El caçador de les tenebres (XII)

Anterior

Capítol 12

Darth Sidious meditava tot sol, a la seva cambra secreta, sobre l'últim conjunt de circumstàncies.

Darth Maul era un acòlit exemplar en molts sentits. La seva lleialtat era inqüestionable i incommovible i Sidious ho sabia. Si li ho ordenava, Maul sacrificaria la seva pròpia vida sense dubtar-ho un segon. I la seva habilitat com a guerrer no tenia rival.

No obstant això, tenia els seus errors, i el major d'ells era l'arrogància. Sabia que, malgrat no haver dit res en rebre l'encàrrec, Maul considerava aquest treball molt per sota de les seves habilitats. Hi havia vegades, moltes vegades, en què podia veure l'aura del seu deixeble amb la fosca taca de la impaciència. A vegades es preguntava si no hi hauria inculcat en el seu aprenent massa odi cap als Jedi i els seus costums. Tendia a concentrar-se en la seva destrucció a costa de la imatge global.

Tot i això, Sidious estava segur que portaria a terme la tasca que li havia encomanat. Les complicacions i contratemps eren d'esperar, i acabaria per resoldre-les. L'únic que importava era el gran pla, i aquest s'anava desenvolupant amb pas ferm i segur. Els Jedi no trigarien molt en acabar a l'escorxador. Una cosa que faria molt feliç al seu impetuós subordinat.

Aviat.

Molt aviat.

* * *

El Mestre Anoon Bondara va romandre diversos minuts en silenci un cop Darsha va acabar el seu informe. Uns minuts que, possiblement, van ser els més llargs de la vida de la padawan. El Jedi twi'lek romania amb el cap inclinat, els dits de les mans units i mirant al terra que hi havia entre ells. No hi havia manera de llegir el seu llenguatge corporal, d'endevinar el que pensava. Fins i tot el seus lekku estaven immòbils. Però Darsha tenia el convenciment que, fossin quins fossin els pensaments del seu mentor, no presagiaven res de bo per a la continuïtat de la seva carrera com a Jedi.

–M'alegro que encara segueixis amb vida –va dir finalment el Mestre Bondara, després de llançar un sospir i alçar la mirada per trobar-se amb la de la seva deixebla.

Darsha va sentir una onada de gratitud i amor pel seu mentor que resultava gairebé aclaparadora en la seva intensitat. La seva seguretat li havia importat més que la seva missió.

–I, ara, digues-me, vas veure morir al fondorià? –va continuar dient.

–No. Però no hi havia manera de què sobrevisqués a una caiguda així...

–No el vas veure morir -la va interrompre el Mestre, alçant una mà–, i suposo que no vas sentir cap pertorbació de la Força que t’indiqués la seva mort.

Darsha va pensar en els successos de malson de les hores anteriors. Explorar les ones de la Força per buscar algun indici de torbació no havia estat precisament la seva principal prioritat en aquells moments. Hi hauria sentit una agitació així, preocupada com estava a intentar salvar la vida? Estava segura que el seu mentor si l'hauria sentit. Però, és que estava ella tan sintonitzada amb la Força?

–No –va respondre lentament, sentint-se impel·lida a afegir alguna cosa més–, però donades les circumstàncies...

–Estic segur que les circumstàncies difícilment eren òptimes. Però mentre hi hagi la menor possibilitat que Oolth segueixi amb vida, hem de comprovar-la. La informació que tenia era molt important.

–Vols que torni a verificar la seva mort?

La idea de tornar al Passadís Carmesí era suficient per marejar-la de fàstic. No obstant això, si era això el que havia de fer, ho faria.

El Mestre Bondara es va incorporar, amb gest i actitud decidits.

–Anirem junts. Anem –va dir, encaminant cap a la porta de la seva cambra.

–Però, què passa amb el Consell? No hauríem d’informar...?

El Jedi es va aturar abans d'arribar a la porta i va mirar a la padawan.

–Informar de què? Encara no hi ha res definitiu a informar. Podrem fer el nostre informe un cop sapiguem amb seguretat si el fondorià està viu o mort.

Es va tornar cap al panell, que es va obrir davant seu, i va començar a caminar pel passadís. Darsha el va seguir, començant a donar-se compte gradualment que encara hi havia una possibilitat, encara que fos infinitesimal, que la seva missió no hagués acabat sent un fracàs. S'estava aferrant a la més fràgil de les esperances, però no podia fer res més que agafar-se a ella mentre la tingués davant.

* * *

Maul va mantenir la caputxa pujada i el sabre làser apagat quan va tornar a entrar a l'edifici. Per sort, hi havia un agent humà en el post de control, preguntant als que entraven i sortien quins assumptes els portaven allà. Li va resultar ridículament senzill embolcallar-se en la Força i passar al costat d'aquest home d'escassa intel·ligència.

En arribar, va descobrir que els androides forenses estaven escanejant amb làser tot el cubicle. També hi havia una parella de criminòlegs, un mrlssi i l'altre sullustà. Es va quedar al vestíbul i va escoltar els retalls de conversa que va poder. No va sentir que s'esmentés la troballa de cap holocró. Amb cura, sondejà i furgà primer a la ment del mrlssi, passant després a la del sullustà, sense detectar en els seus pensaments res relacionat amb el vidre. Embolicat encara en el Costat Fosc, va passar davant l'entrada del cubicle, mirant a l'oberta caixa forta en fer-ho. L’holocró no hi era. Maul va meditar en les possibilitats. Si no hi era és que se l’havia emportat algú que no pertanyia a les forces de seguretat. Qui hauria pogut ser? Evidentment, el comprador pel qual Monchar esperava la seva arribada en qualsevol moment, l'humà anomenat Lorn Pavan. Anava a gaudir tallant-li el cap.

Darth Maul va fer mitja volta i es va dirigir cap a la sortida.

Ara tenia un doble incentiu per trobar l'humà i l’androide. Per descomptat, el primer lloc on havia de buscar era al seu patètic cubicle subterrani. No era lluny d'allà; tot just a uns minuts caminant.

Per la qual cosa, amb una mica de sort, serien els mateixos minuts que li quedaven de vida a Pavan.

* * *

Normalment, Lorn no solia considerar-se clarament xenòfob. Després de tot, i donada la forma en què s'havia guanyat la vida al llarg de l'última mitja dècada, els prejudicis cap a qualsevol altra espècie no només eren dolents per als negocis, sinó que podien resultar directament perillosos.

Però odiava haver de tractar amb hutts.

Tot allò relacionat amb aquests invertebrats gegants li repugnava de manera purament física: els seus enormes ulls reptilians, el seu serpentejant sistema de locomoció i, per sobre de tot, la seva relliscosa pell mucosa. El sol fet d'estar a la mateixa habitació que Yanth li horripilava d'una manera que li costava controlar.

Yanth era jove per ser un hutt, una mica menys de cinc–cents anys estàndard. Malgrat això era llest i arter, i escalava ràpidament llocs en l'escalafó del baix món. Encara que Lorn tot just suportava estar a la mateixa habitació que aquest llimac gegant, havia d'admetre que sentia una reticent admiració per la seva habilitat i astúcia. Ningú analitzava de manera més ràpida i completa una operació i les seves implicacions que Yanth.

En aquell moment estava ajagut en un dosser de la seva caserna general subterrània, fumant ocasionalment d'un narguil xakroot mentre examinava el vidre holocró. Una parella de guàrdies gamorreans vigilava a Lorn i I-5.

–Per què no vas directament als Jedi amb això? –va preguntar a Lorn, amb la seva ressonant veu de baix, despertant desagradables vibracions en el ventre del humà–. Semblen els destinataris més obvis.

Lorn no va veure motius per explicar el seu desgrat personal respecte als Jedi.

–Afirmen tenir molt pocs fons discrecionals per a aquest tipus de coses. A més, no m'estranyaria que fessin servir els seus trucs mentals per obligar-me a lliurar-los-ho gratis –va afegir, mirant subreptíciament el seu cron–. Bé, t'interessa o no? Sempre puc portar-li al representant de Naboo a Coruscant.

Yanth va agitar una gruixuda mà en gest tranquil·litzador.

–Tingues paciència, amic meu. Sí, m'interessa. Però seria idiota si no comprovés la seva autenticitat abans de donar-te un munt de crèdits, i no et prenguis això com una opinió personal sobre tu.

Lorn es va mantenir acuradament inexpressiu. Si Yanth sospitava el poc temps de què disposaven, no tindria cap escrúpol a utilitzar-lo per aconseguir un preu menor. I el temps se'ls estava acabant de veritat.

–I com penses fer això? –li va preguntar al seu suposat comprador.

Yanth es va limitar a somriure i a desplaçar-lo lateralment, i en diversos angles, diverses facetes del vidre, manipulant-lo com si fos el trencaclosques geomètric d'un nen. Un moment després, un llamp es projectava a sobre de la superfície superior de l'holocró, concretant en l'aire un desplegament d'imatges i paraules brillants que van acabar per omplir tota la pantalla hologràfica abans d’esvair-se. Lorn estava massa lluny per poder llegir el text, i a més estava d'esquena a la imatge, de manera que les paraules i alfanombres apareixien invertits davant seu. Però el text semblava estar en bàsic i les imatges pertanyien a caces N-1 de Naboo i a naus de la Federació de Comerç.

Yanth va rotar una faceta, i les imatges es van interrompre.

–Obrir un d'aquests holocrons pot arribar a suposar tot un repte. És obvi que l'espècie neimoidiana en el seu conjunt no és especialment intel·ligent.

–Excel·lent –va dir I-5–. Ara que saps que l'article és autèntic, volem un milió de crèdits.

–Fet –va replicar Yanth, per a sorpresa d’en Lorn–. Val deu vegades això.

El hutt es va tornar cap a una consola de control que tenia a mà i va prémer un botó.

Lorn va mirar el seu crono. Si tot anava bé, encara podrien arribar a l’espaiport. En una hora, Coruscant, el misteriós assassí Sith i la policia desapareixerien darrere d'ells, en el buit de l'espai.

* * *

Darth Maul va tallar amb netedat i rapidesa el tancament del cubicle subterrani, usant una fulla del sabre làser, tal com havia fet amb l'edifici d’en Hath Monchar. Va entrar amb rapidesa, deixant que la porta es tanqués darrere d'ell. Els llums es van encendre automàticament, il·luminant un espai habitable més petit i deslluït encara que el llogat pel neimoidià. El lloc estava buit; l'únic lloc on podia amagar-se algú era el lavabo, i només va necessitar uns segons per assegurar-se que també estava buit.

Es va acostar a una paret on hi havia un monitor i una unitat de missatges. Va activar el segon, i en l'aire es va formar una imatge, la imatge d'un hutt. Va reconèixer la criatura: Yanth, un gàngster arribista de l'organització del Sol Negre, dels pocs que havien sobreviscut a la matança que havia realitzat Maul en aquesta organització.

La imatge del hutt va parlar: "Lorn, pensava que avui ens trobaríem per parlar de cert holocró que desitjaves ensenyar-me. És molt poc educat fer esperar a un comprador, saps?".

Maul va fer mitja volta i va sortir del cubicle, accelerant el pas.

Següent