alguna manera, els miralls sempre semblaven reflectir a l’Alema des del millor angle possible, ocultant les seves desfiguracions i accentuant la seva figura encara esvelta. Ella estava enormement complaguda, però això no va evitar que comprovés amb cura el que hi havia darrere de cada un per assegurar-se que no ocultaven portes segures o ocultes.

Desafortunadament, no va descobrir cap sala secreta darrere dels miralls, o algun altre lloc de la suite. L'única cosa semblant a una sala segura era una antiga porta de sintofusta oculta darrere d'una cuina de vell estil. Els forns d'infrarojos i els cremadors de raig de partícules estaven massa nets per haver estat utilitzats recentment, però la porta era l'únic portal tancat que havia trobat en tota la suite.

Alema va comprovar cada classe de parany que s'havia trobat fins ara i després totes les altres que havia estat entrenada per identificar. En no trobar cap, es va obrir a la Força i va passar la seva mà sobre la superfície de la porta, alerta el més feble picor del sentit de perill.

No va sentir res. Fora com fos la trampa que la Lumiya hagués col·locat en aquesta porta, Alema no podia trobar-la. I això només podia significar una cosa: aquí era on els tresors Sith estaven ocults.

Alema va fer un pas enrere, prenent-se un moment per calmar el seu martellejant cor i va considerar com atacar el problema. No hi havia qüestió a deixar la porta sense obrir. Per restaurar l’Equilibri entre la Leia i ella, havia de convertir a Jacen en el que la Leia més odiava: un altre Emperador. Per convertir a Jacen en un altre Emperador, havia de ser capaç de controlar-lo, d'evitar que fes coses estúpides com prendre com a ostatge l'acadèmia Jedi. I per controlar a Jacen, necessitava influència. Influència com la dels artefactes Sith ocults darrere d'aquesta porta.

Després d'uns quants minuts d'exercicis calmants, el cor de l’Alema finalment va deixar de martellejar. Tenia confiança en què havia considerat el problema des de tots els angles i encara no podia descobrir com podria contenir un parany la porta. El seu únic recurs era el seu coneixement de la Lumiya.

La Senyora Fosca dels Sith havia estat una dona sofisticada i subtil, algú que planejava per capes i s'enorgullia molt de llegir a la seva presa. Ella esperaria que qui vulgui que hagués entrat fins tan endins en el seu santuari intern fos tan astut i complex com ho era ella i el seu parany estaria dissenyat amb aquest tipus de persona en ment. El que no esperaria era una intrusa que actués com una gamberra comuna, que prenia la ruta més fàcil i més directa cap al que volia.

Alema va treure una petita granada d'impacte del seu cinturó utilitari i llavors va utilitzar un trosset de sintocola per fixar-lo a la porta sobre del pany. Es va retirar fins a l'habitació adjacent i va utilitzar la Força per activar el disparador. D'allà va venir un centelleig platejat i un esclat que trencava els timpans i un núvol de fum negre va rodar pel menjador.

Una vegada que el fum es va haver aclarit, Alema es va enfrontar a una pluja d'escuma de supressió d'incendis en tornar a la cuina. La porta del fons estava penjant retorçada i mig oberta. En la seva excitació, Alema tot just va recordar comprovar si hi havia més trampes, però per sort no en va trobar cap, de les que saltaven o d'altre tipus. Va activar una barra lluminosa i va mirar a través de la porta cremada dins d'un vell rebost.

Les prestatgeries estaven plenes de subministraments cibernètics (eines, fluids, peces de recanvi), tot l'equipament que la Lumiya podria necessitar per mantenir la seva meitat mecànica. Fins on l’Alema podia dir, la petita habitació no contenia ni un únic artefacte Sith.

Oblidant ara la seva pròpia seguretat, va lliscar més enllà de la porta. Un panell lluminós per sobre del seu cap es va activar automàticament, omplint la sala amb una suau llum blanca. Al llarg de la paret, va trobar un enorme magatzem de mescles en pols de proteïnes i begudes de vitamines que havia servit com a menjar al cos mig cyborg de la Lumiya.

En una prestatgeria baixa a la paret oposada, va trobar unes quantes cèl·lules d'energia i filaments extra per al fuet làser de la Senyora Fosca.

-Peces de recanvi? -Alema es va sentir inflamar per la fúria, amb la frustració i la por de la recerca afegint llenya al foc al seu interior-. Begudes de proteïnes?

Va arrossegar fins a fer caure de la prestatgeria mitja dotzena de flascons de proteïna en pols, després va donar un cop de peu en la direcció oposada i va enviar volant una caixa d'esmolats Cristalls Kaiburr. Això li va fer sentir tan bé que va encendre el seu sabre làser i llavors va causar una cascada d'olor àcid de fluid hidràulic en obrir d'un tall una fila sencera de garrafes de plastoide.

-Volem artefactes! -Alema va girar de nou, tallant els suports de sota de la prestatgeria superior-. Volem tresors Sith!

Un braç cibernètic va caure sobre ella, colpejant-li al cap i les espatlles. Ella va saltar per treure-se'l de sobre i va començar a girar el seu sabre làser per tallar la peça ofensiva a tires i llavors va veure una funda de xips de dades de la longitud d'un dit descansant en el fluid hidràulic prop de la part oberta de la caixa d’hollínium del braç.

-Bé... Què tenim aquí? -Alema va desactivar el seu sabre làser i va recollir la funda del xip de dades-. Podries tu ser la raó per la qual la Lumiya mantenia tancada aquesta porta?

Va mirar a la caixa de fibraplàstic com si esperés una resposta, que, en cert sentit, va obtenir. Durant un moment, va començar a percebre una feble ondulació en la Força, el més lleu rastre de l'última emoció que havia esperat trobar: esperança, potser fins i tot consol.

-Interessant -va dir l’Alema-. Què ets?

Aquesta vegada no va esperar una resposta. Tot i que Nau ho cregués, no estava tan trencada. En el seu lloc, va buscar més xips de dades, primer buscant en els altres subministraments cibernètics, després entre els Cristalls Kaiburr que havia escampat per terra i les altres caixes de peces del fuet làser. Va acabar buidant cada flascó de beguda de vitamines i de proteïna en pols en el creixent embolic del sòl.

No hi havia més xips de dades a trobar, tot i que l’Alema va descobrir més d'un milió de crèdits en xips genèrics ocults dins d'alguns flascons de proteïnes. Va deixar l'efectiu a terra amb tota la resta que no volia. Els crèdits podia aconseguir-los en qualsevol moment i robar-los sempre era molt més divertit.

Convençuda que no hi havia res més que descobrir al rebost, Alema va tornar a l'estudi de la Lumiya i va inserir el xip en un quadern de dades.

Esperava trobar una petició de contrasenya o alguna altra forma de seguretat. En el seu lloc, va aparèixer un cap encaputxat a la pantalla i va començar a parlar instantàniament.

-Les nostres disculpes per la brevetat del seu viatge. -La cara de qui parlava va romandre oculta en les ombres sota la seva caputxa, però la veu era masculina... i plena de poder fosc-. D'haver previst la velocitat de l'avanç dels invasors, hauríem enviat una escorta gran. De sobreviure i preocupar-se per posar-se en contacte amb nosaltres pels seus propis mitjans, les dades de navegació adjuntats en aquest missatge us guiaran... una vegada.

La figura va semblar apartar-se de la llum i la pantalla es va tornar negra. Alema va extreure el xip de dades i després es va tirar enrere en el seu seient per considerar-ho. Li havien ensenyat com a jove Jedi que només dos Sith existien en cada moment: el Costat Fosc dirigit pel poder personal sempre evitava que establissin un Orde més gran. Però Lumiya un cop havia donat a entendre (a la badia de míssils de l'Ànakin Solo, mentre feia preparatius que podien haver involucrat el fet de sacrificar-se per matar a Luke Skywalker) que hi havia més de dos Sith i que el seu pla per a la galàxia no involucrava necessàriament la supervivència de la Lumiya. La figura del missatge amb certesa donava suport en aquesta idea. Almenys, semblaria ser part d'un grup més gran.

Alema va retornar el xip de dades a la seva funda i es va dirigir cap a l'hangar. Clarament, havia posat els seus ulls massa baix. No necessitava artefactes Sith per guiar a Jacen fins a l'èxit.

El que necessitava era als propis Sith.

Següent