Capturar a Arawynne (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Ànakin va reptar pels arbustos tan silenciosament com podia. La seva pell estava eriçada per la por.

Va aconseguir lliurar-se d’en Sebulba. Ànakin l’ensumaria venint des d'un quilòmetre de distància. Però ara havia de preocupar per Djas Puhr.

El rastrejador sakiyà no era òbviament algú que pogués ser enganyat fàcilment. Amb la seva visió nocturna, podia veure a qualsevol amagant-se en el bosc. I el seu sentit agut de l'olfacte li permetia sotjar-te com un droide cercador.

Tot d'una Ànakin va veure alguna cosa per davant, jaient a terra.

–Dorn? –va xiuxiuejar Ànakin, sacsejant al seu amic. Estava respirant bé, però no podia despertar-lo.

Ànakin va considerar arrossegar el bothan fora de perill. L'únic problema era, que eren a la fortalesa de la Gardulla. No hi havia cap lloc fora de perill.

Tot d'una, va escoltar a Khiss cridar de terror, seguit pel so dels trets i el rugit d'alguna gran bèstia. Llavors el bosc es va quedar en silenci de nou.

Potser córrer no és la resposta, va pensar l’Ànakin. Potser és hora de contraatacar.

Es va aixecar, just mentre una estranya petita dona verda va volar des dels arbres. Va aterrar a la seva espatlla i va cridar amb una petita veu:

–Ajuda! Segueix-me!

Va saltar a l'aire i va aletejar a través dels arbres.

* * *

Djas Puhr reptava a través de la jungla, mantenint els seus ulls i oïdes oberts. Era un caçador, de naixement i entrenat. Va envoltar el prat on Gondry rugia amb fúria.

Per un moment Djas Puhr va estudiar l'arbre vesuvague, però era massa astut com per caure en les seves trampes. De la mateixa manera, quan va veure la llengua peluda d'un temptor sortint d'un tronc, va saber evitar el perill.

En comptes d'això, va seguir l'aroma dels nens ghostlings de tornada cap al seu refugi.

En res de temps, estava aguaitant a través de la jungla ombrívola fins a arribar a un alt arbre. Les aranyes grises l’havien arrencat de les seves arrels i estaven escapolint-se.

A la seva esquerra, Djas Puhr va escoltar un soroll de branques. Va mirar cap allà just a temps per veure a una nena ghostling saltant a través de l'arbust. Era la Princesa Arawynne. Un wistie volava per davant d'ella.

La caça va continuar. Djas Puhr donava caça. Els ghostlings eren ràpids, però amb les seves llargues cames aviat arribaria a la nena.

Va saltar sobre un tronc, corrent a través d'un llogaret d'arbres carilló amb les flors platejades que sonaven com campanes. No li importava que la noia el sentís. Només augmentaria la seva por.

Va veure a Arawynne davant. Es va escapolir per refugiar-se en un clar de fulles de falguera, altes falgueres que es disparaven cap a dos o tres metres en l'aire. Va córrer profundament fins al seu cor. Djas Puhr la va seguir.

Era fosc sota les falgueres i feia olor de floridura i fulles. Petites criatures es van allunyar saltant, i va veure un scurrier –un rèptil nadiu de Tatooine– ajupit buscant refugi.

Just llavors, el seu peu es va enfonsar en un profund forat, i va ensopegar, caient de cap a terra.

Es va aixecar sobre mans i genolls. Tot d'una va veure alguna cosa sota l'arbust al seu costat. Una criatura jeia allà, mig coberta de fang. Creixements berrugosos en el seu cap sobresortien com fongs.

Massa tard es va adonar que era un worrt. El monstre similar a una granota va fer un soroll de rot i va saltar fora de l'arbust. Va agafar el seu colze dret amb la seva boca i mossegà profundament en el seu braç.

Normalment, un worrt s'alimentava de petits rosegadors i rèptils, criatures com els scurriers. Però la seva visió era assenyaladament dolenta, i acabaven mossegant qualsevol cosa que s'acostés massa.

Djas Puhr va tractar de treure’s la cosa del seu braç. Llavors va agafar el blàster i li va disparar.

El gomós worrt va saltar de cap a cap, llavors va jeure a terra, roncant, com si anés a fotre’s una llarga migdiada.

Djas Puhr es va aixecar i va sacsejar el seu cap per aclarir-se’l. El seu turmell estava tort i el seu colze estava sagnant.

Va parpellejar confús. No hi havia vist cap forat abans d'ensopegar, només herba i fulles.

El que volia dir que algú li havia posat un parany. Algú havia cavat el forat, esperant que ensopegués i es trenqués la cama.

No només això, sinó que havien cavat el forat just al costat del cau del worrt, sabent que li mossegaria. Probablement esperaven que el worrt li hagués matat.

Aquests nens eren llestos. Havien posat trampes per a ell.

Djas Puhr hauria de ser més llest.

Està bé, va pensar. No penso jugar al seu joc.

El caçador va seure a l’arbust i va pensar per un moment. Els nens no podrien esperar realment amagar-se al jardí de plaer per sempre.

Això significava que haurien d’escapar. Però no podien sortir per la porta del davant, ja que això portava directament dins de la fortalesa. A més, l'havia protegit.

Així que cap a on anirien?

Hi havia cataractes aquí, el que significava que hi havia canonades sota terra. I podia percebre la més lleugera brisa i olorar l'aire càlid del desert de Tatooine.

Això significava que hi havia conductes de ventilació. Aquests nens havien estat reptant a través dels conductes de ventilació de la fortalesa!

Va provar l'aire i va saber d'on venia. En aquest moment va escoltar un motor apagar-se a prop. Els ventiladors dels conductes de ventilació s'havien apagat.

Djas Puhr va encendre el seu comunicador.

–Sebulba, Khiss, podeu sentir-me? –Reptà cap a la seva dreta, abandonant el camí pel qual Arawynne havia tractat de portar-lo, obrint-se pas cap al conducte.

Gairebé hi era...

Següent