Infern (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Cinc pisos per sota hi havia el Pati del Matí del nou Temple Jedi, un gran atri circular encatifat amb revinguda molsa viva i envoltada per parets corbes de transpariacer emmirallat. Aquest matí la cúpula del sostre estava retreta i l'esplanada amb cadires era plena de dignataris de l'Aliança vestits amb vestidures de tons ombrívols de gris i de negre. A la part més allunyada de la multitud, diverses files de Cavallers Jedi vestits amb vestidures blanques s'agenollaven davant d'una gran pira. A sobre de la pira descansava un àgil cos femení embolicat en gasa blanca, amb les mans creuades sobre el pit i el pèl vermellós caient en cascada sobre els troncs sota ella.

La distància era massa gran per observar la cara de la dona morta, però la Leia sabia que no importava com de bé que l’encarregat de les pompes fúnebres hagués emprat les seves arts, hi hauria rastres persistents de ràbia i ansietat, d'hostilitat i por. Mara Jade Skywalker hauria mort enfadada i hauria mort preocupada per Ben i per Luke.

Han es va aturar al costat de la Leia i va mirar a través de la paret de transpariacer.

-No m'agrada. Com és que ella no va tornar amb la Força?

-Això no sempre passa -li va explicar la Leia-. Tresina Lobi no va tornar amb la Força.

-Perquè el seu cos era una prova. Ella volia que Luke veiés les seves ferides, perquè pogués saber que Lumiya anava a pel Ben.

-No estic segura que funcioni d'aquesta manera.

Mentre la Leia parlava, Saba Sebatyne i un grup de mestres Jedi amb capes marrons van sortir d'una porta a la part més allunyada del Pati del Matí.

-Però podria -va insistir en Han-. Potser la Mara està intentant dir-nos...

-Han -el va interrompre la Leia-. Estic segura que els mestres ja han considerat aquesta possibilitat i sembla que arribem tard.

Ella va apuntar a través del pati cap a la Saba i els altres mestres, que estaven escortant al Luke i a Ben cap a la capçalera de la pila funerària. Tots dos Skywalker portaven vestidures grises amb les caputxes pujades, però pare i fill no podien haver semblat més diferents.

Amb les espatlles quadrades i el pas pesat d'un soldat, Ben s’ho feia per semblar enfadat i sota control, com si el funeral de la seva mare hagués portat les seves energies adolescents a una perillosa concentració. En contrast, Luke tenia les espatlles encorbades i un pas erràtic que li feia semblar com si requerís tota la seva energia només per ser-hi.

La Leia es va obrir a la Força per fer-li saber que havien arribat, però la presència d’en Luke estava tan centrada sobre si mateix que era gairebé indetectable. I es va encongir fins i tot més quan ella va intentar tocar-lo.

Un dolor terrible va omplir el pit de la Leia.

-Hauríem d’haver estat aquí, Han. Potser ell hauria aguantat millor si jo hagués...

-Estem aquí ara. -Han la va agafar pel colze-. I estar aquí quan va passar no hauria canviat res. És difícil consolar algú des d'una cel·la dins d'un centre de detenció de la GAG.

La Leia va exhalar.

-Ho sé -va dir llavors.

Va permetre que en Han la guiés pel corredor, tots dos irritats i entristits per recordar l'ordre de detenció que el seu propi fill havia emès contra ells. Jacen s'havia tornat tan terriblement fosc que ella sovint es trobava preguntant-se per què havia fallat en no veure-ho venir, perquè encara no podia nomenar el que li havia canviat. Hi havia estat el seu captiveri entre els yuuzhan vong? O havia perdut el seu camí durant el seu viatge de cinc anys entre els estels?

Difícilment importava. La Leia no havia reconegut el moment quan va poder haver-se obert per salvar-lo. El seu fill simplement havia lliscat cap a la foscor un dia quan ella no estava mirant i ara, es temia, ja era massa tard per portar-lo de tornada.

Van girar una cantonada pel corredor i van arribar a un turboascensor. En Han va tocar el comandament requerint que baixés fins al nivell del pati. Res va passar.

Han va tornar a prémer el comandament altra vegada, aquest cop amb l'artell doblegat i la llum d'estat encara es va negar a posar-se verd. Ell va sospirar amb exasperació.

-Genial. -Va començar a dirigir-se pel passadís avall a la recerca d'un altre ascensor-. Tu vas a donar el panegíric i ni tan sols podem aconseguir...

-Espera. –La Leia li va subjectar el braç i va tirar d'ell. La columna vertebral d'ella estava formiguejant amb el sentit de perillositat-. Crec que ens estan vigilant.

-I tant que ens estan vigilant. -Han va assenyalar amb el polze cap al Pati del Matí, apuntant més o menys als dignataris a la part més propera de l’esplanada -. Has vist qui està allà fora? Cada aprenent del Temple ha d'estar monitorant els holos de seguretat.

-Que és pel que em sorprèn que vostè i la princesa Leia decidissin venir, capità Solo. -La veu era clara, profunda i venia de darrere d'ells-. Però hauria d'haver après a hores d'ara a no dubtar del coronel. Ell va dir que vostès vindrien.

La Leia es va tornar per trobar un tinent amb el cap afaitat liderant a una petita esquadra de soldats d'uniformes negres en el racó. Li va portar un moment reconèixer qui eren, perquè no podia creure que fins i tot Jacen tendís un parany als seus propis pares en el funeral de la seva tia. No obstant això aquí estava la Leia, mirant a mitja dotzena de soldats de la GAG que clarament pensaven que anaven a arrestar-los.

En Han va arrufar les celles.

-Com vau entrar aquí? Això és territori Jedi.

-I els Jedi serveixen a l'Aliança. -El tinent es va aturar a cinc metres de distància, amb els seus soldats dispersant-se pel corredor darrere d'ell, i va mirar en direcció a la Leia-. Almenys se suposa que la serveixen.

-Està cometent un gran error, tinent -va dir la Leia, deixant que un to gelat es reflectís en la seva veu. Han i ella havia pres precaucions elaborades per evitar que els detinguessin fora del Temple, però enviar soldats dins era un afront inconcebible, un que Luke mai toleraria... de no haver estat consumit per la pena-. El Consell Jedi no es prendrà aquesta intrusió a la lleugera. Vostè podria salvar la seva carrera marxant ara.

-El Consell Jedi farà el que el coronel els digui que facin, just igual que jo. -El tinent va fer petar els dits i els soldats van apuntar amb una línia de rifles làser repetidors T-21 als Solo-. Ara vinguin amb mi tranquil·lament. No volem pertorbar el funeral de la Mestra Skywalker més del que volen fer-ho vosaltres. Seria una falta de respecte.

-Sí, ho seria. –La Leia va posar la fortalesa de la Força darrere de les seves paraules, al mateix temps que movia dos dits per evitar que el capità es concentrés en el timbre suggeridor de la seva veu-. Això és pel que el meu fill ens ha donat un salconduit.

El tinent va arrufar les celles.

-Hi ha d'haver un error -va dir llavors. Va fer un gest cap a la seva esquadra perquè baixessin les armes-. El coronel li va donar un salconduit.

Els soldats van continuar apuntant als Solo.

-Senyorrr! -li va etzibar el cap al seu costat-. Ella li està fent aquesta cosa Jedi.

La mirada del tinent va vacil·lar durant un segon i després va tornar clara i concentrada.

- Intenti això una altra vegada i obrirem foc -li va advertir-. No sóc un feble mental, ja sap.

-No? -va preguntar en Han-. Llavors com resulta que rep ordres del meu fill?

La cara del tinent va enrogir.

-El Coronel Solo és un gran patriota, potser fins i tot el salvador de la... arrrgggh!

La seva veu es va trencar en un crit d'alarma mentre la Leia el llançava amb la Força contra els soldats que estaven darrere seu, fent caure a la meitat de l'esquadró i enviant a la resta trontollant per recuperar l'equilibri. Ella va treure el seu sabre làser del seu cinturó i va començar a córrer pel corredor avall en direcció oposada.

Han ja estava tres passos per davant, traient la seva pistola làser de la seva cartutxera amb una mà i allargant l'altra cap a ella.

-Hi ha d'haver un altre ascensor que pugi aquí davant. Si ens afanyem, encara podem portar-te allà a temps per donar el...

-Estàs boig? –La Leia estava commoguda per la seva devoció, però l'últim que volia era causar un tiroteig al funeral de la Mara, malgrat com d’apropiat que pogués semblar-. No podem sortir allà fora.

-Hem de fer-ho -va dir en Han-. Per què creus que Jacen està intentat agafar-nos ara, en comptes de després del servei? Si volgués detenir-nos, no hauria estat més fàcil quan tots haguéssim acabat i no estiguéssim parant atenció?

La Leia gairebé va deixar de córrer.

-No vol que vegem al Luke!

-Aquesta és la meva aposta -va dir en Han-. Deu tenir por que animem la competició o alguna cosa així.

El suggeriment d’en Han tenia molt sentit. Immediatament després del cop d'estat d’en Jacen, diversos Mestres del Consell Jedi van condemnar l'acte públicament. Condemnes que sens dubte li van costar a Jacen i l’almirall Niathal algun suport crucial previ. Però des de la mort de la Mara, el Consell sencer havia estat en silenci, massa ocupat amb les preocupacions Jedi per ficar-se en la política de l'Aliança i aquest silenci només podia arribar com un alleujament benvingut per als nous Caps d'Estat.

Abans que la Leia pogués expressar el seu acord amb Han en veu alta, van envoltar una cantonada i van trobar una línia de figures uniformades de negre que s'allargava pel corredor. Tot just va haver-hi temps de reconèixer-los com una segona esquadra de soldats de la GAG abans que tres poopfs sonessin i l'aire s’entelés de cop i volta amb xarxes que volaven.

La Leia va moure una mà, utilitzant la Força per llançar dues xarxes de commoció contra la paret. La tercera va anar cap a la part més allunyada del corredor, crepitant per l'energia i deixant un rastre de glopades acres d'adhesiu.

En Han va caure cap per avall i va començar a llançar foc de supressió i un soldat es va ensorrar amb espasmes produïts pels trets atordidors. La Leia va estendre la mà i quan va sonar el següent poopf en la línia de foc, va utilitzar la Força per llançar la xarxa de commoció cap al soldat. Ell es va ensorrar cap enrere, clapotejant i tenint convulsions mentre la xarxa carregada es tibava.

Al corredor de darrere d'ells van començar a ressonar botes, amb la primera esquadra de soldats corrent per tancar el parany.

-Aquesta vegada, Jacen ha anat massa lluny -va grunyir en Han, encara disparant pel corredor avall cap a la segona esquadra-. Haurem de fer alguna cosa amb aquest nen.

-Sortim primer d'aquí, d'acord?

-Bona idea. Quin és el teu pla?

La Leia realment no en tenia cap, però va encendre el seu sabre làser i carregar de totes maneres.

-Segueix-me!

Els quatre soldats que quedaven de la segona esquadra van llançar a un costat els seus llançadors de xarxes i van agafar els seus rifles làser, però la Leia estava sobre ells abans que poguessin obrir foc. Ella va acabar amb un home amb un cop de peu circular al cap i va enviar a un altre donant una tombarella contra la paret amb un gir creixent. I llavors es va trobar mirant al canó d'un rifle làser E-11. Quan va aixecar la mirada, va ser per veure un jove recluta només dos o tres anys més gran del que ho havia estat el seu fill Ànakin quan va morir.

Les pupil·les del noi es van fer més grans i la Leia va saber que anava a disparar-li. Ella va aixecar el seu sabre làser per sota dels braços d'ell, tallant-los pels colzes i després va girar per allunyar-se sentint-se malalta i trista. Això no estava bé, lluitar en el dia del funeral de la Mara, vessar sang al Temple Jedi, mutilar els soldats del seu propi fill.

L'últim soldat de la segona esquadra ja era a terra amb convulsions, amb el seu equipament encara crepitant amb l'energia residual dels trets atordidors d’en Han. A fora, al Pati del Matí, la Leia va veure a uns quants mestres arrufant les celles en la seva direcció, sens dubte sentint a través de la Força allò que el transpariacer emmirallat del tancament evitava que veiés la resta de l'audiència.

Luke semblava aliè a la pertorbació, però l'atenció d’en Ben estava fixa en els Mestres i la Leia va saber que ell també sentiria aviat el que estava passant.

En Han va córrer fins al seu costat i va treure una granada d'impacte del cinturó utilitari del noi que cridava i al qual la Leia acabava d'amputar els braços i llavors la va agafar a ella pel colze.

-No és culpa teva -va dir, guiant-la corredor avall-. Això recau sobre Jacen.

La Leia va començar a dir que no importava de qui era la culpa, però la seva rèplica es va tallar quan la primera esquadra de soldats els va atrapar i va alliberar una ràfega de trets làser. Ella es va girar i va començar a retrocedir pel corredor després d’en Han, retornant trets cridaners de color cap als seus atacants. Desafortunadament, el tinent i els seus homes havien après dels errors de l'altra esquadra i s’estaven mantenint prop de la corba interior del corredor, utilitzant la paret de transpariacer per cobrir-se i tenint cura de no presentar mai un objectiu clar.

Un tret va rebotar contra la paret sobre els seus caps i va deixar un solc fumejant al transpariacer.

-Ei, aquests trets estan a màxima energia! -es va queixar en Han. Va prémer l'activador de la granada que havia agafat i llavors es va tornar cap als soldats-. D'acord, si voleu jugar brut...

La Leia el va agafar el braç.

-No, Han. No podem fer això. Aquí no, avui no.

Ella va moure l'interruptor de nou fins a la posició de desactivat, després va agafar la granada de la mà d’en Han i la va llançar cap als seus perseguidors, utilitzant la Força per guiar-la fins que estigués enmig d'ells.

El foc làser es va silenciar instantàniament. Crits de «Granada!» I «A cobert!» Van omplir el corredor mentre el tinent i les seves tropes es llançaven fora de la vista.

La Leia va agafar la mà d’en Han i va córrer pel corredor avall cap a la següent intersecció. Quan ella es va apartar del Pati del Matí, Han va mirar cap enrere i va deixar de córrer.

-Camí equivocat! -Ell va tirar d'ella en direcció contrària, de tornada cap al funeral-. Mai has d'arribar a temps...

-Ho sé, Han. –La Leia va romandre on era, utilitzant la Força per ancorar-se al terra-. Però la nostra presència ja ha causat massa pertorbacions. No podem convertir el funeral de la Mara en una batalla de làsers.

-No ens poden culpar nosaltres! -va objectar en Han-. Jacen va enviar als pistolers.

-I què canvia això? -va preguntar la Leia-. Si anem allà fora, encara ens seguiran i tractaran d’arrestar-nos i llavors, on ens deixa això?

La cara d’en Han es va enfonsar mentre contemplava les alternatives: rendir-se amablement i ser arrossegats a una presó de la GAG o començar una lluita a trets al mig del funeral de la Mara. De cap manera, li farien cap bé a Luke, o a Ben. Va deixar de tirar d'ella.

-Enlloc -va dir ell-. Sembla que Jacen torna a guanyar.

-Per avui -va dir la Leia. Va començar a córrer pel passadís en la seva direcció original, tirant d’en Han darrere d'ella cap a la sortida del temple-. Però tens raó, Han. És hora que fem alguna cosa amb aquest nen.

Següent