Capturar a Arawynne (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Djas Puhr va reptar a través de la jungla, observant per davant per si veia wisties. Sabia que estaven intentant espiar-lo, de manera que poguessin advertir als nens dels seus moviments.

Es va quedar en les ombres d'una fulla de falguera i es va moure amb cura.

Van ser els wisties els qui van delatar als ghostlings. Simplement va observar cap a on volaven en els arbres. Era com caçar ous d'ocell gwayo a casa. Observa els ocells, i ells et portaran al seu niu. Només que en aquest cas, els wisties el portaven cap als nens.

Aviat es va acostar a la seva posició, albirant el gran forat circular en el conducte ocult darrere dels arbustos.

Va agafar el seu comunicador i va xiuxiuejar:

–He trobat el conducte.

–Bé, –va respondre Sebulba–. Vaig des del meu costat ara. Queda't on siguis, i jo els trauré.

* * *

Pala, Arawynne, i els nens ghostlings havien apagat els ventiladors. Ara, les fulles del ventilador estaven frenant prou com perquè aviat tots fossin capaços de reptar al conducte passant per les fulles, i arribar al desert.

Pala va decidir enviar als ghostlings davant. Hi havia aconseguit lliurar-se d'un dels dugs, però no estarien fora de perill fins que es lliurés d’en Djas Puhr, el caçador sakiyà.

Mentre observava frenar les fulles del ventilador, es va forçar a respirar lentament. Només un parell de segons més, i els ghostlings estarien lliures. Haurien d’amagar-se al desert la resta del dia, però aquesta nit la nau de rescat vindria, i ells estarien tots de camí a casa.

Estava somiant amb una llar que no podia recordar: Ryloth. Ella era de Ryloth. Tenia una mare allà, però no podia recordar la seva cara. Recordava com la seva mare havia plorat quan es van dur la Pala. Un baró toydarià amb el nom de Begubb va exigir un tribut anual d'una espècia anomenada ryll de la seva gent, però el seu llogaret va ser incapaç de complir la quota d’en Begubb per un deu per cent.

Begubb es queixava que havien fallat la quota perquè els pares twi'lek passaven massa temps cuidant dels seus nens. Així que es va dur a deu nens del llogaret.

Només es va emportar als més guapos i els més llestos. La mare de la Pala havia gemegat de pena quan Pala va ser arrencada dels seus braços.

Pala es preguntava si la seva mare encara estaria viva, i si la vida a Ryloth era una cosa millor ara del que havia estat llavors.

Estava perduda en els seus somnis quan Sebulba va aparèixer. Es va adonar d'ell quan va escoltar un so de rugit. Per un moment va pensar que eren els motors del ventilador apagat iniciant-se de nou.

Però el rugit es va tornar de cop i volta més fort, i un vaixell de càrrega corellià va aparèixer a l'altra banda del conducte de ventilació. Els canons blàster del vaixell de càrrega es van moure cap al conducte d'aire.

Els nens ghostlings van cridar i van córrer al costat de la Pala.

No s'atreviria a disparar, es va dir Pala a si mateixa. Però sabia que s'equivocava. Eren esclaus i havien escapat. Els seus raptors no vacil·larien a fer un exemple de tots ells.

Es va quedar al túnel un segon, el seu cor bategant salvatgement en el seu pit mentre els ghostlings fugien. Podia veure la cabina de comandaments del vaixell de càrrega. Sebulba s'estava rient d'ella.

El dug de sobte va bressolar el vaixell de càrrega, de manera que el tub d'escapament dels seus motors va rugir a través del diminut túnel. Un vent ardent va cridar pel conducte.

Pala es va girar i va fugir del foc, corrent cap a la jungla.

Va sortir del tub i va trobar als nens ghostlings en l'obertura. Arawynne era a terra, embolicada en una xarxa.

Els nens estaven plorant, tirant de l’Arawynne.

–Arawynne, aixeca’t, –cridaven–. Arawynne, pots sentir-me?

Djas Puhr es va ajupir a l'altra banda del clar, a menys de cinc metres de distància. Tenia el seu blàster apuntat cap a ells.

Pala mirà als petits, a Arawynne jaient a terra. Els ghostlings eren criatures fràgils. Arawynne havia estat malferida.

–Ajuda’ns, –pregà la Pala–. Necessita un metge!

–Oh, un droide arribarà aviat, –va dir Djas Puhr–. Li posarà uns bons pegats, i llavors li posarà el seu transmissor.

Pala mirà a Djas Puhr als ulls.

–Si us plau, no facis això, –pregà ella–. Pensa en com et sentiries, si fossis tu.

–La vida d'esclau no és tan dolenta, –va dir Djas Puhr–. Encara és vida... una cosa que tu no tindràs.

Pala va saber llavors que tenia grans problemes. Res que pogués dir la salvaria.

Següent