Infern (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Fins i tot des d'una altitud de mil metres, l'acadèmia Jedi a Ossus semblava enorme. Disseminada a través d'una terrassa de verdor entre un frondós vessant d'una muntanya i el canó d'un riu ple de foscor, les seves ordenades expansions d'herba estaven envoltades per trames florents de fullatge i connectades per serpentejants camins de pedres grises del paviment. Per a sorpresa de la Jaina, no hi havia petits punts movent-se entre les brillants espires i les elegants sales. De no ser per les presències a la Força que podia detectar dins dels edificis, hauria pensat que el lloc estava desert.

Potser els Solusar havien decretat una setmana de meditació com respecte pel funeral de la Mara.

Haurien sentit no ser-hi tant com ho sentia la Jaina i els nens necessitarien el ritual per ajudar-los a tractar amb la pèrdua d'una Mestra Jedi tan important.

La Jaina només desitjava que Zekk i Jag i ella haguessin pogut permetre’s el temps d'unir-se a la meditació. Estava ferida d'una manera en què no ho havia estat des de la guerra amb els yuuzhan vong, quan havia perdut a l’Ànakin i a Chewbacca i un centenar d'altres estimats camarades. Estava requerint tota la seva força no deixar simplement que vingués la pena i no retirar-se dins de si mateixa com havia fet durant la guerra.

La veu clara d’en Jagged Fel va sonar per l'intercomunicador de l'Impulsor Estel·lar Dàctil amb que l'equip per caçar l’Alema estava volant aquesta setmana.

-Sentiu alguna cosa?

-Negatiu -va respondre Zekk des de diversos metres darrere de la Jaina. Estava assegut al costat oposat del fusellatge, mirant a través d'una bombolla d'observació similar a la de la Jaina-. Potser no hauríem de posar tanta fe en les lectures de vector. No sabem res sobre aquesta nova nau en la qual està... i per què vindria aquí?

-Perquè és Alema Rar -va respondre la Jaina-. I si perdem el temps intentant descobrir perquè fa alguna cosa, estem més bojos que ella.

Jag va riure, com normalment feia cada vegada que la Jaina estava en desacord amb Zekk.

-Fins a cert grau -va dir llavors-. Significa això que sents alguna cosa?

-Dóna'm una oportunitat -va replicar la Jaina-. Acabem d'arribar.

-Necessitem temps per posar-nos en sintonia amb els corrents locals -va explicar en Zekk-. No és com si aquesta nova nau seva sigui una balisa del Costat Fosc. Només estava deixant veure una petita aura abans.

-Així que m'esteu dient que necessitem fer una segona passada? -va preguntar en Jag.

-I probablement una tercera i una setena -va respondre la Jaina-. Podria portar una mica d'esforç trobar-la, però aposto la meva camisa a què l’Alema és aquí.

-Accepto! -va dir en Jag.

-D’acord! -va dir en Zekk al mateix temps.

Jaina va arrufar les celles, confosa per l'entusiasme d'ells.

-Què?

-La teva aposta. -Zekk la va mirar de reüll a través del fusellatge-. Accepto.

-Ei, jo estava primer! -Com sempre, era impossible dir pel to d’en Jag si estava fent broma, però la Jaina va pensar que probablement si. L'únic joc en el que alguna vegada li havia vist participar incloïa caces estel·lars i poques oportunitats de supervivència-. L'aposta és amb mi.

-Ha, Ha... molt divertit -va dir la Jaina-. Quina part de «no estic interessada» no enteneu vosaltres dos?

La Jaina no es va molestar a mantenir la irritació fora de la seva veu. S'havia cansat de la competició entre Jag i Zekk fins i tot abans que la Mara fos assassinada i ara simplement la posava furiosa. A més, se suposava que no hi havia fins i tot ni una competició.

Zekk havia dit algun temps enrere en Terephon que havia superat això d'ella. I quan Jag havia reaparegut havia estat tan enfadat per les accions d'ella durant la crisi del Niu Fosc que un romanç havia semblat fora de tota qüestió.

Per descomptat, aquest estat joiós havia durat al voltant del mateix que una bombolla de sopa en una escotilla oberta. Tan aviat com els dos homes van comprendre que algú més estava esperant aconseguir un lloc a l’holo familiar, van començar a donar-se cops de cap com dos bous de rontos. Jaina finalment es va afartar tant d'això que, després de la mort de la Mara, els havia dit a tots dos que la deixessin tranquil·la.

L'entrada a l'hangar de l'acadèmia de sobte va passar sota el Dàctil i llavors la bombolla d'observació de la Jaina es va omplir de cel mentre Jag girava la nau sobre un costat i començava a donar la volta per fer una altra passada. El Dàctil era molt menys maniobrable que l’YT-2400 que havien estat utilitzant com a nau nodrissa fins feia uns dies, però Jag insistia a canviar de nau freqüentment, creient que això faria més difícil que l’Alema els veiés venir. Almenys aquest tenia una cabina privada per a cada un i lloc per als InvisiblesX.

Una vegada que Jag li va haver donat la volta a la nau, es va apartar de l'acadèmia pròpiament dita i va començar a volar sota al llarg del vessant adjacent de la muntanya. Jaina va començar a suggerir que el canó seria el lloc més probable per amagar-se i llavors va recordar quant de temps portava Jag perseguint a l’Alema i va romandre en silenci. Mig lesionada com estava la twi'lek, era improbable que ocultés la seva nau en algun lloc que involucrés escalar dos mil metres de la paret d'una vall.

-Aquesta pot ser la nostra última passada -va dir en Jag pel comunicador-. El control de vol de l'acadèmia està començant a fer preguntes.

-El que volem per sobre els està posant nerviosos -endevinà Zekk-. Digues-los que estem fent una escombrada de seguretat.

-Ja ho vaig fer -va dir en Jag-. I la comandant de control de vol va preguntar què anava malament amb la seva seguretat.

La Jaina va riure.

-Digues-li que estem observant els ocells.

Jag va guardar silenci durant un moment.

-La comandant diu que bona sort -va informar llavors-. Veurem alguns magnífics gokobs en les copes dels arbres.

Jaina i Zekk van riure simultàniament.

-Què és tan divertit? -va preguntar en Jag.

-Ja ho veuràs -va dir la Jaina. Els gokobs eren rosegadors sense pèl que passaven la major part del seu temps rebuscant menjar a les cuines de l'acadèmia. Eren amistosos, però se'ls insultava pel seu costum d'escampar un núvol pudent quan se'ls sobresaltava-. Però si t’ensopegues amb alguna cosa gran i brillant en les copes dels arbres, no baixis a fer una ullada.

-No és un gokob? -va preguntar en Jag.

-No és un gokob -va confirmar en Zekk-. Hi ha algunes granotes dels arbres bastant grans a Ossus. Se les coneix per enderrocar T-65s entrenament.

-Les seves llengües són tan fortes? -va panteixar en Jag.

-Tan enganxoses -li va corregir la Jaina-. Si tens un bon grapat d'elles penjant del teu casc, perds molta elevació.

El Dàctil va continuar al llarg del vessant de la muntanya durant un altre mig quilòmetre abans que la Jaina notés una dèbil depressió a la coberta del bosc, al voltant d'un quilòmetre més amunt. No hi havia energia fosca de la Força que suggerís que havien trobat l'estranya nau de l’Alema, però el buit era més o menys de la mida i la forma correctes.

-Marca –va dir ella.

-Marcat -va dir en Jag, confirmant que havia gravat la seva localització exacta en el sistema de navegació-. Vas sentir alguna cosa?

-Quelcom semblant. –La Jaina va explicar el que havia vist i després va dir-: Probablement no és res...

-Però hauríem de comprovar-ho -va dir en Zekk, acabant el pensament d'ella-, si no trobem una altra cosa primer.

Jag va guardar silenci i una esgarrifança distintiva va radiar a través de la Força des de la direcció de la coberta de vol. Tot i que el vincle d’Units entre Jaina i Zekk s'havia dissolt feia molt, com qualsevol bona parella de companys de missions semblaven llegir-se els pensaments l'un a l'altre en ocasions. I l'aversió d’en Jag pels kílliks encara era tan forta que li espantava qualsevol rastre de compartir els pensaments. Si necessitava descoratjar els avenços d'ell, va decidir la Jaina, tot el que havia de fer era fregar-se els avantbraços amb Zekk.

Per descomptat, llavors Zekk podria mal interpretar la idea...

Van completar la passada sense trobar cap altre rastre de l’Alema o la seva estranya nau i llavors van tornar a la depressió que la Jaina havia descobert.

Els arbres tan avall en el vessant eren principalment majestuosos bosquereis, amb alts troncs rectes i copes extenses de fulles gegants amb forma de cor. Gairebé totes les branques dins el cercle semblaven més pelades que les de fora d'ell i hi havia diversos buits on enormes branques s'havien trencat i havien caigut.

A través del forat, Jaina va poder veure espurnes d'estelles groc blanquinoses i angles esmolats on les branques només s'havien trencat parcialment i després havien estat empeses de nou a la localització.

Aquestes branques tendien a blegar-se una mica, creant la petita depressió en forma de bol que primer havia atret l'atenció d'ella.

-Alguna cosa definitivament va baixar aquí -va observar la Jaina.

-I no molt ràpidament -va estar d'acord Zekk-. Això va ser un descens, no un impacte.

-Llavors l'hem trobat? -va preguntar en Jag.

-Potser -va dir en Zekk.

Jaina va agafar els seus electrobinoculars i, utilitzant la funció de recollida de llum, va mirar cap avall al bosc. Per la major part va veure només fulles i branques, però quan va mirar a terra, tot el que va trobar va ser mala herba i fulles mortes. Alhora, s'estava obrint a la Força, buscant fins i tot el més feble rastre d'energia del Costat Fosc. No n’hi havia cap. De fet, tota l'àrea estava remarcablement tranquil·la, gairebé buida de qualsevol classe de presència de la Força.

Va baixar els electrobinoculars i llavors es va girar per trobar els ulls foscos d’en Zekk mirant-la mitjançant el fusellatge, semblant tan sorpresos com preocupats.

-Vas sentir això? -va preguntar ell-. Vull dir, no vas sentir això?

La Jaina va assentir.

-S'està amagant de nosaltres.

-Llavors està allà baix? -Jag sonava confós -. Esteu segurs?

-Alguna cosa està allà baix -va dir la Jaina-. I no vol que la trobin. Està amagant la seva presència en la Força.

-La nau està ocultant la seva presència en la Força? -va preguntar en Jag-. Les naus poden fer això?

-Aquesta pot -va respondre la Jaina.

Zekk es deslligà l'arnès de seguretat.

-Mantingues-nos anivellats. Em deixaré caure per l'escotilla inferior i deshabilitaré la nau.

En comptes de fer el que Zekk suggeria, Jag es va apartar del lloc ocult i va reassumir el seu patró de recerca.

-Uh, Jag, potser no m'has sentit? -va preguntar en Zekk-. Vaig dir que jo deshabilitaria la nau de l’Alema.

-T'he sentit -va dir en Jag-. Però vull deixar-la tranquil·la. Hi ha massa sobre aquesta nau que no sabem i si pot advertir l’Alema que l'han trobat, ella desapareixerà abans que tinguem una oportunitat d’agafar-la.

-Bé -va dir la Jaina-. Mentre abans la foragitem, millor. Sigui el que sigui que està fent ella aquí, no vull que ho faci al voltant d'aquests nens.

-Què et fa pensar que la foragitareu? -va replicar en Jag-. És l’Alema Rar. Si abandonés fàcilment, mai no hauria sobreviscut a Tenupe.

-Ell té raó -va dir en Zekk-. Probablement només la farem marxar. Podríem fer que matin a molts nens sense cap raó.

La Jaina va sospirar, sabent que ells tenien raó.

Havien trobat el rastre de l'Alema aquesta última vegada només després de sentir l'agitació que havia creat en el Dipòsit Roqoo, una base de subministraments en les vores del Consorci de Hapes. Aparentment, el capità d'un vaixell de càrrega havia comès l'error de remarcar les seves deformitats i ella havia respost a infligir ferides similars a les seves pròpies. No només al capità, sinó a tota la seva tripulació, també.

Els supervivents havien estat incapaços de recordar molt de la lluita o la seva assaltant, però Zekk se les havia manegat per localitzar un holo de seguretat confirmant que l’Alema havia estat l’atacant.

Jag va semblar interpretar el dubte de la Jaina com desacord.

-No tindrem una altra oportunitat com aquesta -va dir ell-. Si deixem que l’Alema escapi, qui serà el seu proper objectiu? El teu pare? La teva mare?

-El meu germà? -va suggerir la Jaina esperançada. Quan Jag i Zekk li van respondre només amb un silenci nerviós, ella va posar els ulls en blanc i va dir-: No importa. No podríem tenir tanta sort.

-Llavors està decidit -va dir en Jag. No era exactament una ordre (encara que, com a líder formal del seu equip, podia haver-la convertit en una), sinó només una verificació que havien arribat a un consens-. Atraparem a l’Alema i acabarem amb ella aquí.

-Mentre no posem als nens en perill -va dir la Jaina-. Si hi ha una oportunitat...

-Hem de deixar-la anar -va estar d'acord Jag-. Però ella no ens donarà aquesta oportunitat, no Alema Rar.

Ell va envoltar la muntanya, col·locant la seva mola entre el seu Dàctil i l'acadèmia.

-Zekk, agafa el teu InvisibleX i asseu-te a sobre d'aquesta nau. -Ara el to d’en Jag va deixar clar que estava donant una ordre-. Si la Jaina i jo no la localitzem, potser puguem forçar-la a anar cap a un parany.

Zekk no va fer cap moviment per dirigir-se cap enrere.

-Seu tu sobre la nau. -La seva veu era civilitzada però ferma-. Jo aniré amb la Jaina. Conec l'acadèmia molt millor que tu.

-I jo conec l’Alema. -El to d’en Jag va assumir un to aspre-. A més, sóc el comandant d'aquesta missió, així que faràs el que...

-Faré el que tingui sentit - va pujar de to en Zekk-. Sóc un Cavaller Jedi, no algun soldat de cervell rígid que...

-Nois! –La Jaina estava disgustada amb tots dos. Era com si no l'haguessin estat escoltant quan els hi va explicar com li havia obert els ulls la mort de la Mara, com necessitava concentrar-se just ara en ser una bona Jedi-. Sigui el que sigui sobre el que esteu discutint realment, sé que no es tracta de mi. No faríeu això. Just ara no.

La cara d’en Zekk va enrogir per la vergonya i Jag va abocar torbament en la Força.

-Potser la Jaina hauria de seure sobre la nau -va suggerir en Jag-. De totes maneres és la millor pilot i tu i jo seríem just igual d'efectius en terra.

-No, tu i la Jaina donant voltes al voltant de l'acadèmia tindria sentit per a l’Alema -va dir en Zekk, dirigint-se cap enrere-. Tu i jo no en tindria. Si ella ens veu als dos aquí junts, el primer que farà és començar a buscar la Jaina.

-Tens raó, per descomptat -va dir en Jag-. Gràcies.

-No ho mencions.

Zekk va desaparèixer a través de l'escotilla cap a la badia de càrrega posterior i uns minuts després la Jaina li va sentir obrir-se a l'agrupament de batalla que els Jedi utilitzaven per comunicar-se mentre volaven en InvisiblesX. El Dàctil va tenir un lleuger sotrac mentre les portes de càrrega posteriors s'obrien, alterant el seu perfil de vol atmosfèric. Ella es va tornar cap a la seva bombolla d'observació i, un moment després, va veure l’InvisibleX d’en Zekk caient per sota d’ells.

Jaina li va enviar un desig de bona caça a través de la Força, després es deslligà el seu arnès de seguretat i va anar cap enrere per tancar la porta de càrrega i preparar el Dàctil per aterrar. Per quan va haver acabat, Jag ja estava volant a través de la cara del canó furgat que servia com a entrada a l'hangar principal de l'acadèmia.

Un indici del sentit de perill li pessigollejà a la Jaina entre les espatlles i ella va anar cap endavant per reunir-se amb Jag a la coberta de vol.

-Tot va bé? -va preguntar ella.

-I tant. -Jag estava assegut al seient del pilot en la postura dels llibres de text, amb l'esquena dreta, tots dos ulls cap endavant i dues mans sobre la palanca de control. Lliscà al desmanegat Dàctil en l'àrea d'atracament marcada per les llums verdes del sòl i no la va mirar fins que la nau es va haver posat sobre els seus patins d’aterratge-. Per què ho preguntes?

Jaina va mirar a través del finestral davanter.

-Sento que alguna cosa va malament.

Jag va arrufar les celles, movent la cicatriu de les seves celles cap avall com un llamp.

-Malament com?

La Jaina només va arronsar les espatlles i va continuar estudiant el sòl de l'hangar. Com la resta de l'acadèmia, estava estranyament desert, ple de transports, esquifs i naus d'entrenament, però, excepte pels pocs droides que es dirigien a les seves tasques en la gairebé foscor, mancat de l'activitat de manteniment que normalment mantenia animats aquests llocs. La Jaina va estendre la seva presència de la Força cap a les cantonades més allunyades de l'hangar i no va trobar presències intel·ligents en la vasta caverna.

-Només buit -va dir ella finalment-. Alguna vegada has vist un hangar tan tranquil?

-No un que estigués actiu. -Jag es va deslligar l'arnès de seguretat, després es va posar dret i es va enganxar la cartutxera de la seva pistola làser al seu cinturó-. Creus que l’Alema podria haver fet alguna cosa ja?

Qualsevol cosa era possible, per descomptat. Però la Jaina no havia vist signes evidents de violència i no podia veure com una única usuària de la Força, fins i tot una tan boja com l’Alema, podria fer-se amb el control de l'acadèmia Jedi al complet.

Les seves divagacions van ser interrompudes pel cruixit de l'altaveu de la cabina.

-Quant de temps aneu a estar allà baix buscant gokobs? -va preguntar una veu femenina gutural-. M'agradaria sentir el que vau trobar en el vostre escombrat de seguretat.

Jag va aixecar una cella interrogativa en direcció a la Jaina.

-Crec que només hi ha una manera de descobrir-ho. -Ella es va inclinar cap avall i va obrir un canal per respondre-. Ho sento, comandant. Pujarem en un moment.

-Molt bé -va respondre la comandant de control de vol, una dona durosiana anomenada Orame-. Només aneu amb compte amb els gokobs. La pudor aquí dalt ja és bastant dolenta.

-Ho farem. -Jaina va tancar el canal i després va arrufar les celles per la confusió-. Què passa amb ella i els gokobs avui?

-Què són els gokobs? -va preguntar en Jag.

-T'ho explicaré pel camí.

La Jaina es va girar per deixar la coberta de vol.

Per quan van haver deixat el Dàctil i arribat a l'ascensor que els portaria al búnquer de control de vol, Jag havia sentit més sobre els gokobs del que algú gaudiria sabent.

-Així que Orame ens està dient que anem amb compte amb bestioles massa amigables? -va preguntar en Jag.

-Bàsicament. –La Jaina va treure el sabre làser del seu cinturó i va entrar a l'ascensor, després li va fer un gest a Jag perquè la seguís-. Vens?

-Per descomptat. -Ell li va treure el fiador a la seva pistola làser i després va preguntar:- Atordir o matar?

-Seguim amb atordir fins que sapiguem què està passant -va replicar la Jaina-. Si és l’Alema, sempre podem canviar-ho a matar i disparar-li després que hagi caigut.

Jag la va mirar de cua d'ull.

-Estàs fent broma, oi?

La Jaina va negar amb el cap.

-No si li ha fet alguna cosa als nens. -Col·locà el seu polze sobre la placa del panell de control-. Preparat?

Jag va assentir i, uns moments després, el turboascensor els va deixar en el nivell de control de vol. Jaina no va sentir a ningú aguaitant al corredor, però si l’Alema hi era fora, no la sentiria. Va deixar el turboascensor rodant cap endavant i es va aixecar amb el seu sabre làser a punt per encendre’l.

Només va trobar a Jag mirant-la de front, sostenint la seva pistola làser amb les dues mans i semblant lleugerament divertit.

-Gokobs? -va preguntar ell.

-Molt graciós.

Jaina va obrir el camí pel corredor cap al búnquer de control de vol. Podia sentir l'acostumada dotzena de presències de la Força de dins, totes calmades i aparentment centrades en la tasca que tenien davant seu. No obstant això, ella va mantenir el seu sabre làser preparat mentre la porta xiuxiuejava en fer-se a un costat per revelar una enorme holopantalla envoltada per llocs individuals de control.

Surant sobre la pantalla hi havia una imatge del planeta Ossus i les seves llunes, juntament amb les designacions numèriques de dotzenes de satèl·lits artificials.

Una alta dona durosiana, la comandant del control de vol, Orame, li va fer un gest a la Jaina des de l'altre costat de l’holopantalla.

-Passa. Hi ha una cosa que necessito...

La columna vertebral de la Jaina es va irritar amb el sentit de perill i ella es va llançar en una alta tombarella de la Força que traçava un arc que la va portar al cor de l'holograma planetari. Diversos controladors de vol van cridar amb alarma i es van posar dempeus d'un salt, amb les seves mans aixecant-se de les seves faldes sostenint pistoles làser que no havien tingut temps de desenfundar. La Jaina va encendre el seu sabre làser i va tornar una dotzena de trets atordidors cap als homes que els havien disparat i després va baixar al costat de L’Orame.

-Jaina, No! -va cridar L’Orame-. No ho entens!

-Entenc... –La Jaina va fer una pausa per tornar un tret atordidor al pit d'un «controlador de vol» -... que m'estan disparant!

A la banda oposada de l’holopantalla, dos homes van caure amb convulsions, amb les seves túniques fumejant on els havien arribat els trets d’en Jag des del darrere. Jaina va tirar amb la Força dels peus d'un dels seus atacants, després va apuntar a un altre i el va llançar a través de dos llocs de control contra l'últim home que sostenia una arma.

Ella va apuntar la punta del seu sabre làser en aquest parell d'atacants.

-No es moguin -va ordenar llavors.

Ells es van quedar immòbils, com van fer tots els altres a la sala excepte Jag, que va assegurar la porta darrere seu i es va dedicar a recollir les armes. Mantenint el seu sabre làser encès per emfatitzar el perill a què s'enfrontaria qualsevol que es resistís, Jaina el va ajudar utilitzant la Força per allunyar les pistoles làser d'uns quants atacants mig inconscients.

Sense apartar la mirada dels homes, els qui vulgui que fossin, Jaina va fer un gest amb el cap cap a l’Orame.

-Goboks? -va preguntar llavors.

-Podries dir que sí -va replicar ella-. Estava intentant dir-te que la situació fa pudor, però que són amistosos.

-No semblen molt amistosos -va dir en Jag. Estava pressionant un genoll contra l'esquena d'un dels homes que havia atordit, lligant-li les mans al company mentre s'assegurava que el seu presoner no podia atacar-lo . Els amistosos no disparen pistoles làser contra tu.

Una veu profunda va parlar des de diversos metres a la dreta, gairebé darrere de la Jaina.

-Eren trets atordidors... i la Jedi Solo va fer una entrada bastant alarmant.

La Jaina va mirar cap a la veu i va trobar a un humà alt ajupint-se per passar per la porta de l'oficina privada de l'Orame. Tenia una cara llarga amb els ulls enfonsats i un nas esmolat i portava l'uniforme negre d'un major de la GAG. Es va detenir un pas fora de l'oficina i va separar les seves mans, amb els palmells cap a fora, per mostrar que estava desarmat.

-Ara agrairia que els permetessin als meus homes reassumir els seus deures.

La Jaina va continuar sostenint el seu sabre làser en una guàrdia mitjana.

-No ho crec. –Inclinà el seu cap cap a l’Orame-. Per què no em dius què està passant aquí?

Orame va fer un gest amb una mà blava de dits llargs cap al major.

-Deixa'm presentar-te al major Serpa -va dir ella-. Aparentment, és aquí per protegir-nos.

Serpa va eixamplar un somriure que feia que el gel semblés càlid.

-Mai se sap què podrien atacar aquests terroristes a continuació.

Una tempesta fosca va bullir en les venes de la Jaina i ella gairebé no va evitar llançar amb la Força al presumit major contra la paret de duracer més propera.

-Jacen ha pres l'acadèmia com a ostatge?

Serpa va continuar somrient burleta en la seva direcció.

-No hi ha necessitat de mirar-lo d'aquesta manera. –Allargà la seva mà cap al sabre làser d’ella-. Però seria intel·ligent retre les seves armes abans que hi hagi més... malentesos.

-Això no passarà -va dir la Jaina-. Però li donaré una hora perquè agafi als seus homes i se’n vagi d'aquí.

El somriure d’en Serpa es va esvair.

-Em temo que això tampoc passarà. El coronel ens va confiar la seguretat d'aquesta instal·lació i de tot el món en ella al meu batalló i jo no abandonaré aquest deure. No importa qui es vegi atrapat en el foc creuat.

Els ulls d’en Jag es van estrènyer amb la mateixa fúria que la Jaina es va trobar lluitant per contenir. Es va dirigir cap a Serpa, donant-li la volta a l’holopantalla pel costat oposat a la Jaina de manera que la seva presa estigués atrapada, sense dir res.

Serpa merament el va veure venir, amb la seva presència a la Força traint més excitació que por i la Jaina de sobte va comprendre per què el seu germà havia triat al major per a aquesta missió en particular.

-Espera, Jag -va dir ella-. No crec que el major estigui bé del cap.

Els ulls d’en Serpa es van enfosquir i es va tornar cap a la Jaina amb un aire de decepció.

-Això dependria de com defineixi un bé, però si vol suggerir que gaudiria destruint aquesta instal·lació abans que arriscar-me a deixar que caigui en, um, mans poc amistoses...

Va estendre la seva mà cap a l'home que Jag havia estat lligant. Una pistola làser oculta va sortir de la seva màniga fins a la seva mà i ell va fer un tret cap a la cara de l'home. Órame i diversos soldats de la GAG van cridar per la sorpresa. Serpa merament va tornar a mirar la Jaina i va somriure.

-Té absolutament raó -va dir ell-. Estic content amb matar a qualsevol.

Jag va mirar a Serpa com a una cuca que necessités aixafar, però la Jaina va desactivar el seu sabre làser i li va fer un gest a Jag perquè baixés la seva pistola làser.

Podia dir per l'avidesa de l'aura de la Força d’en Serpa que estava totalment preparat per ordenar la destrucció de l'acadèmia. En realitat, estava esperant que li donessin una excusa per fer-ho.

-No puc creure al que ha arribat el meu germà -va dir la Jaina-, a utilitzar a gent com vostè.

-Ja sap el que diuen... temps desesperats i tot això. -Serpa va doblegar el braç i la pistola amagada es va esvair dins de la seva màniga. Ara potser li faria res rendir les seves armes?

-En realitat no -va dir la Jaina, resignant-se a treballar amb un sociòpata per capturar a l’Alema-. I dubto que li agradaria que ho féssim, si sabés per què som aquí.

Serpa va arrufar les celles.

-Això ho decidiré jo.

-Bé -va dir en Jag-. Sap qui és l’Alema Rar?

-I tant. Una Cavaller Jedi que es va tornar dolenta. -Serpa va somriure burleta altra vegada-. Imagineu-ho.

-Ocorre -va dir la Jaina furiosa-. I és aquí en algun lloc. No sabem en què està ficada, però pot apostar que no és bo.

Serpa va arrufar les celles amb sospita.

-Des de fa quant?

-Probablement des d'anit -va dir en Jag-. Estem treballant en un grup de vectors traçats que van fins al Consorci de Hapes, així que estem bastant segurs...

-Va venir del Consorci? -els va interrompre Orame-. De quina part del Consorci?

-Del costat de Terephon, just fora de les Boires Transitòries -va respondre la Jaina-. Un lloc anomenat Dipòsit Roqoo. Per què?

Orame va baixar les comissures de la seva boca de llavis fins.

-Em pregunto si el Dipòsit Roqoo està entre aquí i Kavan.

La Jaina va tenir una mala sensació. No coneixia l'astrometria hapana prou bé com per saber la resposta, però havia sentit que Kavan era el lloc on s'havia trobat el cos de la Mara.

-Estaria molt interessada en la resposta a aquesta pregunta -va dir la Jaina.

Abans que Serpa pogués fer objeccions, Orame va introduir una cadena de peticions en una consola de control. La imatge sobre l’holopantalla del control de vol va canviar a un mapa del Consorci Hapani. La localització aproximada del Dipòsit Roqoo estava situada a les vores del mapa, al costat més proper a Ossus. A uns quants anys llum de nosaltres, en el mateix sistema que Hapes, el planeta Kavan se situava en el costat més llunyà d'una ruta d’hipermotor que anava directa més enllà del Dipòsit Roqoo.

-Va directe! -va panteixar la Jaina.

-Pel que diuen els arxius d’astrometria, sí -va replicar l’Orame-. I si Alema Rar va estar en Dipòsit Roqoo...

-És una coincidència massa gran -va estar d'acord la Jaina-. Si ella no ho va fer, va estar involucrada.

-No pots arribar a aquesta conclusió encara -li va advertir Jag-. Recorda, Alema no va fer picada aquella tripulació del vaixell de càrrega fins després que la Mara morís. Realment hauria atret l'atenció cap a si mateixa tan aviat després de l'assassinat?

La Jaina li va dirigir una mirada de «no siguis estúpid» i no va dir res.

-D'acord. -Jag va sospirar-. Podem assumir que sap alguna cosa.

-Almenys -va dir la Jaina. Preocupant-se més pels nens per moments, es va tornar cap a Serpa-. Ara vol que rendim les nostres armes?

-En realitat, sí -va replicar en Serpa-. La seva petita actuació va ser molt convincent, però Alema Rar no està a Ossus. El meu equip ha estat al capdavant de la sala de vol...

-L’hauria vist baixar en un InvisibleX? -va preguntar la Jaina.

No es va preocupar d'explicar que l’Alema havia estat volant en una altra cosa, una nau que ells no entenien completament però que de tota manera semblava ser tan esmunyedissa com un InvisibleX.

Serpa va considerar-ho un moment, llavors va treure un comunicador de la butxaca de la seva màniga i va obrir un canal.

-Capitana Tong, doni’m una comprovació d'estat de tots els llocs. Registri-ho tot allò fora de l'ordinari. Qualsevol cosa.

-Com vulgui, senyor -va respondre una clara veu femenina-. Tornaré a informar en uns moments.

En lloc d'apagar-se i esperar un trinat de trucada, Serpa va allargar el seu braç i va mirar al comunicador, somrient i assentint per si mateix cada vegada que un lloc informava que tot era normal. Jaina va veure que Jag i ella anaven a haver de ser molt curosos amb com tractaven amb el major, per no impulsar-lo a fer alguna cosa impulsiva.

Mentre Serpa continuava escoltant els informes, Jaina va baixar la veu fins a un sospir i va interrogar l’Orame.

-Què hi ha dels instructors? Per què no va intentar detenir-lo?

Orame va negar amb el cap.

-Els únics Jedi aquí són els Mestres Solusar i mitja dotzena de nous Cavallers Jedi atrapats en tasques de patrulla -va dir-. Tots els altres van anar al funeral a Coruscant.

-Imagini-ho -va dir en Serpa, aixecant la vista del seu comunicador-. Arrabassar-li a l'acadèmia els seus Jedi quan els terroristes estan corrent descontrolats per la galàxia. És molt afortunat que arribéssim quan ho vam fer.

La cara blava de l’Orame es va enfosquir fins al porpra.

-L’única raó per la qual la seva llançadora va arribar a terra d'una peça va ser perquè vostès van declarar una emergència i van sol·licitar assistència mèdica.

-El bombardeig va semblar bastant extrem, sota aquelles circumstàncies -va dir en Serpa cordialment-. Després de tot, els Jedi i la Guàrdia de l'Aliança Galàctica són al mateix bàndol.

-Al menys se suposa que ho estem. -Encara que la Jaina no estava realment sorpresa per la profunditat de la traïció d’en Jacen, se sentia ferida per ella. Ell havia estat un esperit tan amable quan era un adolescent, un germà tan afectuós, que ella mai va poder haver imaginat en què es convertiria com adult, com la feriria a ella i a tot l'Orde Jedi-. Francament, estic començant a tenir els meus dubtes.

-Veu? -va preguntar en Serpa-. Això és pel que el coronel em va enviar, per assegurar-se que tots som amics.

-Mai m'ha importat la idea d'amistat d’en Jacen -va dir en Jag-. Què va descobrir de l’Alema?

-Ja sap què vaig descobrir. -Serpa li va dirigir un somriure maliciós-. Que allà on estigui, no és aquí.

-No pot saber això -va dir la Jaina-. Només perquè cap dels seus llocs de seguretat informin d'alguna cosa inusual...

-Tenim molts llocs de seguretat -la va interrompre Serpa-. Puc dir-li quants gokobs estan robant potams de les cuines.

-Alema no és un gokob -va dir la Jaina-. Podria passar davant d'un dels seus guàrdies i ell no recordaria veure-la.

-Els meus guàrdies no recordarien veure-la. -Serpa imità la veu monòtona que sovint utilitzaven els objectius d'un suggeriment de la Força... i llavors va posar els ulls en blanc-. Si us plauuuu! El coronel Solo ens ha familiaritzat amb els seus trucs Jedi.

-Això no és un truc -va dir en Jag-. Alema Rar té l'habilitat d'esborrar el record de veure-la fins i tot de les ments Jedi. No seria gens un desafiament enganyar els estúpids sculags sota el seu comandament.

-Estúpids sculags? -Serpa va semblar considerar el terreny durant un moment, després va assentir i va estendre la mà cap a la Jaina-. Probablement té raó. Em temo que hauré de treure-li les armes i els comunicadors ara. Els meus sculags podrien confondre’ls amb l'enemic i fer que els matin.

-Això no passarà -va dir la Jaina. Va assentir cap a Jag en direcció a la porta i llavors va començar a envoltar la gran holopantalla-. Anem a anar a caçar l’Alema Rar. Digui-li a la seva gent que es tregui del mig.

-Ho sento. Això no funciona amb mi -va dir en Serpa des de darrere d'ells-. Com vaig dir abans, no vaig a col·locar aquesta instal·lació en perill en permetre que personal no autoritzat camini per aquí amb armes. No importa qui es vegi atrapat en el foc creuat.

Cap picor del sentit de perill va baixar per l'esquena de la Jaina, però hi havia alguna cosa fred en la veu d’en Serpa que va fer que ella s'aturés i es tornés.

-Espero que no estigui amenaçant als nens.

-Merament estic apuntant el perill en què els estareu col·locant -va dir tranquil·lament Serpa-. Les regles han estat establertes per a la seguretat de tot el món. Realment he d'insistir en quedar-me amb els vostres comunicadors i les vostres armes... si preteneu quedar-vos a terrenys de l'acadèmia.

La Jaina va arrufar les celles.

-Si pretenem quedar-nos? -No havia esperat que Serpa els deixés marxar però, comparats amb els nens, Jag i ella eren ostatges relativament sense importància-. Ens deixa marxar?

-El Coronel Solo vol que aquesta operació sigui conduïda sota el més estricte secret, però... -Serpa va fer un gest amb la mà cap a l’esquadra de soldats apallissats que encara lluitaven per aixecar-se del sòl-... sembla que pugui aturar-los? Si voleu deixar als Mestres Tionne i Solusar aquí amb tan sols un grapat de Cavallers Jedi inexperts per, um, coordinar al meu batalló d’sculags i tots aquests nens Jedi... bé, sóc prou realista per comprendre que l'elecció és enterament seva.

La Jaina es va sentir de sobte malalta de l'estómac.

Serpa no estava amenaçant exactament als nens, però estava apuntant en quin perill estarien si la situació entre Jacen i els Jedi continuava deteriorant-se. Vuit Jedi, especialment quan sis d'ells eren inexperts, no seria suficient per protegir centenars de nens d'un batalló sencer de la GAG.

Jag va arribar a la sortida i va allargar la mà cap al tauler de control per obrir la porta que havia tancat abans.

Jaina li va fer un gest perquè s'aturés.

-Jag, espera. -No podia creure que el seu germà realment ordenés a Serpa que li fes mal als estudiants de l'acadèmia, però Jacen feia moltes coses últimament que ella no podia creure-. Crec que serà millor que lliurem les nostres armes.

Jag la va mirar amb les celles arrufades com si ella estigués tan desequilibrada com Serpa.

-Per què en les sis noves faríem això?

-Per la mateixa raó per la qual ho van fer els mestres Tionne i Solusar. -Mentre la Jaina s'explicava, s'obria a Zekk en la Força, obrint-se a un agrupament de batalla i urgint-li al fet que s'oblidés de l’Alema, es mantingués amagat i esperés fins que se li necessités-. Perquè no podem destruir un batalló sencer de la GAG sense fer que matin a molts nens i perquè les coses encara no estan tan desesperades.

Serpa va somriure.

-Vaig pensar que ho podíeu veure a la meva manera.

-Pot ser molt persuasiu. –Jaina va obrir el seu sabre làser i va treure el vidre d’enfocament-. Estic segura que això és la raó per la qual el meu germà li va confiar aquesta missió.

-Una de moltes raons. -Serpa va envoltar l’holopantalla i va acceptar el sabre làser i la seva pistola làser i després es va tornar per mirar de cara a Jag-. Fel?

Jag li va treure els paquets d'energia de la seva pistola làser i de la seva vibronavalla, després va tornar al costat de la Jaina i va sostenir les armes just fora de l'abast d’en Serpa.

-Vull continuar amb la nostra recerca -va dir en Jag-. Tant si vostè i els seus homes s'adonen d'això com si no, Alema Rar és aquí.

-Per descomptat. -Serpa va esperar fins que Jag va col·locar les armes a les seves mans i després va dir-: I si la troba, m'ho fa saber. Enviaré a algú a recollir els trossos.

Següent