CAPÍTOL 13
El
jardiner ho'din havia portat lentament a Sebulba de tornada a la porta
davantera del jardí.
–Què està
passant aquí? –va preguntar Sebulba.
–Vaig veure
ghostlings aquí, –va dir el jardiner–. Ahir a la nit.
–No aquí,
–va dir Sebulba–. Més profund al jardí. Vull saber on viuen.
–Viure?
No sé on trobar tals criatures, –va dir el ho'din. Sebulba estava furiós. El
jardiner estava frenant-lo, estava segur. El jardiner senyalà–. Mira aquí a
terra. Pots veure les seves petjades.
Una
trucada va arribar pel comunicador d’en Sebulba.
–T’escolto,
–va dir Sebulba a Djas Puhr.
–Els nens
es dirigeixen cap a fora pel forat de ventilació, –va advertir Djas Puhr–.
Talla'ls-hi la sortida.
Sebulba
va somriure maliciosament. El jardiner ho'din li havia portat de tornada a la
porta del davant. En fer-ho, havia estat de gran ajuda. Des d'aquí podria ser
fàcil córrer fora dels conductes.
–Gràcies,
–va dir Sebulba.
Els ulls
del ho'din es van obrir amb por. Per delit d’en Sebulba, el jardiner va alçar
la seva aixada i va córrer cap a ell.
Sebulba
va disparar a l'aixada, rebentant-la en dos.
El
ho'din va aprofitar l'ocasió i es va girar sota l'espessor.
–Serà millor
que no deixis que Gardulla et deixi sense feina, –va cridar Sebulba.
Va
córrer fora de la porta fins als hangars de la Gardulla, on va saltar cap al
vaixell de càrrega corellià més proper.
* * *
Pala va
córrer lluny d’en Khiss, però el dug corria ràpid. Estava escurçant la
distància ràpidament. El camí era ple de trampes, però ell estava buscant-la ara.
Per
davant, un wistie volava voltant, cridant-li:
–De presa!
Som-hi!
Però
Pala no podia córrer més ràpid.
Girà una
cantonada, saltà sobre un tronc, i zigzaguejà.
Gairebé
massa tard, es va acordar d'aquest punt. L’arbust deneba!
Va
córrer just quan l'arbust deneba intentava una adherència amb una branca. Va
mirar enrere per veure les fulles caient a terra, i dits engarrotats com
llargues branques estenent-se cap a ella.
Va
esquivar l'abast del monstre, va córrer cap endavant pel camí, i es va llançar
de cap mentre topava amb un cable ocult. Hi
havia caigut en una de les seves pròpies trampes!
El
wistie va volar, cridant:
–Amaga’t!
Pala
jeia a l'herba profunda. Va escoltar branques trencant-se en el bosc... el dug.
Va alçar
la mirada a través de l'herba alta i va veure a Khiss corrent des del bosc. Es
va agenollar per estudiar les seves petjades i va veure cap a on s'havia
dirigit, cap a l’arbust deneba.
Va
córrer directament cap al monstre.
Pala va
saltar fora de l'herba i va cridar:
–Si us
plau, em rendeixo. No em disparis!
Va alçar
les mans sobre el cap.
Khiss es
va aturar i es va girar.
L'arbust
va colpejar. Hi va haver un so com el vent gemegant a través dels arbres, i
totes les fulles de l'arbust van caure a l'instant.
Khiss va
mirar cap a dalt, amb el terror en els seus ulls, just mentre les branques
recargolades de la criatura s'ajuntaven cap a fora, arrossegant-lo cap al seu
tronc.
En el
mateix instant, Pala va escoltar un so de cruixit, i una falca fosca d'una boca
va aparèixer en el tronc de l'arbre. Les branques de l'arbre van escombrar a
Khiss cap a aquesta boca, i ell se'n va anar.
El dug
mai va tenir temps ni tan sols de cridar. Mentre Pala es girava per córrer,
l'arbust deneba es va doblegar i va atrapar totes les fulles caigudes. En
segons, semblava simplement com un altre arbre al bosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada