El caçador de les tenebres (XVII)

Anterior

Capítol 17

No hi ha emoció; hi ha pau.

No hi ha ignorància; hi ha coneixement.

No hi ha passió; hi ha serenitat.

No hi ha mort; hi ha la Força.

El Codi Jedi va ser una de les primeres coses que va aprendre Darsha Assant al Temple Jedi. Quan era nena, es passava les hores asseguda al fred terra, amb les cames creuades, repetint aquestes paraules una vegada i una altra, meditant sobre el seu significat i deixant que li arribés fins als ossos.

No hi ha emoció; hi ha pau.

El Mestre Bondara li havia ensenyat que això no significava que havia de reprimir les seves emocions: "Una de les poques coses que tenen en comú totes les espècies de la galàxia és la capacitat de tenir sentiments. Som criatures d'emocions, i negar aquestes emocions ens perjudicaria profundament. Però un pot sentir, per exemple, ira, sense veure’s dominat per ella. Un pot patir sense veure’s anul·lat per la pena. La pau de la Força és el fonament sobre el qual es construeix l'edifici dels nostres sentiments."

No hi ha ignorància; hi ha coneixement.

"La sort afavoreix la ment preparada", li havia dit el seu mentor twi'lek. I per descomptat els Jedi eren els éssers més preparats de la galàxia. Mai havia vist ningú tan impressionantment culte com els mestres Windu, Bondara, Yoda, Jinn i els molts altres amb els quals havia estudiat o entrat en contacte. Hi havia dubtat de la seva habilitat per mantenir una conversa amb ells, o fins i tot amb els seus companys padawan, com Obi-Wan i la Bant. Així que havia estudiat amb assiduïtat, gairebé de forma obsessiva, aprofitant la increïble riquesa de saviesa i coneixements disponibles a les biblioteques i bancs de dades del Temple. I havia descobert que com més sabia, més volia saber. A la seva manera, el coneixement era tan addictiu com el brillestim.

No hi ha passió; hi ha serenitat.

Al principi va pensar que això només era reblar el primer precepte. Però el Mestre Bondara li va explicar la diferència. En aquest context, la passió significa obsessió, compulsió, una fixació aclaparadora en alguna cosa o algú. I la serenitat no era només un sinònim de pau, sinó més bé l'estat de tranquil·litat que es pot assolir quan un s'allibera d'aquestes fixacions, quan s'està en pau amb les pròpies emocions i es reemplaça la ignorància amb el coneixement.

El Mestre Bondara li havia ensenyat moltes coses, li havia ajudat a convertir la seva vida en una cosa que anava més enllà de tot el que havia cregut que era el seu potencial i la seva destinació. Li devia molt, i ja no podria compensar-li-ho.

No hi ha mort; hi ha la Força.

Sabia que si de veritat hagués interioritzat les primeres màximes del Codi Jedi, hauria pogut obtenir consol d'aquesta última. Però era obvi que encara no havia arribat en aquest estat, perquè no podia trobar ni pau ni serenitat en el coneixement de què el seu mentor havia mort.

L'únic que podia fer era plorar-lo

* * *

Va romandre en estat de semiconsciència per un temps indeterminat, sentint només pena, abans que un rugir i una creixent vibració que semblaven precipitar-se sobre ella la despertessin amb un sobresalt. Va obrir els ulls a temps de veure un enorme vehicle de transport tronar a tot just un metre de distància d'on es trobava. Va passar pel seu costat emetent un rugit ensordidor, per desaparèixer després, emportant-se el rugit que es va fondre ràpidament en el silenci.

O més aviat un silenci relatiu, ja que seguia sentint-se un brunzit omnipresent pertanyent a maquinària i equips de ventilació. Va mirar al seu voltant per veure a Lorn Pavan assegut contra una paret situada a un metre de distància, i a I-5 aturat al seu costat. Estaven en un gran túnel, tot just il·luminat per uns canelobres fotònics de paret disposats a llargs intervals.

Es va adonar que estaven en un dels incomptables túnels de servei que recorrien els nivells inferiors de Coruscant com la troca de vasos sanguinis que hi ha sota una pell viva. Per aquests túnels circulava un corrent interminable de vehicles transportant mercaderies i materials des de fàbriques i espaiports a milions de destinataris per tota la metròpoli planetària.

–Com hem arribat aquí? –va preguntar, però mentre la pregunta abandonava els seus llavis, va recordar vagament ser arrossegada de les restes de l'aeronau per l'androide i baixada per l'escala quan esclatava la cèl·lula energètica. No hi havia cap dubte que els hi havia salvat la vida als dos.

–Gràcies a l'androide meravella –va dir Pavan, assenyalant l'androide amb el polze–. De no haver estat per ell, ja seríem pastura de les rates blindades. De vegades val la pena tenir-lo a prop.

–Si us plau, res d’efusions –va dir l’androide–. Resulta compromès.

Darsha es va incorporar amb esforç. Per un instant, el planeta va agitar violentament sobre el seu eix i els llums es van apagar encara més, però les coses van tornar a estabilitzar-se. Va mirar a veure si tenia el sabre làser i va sentir alleujament en descobrir-lo penjant dels compartiments del seu cinturó, on havia d'estar.

–On està l'escala? –preguntà–. He de veure si...

Si el Mestre Bondara segueix amb vida, va concloure per si mateixa. No podia animar-se a dir-ho en veu alta, per por de que un d'ells pogués dir-li el que ja sabia.

–L’escala no et servirà de res –va dir Pavan, assenyalant un nínxol situat a dos metres d'ells–. L'explosió de l'aeronau va derrocar sobre ella una tona de runa. Caldrà buscar una altra sortida.

–Llavors, serà millor posar-se en marxa. Hi ha d'haver una altra escala d'accés en aquesta ruta.

–Per què no demanes ajuda? –va preguntar Pavan–. Tens un comunicador, no?

–Tenia un, però se’m va avariar –va dir, pensant llavors que havia d'haver-lo canviat quan va estar al Temple.

–És la primera vegada que veig un Jedi que no està preparat per a tot –va dir Pavan alçant una cella. En la seva veu hi havia una nota de sarcasme.

Darsha va contenir la rèplica que apuntava als seus llavis. L'home no necessitava molt per acabar en la seva llista de persones que menys li agradaven; després de tot era el responsable indirecte de la mort del Mestre Bondara. Però, d'altra banda, l'havia salvat en impedir-la caure de l'aeronau.

–No tens tu un comunicador? –va preguntar.

Pavan es va remoure amb gest incòmode i no va contestar.

–Sí que el té –va dir I-5–. I funciona perfectament, però té la bateria gastada i no tenia diners per recarregar-la.

Darsha no va replicar res d'això; el seu silenci reflectia clarament com se sentia.

–Potser ens hauríem d'anar movent –va dir Pavan, aixecant-se–. Abans que un altre...

Les seves paraules van quedar ofegades pel pas d'un altre transport. Van tornar a enganxar-se contra la corbada paret del túnel mentre passava davant seu. Els transports automatitzats eren esveltes i pesades bales que pràcticament omplien tot el buit del túnel, movent-se a velocitats de cent quilòmetres per hora gràcies als seus motors repulsors.

–Donem-nos pressa –va dir Darsha quan va desaparèixer en la distància–. O ens quedarem sords en menys d'una hora si seguim aquí.

Es van moure amb rapidesa, en fila índia, per l'estreta vorera. Importava poc la direcció en què fossin, ja que l'objectiu era abandonar com més aviat el tub de transport. L'androide anava davant, ja que els seus fotoreceptors eren els més capacitats per ajustar-se a l'escassa llum.

Just quan començava a sentir-se darrere d'ells la tremolor d'un altre transport, van veure una altra cavitat amb una porta. Estava tancada, però el dit làser d'I-5 acabà ràpidament amb aquest obstacle, i van poder creuar-la precipitadament en el moment en què passava el vehicle de càrrega.

Descomptant el fet que ja no hi havia combois passant per la seva banda, no podia dir-se que el seu nou parador fos una gran millora. Almenys el tub de transport estava raonablement net i il·luminat. I, el que era millor, si bé no conduïa a la superfície, almenys es mantenia horitzontal.

En canvi, allà es trobaven davant d'una nova escala, però que conduïa cap avall en comptes de cap amunt. No semblaven tenir una altra sortida que usar-la. No hi havia llums, i l'única il·luminació provenia d'uns líquens fosforescents que creixien a les parets, de llum tot just n'hi havia prou per veure’s els uns als altres i als esglaons més propers. Les parets de ferrocret traspuaven una cosa viscosa i havia certa olor de podridura en l'aire.

Per fi van arribar al final de l'escala, que donava a una petita càmera il·luminada per un únic i titil·lant canelobre fotònic. A la paret situada davant l'escala s'obrien tres túnels diferents. Se suposava que els cartells situats sobre d'ells donaven indicació d’on conduïen, però successives capes de grafits havien acabat per tornar-les il·legibles.

–Jo tenia el localitzador al comunicador –va comentar Darsha–. No tinc ni idea de per on anar.

–Per sort, jo tinc incorporat un posicionador planetari. Si volem anar en direcció al Temple Jedi, ens vindria millor prendre aquest –va dir I-5, assenyalant el túnel de l'esquerra.

–Un bon argument per prendre el túnel de la dreta –va murmurar Pavan.

Darsha el va mirar un instant als ulls, apartant després la mirada.

–Intento conduir-vos a un lloc segur. Si preferiu enfrontar-vos al nostre amic d’allà dalt, per mi val. Jo puc explicar-li al Consell això del bloqueig tan bé com vosaltres.

–Escolta, que segur que el Sith va resultar vaporitzat al mateix temps que el teu col·lega Jedi –va dir ell, mirant-la als ulls–. Els hi desitjo un bon viatge a tots dos.

Darsha va sentir que l'envaïa una freda ràbia. Sense apartar la mirada d'ell, li va fer una pregunta a l'androide.

–Quines possibilitats creus que hi ha que el Sith hagi mort?

–Donat el fet que, en la nostra breu i perifèrica trobada amb ell, ha sobreviscut ja a diversos atemptats contra la seva vida, matant de pas a uns quants éssers, jo no li donaria per mort mentre no veiés el seu cadàver. I llavors, jo el congelaria en carbonita només per assegurar–me’n.

Darsha va assentir.

–Hi estic d'acord. Però tens dret a tenir la teva pròpia opinió, Pavan. Potser és més segur que ens separem. Després de tot sembla que és a tu a qui cerca.

Es va adonar que dir això era un error, fins i tot mentre ho deia. No necessitava veure la mirada que es van creuar el robot i l'humà per saber que no podria enfrontar-los. Fos quin fos el llaç que els unia era prou fort com per resistir l'adversitat, fins i tot en situacions com aquesta.

–Té raó en el que ets el seu objectiu principal –va dir I-5 al seu amic–. Potser la teva única sortida sigui que els Jedi et donin santuari. Estàs disposat a acceptar això?

–Doncs, és clar –va replicar ell, arrufant les celles–. No sóc estúpid. Però això no vol dir que em diverteixi la situació.

–És cert –va dir la Darsha–. Però almenys podies intentar ser sociable. Si anem a haver de romandre un temps junts, podríem intentar que fos el més agradable possible. –Es va girar per mirar el túnel de l'esquerra, va donar uns passos cap a ell i després es va girar per mirar-li la cara–. Anoon Bondara va morir per salvar-te la vida. No vull sentir més comentaris menyspreadors sobre ell.

Ni Pavan ni l’androide van replicar en això. Quan ella va començar a baixar pel túnel, la van seguir a escassos passos de distància.

No hi ha emoció; hi ha pau. Bé, pot ser que algun dia. Després de tot, encara no era una Jedi de ple dret, i tal com anaven les coses, no semblava que arribés a ser-ho mai. Però hi ha veritats que resulten evidents sense usar la Força. Com el fet que un Anoon Bondara valia el que tota una flota de Lorn Pavans.

Següent