El caçador de les tenebres (XXVIII)

Anterior

Capítol 28

Darth Maul va recórrer el passatge subterrani desfent el camí que li havia portat fins allà, i la seva ràbia bullia en la foscor com el vapor reescalfat. Cosa que augmentava el seu poder en la Força. A diferència dels idiotes Jedi, els Sith controlaven la intensitat de les seves emocions, negant-se a fer veure que aquestes coses no existien. I qualsevol criatura prou imprudent com per retardar els seus progressos cap a la superfície del planeta ho sentiria.

Va passar per la caverna dels xtons i no va veure cap senyal dels éssers subterranis. No hi havia dubte que el seu pas previ per aquells llocs els hi havia proporcionat motiu més que sobrat per no reaparèixer. Quelcom que li resultava convenient, ja que el temps era essencial, tot i que hauria agraït l'oportunitat d'acabar amb algun d'ells i així relaxar el seu estat d'ànim.

La intensitat de la seva connexió amb la Força li va recordar un dia del passat en què havia emprat el seu poder de forma molt concentrada: el dia en què va construir el seu sabre làser. No solia aturar-se en recordar el passat, si això no servia d'alguna manera als plans del seu Mestre, però en la seva memòria s'havien gravat la satisfacció de la creació, la perfecció d'enfocament i l'elevada connexió amb la Força que li havia proporcionat crear la seva arma.

El forn especial que havia construït a partir de plànols presos de l’holocró Sith del seu Mestre havia irradiat una calor intensa mentre donava als vidres sintètics la forma que requeria el sabre làser. Però, en comptes de sortir de la cambra kiln i deixar que es formessin sols, es va mantenir prop de l'aparell, concentrant-se en les gemmes metamòrfiques, emprant la Força per purificar i refinar els enllaços de les matrius moleculars.

La majoria dels Jedi empraven cristalls naturals per als sabres làser; cristalls d’Adegan sobretot. Gairebé tots els altres components de l'arma s'obtenien amb facilitat, ja fossin cèl·lules energètiques, energitzadors de camp, anells estabilitzadors o obertures de flux, però no així els vidres. Havien d’extreure’ls en el sistema Adega, enmig dels territoris de la Vora Exterior. El no fer servir materials naturals implicava que el procés d'alineació podria portar molt més temps, ja que el calibrat havia de ser perfecte i uns vidres dispars podrien acabar destruint no només al sabre làser, sinó al seu creador. El sol fet de trobar i alinear els vidres era ja una prova per a un Jedi, però no així per als Sith. Els foscos Mestres de la Força preferien crear els seus propis vidres sintètics i igualar els seus components harmònics dins l’aclaparadora calor del gresol i portar així la creació de la seva arma a un nivell més profund.

Maul va seure al costat del forn, concentrant-se en el seu odi pels Jedi i expandint el seu control de la Força, emprant ambdues coses per alterar les estructures moleculars de les quatre gemmes que necessitava la seva arma de doble fulla. Va ser senzill decidir-se a fer dues fulles en comptes d'una. Només a un expert se li ocorreria la idea de manejar una arma de doble fulla, i ell no anava a ser menys. Ho exigia tant la glòria dels Sith com el seu Mestre.

Ni tan sols les parets de ferrocret comprimit de la càmera pressuritzada podien contenir completament la intensa temperatura necessària per a la formació dels cristalls. Va passar una hora rere altra banyat a l’apressant calor, però el seu control no va titubejar, i el dolor no va alterar la seva concentració. Incomptables capes de vidre es van superposar les unes a les altres, alineant-se i perfeccionant-se. Va necessitar dies, dies sense menjar ni aigua ni son, però finalment va sentir que estava llesta. Llavors va desactivar el forn i el va obrir. Allà, reposant en els motlles del gresol estaven els seus quatre vidres perfectes.

Maul va somriure a la foscor. Sí, havia estat un bon record, una cosa que li recordava els seus poders i que confirmava el seu eventual i inevitable triomf. Una peculiar successió d'esdeveniments havia frustrat els seus plans presents, però això no trigaria a canviar.

Ja havia tornat al conducte de transport. Davant d'ell podia veure la resplendor de llum provinent de dalt, d'on va tallar la reixa de ventilació. Va usar la Força per saltar cap amunt, elevant-se diversos cossos, projectant-se a través de l'obertura. A prop hi havia un rodamón humà estirat al carrer, en poder d'algun deliri narcòtic. Aquest va veure com el Sith s'alçava des de les profunditats, es va estremir per la sorpresa i es va desmaiar en el moment que les botes del Sith tocaven el paviment.

* * *

Les restes de l’aerocotxe del Jedi twi'lek i els enderrocs de la cornisa seguien bloquejant parcialment els carrers. El Senyor Sith va meditar sobre la millor manera d'atrapar la seva presa. Seria molt fàcil localitzar-la, un cop retrobés el seu rastre. El pitjor era que d'aquesta manera seguiria anant darrere d'ells, i ja portava massa temps fent-ho. Era preferible avançar-se a ells i esperar-los.

Va recordar el mètode que havia usat per localitzar el neimoidià. Pot ser que la xarxa de càmeres planetàries tornés a ser-li útil; podria estalviar-se temps de rastreig i anar directament fins a ells si trobava el lloc on s'havia vist als humans per última vegada.

Però per a això necessitava un terminal de dades, i no n’hi havia cap a mà en aquesta jungla urbana. Es va recordar d'una cosa que Lord Sidious li havia dit una vegada: "Cada solució implica dos problemes".

Medità un moment en això, abans d'activar el seu comunicador de canell i el seu monitor d’holopantalla. Va connectar amb l’Infiltrador, va accedir al seu ordinador principal i va emprar això per entrar a la base de dades del port, saltant-se les habituals pantalles de navegació, i va localitzar un menú que proporcionava accés a altres xarxes. La contrasenya del seu Mestre va tornar a obrir-li portes tancades, i pocs segons després tenia diverses fonts de dades a la seva disposició.

La primera era un holomapa d'aquesta part del Corredor Carmesí. Maul va localitzar la seva posició actual i va connectar amb els últims vectors coneguts a la recerca de l'androide i els humans.

El banc de dades planetari li va proporcionar la informació que buscava. Com sospitava, es dirigien al Temple Jedi, usant el posicionador global de l'androide per guiar-se. Per fortuna, encara els hi quedava molt camí, i no només en direcció al Temple, sinó també ascendint pels nivells. Va buscar al mapa el nivell del carrer i va localitzar possibles sortides dels passatges subterranis que podien haver emprat.

A continuació es va connectar amb la xarxa de seguretat de Coruscant i va sol·licitar un llistat de les càmeres de vigilància situades al costat d'aquestes sortides. Va mirar a tota velocitat les centenars d'imatges dels últims minuts, sense trobar res que pogués ajudar-lo. Va deixar l'enllaç obert i va passar a buscar crims recents comesos a la zona. Com era d'esperar, van aparèixer centenars d'incidents comesos en les últimes hores al Passadís Carmesí: baralles de carrer, robatoris i altres delictes comuns. En passar va notar una raresa: es buscava a un androide per cometre una estafa contra el sistema bancari. Però no va trobar res en les zones de recerca que pogués servir-li.

I necessitava un transport per poder apropar-se a les zones de recerca. Va meditar en el problema.

Mentre ho feia, el seu comunicador va brillar anunciant-li un missatge. Va sentir una punxada de preocupació. Només podia ser el seu Mestre. La idea de no contestar-li ni se li va passar per la ment. Va passar al mòdul de comunicacions segures, va filtrar la connexió per la seva xarxa de seguretat i va esperar que les lectures confirmessin el senyal de recepció.

La veu d’en Sidious va ressonar sobre el comunicador.

–El temps apressa, aprenent. Quin és l'estat del teu actual encàrrec?

–He aconseguit l'holocró, Mestre. El conservo perquè l’inspeccionis. He tingut... un contratemps a l'hora de trobar l'humà que va parlar amb el neimoidià, però ja el tinc al meu abast. No li fallaré.

Darth Sidious va guardar silenci per un moment abans de replicar.

–Procura que sigui així. Truca’m un cop hagi mort i t’ensenyaré la manera de lliurar-me l’holocró. Tingues molta cura de no revelar la nostra presència. Encara no és el moment.

–Sí, Mestre.

Darth Maul es va dirigir al clar on s'havia estavellat l’aerocotxe. Era un bon lloc per intentar fer el que planejava. Va buscar amb els seus sentits. No hi havia senyals de cap Jedi a prop.

Va amagar el seu poder amb precaució, embolicant-lo en la Força perquè no el notés algun possible Jedi proper. Era lògic pensar que el Temple investigaria el sinistre d'un dels seus vehicles, i volia conservar l'anonimat. No dubtava que podria derrotar a qualsevol Jedi viu, però hi havia molts a la capital de la República, i ni ell era prou imprudent com per intentar vèncer a tots alhora. Els esdeveniments podien complicar-se molt més si hi havia algun Jedi investigant.

La missió havia acabat sent molt més interessant del que havia suposat.

Va tornar a les ombres situades a l'altre costat d'on hi havia l’aerocotxe estavellat i va tornar a accedir a la xarxa de seguretat planetària, emprant el mateix sistema d'abans. Pocs taxis voldrien baixar al Passadís Carmesí, i ni tan sols les forces de seguretat ho feien sense tenir un bon motiu per a això. I aquest motiu podia proporcionar-la ell.

En comptes d'activar el menú, va escanejar les rutes actuals de patrulla d'aquest barri de la ciutat. A sobre d'ell, a diversos quilòmetres de distància, hi havia una parella d'agents patrullant en motojet. Va prendre nota de la seva designació i va accedir a la llista d'espera de trucades d'emergència. Va introduir les dades directament a l'ordinador de trucades. Un examen posterior revelaria que la seva crida era falsa, mancada d'un registre de comunicador, però de moment li serviria.

L'esquer que va triar va ser el delicte bancari de l'androide. La policia no aniria a una trucada perillosa a la zona, però pot ser que es preocupés més per un delicte de guant blanc dut a terme pel servent mecànic d'algú. Era la millor parany que se li ocorria amb tan poc temps.

Un cop posat l'esquer, l'aprenent Sith va esperar a veure el que pescava. No va haver d'esperar molt de temps. Als pocs minuts d'introduir les dades en la xarxa de seguretat, dues motojet de la policia descendien dels nivells superiors, amb les seves llums estroboscòpiques girant contínuament. Darth Maul es va preparar per actuar, des de les ombres on estava amagat.

Es va aturar de cop. Al caient de les seves percepcions hi havia una altra cosa. Va acudir a buscar-la, projectant dentats circells de la Força per descobrir el que encara no podia veure. I llavors, just quan la seva sonda mental arribava fins allò, va aparèixer davant els seus ulls, flotant per sobre del lloc de l'accident.

Era una PCBU, una unitat de suport pilotada per androides. La PCBU s'havia creat per les nombroses morts d'agents de policia que havien tingut lloc al Corredor Carmesí o al llarg dels anys. Tenia dos canons làser giratoris muntats a la part superior i inferior de la unitat, així com tot tipus de sensors, escàners i disruptors. Maul va observar com s'acostava. No esperava l'arribada d'un vehicle tan fortament armat, però això només retardava lleugerament els seus plans.

Va esperar que la unitat passés davant d'ell seguint a les dues motojet. Es va aferrar a la Força i la va usar per propulsar-se en l'aire i aterrar en el sostre de la PCBU. Va encendre el sabre làser a penes va tocar la superfície de la nau amb els peus, i va separar amb ell el canó de la seva muntura, girant després la doble fulla i clavant-lo a la cabina d'acer transparent i en el pilot androide. La PCBU va començar a baixar, fent-se càrrec el pilot automàtic de la nau, ja que l'androide estava desactivat.

En les motojet, els policies de patrulla, o bé havien notat el descens de la nau o bé el pilot del PCBU va tenir temps d'enviar un senyal, però el cas és que van girar les motojets i van volar cap a ell.

Excel·lent.

Una motojet anava més avançada que l'altra. Maul va desactivar una de les fulles del sabre làser i el va llançar com si fos una javelina contra el primer dels policies que s'acostaven. Va travessar el pit cuirassat de l'agent. Al mateix temps, el Sith va saltar des del PCBU cap a l'altre agent.

Quan va aterrar a la motojet, ho va fer amb el sabre làser a la mà, recuperat gràcies a un tentacle de la Força. El segon agent de policia moria uns instants després, i Darth Maul havia aconseguit el seu vehicle. En no haver-hi testimonis, hi havia poques possibilitats de què algú sospités que s'havia utilitzat la Força, i tota l'operació havia tingut lloc amb tanta rapidesa que cap dels dos agents havia tingut temps d'enviar un senyal d'alarma.

Va ascendir immediatament en una de les motojet, dirigint-se als nivells superiors per avançar-se a la seva presa. Va graduar el vehicle en una espiral vertical i va tornar a fer servir el comunicador de canell. Va seguir sense notar res inusual a la zona, però una de les càmeres semblava captar una zona inusualment desproveïda de trànsit. Hi havia alguna cosa allà...

Darth Maul va tornar a passar l'escena a càmera lenta. Sí, allà hi havia alguna cosa. Va tornar a passar la pel·lícula de la càmera de seguretat, alentint-la més encara. Res, res... i, de sobte, allà estava.

No hi havia cap dubte que es tractava del seu objectiu: el venedor d'informació anomenat Lorn Pavan.

El Sith va examinar l'hora de la dada. La imatge s'havia gravat tot just vint minuts abans. Va accelerar la motojet cap a la direcció indicada a la pantalla.

Ja els tenia.

Següent